Resum

La habilitats socials, enteses com el compendi de sabers (saber, saber fer, saber estar i saber ser), que possibiliten establir i mantenir relacions interpersonals amb els altres són fonamentals a la vida de les persones, ja que els éssers humans som socials per naturalesa i el nostre dia a dia està configurat, de manera significativa i rellevant, per les relacions que establim amb les altres persones.

Al llarg de la vida ens vinculem afectivament a diverses persones. Aquests vincles, entre d’altres, configuren la percepció i la vivència que tenim respecte a nosaltres mateixos, els altres significatius i l’entorn social en general. Això fa que un dels aspectes clau, quan s’analitzen les relacions interpersonals, sigui la qualitat. Han d’estar caracteritzades per la influència i acomodació mútua i el respecte a la individualitat de cada participant. En el cas de les persones en situació de dependència, que necessiten en major o menor grau l’ajut d’una altra persona per realitzar les activitats de vida diària, el paper d’aquest cuidador o cuidadora adquireix una transcendència enorme en la seva vida i relacions.

Hi ha col·lectius que per les seves circumstàncies presenten un major nombre de persones en situació de dependència. Aquestes persones poden tenir dificultats en l’establiment i el manteniment de les relacions interpersonals per diversos motius:

  • Característiques de la seva dependència, que poden suposar dificultats en l’autonomia per establir relacions, en la comprensió de les situacions, en la comunicació amb els altres, etc.
  • Altres elements que els configuren com a éssers individuals i únics: la percepció d’ells mateixos i el valor que s’atorguen.
  • Característiques dels seus contextos de vida, personals i físics. És a dir, les persones que configuren les seves xarxes de relació i l’accés i permanència en diversitat de contextos amb condicions materials més o menys adequades per a l’autonomia personal.

Pel que fa a les persones en situació de dependència, s’han analitzat les que formen part dels col·lectius de les persones grans, de les persones que pateixen trastorns de salut mental, de les persones que tenen una discapacitat intel·lectual, sensorial o motriu. S’han vist alguns elements que cal tenir presents en cada col·lectiu per remoure obstacles i barreres als quals s’han d’afrontar per establir i mantenir relacions socials, com són els prejudicis i estereotips o l’accés a l’espai, tant des del punt de vista motriu com cognitiu o comunicatiu.

En tot moment cal tenir present que quan s’examinen les habilitats socials de les persones en situació de dependència, cal fer-ho en termes de capacitats i dificultats vinculades a les característiques de la persona, però també dels seus entorns de vida, socials i físics, que poden suposar més o menys barreres per a la participació i les relacions socials.

Les habilitats socials engloben elements referits a la persona. En l’àmbit cognitiu, els seus pensaments i les concepcions sobre si mateixes, les persones significatives i el món social en general. En l’àmbit afectiu, el que aquestes concepcions els generen. I, finalment, com aquestes elements tenen una traducció en les conductes de la persona respecte a si mateixa, els altres i l’entorn social i material.

Pel que fa als contextos de vida de les persones i la seva incidència en les seves habilitats socials, l’estudi va des dels més propers, on la persona en situació de dependència hi participa, donant-se un ventall més o menys ampli de contextos, entorns amb caràcter més o menys inclusiu, ambients que permeten una tipologia més o menys àmplia d’activitats, de rols i de relacions interpersonals i amb característiques físiques i materials més o menys diverses, i com a element destacat els missatges que des d’aquests entorns es fan arribar a la persona en forma d’expectatives i atribucions. És important també, pel funcionament de cada entorn, les relacions més o menys fluides i de suport entre entorns. Finalment, també s’analitza la seva influència en la vida i en les relacions de les persones dels entorns en que al persona no participa activament, mesosistema i macrosistema.

Pel que fa als contextos de vida de les persones i a la seva incidència en les seves habilitats socials, l’estudi ha de partir dels entorns més propers on la persona en situació de dependència participa activament (microsistema), amb un ventall més o menys ampli de contextos, entorns amb caràcter més o menys inclusiu, ambients que permeten una tipologia més o menys àmplia d’activitats, de rols i de relacions interpersonals, amb unes característiques físiques i materials més o menys diverses, i amb un element destacat: els missatges, directes o indirectes, que des d’aquests entorns es fan arribar a la persona en forma d’expectatives i atribucions. També és important per al funcionament de cada entorn analitzar les relacions més o menys fluides i de suport entre entorns (mesosistema). I, finalment, també cal tenir en compte la influència en la vida i les relacions personals dels entorns en què la persona no participa directament però que incideixen en els seus entorns immediats, és a dir, la influència de l’exosistema i del macrosistema.

Cal examinar de forma exhaustiva els missatges que la persona rep del seu entorn, que li permet construir i configurar el seu autoconcepte i la seva autoestima, i les expectatives de l’entorn i de la pròpia persona pel que fa a l’èxit o fracàs en la capacitat d’establir i mantenir relacions interpersonals. I, més enllà dels entorns de vida directes de les persones, els missatges assentats socialment, fent especial èmfasi en els estereotips i perjudicis socials.

L’avaluació de les habilitats socials de les persones en situació de dependència és una eina fonamental per als professionals que les atenen, els cuidadors informals i les persones mateixes, ja que han de permetre emetre judicis de valor sobre el nivell d’aquestes habilitats socials enfocades a l’acció per a la millora.

El procés d’avaluació ve determinat per la definició de la finalitat, l’objectiu, el procediment, la recopilació i el treball amb la informació registrada, la valoració de la mateixa i l’ús i publicitat de les dades obtingudes, posant de manifest la necessitat de dur a terme aquest procés amb rigor i enfocat a la presa de decisions per a la intervenció dirigida a la millora.

Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge