Activitats

Reflexió sobre el concepte d'autodeterminació

L’objectiu d’aquesta activitat és reflexionar i treballar aspectes ètics sobre el concepte d’autodeterminació de la persona.

Torneu a llegir el fragment que teniu a continuació, del text publicat pels autors López Fraguas, Marín González i Parte Herrero, La planificación centrada en la persona, una metodología coherente con el respeto al derecho de autodeterminación (2004), que parla sobre l’autodeterminació com a dret, i digueu, segons la vostra opinió, a què es refereixen quan utilitzen aquest concepte. Poseu algun exemple.

“L’autodeterminació com a dret fa referència a la garantia que les persones, al marge de les seves capacitats, poden desenvolupar projectes vitals basats en identitat personal i tenir control sobre elles mateixes. En el cas de persones amb greus afectacions, l’exercici del dret a la seva autodeterminació acostuma a ser indirecte, és a dir, mitjançant tercers i a través de suports adequats.”

Possible resposta:

El dret a l’autodeterminació és la capacitat que té l’individu de decidir lliurement i per si mateix com vol ser tractat en les diferents situacions de la seva vida.

Exercir el dret d’autodeterminació és un procés reflexiu en el qual l’individu decideix com vol ser atès mentre manté la seva capacitat d’obrar, i fer previsió de com vol ser tractat davant d’una situació d’incapacitat o davant d’una malaltia de pronòstic molt greu.

Avançar-nos a aquest tipus de situacions és una manera de facilitar les decisions a les persones properes, ja que hem estat nosaltres previsorament els que hem decidit com volem ser tractats en determinats moments de la nostra vida. En definitiva és una manera d’evitar certes responsabilitats a tercers.

Fins fa poc, parlar d’autodeterminació era una mica un “tabú” ja que abordava aspectes vinculats a decisions de caire mèdic que no s’acostumaven a parlar de manera oberta. Actualment, amb l’increment de l’esperança de vida i per tant l’increment de situacions de dependència, és més comú abordar aquests temes en l’àmbit familiar i per tant la persona ja expressa la seva manera de pensar i fa previsió de cara al futur.

Una bona manera d’abordar aquest tema i deixar-ne constància és mitjançant la signatura de determinats documents de tipus legal que donen resposta a aquest dret, com per exemple el document d’autotutela, els poders preventius o la planificació de decisions anticipades que es poden gestionar a través de salut.

Genograma

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer i saber interpretar els diferents símbols que conformen un genograma social.

  1. Dibuixeu el genograma de la següent família i marqueu el nucli de convivència principal:
    • Sra. Dolors usuària del SAD, nascuda al 1937. Viuda.
    • Sr. Lluís, marit de la Sra. Dolors nascut al 1935 i que va morir el 2014.
    • Tenen dos fills, Carme i Rafael, nascuts al 1969 i 1972 respectivament.
    • La filla Carme està separada des del 2012. Té dues filles solteres que viuen a l’estranger. La filla Carme viu amb la seva mare.
    • El fill Lluís està casat i té dos nens bessons adoptats.
  2. Ara, dibuixeu el genograma de la vostra família o si ho preferiu un d’inventat.

Figura Genograma de la Sra. Dolors

ABVD i AIVD

L’objectiu d’aquesta activitat és saber diferenciar les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) de les activitats instrumentals (AIVD).

Indiqueu amb una X, dins de la taula següent (taula), les activitats que corresponen a les ABVD i les que corresponen al grup de les AIVD.

Taula: Activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària
TIPUS D’ACTIVITAT ABVD AIVD
Alimentar-se
Pujar i baixar escales
Vestir-se
Fer gestions
Relacions personals
Banyar-se
Activitats domèstiques
Mobilitat personal
Desplaçar-se fora del domicili
Anar a comprar
Prendre la medicació
Ús del WC - control d’esfínters

Taula: Activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària (solució)
TIPUS D’ACTIVITAT ABVD AIVD
Alimentar-se X
Pujar i baixar escales X
Vestir-se X
Fer gestions X
Relacions personals X
Banyar-se X
Activitats domèstiques X
Mobilitat personal X
Desplaçar-se fora del domicili X
Anar a comprar X
Prendre la medicació X
Ús del WC - control d’esfínters X

Cura de la persona

L’objectiu d’aquesta activitat és saber diferenciar les activitats de cura personal de les vinculades a tasques de la llar.

Escriviu, dins de la taula següent (taula), cinc tasques vinculades a la cura de la persona i cinc vinculades a la cura de la llar que ha de realitzar un treballador familiar al domicili de la persona beneficiària del SAD.

Taula: Tasques vinculades a la cura de la persona i a la cura de a llar
CURA DE LA PERSONA ACTIVITATS DOMÈSTIQUES

Taula: Tasques vinculades a la cura de la persona i a la cura de la llar
CURA DE LA PERSONA ACTIVITATS DOMÈSTIQUES
Afaitar-se Preparació d’àpats
Bany / dutxa Neteja del domicili
Mobilitzacions i transferències Cura de la roba
Vestir-se/desvestir-se Bugaderia
Aixecar-se/enllitar-se Compra de productes
Atenció a la salut Planxa
Cura dels peus Ordre en el domicili
Canvis posturals Organització d’armaris

Dependència i discapacitat

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer la diferència entre una persona amb discapacitat i una persona en situació de dependència.

En el següent enllaç, trobareu un vídeo de l’entitat Walnus que explica de manera molt clara la Diferència entre discapacitat i dependència.

Expliqueu quins tipus de discapacitat hi ha, posant un exemple de cadascuna d’elles. Feu el mateix amb una situació de dependència, posant també un exemple.

Tipus de discapacitats i exemples:

  • Discapacitat física o motora: persones amb mobilitat reduïda, cadira de rodes.
  • Discapacitat sensorial: problemes visuals o auditius.
  • Discapacitat psíquica: problemes mentals com la depressió, l’ansietat.
  • Discapacitat intel·lectual: síndrome de Down, autisme…
  • Situació de dependència: persona gran de més de vuitanta anys, viu sola i necessita un caminador per desplaçar-se dins del domicili. Presenta importants limitacions per a la realització de les ABVD ella sola.

Unitat de convivència: la família

L’objectiu d’aquesta activitat és reflexionar sobre els diferents models de família.

Penseu que actualment encara hi ha prejudicis socials quant als diferents models de família? Argumenteu la resposta tant si creieu que sí com que no i poseu un exemple per fer-la més entenedora.

Resposta d’opinió lliure i personal de l’alumne/a.

Unitat de convivència no familiar

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els diferents tipus de centres dedicats a l’atenció de les persones grans, en situació de dependència o discapacitat.

Completeu la següent taula amb les principals característiques dels equipaments indicats i que heu estudiat en aquesta unitat:

TIPUS DE CENTRE OBJECTIUS DESTINATARIS
Centre residencial
Centre de dia
Llars tutelades
Habitatges amb serveis
Centres d’atenció especials

TIPUS DE CENTRE OBJECTIUS DESTINATARIS
Centre residencial Entorn substitutiu de la llar familiar Persones amb autonomia per a la realització de les ABVD o que necessiten atenció assistencial
Centre de dia Espai d’acolliment diürn Persones que han de passar moltes hores soles i necessiten algun tipus d’atenció
Llars tutelades Entorn substitutiu de la llar per a persones que necessiten una supervisió puntual Persones amb un grau d’autonomia elevat
Habitatges amb serveis Pisos o apartaments que fomenten l’autonomia Persones de +65 anys amb autonomia
Centres d’atenció especials Acolliment diürn per a persones amb necessitats d’atenció integral Persones amb discapacitat

Característiques i habilitats del professional del SAD

L’objectiu d’aquesta activitat és aprofundir en el concepte d’empatia i les habilitats que ha de tenir un/a treballador/a familiar a l’hora de comprendre les emocions i saber connectar amb els usuaris.

Poseu un exemple d’una situació en què el/la treballador/a familiar mostra empatia amb la persona usuària del servei i justifiqueu aquest posicionament.

Resposta d’opinió lliure i personal de l’alumne/a.

Escales de valoració

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els instruments de valoració de la dependència més utilitzats a escala social.

A l’apartat “Factors que determinen les demandes a cobrir al domicili” hem parlat de diferents escales de valoració que mesuren aspectes com ara:

  • La dependència funcional de la persona envers les ABVD.
  • La valoració cognitiva.
  • La valoració de la situació afectiva i risc social d’una persona.
  • La sobrecàrrega del cuidador.

A internet trobareu informació de totes aquestes escales. Seleccioneu-ne dues de diferent categoria i ompliu-les. Si us és possible, demaneu la col·laboració d’alguna persona de més de vuitanta anys per fer-ho més real; si no en coneixeu cap, feu una simulació.

Pràctica lliure per part de l’alumne/a.

Bon tracte

L’objectiu d’aquesta activitat és reflexionar sobre la necessitat d’instaurar una cultura del bon tracte en l’atenció a les persones i, en especial, a les més vulnerables.

A l’apartat “Annexos” d’aquesta unitat podreu consultar un fulletó sobre la importància del bon tracte a les persones grans. Inclou un decàleg d’actuacions que s’han de tenir en compte i de manera molt gràfica posa deu exemples molt explícits.

Escolliu cinc punts del decàleg i poseu un exemple que cregueu que s’ajusta al redactat.

Pràctica lliure per part de l’alumne/a.

Sol·licitud del servei SAD

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer el circuit que ha de fer una persona interessada en sol·licitar el servei del SAD.

La Sra. Ramona té vuitanta anys, viu sola i presenta certes dificultats per a la realització de les activitats bàsiques de la vida diària. Una veïna seva li ha parlat del servei SAD i de com se’n pot beneficiar. Al cap d’uns dies la Sra. Ramona, acompanyada per la seva veïna, es dirigeix als serveis socials per sol·licitar informació sobre el servei.

Enumereu quins passos i tràmits haurà de fer la Sra. Ramona per a la sol·licitud del SAD i quina documentació haurà de presentar des de la seva sol·licitud fins que li arribi la notificació de concessió o denegació del servei.

La Sra. Ramona haurà de:

  1. Adreçar-se al centre de serveis socials i emplenar el full de sol·licitud del SAD.
  2. La sol·licitud s’haurà d’acompanyar dels següents documents acreditatius:
    • Fotocopia del DNI o NIE en vigor de la unitat familiar.
    • Certificat d’empadronament.
    • Fotocòpia de la targeta sanitària.
    • Informe mèdic de la unitat familiar que acrediti el seu estat de salut.
    • Certificació d’ingressos (renda anual) de la unitat familiar.
    • Fotocòpia del compte bancari per si escau copagament del servei.
    • Rebut de lloguer/hipoteca de l’habitatge habitual.
    • Declaració jurada conforme les dades aportades són certes.
  3. Un cop entrada a registre, el/la treballador/a social ha de fer la valoració de la sol·licitud i aplicar els barems corresponents. S’ha de programar una entrevista amb la persona sol·licitant o representant per tal de valorar l’aprovació o no de la demanda.
  4. Un cop revisada la documentació de la sol·licitud, el professional de referència ha d’aplicar el càlcul de l’aportació econòmica en cas que hi hagi copagament.
  5. El/La treballador/a social ha d’elaborar un informe on constarà l’aprovació de la sol·licitud, el nombre d’hores assignades i l’aportació econòmica corresponent, si escau.
  6. Aquest informe s’ha de presentar a la Comissió de Serveis Socials, que s’encarregarà de dictaminar-ne l’aprovació o la no aprovació.
  7. Un cop informada la persona sol·licitant de la resolució, en cas d’aprovació, haurà de donar la seva conformitat a la proposta de serveis i a les condicions econòmiques signant un contracte de servei.
  8. Finalment, el/la treballador/a social ha d’elaborar de manera conjunta amb el/la treballador/a familiar i la persona beneficiària del servei el pla de treball social.

Documentació per a la sol·licitud del servei SAD

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer la documentació que cal presentar per sol·licitar la prestació del SAD en l’àmbit públic.

Busqueu informació a la xarxa sobre diferents models de documentació que utilitzen els ajuntaments o ens locals per a la sol·licitud del servei del SAD a la seva població o municipi.

Escolliu el que més us agradi i complementeu-lo tenint en compte les dades personals de la Sra. Ramona que apareixen en l’activitat anterior. Si us falten dades afegiu-les per tal que s’ajustin al màxim a la seva realitat.

Documentació que ha d’emplenar l’alumne/a:

Anar a la pàgina anterior:
Organització del pla de treball
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació