Activitats

Expectatives i prejudicis

L’objectiu de l’activitat és identificar l’impacte de les expectatives o els prejudicis dels altres en les situacions quotidianes de les persones dependents.

En les situacions plantejades, a través de missatges verbals, digueu quines són les expectatives o els prejudicis que es manifesten i la influència que tenen en la persona en situació de dependència.

  1. “No puc comptar amb tu! Ja ho faig tota sola! Tot el que et demano no ho fas, i si ho fas encara és pitjor: ho fas malament i encara em genera més feina.” (Missatge de la cuidadora informal a una persona gran, familiar en situació de dependència)
  2. “Jo no puc relacionar-me bé. Els altres no tenen paciència quan parlo, perquè ho faig lentament, hi ha paraules que no em surten i, si em poso nerviosa, tartamudejo. Normalment, a més a més, se’n riuen de mi.” (Missatge d’una noia amb discapacitat intel·lectual a la professional de l’entitat de promoció de la inclusió sociolaboral a través del treball amb suport)
  3. “Ho heu entès? Hi ha alguna cosa que vulgueu que torni a explicar? A la pissarra teniu l’esquema de què heu de fer, cada pas i cada acció. Demaneu-vos ajut entre vosaltres o a mi, si el necessiteu. Jo aniré passant per cada taula.” (Missatge de la mestra al grup classe) “Ho has entès? Hi ha alguna cosa que vulguis que et torni a explicar? Fem el mateix procés que l’altre dia, recorda que ho vas fer molt bé!” (Missatge de la mestra a l’alumne amb discapacitat auditiva amb un implant coclear)

  1. Les expectatives de la cuidadora respecte a la persona gran en situació de dependència són de desídia i fracàs en la tasca. En el missatge es constata la percepció que la persona és inútil, no serveix per a res, no fa el que se li demana o ho fa malament: això genera malestar i més feina a la cuidadora. Aquest missatge suposa la construcció de barreres per a la participació i l’autonomia de la persona en situació de dependència, ja que els missatges deterioren el seu autoconcepte, danyen la seva autoestima i alimenten les pròpies expectatives, transformant-les en negatives.
  2. Les dificultats en la comunicació de la persona amb discapacitat són fruit de les dificultats inicials i les que li generen la mateixa situació interactiva en què els missatges dels altres li subratllen que comunica lentament i malament i, fins i tot, és objecte de burla. Això fa que no vulgui establir ni mantenir relacions i es retregui i que els prejudicis dels altres es converteixin en elements de l’autopercepció i esdevinguin autoestigmes.
  3. L’expectativa de la mestra és positiva i d’èxit, ja que en el seu missatge transmet: “Ho pots fer, ho fas bé”. L’entorn és d’ajuda i suport. L’autoconcepte i l’autoestima de l’infant es veuen enfortits en promoure la seva actuació i participació.

Avaluació de les habilitats socials

L’objectiu de l’activitat és saber prendre decisions sobre l’avaluació de les habilitats socials de persones en situació de dependència en funció de diverses variables.

Davant d’aquestes situacions de persones en situació de dependència, digueu quines decisions prendríeu en relació a l’avaluació: tipus d’avaluació, finalitat, instruments i informants clau.

  1. Persona A. Persona gran que acaba d’incorporar-se al centre de dia: té una malaltia que li afecta la mobilitat, manté les capacitats cognitives i de comunicació.
  2. Persona B. Adolescent amb trastorn de l’espectre autista (TEA): des de l’institut s’està fent un treball per establir relacions amb un grup delimitat d’alumnat del seu grup ordinari. La prioritat és que utilitzi les convencions socials bàsiques que li permetin establir i mantenir relacions.

  1. Avaluació inicial, diagnòstica, per establir un pla de treball. Es pot preguntar a la mateixa persona (autoavaluació), a les persones del seu cercle de relacions (informants clau). Es poden observar les actuacions que posa en joc la persona en les interaccions amb els professionals i amb la resta d’usuaris. També pot ser útil una anàlisi dels registres documentals previs, si n’hi ha, és a dir, els historials d’interacció en d’altres entorns institucionals de participació.
  2. Avaluació formativa i formadora, per constatar l’evolució del programa: progressos, estancaments o retrocés. Valorar si cal canviar l’actuació de l’alumne, del programa i de la resta de participants (alumnat i professorat). Es poden utilitzar estratègies d’autoavaluació i coavaluació a través de l’observació i/o interrogació amb l’alumne amb TEA i la resta d’alumnat i professorat implicat. Es pot donar a l’avaluació caràcter formatiu, modificar decisions respecte el programa o actuacions dels implicats, i formador, per promoure canvis d’actuació en l’alumne amb TEA.

Transformació d'instruments d'avaluació

L’objectiu de l’activitat és transformar un instrument observacional en un instrument d’interrogació.

A partir d’un instrument observacional com és un registre categorial (taula, transformeu-lo en un instrument d’interrogació: un qüestionari.

Taula: Normes de cortesia
Habilitat Inadequat Mínim Bo Excel·lent
Salutació en entorns d’interacció coneguts i poc nombrosos. Sovint quan arriba en un nou espai on hi ha altres persones no saluda. Sovint quan arriba en un nou espai on hi ha altres persones saluda. No sempre ho fa explícitament, sinó que pot utilitzar la mirada, el somriure. Sempre quan arriba en un nou espai on hi ha altres persones saluda explícitament les persones presents. Sempre quan arriba en un nou espai saluda explícitament. Ho fa individualment, una a una, o fent servir els noms. Pot comentar alguna cosa relativa a l’experiència conjunta o d’interès per a l’altra persona.

En el registre categorial apareix la descripció de la variable: Salutació en entorns d’interacció coneguts i poc nombrosos. Està descrita en categories que fan referència als següents ítems:

  • Freqüència de la conducta: gairebé mai, normalment, sempre
  • Grau de complexitat de la conducta:
    • Sense fer-ho explícitament, utilitzant la mirada, el somriure, el gest.
    • Fent-ho explícitament o seguint les convencions socials.
    • Fent-ho explícitament i més personalitzat, amb algun dels elements següents:
      • Ho fa individualment, un a un.
      • Fa servir el nom de la persona a qui saluda.
      • Pot comentar alguna cosa relativa a l’experiència conjunta.
      • Pot comentar alguna cosa que sap que és d’interès per a la persona a qui saluda.

El qüestionari quedaria de la manera següent:

  1. Quan entra en un espai conegut amb un nombre reduït de persones, les saluda.
    • Sempre
    • Gairebé sempre
    • Gairebé mai
    • Mai
    • Altres:
  2. Si saluda: com és la salutació?
    • Implícita: mirada, somriure, gest, o altres
    • Explícita: salutació convencional
  3. La salutació va més enllà de la forma de cortesia.
    • No
    • De vegades
    • Depèn
  4. Si heu respost que sí o de vegades: quins procediments o fórmules utilitza?
    • Individualitza, anomena la persona pel seu nom.
    • Pregunta o comenta sobre quelcom que tenen en comú.
    • Pregunta o comenta quelcom que sap que li interessa.
    • Altres

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació