Activitats

Com comuniquem

Objectiu de l’activitat. Adonar-se’n de la manera com comuniquem i de les seves conseqüències per la persona que rep el missatge, pel propi emissor i per les persones del voltant.

Descripció de activitat. Identifiqueu el tipus de comunicació que es promou amb aquest missatge i transformeu-la en assertiva.

Un usuari no ha recollit de manera adequada l’espai on ha dinat, i una persona del personal de neteja s’hi acosta i el renya davant dels seus companys i companyes, desvaloritzant-lo, dient-li que és un deixat, que sempre fa el mateix, que ningú voldrà seure a menjar amb ell; i que si torna a passar ja no li recollirà més.

Ets un desastre, altre cop has deixat el teu lloc de dinar ple d’estris i deixalles, no has recollit ni el got, ni la forquilla i hi ha restes de menjar. Jo ja n’estic tipa, sembla que no aprens, a partir d’ara si ho trobo així no t’ho recolliré i l’endemà hauràs de menjar en el lloc brut, ja veuràs com ningú voldrà seure a prop teu.

La manera de comunicar de la persona que fa la neteja és agressiva.

Per construir un missatge assertiu, tindríem en compte el següent:

  • D’entrada hauríem de parlar amb la persona de manera individual.
  • Ho faríem assenyalant-li com ha quedat l’espai de dinar i si pot ser recollint-lo conjuntament, perquè en prengui consciència.
  • Ens centrarem en la seva conducta i en el què podria millorar.
  • Preservarem a la persona: els seus valors, les seves relacions,…

Per tant, ho podríem fer com segueix:

Bona tarda, em pots acompanyar un moment al menjador, m’agradaria poder ensenyar-te una cosa. (I un cop en el menjador), mira com està l’espai on has dinat, et sembla que hi ha coses que haguessis pogut recollir?; el deixem de la millor manera perquè jo pugui fer la neteja?, ho fem junt?. (I després de fer-ho). Demà quan acabis de dinar mira de pensar-hi i de deixar-ho tot recollit i el que calgui llença-ho a les escombraries.

L'empatia autèntica

Objectiu de l’activitat. Identificar les variacions en la capacitat empàtica que es poden donar en una mateixa situació i l’opció que s’acosta més a l’empatia desitjable.

Descripció de activitat. Donada una situació concreta, identifica les variacions en l’empatia que es donen en diverses persones i assenyala quina és la més positiva i argumenta el perquè.

Una persona està molt trista perquè han diagnosticat una malaltia greu a la seva mare.

  • Persona A: S’hi acosta i li parla de quan van detectar una malaltia a un familiar seu i plora amb ella per la situació, pensant amb la del seu familiar.
  • Persona B: S’hi acosta el mira, li apropa la mà al braç, li fas una abraçada i deixes que la persona s’expressi en la mesura que pugui, vulgui i ho necessiti.
  • Perona C: Es posa molt neguitosa perquè li fa molta por imaginar que a ella li pugui passar una situació semblant, li parla, li explica altres coses per allunyar-la de la situació que té.

En el primer i en el tercer cas, A i C, podem observa una empatia projectada, és a dir, la persona NO empatitza amb l’altre sinó amb ella mateixa, sentint les seves emocions: tristesa en el primer cas, i por en el tercer. A més a més, és una empatia emocional, és a dir, han quedat segrestades per l’emoció que els produeix, i no és una empatia cognitiva, per tant, l’actuació no necessàriament ajuda ni es respectuosa amb l’altra persona.

En el segon cas, el cas B, per el contrari l’empatia és real, expressa proximitat per acostar-se a com se sent, sense prefigurar, ni assumir res d’entrada i de manera respectuosa, cognitiva. En el segon cas és permet una empatia autèntica, és a dir, que la persona s’expressi i estar disposat a escoltar-la, entendre com se sent,…

Relacions de qualitat

Objectiu de l’activitat. Identificar els tipus de relacions i adonar-nos-en de si compleixen amb els tres requisits de les relacions de qualitat.

Descripció de activitat. A continuació es donen tres casos de relacions interpersonals. Identifica si s’acompleixen els tres elements clau, i si és que no, quin d’aquests falla:

  • benestar mutu,
  • respecte mutu,
  • autenticitat de les parts.

Cas A: A aquesta persona mai li puc dir el que penso ni el que sento, si li dic em pren el pel, es posa amb mi i em menysprea, diu que sóc massa sensible.

Cas B: Amb la terapeuta no sóc del tot sincera, sé que si li dic el que faig em renyarà, i jo ja no sóc una nena petita perquè em castiguin, prenc les meves decisions i assumeixo les seves conseqüències, no ho puc fer tot tal com ella vol.

Cas C: No m’hi sento bé amb aquesta persona, es com si no m’escoltes, com si només estigues centrada amb ella, al seu costat em sento sense valor ni interès.

En el primer cas, A, hi ha manca d’autenticitat perquè l’altre persona no accepta ni respecte com és aquesta persona. Això, a la vegada, fa que no es pugui generar benestar.

En el segon cas, B, la manca d’autenticitat ve donada perquè la terapeuta no és prou flexible, i per tant, no vol sentir dir la veritat sinó s’adiu al que ella considera correcte; per tant, no accepta altre opcions, el que porta a l’engany del pacient.

En el darrer cas, C, no hi ha benestar mutu, ja que una de les persones no se sent a gust amb la interacció amb l’altre.

Negociació, mediació o arbitratge

Objectiu de l’activitat. Identificar quina actuació és pertinent davant de diferents conflictes.

Descripció de activitat. A partir de la descripció d’una situació de conflicte, identifiqueu quina actuació de resolució de conflictes cal dur a terme i justifiqueu el perquè.

Un usuari se’ns ve a queixar que n’hi ha un altre que sempre li diu coses maldites, tractant-lo malament i, a vegades, insultant-lo, el que el fa sentir malament i sense ganes i, fins i tot, amb por de venir al servei. Nosaltres hem observat la tendència d’aquest usuari a depreciar als altres, a mostrar-se i sentir-se superior.

En aquest cas cal un procés d’arbitratge, hi ha un usuari que està exercint un maltractament psicològic sobre un altre, i aquest darrer li té por, amb la qual cosa posa de manifest que no és possible un procediment de gestió del conflicte des de la igualtat, com seria una negociació o una mediació, sinó que cal un procés d’arbitratge, on un tercer actuï com a àrbitre resolent la situació de la manera més pertinent i justa.

Procés de mediació

Objectiu de l’activitat. Aplicar, a un cas concret, el procediment de mediació, des de l’inici fins al final.

Descripció de activitat. A partir de la descripció d’un cas, analitzeu perquè es pertinent el procés de medicació i assenyaleu els passos que seguireu des de la seva identificació fins a la finalització.

Dos usuaris que són amics estan enfadats entre ells, un d’ells ens explica que els seu amic, des de que té una parella al servei, ja no li fan tan de cas, aquesta últim, en canvi, diu que no es veritat que segueixen siguen amics i que el seu amics és un exagerat que res no ha canviat.

En aquest cas és dona una situació de desavinença per una situació objectiva, el fet de que un dels amics tingui parella, que es viscuda de manera diferent per cada un dels amics.

Es pot fer una mediació, ja que ningú tracta malament a ningú, sinó que hi ha una percepció i vivencia diferent de la realitat.

Procediment:

  1. Aclarir què és la medicació.
  2. Explicar com es fa.
  3. Seguir el procés.
  4. Fer seguiment de l’acompliment de l’acord per part d’ambdues parts.

Primer de tot se’ls hi recordarà el caràcter de la medicació com a procés:

  • voluntari,
  • confidencial i
  • imparcial per part del mediador.

En segon lloc s’hauran d’establir les normes de la mediació, que hauran d’ésser acceptades per ambdós amics:

  • Cal que tots dos tinguin disposició per a resoldre el conflicte.
  • És necessari que tots dos descriguin els fet amb la màxima objectivitat, tot i que la vivència pugui ser diferent.
  • És imprescindible escoltar a l’altre:
    • amb atenció i
    • sense interrompre’l.
  • Caldrà que diguin les coses amb respecte cap a ells mateixos i cap a l’altre.
  • Serà necessari que respectin i acompleixin l’acord al que arribin.

En tercer lloc desenvoluparem les quatre fases del procés de manera conjunta amb ambdós protagonistes:

  1. Expliqueu-me: Cadascun d’elles explicarà que ha passat, exposant els fets, les vivència i percepcions que li generen. El primer ens explicarà que des de que el seu amic té parella no li fa cas, no fan res junts,… El segon dirà que no és veritat, que res ha canviat, que és un exagerat.
  2. Aclarir el problema: identificar quin problema hi ha. En aquest cas cal identificar quins canvis objectius s’han produït en la relació entre els amics, entenen que la nova situació per força ha generat canvis. El problema és clar, la relació entre els amics ha patit alguns canvis que els protagonistes perceben de manera diferents un com molt canvis i l’altre com a cap, cal saber quins són, dimensionar-los realment, situacions i activitats que feien junts i ja no fan, …
  3. Proposar solucions: generar idees i alternatives sobre com resoldre el problema. Per resoldre el problema, un cop l’hem dimensionat, podem analitzar quins canvis es poden introduir, en la nova situació, per augmentar el temps en que els amics puguin mantenir les seves activitats i trobades si tots dos ho volen, entenen que no podrà ser com abans perquè hi ha una situació nova, per tant, les solucions podran passar per establir un temps comú entre els amics, sense la parella; incorporar l’amic en algunes activitats amb la parella, …
  4. Arribar a un acord: D’entre les proposades caldrà valorar-les i prendre una decisió conjunta i acordada sobre la solució que s’adoptarà. Per exemple: Es prendrà la decisió acordada, d’augmentar el temps que passen els amics junts, sense la parella, en algunes activitats que per ambdós són satisfactòries i desitjables; ja que la solució d’estar tots tres junts s’ha descartat perquè els incomoda.

Finalment farem un seguiment del desenvolupament de l’acord, és a dir, que realment es trobin per fer les activitats que han pactat, que això no li suposi una renúncia no volguda a l’usuari que té parella,… I a la vegada cal estar alerta de com ho viu la parella, ja que es pot generar un nou conflicte.

Anar a la pàgina anterior:
Entrenament de les habilitats socials
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació