Organització de l'entorn d'intervenció com a suport a l'estimulació cognitiva

L’entorn d’intervenció és tot allò que envolta una persona i que influeix en la satisfacció de les seves necessitats. Per aquest motiu passa a ser un element més sobre el qual intervenir: el seu disseny influeix en l’estat d’ànim, la funcionalitat, les relacions socials i la comunicació de les persones usuàries.

L’acció sobre l’entorn consisteix a crear i potenciar ambients adequats, segurs i ajustats a les característiques i les necessitats de la persona dependent.

Vegeu àmpliament el concepte de reestructuració ambiental i els seus components en l’apartat “Organització i ambientació de l’entorn d’intervenció per al desenvolupament de l’autonomia personal i social”.

La reestructuració ambiental consisteix a analitzar les característiques de l’ambient en què es mou una persona, ja sigui en l’àmbit institucional o domiciliari, i modificar aquells elements que siguin necessaris per tal d’afavorir la seva autonomia i potenciar el seu benestar. L’accessibilitat, les condicions ambientals i la decoració són elements fonamentals en la reestructuració cognitiva.

L’organització de l’entorn té quatre àmbits d’actuació: la prevenció, l’assistència, l’educativa i la socialització.

  1. Prevenció. L’actuació sobre l’ambient permet retardar o bé evitar l’aparició de possibles dificultats, evitant a la persona el perjudici que li puguin ocasionar. El tracte individual permet detectar unes noves necessitats encobertes de la persona usuària, actuar abans que aquesta les mostri i evitar el perjudici que puguin ocasionar.
  2. Assistencial. L’assistència se centra a facilitar les activitats de la vida diària: des de la higiene i l’atenció personal a les persones dependents en institucions fins a fer la compra, preparar el dinar, acompanyament a visites mèdiques, fer gestions a diferents organismes, etc.
  3. Educativa. L’organització de l’entorn forma part d’un pla individual on s’encabeixen activitats destinades a l’aprenentatge i l’adquisició d’hàbits. Les activitats educatives poden anar adreçades a l’adquisició de noves conductes, la modificació de conductes apreses o l’eliminació de conductes inadequades.
  4. Socialització. Les característiques de l’entorn possibiliten, afavoreixen o dificulten la interacció social. Tenint en compte les característiques de la persona usuària, s’afavorirà la seva integració i participació en el seu entorn, ja sigui en el centre de dia, la residència o el domicili.

Importància de l’ambient en la intervenció basada en l’estimulació cognitiva

Les persones amb alteracions i dèficits cognitius presenten necessitats associades a la realització d’activitats de la vida quotidiana, àmbit on poden requerir un suport. Una de les maneres de facilitar aquesta ajuda és a través de la intervenció en l’entorn amb la intenció de mantenir i potenciar la seva autonomia personal, i alhora la seva autoestima, equilibri emocional i benestar personal.

L’entorn és un element estimulador que influeix en la socialització de la persona, i aquesta interacció amb els altres manté, i també optimitza, les funcions cognitives.

Per tal d’afavorir un entorn que faciliti la vida diària i l’estimulació de persones amb alteracions i dèficits cognitius, cal identificar els obstacles amb els quals es troben per tal que els diferents professionals puguin intervenir i fer les adaptacions oportunes, ja sigui a la pròpia llar o en les institucions a les quals assisteixen o resideixen (centres d’educació especial, centres de dia, residències, pisos tutelats).

Els principals objectius en les intervencions en l’entorn físic de persones amb dèficit cognitiu són els següents:

  • Facilitar l’accés a la informació.
  • Proporcionar major control de la situació.
  • Potenciar la interacció social.

La reestructuració ambiental relacionada amb persones amb deteriorament o alteracions cognitives s’adreça principalment a la millora de l’orientació i la interacció social.

Les persones amb dèficit cognitiu requereixen viure en un ambient estructurat del qual coneguin el funcionament i què en poden esperar, i així poder-se anticipar.

L’ambient pot facilitar o dificultar la tasca de l’estimulació cognitiva. És important tenir presents un seguit de consideracions generals:

  • Vetllar per crear un espai tranquil, amb pocs estímuls disruptors.
  • Mantenir l’ordre i la ubicació de cadascun dels objectes.
  • Potenciar l’accés i ús autònom del material situat a l’espai.
  • Assegurar l’equipament i el mobiliari adient per a cada activitat.
  • Disposar d’un espai suficient per a cada usuari.

De manera concreta, el professional analitza les característiques de l’espai, l’ús que se’n fa i les activitats que s’hi desenvolupen, així com de les necessitats de l’usuari.

El professional ha de mantenir una actitud de respecte per l’usuari durant la intervenció sobre l’espai. Cal que tingui presents les seves preferències i ha de respectar els seus costums.

Resistència al canvi

Comportaments i actituds que poden presentar els usuaris davant les modificacions que es produeixin al seu entorn. Si el canvi els genera emocions negatives, s’ha de fer-hi front i donar suport a la seva gestió.

Les situacions en les quals es pot trobar el professional són diverses i de vegades complexes, i poden dificultar la seva tasca. En alguns moments les persones volen mantenir les seves rutines i preferències, tot i que això no els beneficiï. Davant de situacions en què els usuaris mostren una possible resistència al canvi, les qualitats i les capacitats del professional són un valor afegit per afrontar la situació i gestionar-la de manera positiva.

És important destacar el paper fonamental de l’entorn familiar i social i la seva influència en les persones amb alteracions cognitives. D’aquí la importància de la coordinació i el traspàs d’informació entre els professionals i la família.

Tant l’espai físic del centre com el seu clima influeixen directament en la intervenció dels diferents professionals. Una sala polivalent, on un grup fa una activitat mentre la resta de residents, o participants, llegeixen, parlen o miren la televisió, difícilment facilita un entorn d’atenció i concentració. Així mateix, els sorolls, les interrupcions de les activitats produïdes per altres persones o la marxa involuntària de l’espai poden produir malestar i incertesa a la persona usuària.

En el cas que la intervenció es faci en el domicili de la persona usuària, és convenient adequar un espai per desenvolupar l’activitat, si es tracta d’una específica. Si conviu amb altres persones, cal avisar-les de la importància de fer aquesta activitat individualment i agrair-los que respectin el temps i l’espai per optimitzar l’atenció de la persona usuària i portar a terme el pla de treball establert.

És rellevant mantenir el contacte amb l’equip interdisciplinari per anar valorant i ajustant les futures accions.

Simbolització i senyalització

La simbolització i la senyalització són elements que afavoreixen la creació d’espais adaptats a les necessitats de les persones. L’entorn ha de promoure l’accessibilitat i l’autonomia, i ha de garantir la seguretat de les persones que hi transitin.

Elements de simbolització

Els elements de simbolització s’empren per afavorir l’orientació de l’usuari, ja sigui a escala espacial, temporal o personal. En funció de les necessitats s’empren dibuixos, fotografies o pictogrames que ajuden a simbolitzar la realització de diverses activitats o fets rellevants.

  • Font: El nostre entorn mostra gran diversitat d'estils i usos dels pictogrames. Flickr (Dadiseño)/-10
  • Font: El nostre entorn mostra gran diversitat d'estils i usos dels pictogrames. Flickr (Dadiseño)

Els pictogrames són elements identificatius centrats en el significat universal de les imatges. Es tracta d’imatges lliures de text (o només amb una paraula) que permeten identificar ràpidament l’acció o lloc on s’ubica.

Vegeu l’ús dels pictogrames com a part dels sistemes augmentatius i alternatius de la comunicació al mòdul de Comunicació alternativa.

Entre els principals materials per afavorir la orientació en destaquen els següents: el tauler d’orientació, els calendaris, els rellotges, el taulell d’anuncis, l’agenda personal, l’horari, el cronograma de rutines i la seqüenciació d’activitats.

Tauler d'orientació

El tauler és un suport on es presenta la informació bàsica de manera estructurada: dia de la setmana, data, estació de l’any… També s’hi poden afegir elements variables que ajudin l’usuari a identificar si fa sol, plou, està ennuvolat, etc. Es tracta d’una tècnica molt utilitzada que té com a objectiu fixar les nocions espacials i temporals d’un moment concret (vegeu figura).

L’ús del tauler d’orientació és una pràctica habitual en aplicar la tècnica de l’orientació a la realitat (TOR). Vegeu l’apartat dedicat a “Tècniques d’estimulació cognitiva”.

Figura Tauler d’orientació

Calendaris

El calendari s’encarrega de donar informació temporal en relació amb el mes, el dia i l’estació de l’any. A l’hora de triar-ne un és important que sigui prou visual i senzill. De vegades és útil que disposi d’un espai ampli sota de cada número per apuntar-hi dades d’interès.

  • Cal escollir el format de calendari en funció de l'espai on s'ubiqui. Font: Flickr (M. A. López González)
  • Cal escollir el format de calendari en funció de l'espai on s'ubiqui. Font: Flickr (M. A. López González)

Més enllà dels calendaris que es poden comprar o bé imprimir des d’un arxiu digital, els professionals poden elaborar-ne i adaptar-ne per atendre els requeriments que es donen en un moment concret.

En la figura es mostra un exemple de calendari molt senzill que aporta una informació limitada: el dia, el mes i l’any, i l’estació de l’any. Situa l’usuari en el moment present.

Figura Calendari diari
Font: Residència i centre de dia municipal Sant Cebrià de Tiana

D’altres calendaris, com el de la figura, amb un cop d’ull permeten visualitzar els dies del mes i, en aquest cas, l’horari i el tipus d’activitat d’oci que es fa en cadascun d’ells. Es tracta d’un calendari d’activitats. Situa l’usuari en el moment present en relació amb la setmana i el mes, i li aporta informació sobre les activitats d’oci, en aquest cas.

Figura Calendari d’activitats
Font: Residència i centre de dia municipal Sant Cebrià de Tiana

Aquest tipus de calendari, elaborat a gran format, permet ser col·locat en un lloc visible i de pas per als usuaris dins del centre, com per exemple al costat de la porta d’accés al menjador d’un centre de dia.

Rellotges

  • En funció de les característiques de l'usuari, es valora la idoneïtat de fer ús d'un rellotge digital o analògic. Font: Flickr (Francisco Soler)
  • En funció de les característiques de l'usuari, es valora la idoneïtat de fer ús d'un rellotge digital o analògic. Font: Flickr (Francisco Soler)

Els rellotges aporten informació temporal, concretament situen l’usuari en un moment del dia (matí, migdia, tarda…) i de forma específica li aporten informació de l’hora.

És molt important que els rellotges estiguin ubicats en estances comunes i que es trobin en un espai on siguin visibles per a tothom, si són en entorns institucionalitzats. Al domicili cal que se situïn també en un lloc fàcilment visible, com pot ser el menjador i la cuina.

Taulell d'anuncis

El taulell d’anuncis és un mètode de comunicació col·lectiu que aporta informació rellevant de manera general a tots els usuaris d’un centre. Consta d’un taulell, que habitualment sol ser de suro, una superfície magnètica o de pissarra blanca, on es publiquen determinades informacions. La informació es trasllada alhora i s’hi poden trobar, per exemple, informacions relatives a tallers, el menú setmanal i indicacions sobre sortides properes en el temps, entre d’altres (vegeu la figura).

És freqüent trobar taulells en centres residencials, als centres de dia i als centres ocupacionals. S’ha de situar en un lloc fàcilment accessible i visible per als usuaris del centre, com és el vestíbul d’entrada de l’edifici.

Figura Taulell d’anuncis
Font: Residència i centre de dia municipal de Sant Cebrià de Tiana

Finalment, cal destacar recursos que permeten la personalització i dels quals es fa un ús individual:

Agenda personal

  • La personalització de l'agenda pot ser un element motivador. Font: Flickr (bellitha)
  • La personalització de l'agenda pot ser un element motivador. Font: Flickr (bellitha)

L’agenda compleix una funció molt similar als calendaris, atès que permet situar l’usuari en una data en concret i tenir una visió, segons el format de l’agenda, de tota la setmana o tot el mes. S’hi poden apuntar esdeveniments importants, com els aniversaris i les activitats que hagi de realitzar, com ara visites mèdiques, entre altres informacions.

L’agenda també és un element de control de la realització diària de les AVD, com pot ser la higiene diària, la presa de la medicació, els àpats i fins i tot la revisió de les accions de seguretat d’abans d’anar a dormir (tancar el gas, les llums, la televisió, etc.). En aquestes situacions es parla de l’agenda de comprovació (vegeu-ne un exemple en la figura).

Figura Agenda de comprovació

L’agenda és un element d’ús individual que pot donar suport a l’adquisició d’hàbits i rutines, afavorir l’estructuració del pensament i la capacitat de planificació de l’usuari.

Fomentar el seu ús diari pot reportar millores en els aprenentatges de la persona i alhora efectes positius en la seva autoestima en veure la seva evolució. Habitualment, les persones que l’empren se senten orgulloses de prendre notes a l’agenda, i això fa augmentar la seva motivació i actitud cap als aprenentatges.

L’agenda pot fer-se servir com a diari personal. En aquest espai, la persona pot escriure tot allò succeït en el dia i deixar constància de com s’ha sentit. Fer l’exercici de recordar el que ha passat durant el dia i la possibilitat de rellegir la informació de dies anteriors afavoreix l’orientació personal de l’usuari, ja que l’ajuda a establir un ordre cronològic als seus records, així com la memòria.

En cas que l’usuari no pugui escriure a l’agenda, perquè no té adquirit el procés de l’escriptura o bé per un tema de limitacions motrius, pot fer dibuixos i senyals. Després el professional pot traslladar el missatge escrit a l’agenda.

Quant a format, cal que sigui una agenda amb espai gran per prendre notes i on es vegi clarament la numeració dels dies. És important fugir de dissenys infantils o massa complexos.

Horari

La confecció d’un horari permet detallar la informació sobre les activitats o tasques a realitzar en una setmana i/o un dia en concret.

Habitualment, l’horari té un format de taula de doble entrada, on en una banda hi ha franges horàries i en l’altra els dies de la setmana. A cadascun dels requadres resultants s’anota l’activitat a desenvolupar aquell dia, a aquella hora en concret.

En funció del grau de deteriorament cognitiu, els centres fan grups homogenis per donar atenció a les necessitats de forma més ajustada. Això implica l’existència de diversos horaris en funció de les activitats programades.

En funció de les necessitats de l’usuari, l’horari pot elaborar-se únicament amb text escrit o amb colors per diferenciar les tipologies d’activitat, així com també amb imatges representatives d’activitats, professionals i espais (figura).

Figura Horari setmanal

A l’exemple de la figura l’horari mostra els dies de la setmana, les activitats per a cadascuna de les franges horàries (indicades en format escrit) i els professionals que porten a terme diferents activitats (representats amb una fotografia per facilitar l’accés a la informació). D’altra banda, es marca en colors diferenciats la planta del centre on tenen lloc les activitats.

Cronograma de rutines

El cronograma permet situar la persona davant les tasques diàries que cal fer. Afavoreix que les persones amb dèficits a nivell de memòria recordin i adquireixin la rutina de realització de les AVD (bàsiques i instrumentals). Vegeu-ne un exemple en la figura.

Figura Cronograma de rutines

Es tracta d’un suport (habitualment en paper) que representa una taula de doble entrada: a la banda esquerra hi ha les diverses franges horàries i a la part superior de la taula hi ha els dies de la setmana. A diferència de l’horari, les activitats que cal desenvolupar de forma diària són les mateixes. El cronograma representa rutines i no pas activitats puntuals.

El cronograma és adaptable a les característiques i necessitats de la persona que l’hagi de fer servir. Tal com succeeix amb altres recursos, la informació pot representar-se únicament amb text escrit o pot anar acompanyada d’imatges representatives de les rutines mostrades. És important que se situï en un lloc fàcilment visible.

L’ús del cronograma requereix un entrenament per tal que l’usuari l’interioritzi i el consulti diàriament.

Seqüenciació d'una activitat

La seqüenciació tracta de representar de forma seqüenciada els passos que cal desenvolupar per tal de portar a terme una activitat determinada. El suport sol ser el paper, on es representen a través d’imatges i text escrit els passos ordenats per dur a terme una AVD (bàsica o instrumental). És un recurs útil per a persones amb deteriorament greu a nivell de memòria, llenguatge i/o dificultats en les funcions executives.

Funcions executives

Habilitats que permeten organitzar el temps, planificar i organitzar les tasques.

Vegeu l’ús de la simbolització a la tècnica de modificació de conducta de l’emmotllament en l’apartat de “Tècniques de modificació de conducta”.

Permet adaptar-se a les característiques de la persona, ja que en funció del grau de deteriorament les accions seqüenciades poden ser més concretes o més generals, així com adaptades a les seves necessitats, triant les activitats en què aplicar-ho. És important que el recurs sigui fàcilment visible per a l’usuari i cal situar-lo en el lloc on es desenvolupi l’activitat.

Exemple d'una seqüència d'accions

Un centre ocupacional que atén persones amb diversitat funcional intel·lectual disposa d’un servei de bar on els usuaris amb un deteriorament menor de les capacitats cognitives preparen els esmorzars per a tot el grup.

Per afavorir la seva autonomia en la realització d’aquesta tasca, els professionals han elaborat unes pautes on s’inclou l’ús d’imatges i pictogrames. Concretament, en la figura podeu veure la seqüència d’accions que cal seguir per fer un suc de taronja.

Figura Seqüència d’accions per fer un suc de taronja

Elements de senyalització

El fet d’assenyalar correctament els diversos espais afavoreix l’orientació espacial dels usuaris. Aquesta senyalització ha de ser:

  • Clara
  • Precisa
  • Fàcil de localitzar

El professional ha de tenir en compte les característiques sensorials, cognitives i físiques dels usuaris per adaptar els elements de senyalització tant al domicili com a l’entorn institucionalitzat. L’ús d’imatges en què la tria del color i la forma és important, així com les textures i els sons, conformen els elements bàsics de senyalització.

Les principals funcions de la senyalització són les següents:

  • Creació d’itineraris que facilitin la circulació per l’interior de l’edifici. És la representació del trajecte que s’ha de realitzar per anar d’un espai a l’altre de l’interior de l’edifici. Es pot indicar mitjançant:
    • Senyals a terra de diferents colors.
    • Fletxes a les parets que marquin el destí amb lletra gran i clara.
    • Camins pintats a les parets de diferents colors, a uns 150 cm del terra. Un rètol escrit que informi del punt de destí de cada camí.
  • Ubicació de panells indicatius a les portes d’accés de les diferents estances. Són rètols en els quals hi ha escrita la finalitat de cada estança: direcció, infermeria, lavabo, cuina, menjador, etc. (figura).
    • Estan elaborats amb lletra clara i gran, en fons blanc o clar, per facilitar la lectura a tothom.
    • Poden estar plastificats o es pot utilitzar una cartolina gruixuda.
    • La seva subjecció ha de ser ferma per evitar manipulació o caigudes.
Figura Rètols a les portes d’accés
Font: Residència Verge del Remei (Arenys de Munt)
  • Col·locació de cartells indicadors de la ubicació i les plantes de l’edifici (plànol). Es tracta d’una informació general de l’edifici on hi ha representades totes les plantes. A cada planta hi ha un plànol i està assenyalat el punt on ens trobem en aquell moment per tal de tenir una referència i poder-nos situar (vegeu la figura).

Figura Plànol
Residència Verge del Remei (Arenys de Munt)
  • Identificació i advertència de possibles riscos. La senyalització consisteix en rètols que serveixen per alertar i protegir les persones sobre diferents perills que els poden produir danys. Les senyalitzacions més representatives són les corresponents a: escales, rampes pronunciades, armaris de comptadors elèctrics, sortida d’emergència, zona de càrrega i descàrrega (vegeu la figura).
Figura Advertències i senyalització de sortides d’emergència
  • Ús d’etiquetes de senyalització. Consisteixen en rètols que identifiquen per escrit (tot i que es poden acompanyar d’un pictograma) un determinat objecte o espai. Un dels usos freqüents al domicili és la seva ubicació a les portes dels armaris per permetre a l’usuari saber-ne el contingut sense la necessitat d’obrir-lo. A l’armari de l’habitació es pot indicar amb una etiqueta el calaix on es guarda la roba interior, així com l’espai on hi ha la roba de llit. A la cuina es pot senyalitzar el calaix dels coberts, l’armari de gots i plats, etc.

D’altra banda, hi ha les etiquetes de senyalització d’accions, que permeten fer de recordatori d’aquelles accions que és important que l’usuari porti a terme, i es representen amb pictogrames o imatges. Habitualment es fan servir amb persones amb un deteriorament lleu de la memòria que de vegades tenen oblits en relació amb determinades accions relacionades amb la seguretat i la prevenció d’accidents: tancar la porta de casa amb clau, prendre la medicació, posar l’estora antilliscant a la banyera, etc. (vegeu la figura).

Figura Etiquetes de senyalització d’accions

Elaboració i adaptació de materials de simbolització i senyalització

En moltes ocasions, ateses les circumstàncies, es requereix que el tècnic, d’una manera senzilla, elabori el material de simbolització i senyalització. De vegades pot estar motivat per criteris econòmics i en d’altres perquè el material que es troba a disposició no s’ajusta exactament a la necessitat, o pel caràcter urgent de la resolució d’una situació. Sigui com sigui, el professional ha de disposar de coneixements i recursos que li permetin elaborar de forma creativa alguns materials per donar resposta a les necessitats dels usuaris.

Algun dels materials que se solen emprar són: cartolines, cartró ploma, fulles imantades, fulles plastificades, goma EVA, etc. D’altra banda, avui en dia tenim accés a models digitals lliures d’alguns dels elements, i també es poden elaborar amb eines de disseny digital alguns dels elements de senyalització i simbolització.

Elaboració d'una seqüència d'accions

En Miguel és un infant que assisteix a una escola ordinària i presenta necessitats educatives específiques (NEE). El seu vetllador ha pensat dissenyar un material per simbolitzar les diverses accions que cal portar a terme durant l’estona del migdia. Vol crear un material que sigui fàcil d’entendre, que representi les diverses accions en format d’imatges (pictogrames) i que es pugui manipular per tal d’ubicar les imatges de forma seqüenciada en l’ordre en què es porten a terme durant l’estona del migdia.

El material necessari és:

  • Cartolina de color
  • Imatges de pictogrames representatius de les diferents accions
  • Folre
  • Velcro de doble cara

Els passos que cal seguir són:

  1. Imprimir, retallar i folrar els pictogrames.
  2. Retallar i folrar una tira de cartolina per crear la base on s’ubiquen les imatges.
  3. Col·locar una tira de velcro a la cartolina per tal de poder enganxar els pictogrames, així com posar el velcro a la part posterior de les imatges.
  4. Personalitzar el material amb el nom de l’infant a la part superior.

El resultat pot ser similar al que es mostra en la figura:

Figura Seqüència d’accions

Aquest material permet ser col·locat en un lloc fix i visible, com pot ser l’aula de referència d’en Miguel, i alhora permet la seva mobilitat i fer-lo servir en altres espais. És una eina que afavoreix l’orientació temporal d’en Miguel, en un moment del dia concret, així com l’anticipació a les accions que es porten a terme durant l’estona del migdia, la qual cosa afavoreix la seva autonomia.

Cal considerar la necessitat d’adaptació dels elements de simbolització i senyalització per a usuaris amb dèficits sensorials. Segons les característiques perceptives dels usuaris, el professional tindrà en compte els següents elements de senyalització:

  • Elements de senyalització visuals. És important emprar colors il·luminats i que generin contrastos ben diferenciats per tal de distingir la lletra o la imatge del fons. Si hi ha text, aquest ha de ser prou ampli en grandària i d’una tipografia adequada per poder ser degudament llegit. Els senyals lluminosos d’alarma han de ser intermitents i emprar colors de contrast amb el fons.

Cal que els senyals visuals s’ubiquin a l’alçada de la vista, aproximadament a més de 140 cm del terra.

  • Elements de senyalització sonors. S’han d’utilitzar sons distingibles i fàcils d’interpretar. Alguns dels més utilitzats són:
    • Timbres, que indiquen períodes de temps d’una activitat determinada.
    • Música, emprada en ocasions per identificar l’inici d’una activitat als centres residencials (p.ex.: moment de dinar).
    • Rellotge amb veu, que indica les hores en punt de forma automàtica i quan algú toca el rellotge indica l’hora d’aquell moment concret.

Cal que els senyals sonors siguin fàcilment identificables pels usuaris i emprar un volum agradable i apropiat.

  • Elements de senyalització tàctils. Inclouen l’ús de lletra realçada, amb pictogrames o codi Braille i de dimensions abastables.

Codi Braille

Sistema de lectura i escriptura tàctil que consisteix en una sèrie de puntets en relleu, els quals representen diferents lletres, números, i símbols.

En casos de dèficit visual greu, per exemple, és necessari fer servir el sistema Braille a l’hora de transmetre missatges escrits i potenciar el relleu i les textures de certs elements de l’entorn que l’ajudin a identificar-los, entre altres aspectes.

Altres productes de suport

Avui en dia es poden trobar al mercat molts productes de suport que permeten facilitar l’autonomia a persones amb dèficits cognitius. Part de la tasca del professional és identificar aquells productes útils per a l’usuari i facilitar-ne la creació i/o adquisició, segons el cas.

Alguns dels productes de suport a la memòria més representatius són els següents:

Podeu ampliar la informació sobre el dispositiu Mimov en el següent enllaç:

mimov.com

  • Productes relacionats amb la identificació personal. Es fan servir amb persones amb dificultats en l’orientació que de forma independent surten al carrer.
    • Targeta identificadora: consta de la informació bàsica de l’usuari, com el seu nom i cognoms, l’adreça on resideix, la medicació que pren i els telèfons de contacte en cas de pèrdua o desorientació.
    • Polsera identificadora: és una polsera de silicona que porta gravada la informació bàsica de la persona a la qual s’accedeix amb la lectura d’un codi QR.
    • Dispositiu Mimov: és un dispositiu de teleassistència que incorpora un geolocalitzador i aplicació per a cuidadors i familiars. És de fàcil ús, conté quatre botons i entre les seves característiques permet fixar 10 zones de seguretat i alertar el cuidador en cas que l’usuari surti d’alguna d’aquestes zones.
  • Productes vinculats a la seguretat a la llar. Es fan servir amb persones que viuen al seu domicili i que poden presentar petits oblits a nivell domèstic.
    • Avisadors ja sigui per detectar la presència de fums o bé una possible fuita de gas.
    • Termòstat a la dutxa: presenta una limitació de l’aigua a 38 graus centígrads.
    • Llum automàtic amb sensor de moviment que evita mantenir el llum encès en una habitació de la qual l’usuari ja ha marxat.
  • Aplicacions mòbils i informàtiques. Els usuaris/cuidadors amb un domini de les tecnologies en general, i en concret dels smartphones i/o tauletes digitals, poden incorporar l’ús d’algunes aplicacions en el seu dia a dia.
    • Localitzadors: aplicacions com Visualme, Encuéntrame o Localízalo permeten als familiars dels usuaris certa tranquil·litat quan han de marxar del domicili, o bé ho fa la persona amb problemes de memòria. Permeten identificar la localització de l’usuari a través del GPS.
    • Recordatori de medicament (app): l’aplicació no només avisa a través d’una alarma de la quantitat i de la medicació a prendre en un moment determinat, sinó que porta un recompte de la medicació presa i informa de quan s’esgotarà el medicament i serà necessari comprar-ne de nou.
    • Llista de la compra (app): permet anotar els productes necessaris, i es poden agrupar per categories per facilitar el moment de la compra i marcar aquells que ja han estat comprats. Algunes aplicacions incorporen l’ús de pictogrames dels productes i permeten inserir imatges pròpies dels productes.
    • Dia a dia (app): l’aplicació fa la funció de diari, ja que permet enregistrar les activitats fetes durant el dia dins un calendari i incorporar imatges i vídeos, així com compartir la informació a través del correu.
    • Llista de notes (app): ajuda a tenir endreçades les tasques que cal fer, així com altres informacions, i és útil especialment davant dificultats per emmagatzemar i/o evocar informació.
    • Indicar l’hora: l’aplicació TellMeTheTime, per exemple, indica les hores i els intervals d’hores desitjats de forma verbal sense necessitat d’obrir l’aplicació.
    • Eines del telèfon mòbil, com l’alarma o el calendari.

  • Alguns suports, com el termostat a la dutxa, prevenen riscos importants per a persones amb alteracions cognitives. Font: Flickr/-100
  • Alguns suports, com el termostat a la dutxa, prevenen riscos importants per a persones amb alteracions cognitives. Font: Flickr

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats