Resum

Les funcions cognitives són les que permeten el coneixement i la interacció amb tot el que ens envolta. Òbviament, qualsevol alteració, limitació o pèrdua d’alguna o algunes d’aquestes funcions pot incidir en les capacitats i la funcionalitat de la persona per viure de manera autònoma, fet que augmenta la seva vulnerabilitat.

El suport en l’estimulació cognitiva passa per conèixer les funcions cognitives bàsiques (percepció, atenció, memòria i orientació) i les funcions cognitives superiors (pensament i llenguatge).

Les limitacions a nivell de percepció van molt lligades als sentits, òrgans receptors dels estímuls, que poden ser exteroceptors, interoceptors i propioceptors en funció d’on s’originin.

En l’atenció és important distingir entre l’atenció sostinguda, l’atenció selectiva i l’atenció dividida, per definir clarament on hi ha les dificultats i sobre quina cal actuar.

Tant la percepció com l’atenció influeixen directament en la capacitat de memòria de l’èsser humà. La codificació, l’emmagatzematge i la recuperació són les tres fases per les quals una informació forma part de la nostra memòria. En funció del temps que quedi retinguda, es fa referència a tres tipus de memòria: immediata, a curt termini i a llarg termini.

L’orientació és la capacitat de distingir i identificar correctament i seqüencialment el temps passat, present i futur (orientació temporal), la ubicació en l’espai (orientació espacial) en relació amb nosaltres mateixos i en el context en el qual ens trobem (orientació personal).

Pel que fa al pensament, s’entén com la capacitat de resoldre problemes i raonar. Es pot distingir entre pensament divergent i pensament convergent,

La llengua i la parla són els dos elements del llenguatge, el sistema de signes que permet la comunicació entre persones.

L’actuació del professional ha de tenir en compte algunes característiques particulars de les capacitats cognitives que presenten de forma reiterada els diversos col·lectius amb els quals treballi (gent gran, persones amb diversitat funcional intel·lectual, persones amb diversitat funcional física i sensorial, persones amb malaltia mental).

Per valorar l’estat cognitiu de l’usuari cal triar instruments i tècniques de recollida d’informació adequats segons la situació. Algunes de les tècniques més emprades són:

  • Entrevista
  • Observació
  • Tests i escales estandaritzades

Atenent al concepte de neurorehabilitació i estimulació cognitiva, el professional tria les pràctiques adequades que poden permetre mantenir i/o millorar les capacitats cognitives en les quals l’usuari presenta alguna alteració. Algunes de les tècniques d’estimulació cognitiva més emprades són les següents:

  • Teràpia d’orientació a la realitat
  • Teràpia de reminiscència
  • Tècniques de psicomotricitat
  • Tècniques de gerontogimnàstica
  • Tècniques de musicoteràpia
  • Tècniques de relaxació

Per últim, és important destacar el paper de l’entorn com a suport en l’estimulació cognitiva. La reestructuració ambiental consisteix a analitzar les característiques de l’ambient en què es mou una persona, ja sigui en l’àmbit institucional o domiciliari, i modificar els elements necessaris per tal d’afavorir l’autonomia i potenciar el benestar de la persona.

La simbolització i la senyalització ofereixen elements que afavoreixen la creació d’espais adaptats a les necessitats de cada persona, sota la consigna que l’entorn ha de promoure l’accessibilitat i l’autonomia i garantir la seguretat de les persones que hi transitin.

Alguns elements de simbolització són el tauler d’orientació, els calendaris i el cronograma de rutines, entre d’altres. Pel que fa als elements de senyalització, aquests afavoreixen sobretot l’orientació espacial i poden anar adreçats a la prevenció de riscos.

Avui en dia es poden trobar al mercat molts productes de suport que permeten facilitar l’autonomia a persones amb dèficits cognitius. Part de la tasca del professional és identificar els productes útils per a l’usuari i facilitar la seva creació i/o adquisició segons el cas.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge