Resum

Els serveis socials (SS) formen part del sistema de benestar actual del nostre país. Estan formats per polítiques d’intervenció per garantir les necessitats bàsiques de les persones.

El pla de treball és l’eina de gestió que ajuda a la planificació, execució, implementació i seguiment de les diferents tasques i activitats que cal realitzar en un període de temps específic, i indica la persona o persones responsables de portar-les a terme. Ha d’incloure com a mínim:

  • Introducció
  • Antecedents que identifiquin el problema
  • Metes que defineixin la solució
  • Objectius generals i específics que es volen aconseguir
  • Resultats que siguin verificables
  • Recursos a utilitzar durant el temps de procés
  • Estratègies amb les accions a realitzar per a la consecució dels resultats
  • Accions directes i indirectes que es faran

L’entrevista social és el punt de partida del pla de treball; aporta informació imprescindible i valuosa per a una futura intervenció.

Una bona entrevista ens permetrà:

  • Conèixer el que la persona sap.
  • Conèixer el que la persona vol.
  • Conèixer el que la persona vol que fem.

Fases de l’entrevista:

  1. Inicial de la relació.
  2. Exploració.
  3. Intercanvi o aclariment.
  4. Final.

La unitat de convivència (UC) és l’espai on conviuen de manera habitual un conjunt de persones, que poden estar relacionades per parentiu o no. Poden classificar-se en dos tipus:

  1. UC familiar.
  2. UC no familiar.

El parentiu de consanguinitat és la relació existent entre persones que tenen un vincle de sang. Els graus de parentiu existents són:

  • Ascendents
  • Descendents
  • Línia col·lateral

El parentiu per afinitat és el que sorgeix de la unió de dues persones i els seus respectius parents consanguinis. Un exemple en serien els cunyats, consogres…

Les unitats de convivència compleixen diferents funcions:

  • Xarxa de suport i cohesió en benefici de la persona.
  • Afavoreixen la socialització dels seus membres.
  • Donen cobertura a les necessitats de l’individu.
  • Permeten que la persona resideixi en l’entorn que desitja.

La unitat de convivència familiar per excel·lència és la família.

Les unitats de convivència no familiar són aquells espais on conviuen diverses persones sense cap tipus de parentiu i que comparteixen un conjunt de normes establertes. Entre les unitats de convivència no familiar, podem diferenciar:

  • Centres residencials
  • Centres de dia
  • Llars tutelades
  • Habitatges amb serveis
  • Centres d’atenció especialitzada
  • Cases d’acollida
  • Altres recursos socials classificats per col·lectius

Actualment podem diferenciar fins a nou nuclis familiars diferents:

  • Nuclear
  • Monoparental
  • Homoparental
  • Reconstituïdes o enllaçades
  • Extenses o múltiples
  • Sense fills
  • Avis cuidadors
  • Adoptives
  • D’acollida

El concepte de família multiproblemàtica (FMP) és un concepte relativament nou a la nostra societat. No existeix una única causa per la qual una unitat familiar passa d’una situació d’estabilitat a una situació problemàtica. La suma de múltiples factors comporta un desequilibri entre els seus membres, que desencadena una situació de malestar crònic.

Característiques de les famílies multiproblemàtiques:

  • Desorganització econòmica i de l’habitatge.
  • Manca de límits.
  • Coincidència simultània, en dos o més membres, de factors desencadenants que necessiten una intervenció.
  • Canvis emocionals freqüents i importants.
  • Excessiva dependència de les institucions socials.
  • Segueixen uns estereotips quant als rols (pare perifèric, família inestable, dona sola i família petrificada.

El genograma és la representació gràfica de l’arbre genealògic i del tipus de relació existent entre els membres d’una mateixa família.

Les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD):

  • Realització de la higiene personal.
  • Vestir-se/desvestir-se.
  • Menjar.
  • Anar al lavabo sol.
  • Control dels esfínters.
  • Desplaçar-se dins del domicili.

Les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD):

  • Elaborar els àpats.
  • Fer servir el telèfon.
  • Fer tasques domèstiques.
  • Comprar.
  • Rentar la roba.
  • Controlar la medicació.
  • Gestionar els diners.
  • Desplaçar-se fora del domicili.

Les activitats de la vida diària avançades (AVDA) estan relacionades amb altres aspectes més fonamentals de la persona i que suposen interacció amb els altres, com ara la feina, l’educació, l’oci i el temps lliure.

El terapeuta ocupacional s’encarrega d’ajudar les persones amb manca d’autonomia a enfrontar-se a superar les seves limitacions.

És important diferenciar aquest tres conceptes:

  • Autonomia.
  • Discapacitat.
  • Dependència.

La Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) reconeix a la ciutadania el dret universal i subjectiu de la seva situació funcional i cognitiva i com a conseqüència el dret a rebre una prestació i servei destinat a millorar la seva qualitat de vida.

El Programa individual d’atenció, conegut com a PIA, és el document elaborat pels serveis socials públics que recull el tipus de prestació o servei més adient a les necessitats de la persona en situació de dependència.

El serveis d’atenció domiciliària (SAD) són un conjunt de serveis, prestacions i noves tecnologies que de manera organitzada es presten dins del domicili i en el seu entorn proper, proporcionant una resposta integral i personalitzada.

Els objectius del SAD són:

  • Perllongar el màxim possible el temps d’estada de la persona a casa seva.
  • Afavorir la seva qualitat de vida i de relació amb l’entorn.
  • Oferir suport davant de situacions de crisi de la unitat familiar o de convivència.
  • Detectar i preveure possibles situacions de risc en totes les àrees d’intervenció de la persona.
  • Promoure i mantenir el màxim de temps possible l’autonomia personal.

Els serveis d’atenció domiciliària donen resposta a tres tipus de necessitats:

  1. Cura de la persona.
  2. Necessitats de la llar.
  3. Suport a les persones cuidadores no professionals.

Entenem per cuidadors no professionals aquelles persones que no reben una prestació econòmica per la seva tasca. Acostumen a ser persones de l’entorn familiar proper (pares, fills/filles, parella…) que dediquen part del seu temps a la cura i atenció dels altres.

Els col·lectius als quals es dirigeix el SAD:

  • Persones de més de vuitanta anys.
  • Persones en situació de dependència i/o manca d’autonomia.
  • Persones discapacitades.
  • Persones amb problemes de drogodependències.
  • Malalts crònics o terminals.
  • Persones amb problemes de salut mental.
  • Persones sense hàbits d’organització de la llar i que són responsables directes de persones vulnerables, per exemple infants.
  • Famílies amb infants o adolescents que necessiten cura o atenció especialitzada al domicili.
  • Qualsevol altra persona que des de serveis socials es valori vulnerable.

Professionals que intervenen al SAD:

  • Responsable / cap de servei.
  • Coordinador/a del SAD.
  • Treballador/a social.
  • Educador/a social.
  • Treballador/a familiar.
  • Assistent d’atenció domiciliaria.
  • Auxiliar de la llar.

A més, el SAD disposa de professionals col·laboradors, com per exemple:

  • Adaptacions a la llar.
  • Logopèdia.
  • Estimulació.
  • Ortesis.

La cartera de serveis pública engloba diferents àmbits d’actuació complementaris al SAD, com per exemple:

  • Serveis tecnològics de suport i cura.
  • Banc d’ajudes tècniques.
  • Àpats a domicili.
  • Bugaderia externa.
  • Neteja de xoc.
  • Adaptacions i reformes.
  • Parament de la llar.
  • Transport adaptat.

Les entitats prestadores de serveis socials es classifiquen en dos tipus segons el règim jurídic que se’ls aplica:

  • Públiques.
  • Privades.

El plec de condicions és un conjunt de documents tècnics elaborat per la part contractant que inclouen la informació indispensable que ha de contenir un servei o recurs perquè es pugui adjudicar.

La licitació pública és el procediment mitjançant el qual l’Administració o ens local posa en coneixement de les empreses del sector la necessitat de cobertura d’un servei o prestació.

Els objectius es definiran a partir de les necessitats de cada unitat de convivència. Han de ser realistes i factibles, amb accions concretes que possibilitin assolir-los.

L’avaluació serveix per comprovar que s’ha aconseguit, quin ha estat el nivell d’incidència en la intervenció i reconduir o fer noves propostes de millora envers la intervenció.

El tractament de les dades personals està garantit a través de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció i garantia dels drets digitals.

Els barems o calculadores ens permeten, d’una manera objectiva, conèixer el grau de dependència, discapacitat i risc social d’una persona, i elaborar un informe tècnic i determinant sobre la seva situació física, cognitiva i social. Les escales de valoració més conegudes són: índex de Barthel, MEC, escala de Zarit…

La intensitat del servei fa referència al nombre d’hores a prestar dins d’una unitat de convivència.

Documentació que s’ha de presentar per accedir al SAD:

  • Fotocòpia del DNI o NIE.
  • Certificat d’empadronament.
  • Fotocòpia de la targeta sanitària.
  • Informe mèdic de la unitat familiar.
  • Certificació d’ingressos (renda anual) de la unitat familiar.
  • Fotocòpia del compte bancari.
  • Rebut del lloguer/hipoteca de l’habitatge habitual.
  • Declaració jurada conforme les dades aportades són certes.

L’organització de les activitats del pla de treball queden distribuïdes en:

  • Accions diàries.
  • Accions setmanals.
  • Accions mensuals.

Les activitats i seqüències que emmarquen el servei del SAD s’inclouen dins del disseny d’un mapa de processos orientat a la millora contínua del servei. Aquest se sustenta en quatre etapes que necessiten una aplicació gradual:

  1. Planificar.
  2. Fer.
  3. Controlar.
  4. Actuar.

Podem identificar fins a tres tipus de processos diferents:

  • Estratègics.
  • Claus.
  • De suport.

Documentació més habitual a la prestació del SAD:

  • Fulls per a la planificació de la tasca dels professionals.
  • Fulls per al registre de l’activitat diària, setmanal, mensual.
  • Fulls dirigits a l’avaluació dels objectius establerts.

La utilització d’aquest tipus de documentació pretén ser una guia, un punt de referència que ajudi l’equip del SAD a valorar d’una manera més objectiva la intervenció que s’està portant a terme en una unitat familiar.

Actualment, tots els tràmits administratius vinculats al SAD estan informatitzats. Acostumen a establir-se fins a tres nivells de coordinació:

  1. De l’equip de treball.
  2. Entre equips.
  3. General.

La intervenció sociosanitària va dirigida a pacients amb necessitats sanitàries i socials específiques i determinades. La seva prestació garanteix una atenció de qualitat a persones que tenen malalties neurològiques, demències, malalties còniques degeneratives i a persones amb fase de convalescència o amb una malaltia avançada i terminal.

Entre els objectius principals del PADES hi ha:

  • Garantir una atenció sanitària adequada a les necessitats de la persona.
  • Reduir el malestar físic que comporta la malaltia.
  • Facilitar informació sanitària als familiars.
  • Coordinar-se amb la resta de serveis sanitaris i socials de la comunitat.
  • Treballar les pèrdues i el dol.

Per assolir una bona qualitat en el servei els professionals que integren l’equip del SAD han de rebre una formació continuada. El reciclatge de l’equip professional és necessari, tant per a la satisfacció dels treballadors, com per a l’assoliment dels objectius establerts.

L’avaluació del pla de treball es basa en una avaluació contínua i transversal durant tot el procés. L’avaluació contínua permet:

  • Conèixer en tot moment el grau de satisfacció de les persones beneficiàries del servei.
  • Reflexionar sobre els coneixements previs i gestionar els errors.
  • Introduir modificacions en la prestació del servei de manera immediata.
  • Conèixer l’impacte del servei en qualsevol moment.
  • Analitzar i valorar quines actuacions són susceptibles d’una intervenció de tipus comunitari.
  • Participar en reunions de coordinació que puguin suposar la solució de la necessitat detectada.

El SAD no només ha de ser avaluat pels professionals que hi intervenen, sinó que ha d’incloure també la valoració de les persones beneficiàries i les seves famílies.

Tècniques utilitzades per constatar l’eficàcia del pla de treball:

  • Observació directa.
  • Entrevistes.
  • Registre i recopilació documental.
  • Reunions periòdiques de coordinació.

Supervisar una activitat suposa incidir de manera continuada en aspectes com:

  • La planificació.
  • L’organització.
  • La direcció.
  • L’execució.
  • La retroalimentació.

L’aplicació d’una supervisió acostuma a estar contemplada dins d’un organigrama organitzatiu. En el SAD, la persona que exerceix aquesta funció de supervisió acostuma a ser el treballador social.

Entenem per avaluació o supervisió formal, l’establerta en els protocols de l’entitat. I per supervisió informal la resultant de les converses fora d’agenda i que no acostumen a ser enregistrades en cap tipus de documentació.

Les sessions d’avaluació o supervisió dels professionals del SAD s’han de dirigir sempre cap a dos nivells iguals:

  • Contingut: mesura si s’han assolit els objectius.
  • Procés: està enfocat a veure com ho han fet i amb quines eines han comptat.

L’avaluació del SAD es fa de manera contínua durant tota la intervenció. Conèixer el grau de satisfacció de les persones usuàries és primordial per saber en quina mesura s’han complert les expectatives.

Entre els instruments d’avaluació contínua més utilitzats tenim:

  • Enquesta de satisfacció personal.
  • Control horari mensual del servei.
  • Contactes personals.
  • Contactes no personals.
  • Reunions de seguiment amb els professionals de referència.

L’autoavaluació consisteix en establir mecanismes d’avaluació periòdica que permetin d’una manera ràpida i eficient comprovar si s’estan portant a terme les disposicions establertes en els procediments utilitzats pels professionals en les seves actuacions.

L’autoavaluació no considera la satisfacció del professional envers el servei, sinó les bones pràctiques i accions portades a terme.

L’auditoria és un sistema d’avaluació. Permet mesurar els processos portats a terme per una empresa dins d’un marc de referència i de competitivitat en el sector.

Els serveis per a la promoció de l’autonomia personal i la gestió dels serveis d’ajut a domicili es regeixen per la Norma UNE158301:2015.

L’objectiu de les auditories és avaluar la suficiència i l’eficàcia d’un servei mitjançant la recollida periòdica d’indicadors objectius i de les situacions de no compliment detectades durant la prestació del servei.

Les auditories poden ser de dos tipus, internes i externes:

  • Les auditories internes es fan seguint els indicadors de qualitat establerts en la norma.
  • Les auditores externes les fan professionals de l’empresa certificadora AENOR, que és l’encarregada d’elaborar les normes tècniques al nostre país (UNE).

Un indicador és un instrument numèric que s’utilitza per mesurar i comparar de manera objectiva una activitat o servei. Els indicadors permeten:

  • Determinar la qualitat del servei.
  • Detectar els punts forts i febles.
  • Comparar resultats.
  • Constatar l’assoliment o no de les competències establertes en un servei.
  • Mesuren de manera objectiva la qualitat del servei davant els criteris establerts i promouen una millora contínua en l’organització.

Els indicadors han de complir un seguit de característiques:

  • Han d’estar associats a un procés.
  • No han de portar a diferents interpretacions.
  • Han de ser mesurables.
  • Han de mesurar una sola cosa.
  • Han de ser fàcils de mesurar i estar a l’abast.
  • Ha de ser factible poder-los aconseguir.
  • Han de ser fàcils de representar gràficament.

Entenem per document de no conformitat el document que recull les desviacions o incompliments trobats durant la prestació del servei. Les no conformitats (NC) poden ser de dos tipus:

  • Internes.
  • Externes.

Aquests tres termes a vegades poden portar a confusió, i s’han de saber distingir:

  • Queixa.
  • Reclamació.
  • Suggeriment.
Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge