Estratègies d'intervenció per al manteniment i la millora de les capacitats cognitives i la seva avaluació

En el nostre dia a dia executem diferents capacitats cognitives que ens permeten recordar, aprendre, sentir emocions i desenvolupar-nos de manera efectiva en les nostres vides. Malauradament, existeixen un seguit de problemes, ja siguin de caràcter neurològic o psiquiàtric, que poden dificultar enormement les capacitats cognitives de les persones i el seu entorn.

Els tècnics en atenció a les persones en situació de dependència poden dur a terme una sèrie de tasques, exercicis i estratègies específiques per afavorir l’estimulació cognitiva del pacient i la seva neurorehabilitació. En aquest sentit, la plasticitat neuronal es presenta com un element cabdal en la rehabilitació i la recuperació de les funcions cognitives bàsiques.

L’estimulació cognitiva fa referència a un conjunt de tècniques dirigides a mantenir o millorar el funcionament cognitiu d’una persona o persones a través d’exercicis que estimulin els diferents processos i components de les funcions cognitives: l’orientació, el llenguatge, l’atenció, la memòria…

La rehabilitació neuropsicològica i la plasticitat neuronal

La rehabilitació neuropsicològica, si bé se sol associar amb l’estimulació cognitiva, és un terme que inclou un ventall més ampli d’estratègies d’intervenció que permet als usuaris i les seves famílies aconseguir un major benestar en la seva vida quotidiana.

Seguint Muñoz (2009), la rehabilitació neuropsicològica comprèn un sistema d’activitats terapèutiques amb l’objectiu d’aconseguir canvis funcionals en les persones mitjançant:

  • Restabliment o reforç dels patrons de conducta i d’activitat cognitiva prèviament apresos.
  • Establiment de nous patrons d’activitat cognitiva mitjançant estratègies substitutòries.
  • Introducció de nous patrons d’activitat gràcies a mecanismes compensatoris interns o externs.
  • Ajuda al pacient i la seva família per adaptar-se a la nova condició de discapacitat i millorar el funcionament global.

El nostre sistema nerviós posseeix la capacitat adaptativa de minimitzar els efectes d’una lesió o malaltia a través de la seva pròpia organització estructural i funcional. Es considera que el sistema nerviós disposa de la capacitat de canviar les seves reaccions a través de les repeticions successives.

La plasticitat neuronal o neuroplasticitat fa referència a la capacitat de les neurones o les àrees cerebrals de respondre de manera funcional a les deficiències d’una funció cognitiva o àrea cerebral lesionada, és a dir, les neurones tenen la capacitat d’“aprendre” i assumir tasques que inicialment havien estat destinades a altres grups neuronals.

L’Organització Mundial de la Salut, el 1982, va definir el terme neuroplasticitat com la capacitat de les cèl·lules del sistema nerviós per regenerar-se, anatòmicament i funcionalment, després d’estar sotmeses a influències patològiques ambientals o de desenvolupament, incloent-hi traumatismes i malalties.

Si bé la rehabilitació cognitiva està dirigida principalment a la restauració o la millora de la funció cognitiva alterada, és freqüent ensenyar a les persones estratègies de compensació que els permetin desenvolupar-se en la seva vida quotidiana de manera funcional. D’aquesta manera, les estratègies en la rehabilitació cognitiva es divideixen en dos grans grups (vegeu la figura):

  • Programes de restauració
  • Programes de compensació
Figura Rehabilitació neuropsicològica

En tots dos casos, la neuroplasticitat esdevé l’element clau en la rehabilitació i l’estimulació cognitiva.

Els programes de reentrenament o restauració d’una funció cognitiva es basen en la pràctica d’exercicis que ajudin a estimular i enfortir processos bàsics com l’atenció, la memòria, la percepció o les funcions executives.

Els fonaments teòrics d’aquest tipus d’intervenció són la concepció que l’estimulació dels factors cognitius implicats en la disfunció conduirà a una millora i una automatització d’aquests processos. Aquesta restauració es basa en la realització d’exercicis, majoritàriament de caràcter repetitiu, que impliquin l’ús de la funció cognitiva que cal restaurar (però això parlem de reentrenament). Es pensa que aquest reentrenament conduirà a la recuperació neuronal promovent la plasticitat neuronal i fins i tot la regeneració espontània de neurones.

L’estimulació cognitiva d’una determinada funció implica mecanismes de baix a dalt (bottom up), de manera que els processos de baix nivell són els que comporten la recuperació de processos d’alt nivell. Consegüentment, aquest tipus d’entrenament comença amb tasques molt senzilles que, a mesura que la persona avança en la seva capacitat, esdevenen més complexes.

Les estratègies de restauració de funcions són aquelles dirigides a facilitar les activitats necessàries per a la vida diària de la persona mitjançant l’estimulació cognitiva i l’exercitació repetitiva de la funció malmesa.

D’altra banda, els programes que utilitzen la compensació de funcions cognitives es basen en la substitució d’una funció mitjançant una reorganització funcional. Això vol dir que les regions cerebrals que no es troben malmeses assumeixen les funcions afectades. D’aquesta manera, es posen en marxa altres processos cognitius diferents dels que la persona utilitzava abans de patir la malaltia, trastorn o lesió. Aquest tipus d’intervenció, que tracta de compensar funcions afectades, implica mecanismes de dalt a baix (top-down).

Les estratègies de compensació de funcions cognitives són aquelles dirigides a facilitar les activitats necessàries per a la vida diària de la persona mitjançant estratègies alternatives o ajudes externes que redueixin l’exigència o la necessitat de la funció cognitiva alterada.

Estratègies d'estimulació cognitiva i neurorehabilitació

La intervenció cognitiva aplega un conjunt de mètodes i estratègies dirigits a optimitzar les funcions cognitives de les persones, reduir el seu grau de dependència i/o evitar que aquest augmenti per millorar la seva qualitat de vida i potenciar la seva autoestima.

Les tècniques d’estimulació cognitiva i neurorehabilitació es poden aplicar a escala individual, amb una adaptació específica a les característiques i necessitats de l’usuari, o a escala grupal, permetent una optimització de temps i recursos dels professionals i potenciant alhora la interacció entre usuaris. En funció del servei on el tècnic treballi és més o menys factible l’aplicació individual i/o la grupal.

Quaderns d'estimulació cognitiva

Trobareu exercicis als quaderns d’estimulació cognitiva editats per diferents entitats i empreses:

D’entre les accions adreçades a l’estimulació i neurorehabilitació destaquen les destinades a les següents funcions cognitives: percepció, atenció, memòria, llenguatge i càlcul. Els exercicis plantejats serveixen de referència per poder-ne dissenyar d’altres que s’adaptin a les necessitats concretes del moment en què es trobi una persona. Habitualment formen part d’un programa, i un dels més emprats són el programes de psicoestimulació integral.

Els programes de psicoestimulació integral conformen un seguit d’activitats destinades a contribuir a la millora i/o el manteniment de les capacitats cognitives d’una persona, i amb això a la seva autonomia.

Entrenament i estimulació de la percepció

La percepció és la funció cognitiva que ens facilita la interpretació i la comprensió de la informació que captem mitjançant els sentits. Una lesió en qualsevol de les àrees associatives pot obstaculitzar l’atribució de significat als estímuls sensorials, fet que provoca el que es coneix com a agnòsies.

Per exemple, una persona que pateix agnòsia auditiva no pot reconèixer l’estímul auditiu, però sí mitjançant els altres estímuls sensorials que se li puguin presentar: imatges, paraules escrites o llenguatge no verbal.

Algunes de les activitats per estimular i rehabilitar aquesta funció són les definides en la taula:

Taula: Entrenament i estimulació de la percepció
Tipus Exercicis
Percepció visual 1. Localitzar imatges
2. Localitzar objectes
3. Localitzar figures
geomètriques
4. Localitzar objectes de
formes diferents
Percepció auditiva 5. Identificar sons
6. Evocar sons
Percepció tàctil 7. Reconèixer objectes
8. Recordar textures
Percepció olfactiva 9. Descobrir olors
10. Distingir olors
Percepció gustativa 11. Distingir aliments
12. Concretar el gust
13. Gust i textura

Percepció visual

La percepció visual fa referència a la capactitat de seleccionar, organitzar i interpretar les sensacions que arriben per la vista.

Exercici 1: Localitzar imatges

Material: làmina amb quatre fileres d’imatges. Cada filera conté la mateixa imatge repetida quatre vegades, però amb mides diferents. Dues imatges són de la mateixa mida, una tercera imatge és d’una mida superior i la quarta imatge és d’una mida inferior (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita a la persona usuària la làmina i se li demana que l’observi amb atenció. A continuació, se li donen les següents consignes:

  • De cada filera, assenyaleu les dues imatges iguals.
  • De cada filera, assenyaleu la imatge més petita.
  • De cada filera, assenyaleu la imatge més gran.
Figura Làmina amb imatges

L’exercici es pot ampliar demanant a la persona:

  • Assenyaleu a quina columna es troba la casa més gran.
  • Assenyaleu a quina filera es troba l’estrella més petita.

Exercici 2: Localitzar objectes

Aquesta activitat es realitza sense suport material.

Instruccions: com que l’objectiu d’aquest exercici és que la persona usuària indiqui, verbalment o gestualment, els objectes del seu voltant, se li formulen preguntes similars a les següents:

  • Quins objectes de fusta hi ha en l’espai?
  • Què hi ha de color blau?
  • Què hi ha a prop del sostre?
  • Quins objectes comencen per la lletra R?

Exercici 3: Localitzar figures geomètriques

Material: làmina amb diferents figures geomètriques de diversos colors (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita a la persona usuària la làmina amb les figures geomètriques i se li demana el següent:

  • Digueu quantes figures veieu.
  • Digueu quines figures són del mateix color.
  • Digueu quants colors hi ha.
  • Digueu si hi ha figures iguals, tot i que siguin de diferent color.
Figura Làmina amb figures geomètriques

Es pot augmentar la complexitat de la tasca demanant que identifiqui d’altres aspectes:

  • Quines són les figures que apareixen en la primera filera?
  • En quina filera es troba el pentàgon?
  • En quines fileres estan situats els triangles?
  • En quina columna està col·locat el rombe?

Exercici 4: Localitzar objectes de diferents formes

Aquesta activitat es porta a terme sense suport material.

Instruccions: se sol·licita a la persona que indiqui objectes d’una determinada forma (rodona, quadrada…) en el seu entorn habitual (carrer, domicili, etc.).

Percepció auditiva

La percepció auditiva fa referència a la capactitat de seleccionar, organitzar i interpretar les sensacions que arriben per l’oïda.

Exercici 5: Identificar sons

Material: instruments musicals, CD, gravacions amb sons d’animals o sorolls d’objectes quotidians (rellotge, porta que s’obre o tanca, etc.), sons de la natura (trons, pluja…), sintonies de programes de televisió o d’anuncis, vídeos musicals, sintonies del mòbil, etc.

Instruccions: la consigna donada a la persona és que identifiqui els sons, les sintonies o les cançons que vagi escoltant a través d’un suport auditiu.

Exercici 6: Evocar sons

Aquesta activitat es fa sense suport material.

Instruccions: atenent els gustos de la persona usuària, i a través d’una conversa, el professional fa incís sobre els sons i sorolls quotidians: d’animals, del camp, de transports, etc. Convida l’usuari a reproduir-los. Així mateix, pot incorporar la demanda de taral·lejar cançons, sintonies, etc.

Percepció tàctil

La percepció tàctil fa referència a la capactitat de seleccionar, organitzar i interpretar les sensacions que arriben pel tacte.

Exercici 7: Reconeixement d'objectes

Material: bossa o recipient fondo amb objectes quotidians de diferents mides i textures (fregall, coberts, pinta, roba, tap…), aliments (pasta de sopa, cigrons, fruita seca..), tèxtils (retalls de roba de textures diferents, cotonets…). Vegeu-ne un exemple en la figura.

Figura Objectes quotidians

Instruccions: es presenta a la persona usuària una bossa, o recipient fondo, que conté diferents objectes. La consigna donada és treure’ls d’un en un, seqüencialment i sense mirar els diferents objectes de la bossa i identificar-los mitjançant el tacte.

Exercici 8: Recordar textures

Aquesta activitat es fa sense suport material.

Instruccions: es demana a la persona usuària que evoqui i verbalitzi objectes el material dels quals sigui suau, aspre, rugós, llis, etc. També es pot plantejar l’exercici a la inversa: a partir d’un element concret, sol·licitar a la persona que indiqui quin tipus de textura presenta.

Percepció olfactiva

La percepció olfactiva fa referència a la capactitat de seleccionar, organitzar i interpretar les sensacions que arriben per l’olfacte.

Exercici 9: Descobrir olors

Material: pots que continguin fruits olorosos (cafè, peles de taronja…), espècies i herbes aromàtiques (canyella, farigola, romaní, etc.), colònies i olis essencials (lavanda, llimona, etc.). Preferiblement, els pots han de ser de vidre, per conservar les olors, amb una petita obertura a la part superior per poder olorar l’interior.

Instruccions: es presenten a la persona, d’un en un, els pots olorosos. Cal obrir la part superior perquè la persona se l’acosti al nas i pugui identificar a què correspon la seva aroma.

  • Pots d'olors/-20
  • Pots d'olors

Exercici 10: Distingir olors

Aquesta activitat es porta a terme sense suport material.

Instruccions: s’inicia l’exercici facilitant a la persona usuària la consigna de recordar i identificar quines són, per a ella, les olors agradables, desagradables, penetrants, etc. S’estableix una conversa entre professional i usuari que ajudarà a identificar-los.

Percepció gustativa

La percepció gustativa fa referència a la capactitat de seleccionar, organitzar i interpretar les sensacions que arriben per les papil·les gustatives.

Exercici 11: Distingir aliments

Material: diferents tipus d’aliments (xocolata, cacauets, iogurt de maduixa, suc de llimona, alvocat, etc.).

Instruccions: es faciliten els diferents aliments a la persona sense que pugui haver-hi contacte visual i/o tàctil. Un cop assaborit i ingerits, se li demana que reconegui l’aliment.

Exercici 12: Concretar el gust

Material: diferents tipus d’aliments (sal, mel, suc de llimona, nata, etc.).

Instruccions: la consigna donada a la persona és que ha d’identificar, i sobretot concretar, les característiques gustatives dels aliments que tastarà. Ha de dir si l’aliment és dolç, salat, amarg, àcid, etc. En una segona part de l’activitat se li pot demanar que verbalitzi alguns aliments dolços, salats, picants, àcids, amargs, tous i durs. Es pot mantenir una petita conversa en què es demani:

  • Preferències respecte als aliments.
  • Darrer àpat.
  • Si li agrada més el salat que el dolç.
  • Sabor preferit.
  • Algun sabor que recordi amb delit, etc.

Exercici 13: Gust i textura

Material: aliments amb diversitat de formats i textures

Instruccions: es presenta a la persona usuària una fruita en diferents modalitats i textures: a trossets, en iogurt, una culleradeta de melmelada i un got petit de suc. La consigna és que ha d’identificar les diverses textures, parlar de les característiques de cadascuna i dir quina textura li ve més de gust i quina menys.

Entrenament i estimulació de l'atenció

L’atenció és el procés cognitiu que ens permet orientar-nos cap als estímuls rellevants i processar-los per respondre en conseqüència. Cal destacar que l’atenció no és un procés unitari, sinó que existeixen diferents tipus d’atenció.

Algunes de les activitats per estimular i rehabilitar aquesta funció són les definides en la taula.

Taula: Entrenament i estimulació de l’atenció
Tipus Exercicis
Atenció sostinguda 1. Pintar un vitrall
2. Indicar els passos
Atenció alternant 3. Marcar la lletra
4. Números i gestos
Atenció focalitzada 5. Joc de cartes
6. Laberint
Atenció selectiva 7. Buscar i marcar la lletra
8. Comptar
9. Atenció a la paraula
Atenció dividida 10. Lectura d’un text o conte
11. Pim pam pum

Atenció sostinguda

L’atenció sostinguda consisteix en la capacitat d’atendre un estímul o activitat durant un llarg període de temps.

Exercici 1: Pintar un vitrall

Material: llapis de colors i làmina amb un vitrall dibuixat

Instruccions: es facilita a la persona usuària la làmina i quatre llapis de colors. La consigna és que s’ha de pintar cadascun dels espais del vitrall de làmina tenint en compte que caldrà anar alternant els colors de manera que no coincideixin dos espais adjacents del mateix color. Es diu el següent: “Cada espai ha d’anar d’un color diferent i els colors no es poden tocar entre si”.

Variants: facilitar una làmina amb els espais numerats de l’1 al 4 amb una llegenda que relacioni cada número amb un color (ex. 1: verd, 2: blau, etc.). En aquest cas, els espais tampoc poden tenir la mateixa numeració que cap dels espais del seu costat (vegeu la figura).

Figura Làmina del vitrall

Exercici 2: Indicar els passos

Aquesta activitat es porta a terme sense suport material.

Instruccions: es demana a la persona usuària que descrigui els passos que realitza per dur a terme una de les activitats quotidianes o bé alguna de les activitats que feia anteriorment. Cal que indiqui els passos de forma seqüenciada i ordenada. Algunes de les activitats poden ser les següents: elaborar un àpat, fer la maleta davant un viatge, netejar el lavabo, etc.

Atenció alternant

L’atenció alternant consisteix en la capacitat de canviar el focus d’atenció entre dos o més estímuls.

Exercici 3: Marcar la lletra

Material: làmina amb diferents paraules escrites (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita a la persona usuària la làmina amb diverses paraules escrites. El tècnic donarà consignes perquè l’usuari identifiqui i marqui les lletres que se li indiquen quan es troben en una situació determinada dins la paraula. Les consignes es donen de forma verbal i cal que l’usuari situï el dit sobre la lletra en la làmina.

Les consignes que cal donar són:

  • U davant una consonant
  • A darrere una consonant
  • S davant una vocal
  • M davant una vocal
  • O davant una consonant
  • C davant una vocal
  • I davant una consonant
  • E darrere una consonant
Figura Làmina amb paraules escrites

Exercici 4: Números i gestos

Aquesta activitat es porta a terme sense suport material.

Instruccions: se li demana a la persona usuària que pari atenció a les diferents consignes per fer uns moviments concrets. Per exemple: quan escolteu 1 haureu d’aixecar la mà dreta; quan es digui 2 haureu de picar amb la mà esquerra; quan es digui 3 haureu d’encreuar els braços… Inicialment se segueix l’ordre numèric seqüencial i gradualment es van indicant els números associats a les accions, de forma desendreçada i fins i tot repetint-los de forma seguida.

Algunes de les variants de l’activitat són les següents: en lloc de nombres, noms de ciutats, animals, fruites, etc. També es poden substituir els moviments per sons, paraules, etc.

Atenció focalitzada

L’atenció focalitzada es refereix a la capacitat de centrar l’atenció en algun estímul objectiu, independentment del temps que duri aquesta fixació.

  • Els jocs de taula són un bon recurs per treballar les funcions cognitives. Font: Flikr (karoline.F)
  • Els jocs de taula són un bon recurs per treballar les funcions cognitives. Font: Flikr (karoline.F)

Exercici 5: Joc de cartes

Material: Cartes del joc UNO o cartolines de colors amb lletres, figures geomètriques, símbols o xifres (només per un costat)

Instruccions: tant si l’activitat es desenvolupa individualment com en grup, es juga per torns. Es remenen les cartes i cada jugador en rep set. Les cartes restants es posen de cap per avall en el centre i formen el mall. La primera carta es gira i es posa al costat. Aquest és el mall de cartes descartades. Se sorteja per saber quin és el jugador que comença la ronda. Cada jugador ha de posar una carta que sigui del mateix color, del mateix nombre o que tingui el mateix símbol que la que és a la taula, i si no pot ha de robar-ne una. Guanya qui primer es queda sense cartes a la mà. S’hi pot jugar amb un mínim de 2 persones.

Exercici 6: Laberint

Material: làmina amb la imatge d’un laberint (vegeu la figura).

Figura Làmina amb la imatge d’un laberint

Atenció selectiva

L’atenció selectiva és la capacitat d’atendre un estímul o activitat en concret en presència d’altres estímuls distractors.

Exercici 7: Buscar i marcar la lletra

Material: làmina amb diferents lletres de l’abecedari (vegeu la figura).

Instruccions: la consigna facilitada a la persona usuària és la d’encerclar una sèrie de lletres seqüencialment. Per exemple: marqueu totes les A; marqueu totes les M, etc.

Figura Làmina amb l’abecedari

Hi ha variants en aquesta tasca, ja que es pot augmentar el grau de dificultat demanant, per exemple, que marqui:

  • Totes les vocals
  • Les 5 primeres consonants de l’abecedari
  • Les lletres de la paraula primavera tantes vegades com apareguin

Exercici 8: Comptar

Aquesta activitat es fa sense suport material.

Instruccions: la consigna per a la persona usuària és que a partir del número 1 vagi comptant de 3 en 3 en veu alta mentre se li fa algun comentari o alguna pregunta, a la qual cosa haurà d’evitar respondre o fer cas.

Exercici 9: Atenció a la paraula

Aquesta activitat es porta a terme sense suport material.

Instruccions: primer s’informa l’usuari que escoltarà una sèrie de paraules i se li demana que quan escolti les que facin referència a una categoria concreta faci un gest o senyal acordat prèviament. Per exemple, cada cop que senti un aliment haurà de picar de mans. Després es posa l’àudio on se senten les següents paraules: paper, clavell, truita, calendari, sopa, televisió, maduixes, rellotge, flauta… L’usuari, després de les paraules truita, sopa i maduixes, ha de picar de mans.

Atenció dividida

L’atenció dividida es pot definir com la capacitat que té el cervell per atendre diferents estímuls o activitats al mateix temps.

Exercici 10: Lectura d'un text o conte

Material: conte, fragment d’un llibre, diari, article d’una revista, etc.

Instruccions: es demana a la persona usuària que llegeixi un conte, un text breu o una notícia. En cas que tingui dificultats per llegir, el professional pot fer-ho en el seu lloc. La consigna donada és que, en qualsevol dels casos, ha de prestar atenció al contingut i comptar la quantitat de vegades que apareix una determinada paraula.

En aquesta tasca es poden fer variacions, ja sigui escoltant una cançó concreta i estar al cas de les paraules que es repeteixen, parar atenció a les darreres paraules d’unes frases, etc.

Exercici 11: Pim, pam, pum

Aquesta activitat es porta a terme sense suport material.

Instruccions: la consigna donada a l’usuari és que cal que compti en veu alta del número 1 fins al número 50 de manera seqüenciada. A mida que vagi comptant, caldrà que segueixi les següents indicacions: cada vegada que hagi de dir un nombre parell l’ha de substituir per la paraula Pim; quan hagi de dir el 5 o les xifres acabades amb 5, es reemplaçaran per la paraula Pam, i quan arribi al número 50, aquesta xifra es canviarà per la paraula Pum.

Una variació d’aquesta activitat consisteix en el fet que el tècnic digui diverses paraules i que cada cop que l’usuari senti una paraula relacionada amb un ofici prèviament acordat (ex.: sastre) lletregi la paraula o digui les síl·labes que la formen.

Entrenament i estimulació de la memòria

Els exercicis i les activitats per estimular la memòria estan dissenyats per facilitar i optimitzar el rendiment de les seves diferents fases (codificació, emmagatzematge i recuperació) i fer-les més eficaces (vegeu la figura).

Figura Fases de la memòria

Les principals estratègies utilitzades per optimitzar els processos de codificació i recuperació són:

  • Visualització. La representació visual de la informació permet codificar-la i recuperar-la amb eficiència.

Exemple de visualització

El Manel (TAPSD) sap que quan vagi a casa del Roman, el noi a qui atén, haurà d’agafar el llibre per tornar-lo a la biblioteca. En Manel representa a la seva ment (visualitza)la imatge d’ell amb el llibre a la mà mentre que s’acomiada d’en Roman.

  • Associació. És l’estratègia que, partint d’una dada, permet lligar una informació relacionada.

Exemple d'associació

La Montse té el dubte de si va entrar a treballar a finals de març o la primera setmana d’abril. Sobtadament, recorda que va ser la primera setmana d’abril, ja que el seu aniversari és el 28 de març i quan li van trucar per confirmar-li la feina va pensar que era un bon regal.

  • Categorització. Fa referència al fet de reestructurar la informació i classificar-la en petits grups, per les seves característiques o per la seva utilitat.

Exemple de categorització

L’Arnau ha de preparar la bossa per marxar fora el cap de setmana. Per fer-ho i no oblidar cap de les coses que s’ha d’endur, va pensant en tot allò que ha de ficar a la bossa per grups: roba, sabates, higiene, etc.

  • Repetició. Permet millorar l’emmagatzematge de la informació. Entre les tasques relacionades amb aquesta estratègia hi ha copiar per escrit, la repetició verbal i mental i el repàs d’una informació.

Per estimular la memòria es poden fer exercicis adaptats al nivell de deteriorament que presenti la persona usuària. Van dirigits a estimular la memòria sensorial i la memòria a curt i llarg termini. Algunes de les activitats per estimular i rehabilitar aquesta funció són les definides en la taula.

Taula: Entrenament i estimulació de la memòria
Tipus Exercici Exercici
Memòria sensorial 1. Què has vist? 6. Observació de la roba
2. Observar els taps 7. Observació de les mans
3. Quins colors tenen les lletres? 8. Massatge
4. Passar l’objecte 9. Assenyalar objectes
5. Atendre els sons 10. Completar refranys
Memòria a curt i a llarg termini 11. Recordar objectes 26. Definicions
12. Trobar les diferències 27. Situar imatges
13. Situar paraules dins la graella 28. Buscar sinònims i antònims
14. Trobar els triangles 29. Fer un gat amb peces Tangram
15. Ordenar les síl·labes 30. Làmina amb paraules
16. Aparellar imatge i paraula 31. Observar una imatge
17. Esbrinar casella ocupa l’estrella 32. Quina hora és?
18. Fer un dibuix 33. Organitzar la taula
19. Posar vocals 34. Significat dels pictogrames
20. Crear una història 35. A qui correspon cada targeta?
21. Llegir o escoltar notícies 36. Pintar
22. Continuar la sèrie 37. Completar les paraules de cada filera
23. Trobar els noms propis 38. Trobar el valor de cada símbol
24. Canvi de lloc 39. Reconstruir la paraula
25. Informació personal 40. Referència numèrica

Estimulació de la memòria sensorial

Exercici 1: Què has vist?

Material: làmines amb fotografies o dibuixos de diferents animals (vegeu la figura), diferents figures geomètriques, diferents símbols o de diversos objectes.

Instruccions: es presenta la làmina a la persona usuària durant uns minuts (el temps pot variar en funció de les capacitats i la situació anímica del subjecte). Ha de dir la quantitat d’animals o figures geomètriques o símbols o objectes que creu que apareixen en la làmina.

Figura Imatge d’animals

Atenent l’estat de la persona, es pot augmentar la complexitat de l’activitat demanant-li:

  • Quantes vegades hi apareix el color vermell?
  • Hi apareix el color blau?
  • Quins són els animals que recorda?

Exercici 2: Observar els taps

Material: una bossa o recipient amb 15 taps d’ampolles i un mocador. La quantitat de taps varia segons l’estat cognitiu del subjecte.

Instruccions: la consigna donada a la persona usuària és que la tasca consisteix a comptar els taps caiguts en treure la bossa i llançar-los damunt la taula, abans de tapar-los amb el mocador.

Una variació de l’exercici és que la persona usuària digui:

  • Colors dels taps
  • Nombre de taps d’un determinat color
  • Color amb més quantitat de taps

  • Taps. Font: Flickr (Fotolanda)/-25
  • Taps. Font: Flickr (Fotolanda)

Exercici 3: Quins colors tenen les lletres?

Material: làmina o targeta amb lletres (vegeu la figura), xifres o símbols de colors

Instruccions: es presenta una làmina amb lletres de colors i la consigna respecte a la tasca és que ha d’estar atenta als colors de les lletres que figuren en la làmina, ja que després d’observar-la durant un breu temps es girarà i haurà de dir quins colors ha vist. La complexitat de l’exercici pot augmentar en funció de les capacitats de la persona usuària.

Una variació de l’activitat és que el subjecte digui:

  • Lletres d’un color determinat
  • Color més repetit
  • Color d’una determinada lletra
  • Part de la làmina on hi ha una lletra determinada.
Figura Làmina amb lletres

Exercici 4: Passar l'objecte

Material: qualsevol objecte que càpiga al palmell de la mà (anell, clip…).

Instruccions: la consigna donada a la persona usuària és que la tasca que cal portar a terme és descobrir a quina mà es troba l’objecte després de passar-lo d’una mà a l’altra. Atenent les alteracions de la persona, es pot fer amb un ritme més pausat o més ràpid.

En cas que l’activitat sigui grupal, s’informa els participants de les consignes:

  1. Ajuntarem els palmells de les mans, dins de les quals tindrem un objecte petit.
  2. Ells han de mantenir junts els palmells de les mans, obrint-los una mica per la part superior.
  3. Passarem per davant de cadascun fent l’acció de dipositar l’objecte a les seves mans. Quan hàgim introduït l’objecte a les mans d’alguna de les persones participants, seguirem fent l’acció fins que hàgim contactat amb totes les persones assistents.
  4. Preguntarem qui creuen que té l’objecte.

Exercici 5: Atendre els sons

Material: instruments musicals, mòbil, ordinador, CD

Instruccions: s’informa la persona usuària que escoltarà una sèrie de melodies, entre les quals també hi haurà el so d’un aplaudiment. La consigna és que ha d’aixecar la mà quan senti l’aplaudiment.

Atenent les dificultats de la persona, es pot augmentar la complexitat de l’activitat incrementant els sons aliens a la melodia: botzina, campaneta, alarma d’un rellotge…

Per estimular la memòria sensorial també hi ha activitats que es poden realitzar sense suport material:

Exercici 6: Observació de la roba

Instruccions: la consigna donada a la persona usuària és que ha d’observar la roba que portem durant un breu temps, i mentre nosaltres canviem de posició li demanarem sobre les característiques de les diferents peces que portem: colors, si són llises o porten dibuixos, amb botons o sense.

Exercici 7: Observació de les mans

Instruccions: informarem la persona usuària que li mostrarem uns quants dits de les mans durant un breu període de temps per amagar-los després darrere nostre o sota la taula. La consigna donada és que ha de dir quants dits ha vist.

La complexitat de l’exercici variarà atenent les dificultats cognitives i sensorials de la persona usuària, reduint o augmentant el temps d’exposició dels dits.

Exercici 8: Massatge

Instruccions: informarem la persona usuària que li farem un massatge a les mans o a les cames, i la consigna donada és que haurà d’indicar-nos, sense observar, per quina zona sent que li estem passant els dits.

Aquesta activitat podem aprofitar-la a l’hora de la higiene diària, amb sabó, crema o colònia.

Exercici 9: Assenyalar objectes

Instruccions: s’informarà la persona usuària que anirem dient el nom de diferents objectes que hi ha al voltant d’on estem situats, i la consigna donada per a la tasca és que haurà de dir on es troba l’objecte citat.

Atenent les dificultats que presenti la persona usuària, es poden nomenar objectes que estiguin dins o fora del seu camp visual; en aquest darrer cas haurà de buscar-los.

Exercici 10: Completar refranys

Instruccions: la consigna és que cal completar el refrany del qual el professional dirà un breu fragment.

Estimulació de la memòria a curt i a llarg termini

La majoria de les activitats per estimular la memòria a curt termini es poden utilitzar per estimular la memòria a llarg termini augmentant el temps entre la presentació i l’execució. En algunes de les activitats se suggereix una ampliació per estimular la memòria a llarg termini.

Exercici 11: Recordar objectes

Material: bossa o estoig amb diversos objectes quotidians de diferents mides

Instruccions: s’informa la persona usuària que anirem traient els objectes que hi ha a la bossa d’un en un i, una vegada estiguin exposats tots, els guardarem. La consigna donada és que haurà de dir els que recorda haver vist.

Variació: Es pot demanar que indiqui:

  • Objectes d’un determinat color o material
  • Objectes d’una mateixa categoria
  • Objectes més grans o més petits

Per estimular la memòria a llarg termini es pot preguntar, quan hagin passat uns minuts, els objectes que recorda haver vist. El període de temps entre l’exercici de la presentació dels objectes i el de la seva evocació pot variar en funció de les dificultats que presenti la persona usuària.

Exercici 12: Trobar les diferències

Material: làmina amb dos dibuixos que presenten un nombre determinat de diferències entre si i un llapis de color.

Instruccions: es facilita a la persona usuària la làmina i el llapis de color. La consigna donada és que la tasca és trobar el total de diferències que hi ha entre els dos dibuixos i marcar-les amb una creu o un cercle.

Per estimular la memòria a llarg termini, continuem l’activitat amb la mateixa làmina i se li demana a la persona usuària que l’observi atentament durant un breu període de temps. La consigna donada és que la tasca consisteix a respondre, per escrit o verbalment, a diferents qüestions relacionades amb la imatge que acaba de contemplar.

Exercici 13: Situar paraules dins la graella

Material: llapis i làmina on figuren diferents paraules escrites i una graella, en alguns dels quadres de la qual ja estan anotades algunes lletres (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita a la persona usuària el llapis i la làmina. La consigna donada és que la tasca consisteix a situar les paraules escrites dins de la graella, tenint en compte les lletres que ja hi estan situades.

Figura Graella amb paraules

Per estimular la memòria a llarg termini, una vegada hagi finalitzat l’exercici i hagin passat uns minuts, li indicarem que giri la pàgina i que digui les paraules que recordi haver escrit.

Exercici 14: Trobar els triangles

Material: llapis i làmina amb un quadrat format per triangles.

Instruccions: es facilita a la persona usuària la làmina i el llapis. Se l’informa que la tasca que ha de fer és trobar els màxims triangles que conté el quadrat.

Per estimular la memòria a llarg termini, una vegada hagi finalitzat l’activitat, deixarem passar un període de temps i li demanarem quants triangles recorda haver trobat. La fracció de temps d’espera pot variar en funció de les dificultats que presenti l’objecte.

Variació: es pot ampliar l’exercici, convidant la persona usuària que digui paraules que comencin per “Tri”.

  • Làmina amb triangles/-25
  • Làmina amb triangles

Exercici 15: Ordenar les síl·labes

Material: llapis i làmina amb diferents paraules escrites, les síl·labes de les quals estan desordenades (vegeu la taula).

Instruccions: es facilita a la persona usuària el llapis i la làmina. La consigna donada és que la tasca consisteix a posar en ordre les síl·labes de les paraules que estan escrites. Es diu el següent: “Les paraules que estan escrites tenen les síl·labes desordenades i s’han d’ordenar perquè la paraula tingui sentit”.

Taula: Ordenar síl·labes
1. PITALHOS
2. GRIMAES
3. PONRRESCOSAL
4. TEGOCARIA
5. MAPRIRAVE
6. TIVALFES
7. TORISMOTA
8. RONEUNA
9. PARCUTILAR
10. CISNATER
11. DIRIAJARNE
12. SONALPER

Per estimular la memòria a llarg termini, al cap d’un temps que hagi finalitzat l’exercici, se li demana quines són les paraules que recorda haver ordenat. El període de temps entre els dos exercicis pot variar en funció de les dificultats que presenti el subjecte.

Variació: es pot ampliar l’exercici demanant a la persona usuària que digui objectes o paraules relacionades amb les que estan escrites.

Exercici 16: Aparellar imatge i paraula

Material: làmina amb imatges i paraules (vegeu figura)

Instruccions: es facilita la làmina a la persona usuària. La consigna donada és que la tasca consisteix a formar parelles entre les imatges i les paraules, de manera que cap quedi sense aparellar.

Figura Aparellar imatge i paraula
Elaboració pròpia

Per estimular la memòria a llarg termini es deixa transcórrer un període de temps en finalitzar l’exercici i es pregunta al subjecte quines parelles recorda haver format, on estava situada una paraula o una imatge concreta. El període de temps entre els dos exercicis pot variar en funció de les dificultats que presenti el subjecte.

:Exercici 17: Esbrinar la casella que ocupa cada estrella

Material: làmina on figuren una graella amb números i quatre quadrats que contenen dues estrelles cadascun (vegeu la figura).

Instruccions: se li presenta la làmina a la persona usuària i se l’informa de la tasca a realitzar, que és dir quin espai ocupen les estrelles en cada quadrat tenint com a referència la graella de números. Es diu el següent: cada quadrat conté dues estrelles, les quals ocupen un espai. Aquest espai correspon a un dels números que figura en la graella de l’esquerra. A quines xifres estan substituint les estrelles?”.

Figura Làmina amb estrelles

Per estimular la memòria a llarg termini es deixa transcórrer un període de temps en finalitzar l’exercici i es pregunta al subjecte si recorda els números que ocupaven les estrelles. El període de temps entre els dos exercicis pot variar en funció de les dificultats que presenti el subjecte.

L’exercici es pot ampliar, preguntant-li al subjecte on es poden trobar estrelles a part del firmament, com per exemple en hotels, banderes, etc.

Exercici 18: Fer un dibuix

Material: llapis i làmina amb un dibuix lineal (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita a la persona usuària la làmina i el llapis. La consigna donada és que la tasca consisteix a dibuixar la figura d’un sol traç, sense aixecar el llapis del paper i sense passar dues vegades pel mateix lloc.

Figura Dibuix lineal

Per estimular la memòria a llarg termini, al cap d’un temps més o menys breu es pot demanar, en funció de les dificultats del subjecte, que representi el dibuix que ha fet anteriorment.

Exercici 19: Posar vocals

Material: llapis i làmina amb paraules a les quals els falten les vocals (vegeu la taula).

Instruccions: es facilita a la persona usuària la làmina i el llapis. La consigna donada és que la tasca consisteix a completar cada paraula amb les vocals que falten.

Taula: Làmina de paraules sense vocals.
1. F _ L _ P _ N _
2. B _ T _ C _
3. R _ D _ _
4. D _ F _ C _ L
5. P R _ N C _ P _ L
6. T _ R B _ N _
7. _ S T _ F _
8. _ B R _ L
9. T _ R Q _ _ S _
10. P _ C _ _ N C _ _
11. S _ N S _ B L _
12. F _ B R _ C _
13. P R _ P _ N _
14. _ L _ G R _ _
15. M _ S _ C _

Per estimular la memòria a llarg termini, quan hagi passat un temps més o menys breu, en funció de les dificultats que presenti el subjecte, se li pot demanar que digui les paraules que ha completat anteriorment.

Exercici 20: Crear una història

Material: làmina amb diferents imatges (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita la làmina a la persona usuària. La consigna donada és que la tasca que cal fer és observar les imatges de la làmina i crear una història amb totes elles decidint l’ordre o la seqüència en què les col·locaria. Si presenta moltes dificultats es planteja l’exercici només amb alguna de les imatges.

Figura Làmina amb imatges seqüenciades

Per estimular la memòria a llarg termini, una vegada finalitzat l’exercici i passats uns minuts, es pot demanar a la persona usuària si recorda les imatges que ha vist o la història que ha creat anteriorment.

Exercici 21: Llegir o escoltar notícies

Material: Làmina amb tres notícies (vegeu la taula).

Instruccions: es facilita la làmina a la persona usuària. La consigna donada és que la tasca consisteix a llegir les notícies atentament, o escoltar-les si la lectura li representa una dificultat, i posar-li un títol a cadascuna d’elles.

Taula: Làmina amb tres notícies
El restaurant La Florentina, davant la situació econòmica per la qual estan passant els habitants del poble, ha decidit oferir menús de 5 € al migdia. Hi ha 4 plats de primer i 5 de segon per escollir.
Aquest proper cap de setmana la revista Ull de bou regala dos llibres signats pels seus autors. Així mateix, ofereix un descompte del 35% al subscriure’s per un any i la possibilitat d’entrar cada setmana en un sorteig detres viatges a Austràlia.
L’acadèmia de ball Música als peus edita un vídeo amb les imatges dels diferents balls de final de curs. S’han seleccionat una quinzena i es poden contemplar, entre altres, tango, bolero, vals, samba i salsa.

Per estimular la memòria a llarg termini, al cap d’un temps més o menys breu, en funció de les dificultats del subjecte, se li fan una sèrie de preguntes relacionades amb les notícies.

Exercici 22: Continuar la sèrie

Material: làmina amb diferents figures geomètriques situades en fileres (vegeu la figura).

Figura Làmina amb fileres de figures geomètriques

Instruccions: es facilita la làmina a la persona usuària. La consigna donada és que la tasca consisteix a continuar la sèrie que presenta cada filera de figures geomètriques. Es diu el següent: “Cada filera conté unes figures geomètriques i aquestes segueixen un ordre. Observa quina es repeteix i quina és la figura que aniria a continuació”.

Per estimular la memòria a llarg termini, al cap d’un temps més o menys breu, en funció de les dificultats del subjecte, es demana que l’usuari digui quines figures geomètriques recorda haver vist en la làmina.

Aquest exercici es pot ampliar, demanant-li que verbalitzi objectes amb una de les formes geomètriques de la làmina que es troben en la vida quotidiana, al carrer o a l’espai on es troba. Exemple: objectes rodons, roda, volant d’un cotxe, plat, etc.

Exercici 23: Trobar els noms propis

Material: llapis i una làmina que conté un text format per un seguit de lletres escrites, entre les quals es troben diversos noms de persona (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita el llapis i la làmina a la persona usuària. La consigna donada és que la tasca consisteix a trobar en el text escrit noms de persona, tenint en compte que poden estar partits, és a dir, una part del nom al final d’una filera i la continuació al principi de la següent.

Figura Làmina amb sopa de lletres de noms propis

Per estimular la memòria a llarg termini demanarem al subjecte, al cap d’un temps més o menys breu, en funció de les seves dificultats, quins noms recorda haver marcat.

Aquest exercici es pot ampliar, preguntant-li si algun d’aquests noms és compartit per alguns dels seus familiars, amics, veïns, coneguts, professionals…

Exercici 24: Canvi de lloc

Material: làmina amb dues fileres d’imatges (vegeu la figura).

Instruccions: s’ensenya la làmina a la persona usuària. La consigna donada és que la tasca a realitzar és marcar:

  • Imatges que no continguin la lletra A.
  • Imatges que corresponguin a transports.
  • Imatges que corresponguin a aliments.
  • Imatges que siguin peces de roba.
Figura Làmina amb dues fileres d’imatges

Per estimular la memòria a llarg termini demanarem al cap d’un temps més o menys breu, en funció de les dificultats del subjecte, quines són les imatges que recorda haver vist.

Aquest exercici es pot ampliar presentant-li la mateixa làmina amb algunes imatges cobertes amb cartolina o un trosset de paper, i demanant-li que indiqui quines són les imatges tapades.

Variacions: presentar al subjecte una segona làmina amb les mateixes imatges però amb algunes canviades de lloc (vegeu la figura).

Figura Làmina amb imatges canviades de lloc

Atenent les dificultats de la persona usuària, se li facilita la segona làmina. La consigna donada és que la tasca que ha de realitzar és indicar quines imatges d’aquesta làmina han canviat de lloc respecte de les que apareixen en la primera làmina mostrada.

Exercici 25: Informació personal

Material: làmina amb una fotografia d’una persona i les seves dades escrites (vegeu la figura).

Instruccions: es presenta la làmina a la persona usuària. La consigna donada és que ha de llegir, o escoltar en el cas de presentar alguna dificultat visual, les dades relatives a la persona que apareix en la fotografia i repetir-les un cop finalitzada la informació.

Figura Làmina amb informació personal
Font: Flickr (Joaquín)

Nom: Marta Professió: docent Edat: 43 anys Lloc de naixement: Moià Lloc de residència: Vic Treballa a l’institut de Roda de Ter. Aficions: ballar, esquiar, córrer i llegir Té un germà i una germana.

Per estimular la memòria a llarg termini, al cap d’un temps, més o menys breu en funció de les dificultats del subjecte, se li tornarà a mostrar la làmina i se li demanarà què recorda de les dades de la persona de la fotografia.

Exercici 26: Definicions

Material: làmina amb definicions de paraules (vegeu la taula).

Instruccions: es facilita al subjecte la làmina. La consigna donada és que la tasca consisteix a llegir cada definició, o escoltar-la en el cas de presentar dificultats visuals, i dir la paraula que creu que correspon a cadascuna.

Taula: Làmina amb definicions
1.Estri per resguardar-se del sol.
2.Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació del most de raïm.
3.Peça d’un joc.
4.Qualsevol cosa que obstrueix un conducte.
5.Inflamació o infecció en forma de furóncol que surt a la vor d’una parpella.
6.Conjunt de músics que canten simultàniament una mateixa peça musical.
7.Capacitat de recordar.
8.Part posterior del peu.
9.Cadascuna de les grans divisions de la terra emergida separades pels oceans.
10.Petita gratificació que el consumidor, el client, etc. dóna a qui el serveix.

Per estimular la memòria a llarg termini, i després que hagi transcorregut un espai de temps més o menys breu en funció de les seves dificultats, es demana a la persona usuària que digui quines són les paraules que recorda corresponents a les definicions que ha llegit o escoltat.

Exercici 27: Situar imatges

Material: dues làmines: una amb una graella amb 15 imatges i una altra amb una graella que conté algunes de les imatges de la primera làmina i quadres en blanc (vegeu la figura i la figura).

Instruccions: es presenta a la persona usuària la primera làmina. La consigna donada és que la tasca consisteix a observar atentament les imatges que apareixen en la làmina, perquè després se li presentarà una segona làmina amb espais buits que corresponen a alguna de les imatges que figuren en la primera làmina i haurà de dir de quines imatges es tracta.

La seqüència de l’exercici és:

  1. Presentació de la làmina amb totes les imatges
  2. Temps per a l’observació
  3. Retirar la làmina
  4. Presentació de la làmina amb algunes imatges i quadres en blanc
  5. Pregunta: quines imatges de la primera làmina van als quadradets en blanc?
Figura Làmina amb 15 imatges

Figura Làmina amb algunes imatges

Per estimular la memòria a llarg termini se li demana al subjecte al cap d’un temps, més o menys breu en funció de les seves dificultats, quines imatges recorda haver vist.

Variacions: es pot ampliar l’exercici:

  • Demanar al subjecte que indiqui quines parelles d’imatges es poden formar.
  • Presentar a la persona usuària una altra làmina.

Material: làmina amb quadres en blanc (vegeu la figura).

Instruccions: la consigna donada és que ha de situar en cada quadret les imatges que apareixen en la primera làmina.

Figura Làmina amb quadres en blanc

Exercici 28: Buscar els sinònims i antònims

Material: làmina amb paraules (vegeu la taula).

Instruccions: es presenta la làmina a la persona. La consigna donada és que la tasca consisteix a llegir, o escoltar si el subjecte presenta dificultats visuals, i buscar el sinònim i l’antònim de cada paraula.

Taula: Làmina amb paraules
Sinònim Antònim
Apartar
Destestable
Sentenciar
Difícil
Freaccionar
Orientar
Modèstia
Sumar
Ampliar

Per estimular la memòria a llarg termini, al cap d’un temps, més o menys breu en funció de les dificultats del subjecte, se li demanarà que digui quines paraules recorda haver llegit o escoltat.

Exercici 29: Fer un gat amb les peces del Tangram

Material: Tangram o làmina amb les seves peces i làmina amb la imatge construïda.

Instruccions: es facilita a la persona usuària les peces del Tangram o de la làmina. La consigna donada és que la tasca que cal fer és formar una silueta amb totes les peces del Tangram o la làmina, tenint com a referència la imatge construïda.

Per estimular la memòria a llarg termini demanarem al cap d’un temps, més o menys breu en funció de les dificultats del subjecte, que reprodueixi de nou la imatge amb les peces.

Exercici 30: Làmina amb paraules

Material: làmines amb paraules i símbols (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita la làmina a la persona. La consigna donada és que la tasca es basa a trobar una relació entre la paraula i el símbol. Per exemple, mapa i trèvol: un mapa per trobar un trèvol / estufa i sol: l’estufa dona calor com el sol, etc.

Figura Làmina amb paraules i símbols

Per estimular la memòria a llarg termini, demanarem al cap d’un temps, més o menys breu en funció de les dificultats del subjecte, que respongui a les preguntes relacionades amb les parelles. Per exemple, quina imatge anava amb sol, quina paraula anava amb trèvol….

Variacions: es pot augmentar la complexitat de la tasca, presentant al subjecte una altra làmina que conté els quadres incomplets perquè pugui completar-los amb les lletres i els símbols que apareixen a sota (vegeu la figura).

Figura Làmina amb paraules i símbols incomplets

Exercici 31: Observar una imatge

Material: una fotografia d’una escena o d’un paisatge.

Instruccions: es presenta la fotografia a la persona usuària. La consigna donada és que la tasca consisteix a observar atentament la fotografia i, quan aquesta se li retiri, dir què ha vist.

Per estimular la memòria a llarg termini, al cap d’un temps, més o menys breu en funció de les dificultats del subjecte, ha de respondre a una sèrie de preguntes sobre la imatge que ha contemplat anteriorment.

Exercici 32: Quina hora és?

Material: làmina amb imatges de rellotges (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita la làmina a la persona usuària. Les instruccions que es donen respecte a la tasca a realitzar és que ha de dibuixar en cada rellotge l’hora que hi ha marcada a sota de cadascun.

Figura Làmina amb imatges de rellotges

Es pot incrementar la complexitat de la tasca demanant al subjecte:

  1. Ordenar els rellotges segons les hores (de menys a més tard).
  2. Indicar l’espai de temps entre dos rellotges de la primera filera: per exemple, el primer de l’esquerra i el que queda més a la dreta.

Per estimular la memòria a llarg termini, al cap d’un temps, més o menys breu en funció de les dificultats del subjecte, se li pot demanar quines activitats fa durant les hores que marquen els rellotges.

Exercici 33: Organitzar la taula

Material: làmina amb imatge d’una taula i un petit text de referència (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita la làmina a la persona usuària. La consigna donada per a la tasca a realitzar és que ha de situar al voltant de la taula les persones que venen a sopar, atenent la informació que se li facilita.

Figura Làmina amb imatge d’una taula

El text és el següent:

Un grup de companys queda per sopar. En Ricard i en Víctor són molt bons amics. La Laura i la Sandra no es parlen des de fa dies. La Carme i en Pep han començat a sortir junts. En Ricard i en Joan estan enfadats. La Joana i la Sandra són molt bones amigues.

Com es poden distribuir a la taula evitant ajuntar les persones que estan desavingudes?

Per estimular la memòria a llarg termini, al cap d’un temps, més o menys breu en funció de les dificultats del subjecte, se li pot demanar respondre a qüestions relacionades amb:

  • El parament de la taula: quins coberts es posen a la dreta.
  • Les celebracions on acostuma a haver-hi més comensals.
  • Nombre de persones amb qui dina o sopa diàriament.
  • L’esdeveniment en el qual s’ha reunit més persones al voltant de la taula.

Exercici 34: Significat dels pictogrames

Material: làmina amb pictogrames (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita la làmina a la persona usuària. Les instruccions que es donen respecte a la tasca a realitzar són que ha de dir el significat de cada pictograma. Són símbols que habitualment es troben al carrer, als hospitals, als restaurants, etc.

Figura Làmina amb pictogrames

Exercici 35: A qui correspon cada targeta?

Material: làmina on figuren targetes amb diferents noms i una informació relacionada (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita la làmina a la persona usuària. La consigna donada és que la tasca consisteix a esbrinar quina targeta pertany a cada persona seguint les indicacions que figuren en la pàgina.

Figura Làmina amb informació sobre les imatges

Per estimular la memòria a llarg termini, després que hagi transcorregut un espai de temps més o menys breu, en funció de les dificultats del subjecte, li demanarem si recorda els noms de les persones o els colors de les targetes.

Exercici 36: Pinta

Material: làmina amb figures geomètriques i lletres i amb un quadre amb indicacions (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita la làmina a la persona usuària. La consigna donada és que la tasca consisteix a pintar les figures i les lletres seguint les indicacions que figuren en el requadre.

Figura Làmina amb figures geomètriques i lletres

Per estimular la memòria a llarg termini, després que hagi transcorregut un espai de temps, més o menys breu en funció de les dificultats del subjecte, se li pot demanar:

  1. Els colors que ha utilitzat.
  2. Les figures geomètriques que hi havia en la làmina.
  3. Les lletres que hi havia en la làmina.
  4. Quantes estrelles hi havia en la làmina.

Es pot ampliar la complexitat de la tasca convidant el subjecte que digui 5 paraules que comencin per cada una de les lletres: 5 paraules que comencin per “ga”; 5 paraules que comencin per “ar” i 5 paraules que comencin per “ba”.

Exercici 37: Completar les paraules de cada filera

Material: làmina amb dues columnes de paraules a les quals les falta algunes lletres (vegeu la taula).

Instruccions: es presenta la làmina al subjecte. Les instruccions que es donen és que la tasca consisteix a completar amb les lletres que falten les paraules de les dues columnes, tenint en compte que les dues paraules de cada filera pertanyen a la mateixa família o categoria; és a dir, que les dues han de ser noms d’animals o instruments musicals, per exemple.

Taula: Làmina amb columnes de paraules
1._ B R _ L _ C T _ B R _
2.T _ N _ S F _ T B _ L
3.G _ N _ B R _ V _ D K _
4. R _ S _ N _ G R _
5. T R _ N M _ T _
6. S _ R D _ N _ C _ L _ M _ R
7. P _ N T _ R _ R Q _ _ T _ C T _
8. R _ M _ N J _ _ M _
9. C _ P _ L _ V _ T _
10. M _ N _ R C _ F _ R M _ N T _ R _
11. D _ L _ R _ _ R _
12. P _ T _ N _ _ D _ L _ _
13. K _ W _ D _ T _ L
14. N _ V _ R _ R _ D _ _
15. H _ S P _ T _ L B _ B L _ _ T _ C _

Per estimular la memòria a llarg termini, demanarem a la persona usuària, després que hagi transcorregut un temps, més o menys breu en funció de les seves dificultats, que digui una tercera paraula que correspongui a la mateixa família o categoria de les dues de cada filera.

L’exercici pot augmentar la complexitat quan s’anomeni una de les paraules i se li demani al subjecte que digui la paraula que completa la parella.

Exercici 38: Trobar el valor de cada símbol

Material: làmina amb 10 requadres que contenen diferents símbols (vegeu la figura).

Instruccions: es facilita la làmina a la persona usuària. La consigna donada és que la tasca consisteix a esbrinar el valor dels símbols que figuren en cada requadre, tenint en compte que el valor total de cadascun d’ells és de 18. Es diu el següent: “Cada requadre consta de diferents símbols i s’ha d’esbrinar quin valor té cadascun, tenint en compte que el valor total de cada requadre és de 18. S’ha de mantenir un valor concret per a cada figura; per tant, diferents figures no poden compartir el mateix valor. Els símbols que figuren en la columna de la dreta, fora del requadre, estan per anotar el valor corresponent.

Figura Làmina amb símbols

Per estimular la memòria a llarg termini, demanarem, al cap d’un temps més o menys breu, en funció de les dificultats del subjecte, que digui quins símbols recorda haver vist en la làmina.

Exercici 39: Reconstruir la paraula

Material: làmina amb tres columnes, les quals contenen síl·labes que corresponen a diferents paraules.

Instruccions: es presenta la làmina a la persona usuària. La indicació donada és que la tasca consisteix a reconstruir les diferents paraules encolumnades. Es diu el següent: “Les paraules estan dividides en tres parts. Cada part es troba en una columna: la primera part a la columna de l’esquerra; la segona part, a la columna del mig, i la darrera part, a la columna de la dreta. Les síl·labes, tot i que són a la columna corresponent, estan disposades en diferents fileres, la qual cosa es pot comprovar observant la paraula que conté el fons més fosc.

Per estimular la memòria a llarg termini, demanarem, al cap d’un temps més o menys breu, en funció de les dificultats del subjecte, que digui les paraules que recordi haver reconstruït.

Es pot augmentar la complexitat de la tasca indicant al subjecte que ha de lletrejar una paraula concreta que se li digui i que busqui mentalment una altra que comenci o finalitzi de la mateixa manera.

  • Làmina amb síl·labes/-42
  • Làmina amb síl·labes

Exercici 40: Referència numèrica

Aquesta activitat es porta a terme sense material de suport.

Instruccions: s’informa la persona usuària que l’activitat que es realitzarà té a veure amb les xifres. Se li explica que quan se li digui una xifra (per exemple, un 2), haurà de dir coses relacionades (en aquest cas, coses que sempre van en parella: bessons, mitjons, guants). Amb referència al 4, poden ser coses com les potes d’una taula, les rodes d’un cotxe, les quatre províncies de Catalunya, etc.

Entrenament i estimulació del llenguatge i el càlcul

El llenguatge és la funció cognitiva que inclou l’expressió, la comprensió, la fluïdesa o la capacitat d’anomenar, entre altres. La capacitat per al càlcul és important en les activitats de la vida quotidiana, ja que permet atendre i resoldre qüestions relatives, entre d’altres, a l’ordre, a la quantitat, al temps i a les distàncies.

Aquestes funcions cognitives es poden veure alterades per trastorns, demències i traumatismes, la qual cosa provoca inseguretat a les persones que les pateixen, així com dificultats per realitzar les AVD, i això pot afectar també les seves relacions personals.

Les persones que pateixen dèficit tant en el llenguatge com en el càlcul poden entrenar aquestes capacitats i estimular-les mitjançant les activitats mostrades en la taula.

Taula: Exercicis i pràctiques per estimular el llenguatge i el càlcul
Llenguatge Càlcul
Autobiografìa Atendre les hores i el temps
Refranys Fer operacions matemàtiques
Jocs de paraules Jocs amb números
Sinònims i antònims Calendari
Notcies, contes, poemes, històries, cançons Recordar dates importants
Descripcions Comptar monedes, botons, fitxes
Definicions Ordenar xifres
Relacionar objecte, imatge amb un adjectiu Simular compres
Identificar imatges Comptar lletres de paraules
Repetició verbal Calcular el temps de viatge o distàncies

Una breu descripció dels exercicis i les pràctiques per estimular el llenguatge és la següent:

  • Autobiografia: donar informació d’aspectes personals, lloc de naixement, ofici, experiències…
  • Refranys: verbalitzar refranys referents a l’estació, el mes, els oficis…
  • Jocs de paraules: buscar paraules que comencin amb unes determinades lletres o paraules que es puguin fer a partir de les lletres d’una paraula concreta.
  • Sinònims i antònims: sobre unes paraules determinades, dir les que tenen igual significat i les que són contràries.
  • Notícies, contes, poemes, històries, cançons: comentar noticies recents, recitar algun poema, explicar el conte que es recordi i/o cantar cançons significatives.
  • Descripcions: descriure un objecte o una persona en concret.
  • Definicions: explicar una cosa informant dels seus atributs.
  • Relacionar objecte/imatge amb un adjectiu: atribuir un adjectiu a l’objecte que s’anomeni o es presenti.
  • Identificar imatges: davant la presentació de diferents imatges, respondre a diverses qüestions respecte a utilitat, espai, colors…
  • Repetició verbal: repetir paraules, frases, poemes…

Respecte del càlcul, alguns exercicis i pràctiques per estimular-lo són els següents:

  • Atendre les hores i el temps: atendre i dir les hores i la franja de temps.
  • Operacions matemàtiques: fer sumes, restes, multiplicacions i divisions, tant escrites com mentals; circuits numèrics amb diferents operacions.
  • Jocs amb números: jugar al bingo numèric, comptar a l’inrevés a partir d’una xifra i quan es digui un número sencer fer un aplaudiment, etc.
  • Calendari: atendre quin dia serà d’aquí a quatre dies (per exemple).
  • Dates importants: verbalitzar les dates significatives, persona, localitat, estació, mes…
  • Comptar monedes, botons, fitxes: a partir d’una quantitat concreta de botons, s’han d’afegir o treure, seguint les instruccions del professional.
  • Ordenar fitxes: seguir un ordre numèric, de petit a gran, o a l’inrevés; ordenar per resultats…
  • Simular compres: presentar productes, físicament o en imatges, amb els preus corresponents, i efectuar diverses compres.
  • Comptar lletres de paraules: dir paraules que tinguin una quantitat de lletres concretes; referir-se a una paraula concreta i saber quantes lletres la componen.
  • Calcular el temps de viatge o distàncies: comptar el temps que es triga per anar d’un lloc a un altre en un transport determinat; comptar la distància que hi ha entre dues poblacions; comptar els carrers pels quals s’ha de desplaçar des de casa o el centre per arribar a un lloc concret.

Tècniques d'estimulació cognitiva

A banda de les diverses tasques i exercicis per estimular dèficits en les funcions cognitives, també és important tenir en compte algunes tècniques d’estimulació cognitiva especialment importants per al treball grupal (tot i que també poden ser dutes a terme individualment). Aquestes tècniques permeten un treball més global, tant a nivell funcional com de les funcions cognitives.

Els objectius de les tècniques d’estimulació cognitiva són:

  • Estimular cognitivament la persona que té les capacitats superiors alterades.
  • Augmentar la seva autoestima.
  • Afavorir una millora de les habilitats socials.
  • Reduir les conductes problemàtiques.
  • Potenciar el llenguatge i la comunicació.
  • Impulsar les capacitats funcionals mitjançant l’adaptació de les AVD.

Algunes de les tècniques d’estimulació cognitiva més importants són les següents:

  1. Teràpia d’orientació a la realitat
  2. Teràpia de reminiscència
  3. Tècniques de psicomotricitat
  4. Tècniques de gerontogimnàstica
  5. Tècniques de musicoteràpia
  6. Tècniques de relaxació

Teràpia d'orientació a la realitat

La teràpia d’orientació a la realitat (TOR) és un mètode que inclou diverses tècniques de rehabilitació cognitiva que s’utilitzen amb persones que pateixen trastorns cognitius i demències mitjançant l’estimulació i facilitació estructurada d’informació sobre elles mateixes i del seu entorn.

Les persones que participen en la TOR prenen consciència de la seva situació en el temps (orientació temporal), en l’espai (orientació espacial) i respecte a la seva persona (orientació personal).

Per tant, les persones que han patit un deteriorament cognitiu augmenten la comprensió del que els envolta incrementant la seva sensació de control, la seva autoeficàcia i la seva autoestima, disminuint la confusió i la desconnexió de l’entorn.

La teràpia d’orientació a la realitat es pot aplicar en diverses modalitats, tant de manera individual com de forma grupal, durant les 24 hores o en sessions programades.

Modalitat TOR 24 hores

Aquesta modalitat es realitza tant a casa de l’usuari, amb l’ajuda de la família, com al centre al qual assisteixi. Totes les persones que estan en contacte amb la persona fomenten que aquesta recordi dades relacionades amb el temps i l’espai que habiten. La família i els amics esdevenen fonamentals en aquesta teràpia, ja que són les que millor coneixen la persona que pateix el deteriorament cognitiu i poden adaptar les pautes d’actuació que els professionals faciliten a les característiques i preferències de la persona.

Algunes indicacions que es poden donar a la família per formar part activa d’aquesta teràpia són les següents:

  • Estimulació temporal: ajudeu la persona a recordar, durant diverses vegades al dia, quin dia som avui i quines dates importants són a prop (aniversaris, festes, aliments de temporada…). També podeu comprar una agenda per anotar-hi les activitats futures i anar guixant els dies que han passat, o bé arrencant les pàgines.
  • Orientació espacial: fomenteu que la persona faci passejades amb vosaltres, intentant que algunes vegades prengui la mateixa persona la iniciativa per anar a llocs que siguin del seu interès. També es pot exercitar la seva orientació temporal parlant sobre aquests itineraris sense desplaçar-se físicament.
  • Orientació personal: promoveu que la persona evoqui el record d’amics o familiars mitjançant fotografies. Podeu utilitzar els àlbums i fer que la persona anomeni els seus pares, nets, oncles… També podeu retolar algun del nom d’aquestes persones per afavorir que aquesta informació no s’esvaeixi.

Modalitat TOR en sessions programades

En aquesta modalitat de TOR, la teràpia es fa en sessions estructurades en què hi participen normalment entre 5 i 8 persones. Generalment es fa sempre a la mateixa hora per establir una rutina, i està inserida en molts dels programes d’estimulació cognitiva.

Habitualment, l’activitat té una durada d’aproximada d’una hora i la conversa s’inicia amb referències temporals i espacials. Generalment, si existeix una diferència de nivell amb les funcions cognitives de les persones que hi participen, es divideix els usuaris en 2 o 3 subgrups.

Pel que fa al seu desenvolupament, s’intenten relacionar els successos actuals amb experiències viscudes per les persones durant la seva vida amb l’objectiu que connectin el seu passat amb l’actualitat. D’aquesta manera intervenim de manera directa en la desorientació i la confusió que puguin patir els usuaris disminuint el risc de desconnexió, fomentant les habilitats socials, la interacció i l’escolta de les opinions dels altres, tot mantenint el vincle social i amb l’entorn.

L’estructura general d’una sessió de TOR en grup pot ser la següent:

  1. Salutació i presentació.
  2. Identificació: qui hi ha, qui falta? (dir el nom de cadascuna de les persones del grup).
  3. Orientació temporal: quin dia de la setmana és avui? (data, matí o tarda). Relacioneu-lo amb les activitats del moment: si durant la setmana, o més, hi ha algun festiu o alguna celebració concreta.
  4. Orientació espacial: on som? (part del pis o centre; part del barri o poble)
  5. Exercicis relatius a l’orientació, l’atenció i la retenció.
  6. Recordatori de la propera sessió, tancament i comiat.

Exemple d’una sessió de TOR

La Lola, de 79 anys, està diagnosticada d’una demència lleu i assisteix diàriament al centre de dia Garbí, de 9 a 13 h, on desenvolupa sessions programades de TOR. El grup del qual forma part el componen 15 persones amb diferents alteracions cognitives.

Descripció d’una sessió

La Berta, terapeuta ocupacional del centre, saluda totes les persones assistents pel seu nom i pregunta si hi és tothom o hi falta algú. La Lola s’adona que falta la Remei i ho verbalitza, i la Berta informa el grup que avui la Remei té una visita mèdica i no podrà assistir al centre.

La terapeuta pregunta el dia de la setmana, la data i el mes. Les respostes són correctes, tot i que a la Lola a vegades li costa concretar el dia de la setmana.

Berta: I si som al desembre, a quina estació estem?

Algunes assistents: A la tardor.

Berta: Molt bé. I quina estació és la següent?

Lola: Hivern.

Berta: Efectivament. I al desembre quines festes hi ha?

Usuari: El dia 8 i les festes de Nadal.

Berta: I també el 6. I les festes de Nadal quines són?

Lola: Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis.

Berta: Sí, Lola. Avui treballarem el calendari.

La terapeuta lliura a cadascun dels membres del grup una impressió del calendari del mes de desembre. Torna a preguntar quines són les festes que hi ha, i en rebre resposta per part dels participants els indica que, amb el llapis de color que desitgin, marquin les festes de desembre.

Una vegada els participants han marcat els dies festius, alguns, amb ajuda de la terapeuta ocupacional, han de dir quants dies han marcat i se’ls demana si queden molts dies perquè sigui Nadal. Posteriorment, els indica que escriguin el seu nom o facin un senyal al seu full per saber a quin correspon cadascun d’ells, ja que en cada sessió se’ls retornarà perquè marquin el dia en què es troben. Seguidament, la Berta torna a recordar la data del dia i l’estació de l’any.

La Berta, a continuació, presenta unes fruites i verdures de temporada i en reparteix una a cada usuari. L’activitat consisteix a anar presentant cada fruita i cada verdura, així com recordar el nom de la persona que la té, per després fer una sèrie de preguntes als participants relacionades amb cada peça, tenint en compte el seu nivell d’alteració cognitiva.

Algunes de les preguntes poden ser les següents:

  • Qui té la poma?
  • En Joan, quina verdura té?
  • La mandarina, quina verdura té al seu costat?
  • La Lola, quina verdura té davant seu?
  • Aquí, al centre, on podem trobar mandarines?
  • Si ara haguéssim d’anar a la cuina, per on passaríem?

La Lola comenta que les mandarines més bones que ha menjat mai eren d’un poble de València, que ara no recorda, i que eren més grans que les d’ara.

La terapeuta explica als participants que han estat treballant l’orientació temporal (dia), espacial (dreta, esquerra, davant, recorregut) i personal (reconeixement), i que demà seguirien amb el treball al calendari. Torna a preguntar la data, el mes i l’any, i s’acomiada dels usuaris.

Trobareu un exemple il·lustratiu del desenvolupament d’una sessió seguint la TOR en el següent vídeo:

Una activitat habitual en la TOR és l’anomenada “Bon dia”. És una de les més utilitzades tant als centres de dia com a les residències, els centres ocupacionals i les escoles d’educació especial. Va dirigida tant a persones grans sense deteriorament cognitiu com a persones que pateixen alteracions cognitives lleus o moderades.

Els geriatres Arriola i Inza (1999) exemplifiquen de la manera següent com es realitzaria l’activitat:

  1. Salutació inicial: és important interessar-se per l’estat de tots els membres del grup.
  2. Orientació temporal i espacial: es treballa a través d’un calendari mòbil.
  3. Lectura i comentari dels titulars més importants o rellevants d’un diari. El grup pot seleccionar-ne alguns i fer-ne fotocòpies per revisar-los l’endemà.
  4. Comentari de les activitats i els esdeveniments del dia anterior.
  5. Lectura i comentari de les activitats del dia i del menú del centre.

Habitualment es formen dos grups. El primer grup (amb menys deteriorament cognitiu) estimula i dinamitza el segon grup amb preguntes com ara: Com us trobeu? Què vau fer ahir?, Què heu esmorzat?

Teràpia de reminiscència

La teràpia de reminiscència (TR) és definida com un record verbal o silenciós dels successos de la vida d’una persona, ja sigui sola o amb una altra o un grup de persones (Wood, Portnoy, Head i Jones, 1992).

La reminiscència és una tècnica d’intervenció cognitiva que s’aplica a pacients amb demència amb la finalitat d’estimular el record de les seves experiències mitjançant diferents materials.

El famós psiquiatra i geriatra Robert Butler va ser dels primers que va incorporar el terme revisió de vida.

“Un procés mental que ocorre de manera natural, en el qual es porten a la consciència les experiències passades i els conflictes sense resoldre.”

Butler (1963). The Live Review: an interpretation of reminiscente in old age. Psychiatry. Journal for the study of inter-personal processes.

La diferència entre una teràpia de revisió de vida, concepte introduït per Butler, i de reminiscència rau en el fet que la primera es realitza habitualment de forma individual, i el professional, per afavorir el record, fa preguntes concretes sobre alguna etapa de vida de la persona. Algunes de les preguntes poden ser: Quin va ser el primer viatge que vas fer?, Recordes el dia de la teva comunió?, Com va ser el naixement dels teus fills?. Sobretot en l’àmbit institucional, en les sessions de reminiscència els participants expressen els seus records amb la finalitat de millorar alhora la interacció social, i ho fan en grup en un ambient distès i agradable.

En trobareu un exemple il·lustratiu en el següent vídeo:

Inicialment, la teràpia de reminiscència es va utilitzar amb persones grans amb envelliment sense deteriorament cognitiu, amb la finalitat que poguessin recordar i organitzar els fets més significatius de la seva vida. Les investigacions posteriors van confirmar l’eficàcia de la TR en persones amb demència, ja que van trobar una millora significativa en la seva cognició i el seu estat d’ànim.

La teràpia de la reminiscència contribueix a:

  • Afavorir la integritat i la identitat de les persones.
  • Potenciar l’autoestima.
  • Mantenir la memòria col·lectiva.

En els grups de reminiscència, la tasca dels professionals es basa a facilitar estímuls per activar els seus propis records. Per exemple, contemplar una imatge d’un aparell de ràdio pot connectar amb l’evocació pròpia de cada persona, les cançons o els programes que escoltava, amb companyia de qui ho feia, etc. El propi record pot ser compartit per altres persones. Les fotografies, les olors, els relats i les caixes de records són elements evocadors de records.

A l’hora de posar en pràctica aquesta tècnica cal tenir presents les següents consideracions:

  • Les activitats han d’estar adaptades a les capacitats i tenir en compte l’entorn en què han viscut els usuaris.
  • Els recursos que s’utilitzen faran referència a objectes que hagin fet servir, indrets visitats i persones conegudes.
  • Les activitats han de facilitar la integració de les persones que formen el grup, i cal respectar els ritmes de cadascuna de les persones, permetent que puguin escoltar, observar i verbalitzar tot allò que considerin necessari.

  • Una sala d'estar ambientada als anys setanta estimula els records personals i fa sentir com a casa l'usuari. Font: Residència Plaza Real de Gijón
  • Una sala d'estar ambientada als anys setanta estimula els records personals i fa sentir com a casa l'usuari. Font: Residència Plaza Real de Gijón

Aquestes són algunes de les propostes per treballar dins la teràpia de reminiscència:

  • Històries personals: a través de la seva biografia, la persona pot anar recuperant noms, llocs, persones, activitats, etc.
  • Activitats multisensorials:
    • Visuals: observació de fotografies, objectes…
    • Auditives: cançons i música de la seva època, sons d’aparells quotidians
    • Tàctils: manipulació d’objectes de la vida diària
    • Olfactives: aromes significatius
    • Gustatives: tast de plats que menjaven habitualment
  • Jocs o activitats lúdiques: jocs tradicionals i joguines de l’època
  • Racons temàtics: ambientar l’espai de manera que reprodueixi moments de la seva vida, festes, celebracions, oficis…

Sales de reminiscència

Alguns centres residencials ambienten alguna de les seves sales de manera que el propi espai evoqui records als usuaris. A la residència Plaza Real de Gijón es porta a terme un projecte de reminiscència que engloba aspectes ambientals (es reprodueix un domicili dels anys setanta-vuitanta) i aspectes alimentaris, ja que a la sala es fan receptes de plats tradicionals.

En l’enllaç següent hi trobareu la descripció completa d’aquest projecte: bit.ly/3avZ4MK

Exemple d’una sessió de reminiscència en un centre residencial de gent gran

  1. Benvinguda i presentació de la sessió: es dona la benvinguda a totes les persones que hi assisteixen, les quals han de dir el seu nom.
  2. Exercici de reminiscència: es planteja un exercici grupal en el qual es treballen els records; la sessió d’avui té com a tema principal els oficis. Els professionals saben quina ha estat la professió de cadascun dels participants i aporten diversos objectes relacionats amb els seus oficis. A mesura que els van presentant, els usuaris els reconeixen i el professional fomenta la conversa i l’evocació de records, que es comparteixen amb el grup.
  3. Construcció d’una capsa. Com que el tema dels oficis genera molt d’interès, es proposa als participants construir la “capsa de l’ofici”, on durant les diferents sessions poden anar guardant imatges, objectes i estris relacionats amb els oficis.
  4. Per tancar la sessió, el professional fa una revisió del que s’ha parlat a la sessió.
  5. Comiat i cloenda de la sessió.

Tècniques de psicomotricitat

La psicomotricitat és una tècnica d’intervenció corporal, que tot i que inicialment pugui semblar aliena a la millora de les funcions cognitives, s’ha demostrat que el seu treball sistemàtic contribueix a millores significatives en el rendiment general de la memòria, especialment en la memòria a curt termini i l’atenció.

La psicomotricitat és una disciplina que s’ocupa de l’estimulació de les diferents parts del cos gràcies al moviment. D’aquesta manera es treballa la interacció entre les funcions cognitives i les habilitats motores. Engloba també el component socioafectiu, ja que el moviment és el medi a través del qual les persones interaccionem amb el que ens envolta.

Podem afirmar que la psicomotricitat presenta els següents beneficis:

  • Afavorir el desenvolupament motor de la persona.
  • Optimitzar la independència i la qualitat de vida de les persones.
  • Integrar l’esquema corporal.
  • Dominar l’equilibri i la coordinació.
  • Afavorir la relaxació per alliberar tensions.
  • Controlar la respiració.
  • Augmentar el benestar emocional.

Les activitats per treballar la psicomotricitat s’estructuren en diverses àrees: esquema corporal, coordinació i control pràxic, control postural, control respiratori, estructuració espaciotemporal i lateralitat (vegeu la figura).

Figura Àrees del treball psicomotriu

Esquema corporal i lateralitat

L’àrea anomenada esquema corporal s’encarrega del coneixement i la consciència de la persona sobre el seu propi cos. La consciència del nostre cos ens permet realitzar un gest o petits moviments abans de la seva execució. Per treballar l’esquema corporal resulta essencial dedicar algun temps de la sessió a dirigir l’atenció de les persones en la localització i el nom de les diverses parts del cos.

  • Manipular una pilota és un exemple de pràctica de la psicomotricitat gruixuda. Font: Flickr (Viña Ciudad del Deporte)
  • Manipular una pilota és un exemple de pràctica de la psicomotricitat gruixuda. Font: Flickr (Viña Ciudad del Deporte)

Per la seva banda, la lateralitat fa referència al domini o la preferència d’una meitat lateral respecte a l’altra, ja sigui dreta o esquerra. La lateralització cerebral determina la lateralitat corporal, i per això parlem de persones dretanes o esquerranes.

Activitats per treballar l'esquema corporal

  • Anomenar alguna part del cos i els participants l’han de localitzar i tocar en el seu cos.
  • Subjectar una pilota o un globus amb alguna part del cos que indiqui el professional.
  • Plantejar un joc en parella on una persona faci el paper de model i l’altra de fotògraf. El model es quedarà en una postura (on farà servir tot el seu cos), el company l’haurà de memoritzar i després li indicarà verbalment com ha de col·locar cadascuna de les parts del cos per fer de nou la mateixa postura.

Coordinació i control pràxic

Existeixen dues tipologies de psicomotricitat en funció del tipus d’habilitat: psicomotricitat gruixuda i fina.

La psicomotricitat gruixuda fa referència a l’acte voluntari que per a la seva execució necessita l’activitat del cos en la seva globalitat; parlem de tasques com caminar, equilibrar-se, pujar escales, aixecar-se, manipular objectes grans…

  • El bingo, i en general els jocs de taula, treballen la psicomotricitat fina i alhora les capacitats cognitives. Font: Flickr (Justin Nakagari)
  • El bingo, i en general els jocs de taula, treballen la psicomotricitat fina i alhora les capacitats cognitives. Font: Flickr (Justin Nakagari)
La psicomotricitat fina es refereix a aquells moviments que necessiten una capacitat d’execució i coordinació de manera molt precisa. Aquesta motricitat es realitza per a una o diverses parts del cos al mateix temps. Els aspectes més comuns que cal treballar en psicomotricitat fina són:

  • Coordinació visuomanual: sentit de la vista i les mans (agafar, empènyer, escriure, traçar…).
  • Motricitat facial: domini muscular dels gestos que les persones fem amb la cara, i que són essencials per a la comunicació no verbal entre persones.
  • Motricitat fonètica: capacitat d’emetre sons (síl·labes o paraules).

Amb referència a la coordinació, és important conèixer el concepte de pràxia, que és el sistema de moviments coordinats amb una intencionalitat de fa la persona i que no són fruit d’un acte reflex.

Les pràxies són les habilitats motores adquirides, com per exemple saber vestir-se o dibuixar. Quan aquestes habilitats motores es veuen alterades parlem d’apràxies.

Control postural i control respiratori

S’entén per control postural la manera habitual de mantenir una postura determinada guardant l’equilibri. La postura és la posició que adopta el nostre cos, i l’equilibri és la manera com mantenim la postura. L’equilibri és un factor principal per la locomoció en general i ens permet independitzar els moviments dels músculs.

Moltes vegades existeix una relació directa entre les dificultats psicomotrius i una mala respiració. El treball sobre el control respiratori es porta a terme mitjançant els moviments alternatius d’inspiració i espiració.

Estructuració espaciotemporal

L’estructuració de l’espai i el temps es divideix en:

  • Orientació espacial: estructuració del nostre cos amb el món extern, primer en relació amb l’espai que ocupa el nostre cos i després amb altres persones o objectes, estiguin en moviment o no.
  • Orientació temporal: capacitat de situar fets, objectes o pensaments dins d’un ordre temporal. A nivell psicomotriu, parlem de seqüències de moviments, ordre d’exercicis…

Pel que fa a l’estructuració temporal, és molt important marcar diversos moments del joc amb un copet de mans en un moment concret (quan es passa davant d’un objecte determinat o pel costat d’un company…). Actualment, en els diferents programes d’estimulació cognitiva es treballa la musicoteràpia amb una persona especialitzada.

Exemple de continguts per treballar l'estructuració espaciotemporal

  • Jocs on calgui guiar de forma verbal el desplaçament d’un company.
  • Activitats per treballar les nocions a dalt/a baix, esquerra/dreta, davant/darrere.
  • Activitats per treballar el present, com per exemple picar de mans cada cop que passin davant un objecte concret.
  • Activitats per treballar el després, com per exemple picar de mans tot just després de sentir la campaneta.

Dins la sessió de psicomotricitat es poden fer servir diverses tècniques: tècniques d’expressió corporal, educació rítmica, activitats sensorials i motrius, així com activitats simbòliques. Es plantegen activitats individuals, en parelles i també grupals, així com activitats més dirigides i d’altres en què es potencia el joc espontani.

En desenvolupar les activitats de psicomotricitat cal tenir presents les següents consideracions:

  • Anar d’acord amb el ritme corporal de les persones que hi participen.
  • Han de ser motivadores i facilitadores.
  • S’han de plantejar amb una progressió del grau de dificultat, començant pels exercicis més senzills i anar augmentant la seva dificultat. D’altra banda, es faran exercicis coneguts pels participants i de forma gradual s’hi incorporaran de nous.
  • Cal que proporcionin sensacions positives.
  • Els exercicis plantejats han de promoure la relació espontània entre els participants, afavorint les relacions interpersonals i grupals.
  • En general, caldrà que responguin a les necessitats del grup. Per això serà important conèixer, sempre que sigui possible, la història clínica dels participants.

Les sessions, sobretot en l’àmbit institucional, poden ser setmanals i d’una hora de durada, tot i que cal tenir en compte l’estat de les persones participants per flexibilitzar el temps de les activitats.

L’estructura base d’una sessió de psicomotricitat és:

  1. Ritual d’entrada: és el moment en què es té un primer contacte amb els participants. Les persones es presenten i se saluden, el professional pot explicar breument què ha planificat per a la sessió d’aquell dia i també és el moment de resoldre els dubtes que hi hagi.
  2. Realització d’activitats plantejades per a la sessió: segons les característiques i el moment de la persona/grup, el professional triarà un seguit d’activitats a realitzar on encabirà les diverses àrees de la pràctica psicomotriu.
  3. Retorn a la calma: en aquest moment se solen fer exercicis de respiració, aplicar alguna tècnica de relaxació o bé plantejar una activitat plàstica com ara modelar plastilina o fer un dibuix que representi alguna vivència de la sessió.
  4. Ritual de sortida: és el moment de compartir amb la resta de companys les vivències de la sessió. A través d’un petit col·loqui, els participants expressen què ha succeït durant la sessió, possibles dificultats o molèsties que han tingut, sentiments que els hagi provocat, etc. Es fa una posada en comú.

Tècniques de gerontogimnàstica

L’aplicació de tècniques de gerontogimnàstica és d’utilitat amb persones que es troben en fase d’envelliment normal o de demències en fase inicial. Atès que les persones que es troben en aquestes circumstàncies tenen tendència a la immobilitat, és molt important fer activitats que fomentin la mobilització de manera activa amb la finalitat de dotar aquestes persones de major autonomia i funcionalitat.

La gerontogimnàstica és la pràctica d’activitats físiques per part de persones grans que tenen per objectiu mantenir o millorar la seva salut física i mental.

Tot i no treballar de manera específica les funcions cognitives, la gerontogimnàstica permet treballar tant aspectes cognitius de manera genèrica com aspectes motors i perceptius. Alguns dels seus objectius específics són:

  • Afavorir una corporalitat integral i dinàmica.
  • Potenciar la capacitat funcional, l’equilibri, l’agilitat, la destresa i la coordinació.
  • Estimular les funcions sensorials.
  • Entrenar les diferents funcions cognitives.
  • Optimitzar la funció cerebral i el descans.
  • Disminuir els estats de depressió mitjançant la sensació de benestar.

  • La pràctica en grup aporta beneficis a nivell relacional i afectiu. Font: Flickr (Viña Ciudad del Deporte)
  • La pràctica en grup aporta beneficis a nivell relacional i afectiu. Font: Flickr (Viña Ciudad del Deporte)

La pràctica de la gerontogimnàstica es porta a terme tant en l’àmbit institucional com en l’àmbit domiciliari. És important que es faci en un entorn agradable, còmode i amb prou espai per desenvolupar les activitats programades. S’han de triar en funció de les característiques de l’usuari, i en molts casos la pràctica s’ha de fer asseguts. Les persones amb mobilitat molt limitada poden realitzar una gimnàstica passiva, on el professional és qui acompanya el seu moviment.

Visualitzeu alguns dels exercicis en aquesta posició:

Les sessions s’inicien amb un escalfament del cos, de forma gradual es va augmentant la intensitat dels exercicis planificats per a aquella sessió i es finalitza amb la realització d’estiraments. El professional exerceix de model, i a mesura que dona les instruccions verbals sobre com fer els exercicis mostra com es fan i supervisa la correcta realització per part dels usuaris, vetllant perquè no es facin mal. Solen tenir una durada d’entre 45 minuts i 1 hora. Els exercicis es plantegen i es fan entre 5 i 10 repeticions.

Tècniques de musicoteràpia

  •  La pràctica amb instruments musicals és present en les sessions de musicoteràpia. Font: Flickr (recursosnoverbales)
  • La pràctica amb instruments musicals és present en les sessions de musicoteràpia. Font: Flickr (recursosnoverbales)

La música és un element que incideix en l’estat de les persones; en escoltar una peça musical o en cantar una cançó, els nostres nivells de serotonina (neurotransmissor encarregat de regular l’estat d’ànim i el son) augmenten i som capaços de sentir plaer o connectar-nos a sentiments agradables. Per aquest motiu, la música és una eina amb un gran potencial per utilitzar-la com a mitjà d’estimulació, vegeu els beneficis a la taula. La musicoteràpia és una disciplina que s’utilitza com a tractament complementari en diverses malalties, tant físiques com mentals.

La musicoteràpia consisteix a utilitzar la música i els elements que la conformen, com el ritme, la melodia i l’harmonia, amb finalitats terapèutiques per obtenir beneficis cognitius, físics, socials i emocionals.

  • El cos, el moviment i la dansa afavoreixen el benestar personal. Font: Flickr (meylin_4)
  • El cos, el moviment i la dansa afavoreixen el benestar personal. Font: Flickr (meylin_4)

Els instruments musicals i el cos, sempre que la mobilitat de les persones ho permeti, permet el treball del ritme, la importància del qual és contribuir a mantenir l’estabilitat de les persones que tenen dificultat per caminar o per mantenir l’equilibri. A les persones amb un dèficit cognitiu lleu o moderat, la musicoteràpia els permet millorar la seva qualitat de vida, ja que contribueix a preservar el llenguatge, l’atenció i la memòria. Quan el deteriorament cognitiu és més sever, la música permet desviar el focus d’atenció cap a estímuls significatius i que provoquen efectes tranquil·litzadors. La música també els permet connectar amb la seva pròpia identitat i comunicar-se amb el seu entorn encara que hagin perdut la capacitat d’expressar-se verbalment.

Conèixer quines són les preferències de les persones que el professional atén ajuda que la tasca sigui més operativa i eficaç. Cal tenir present que les activitats de musicoteràpia poden requerir la participació activa dels usuaris (per exemple, tocar instruments) o pot estar centrada en la recepció (per exemple, escoltar música). Es poden plantejar de forma grupal o bé individualment; es pot fer servir música enregistrada o bé música en directe; es poden fer servir instruments musicals o plantejar l’activitat sense cap instrument; es pot realitzar amb les persones amb dependència o amb els seus familiars; es poden encabir en activitats programades o com a part de les activitats bàsiques de la vida diària.

Trobareu una petita exposició sobre la relació entre la música i les funcions cognitives en el següent vídeo:

Algunes de les activitats proposades en les sessions de musicoteràpia són les següents:

  • Tocar instruments musicals. Els instruments de percussió (maraques, caixa xinesa, timbal, triangle, etc.) són molt emprats, atesa la seva facilitat d’ús. Reproduir una seqüència rítmica, acompanyar la melodia d’una cançó o elaborar-ne una en grup són alguns exemples de l’ús dels instruments en les activitats programades.
  • Percussió corporal. El propi cos pot esdevenir un instrument musical: fer sons amb la boca, picar de mans o picar de peus són alguns dels moviments que permeten crear música amb el propi cos.
  • Audicions musicals. Això inclou la música en directe, com assistir a un concert, escoltar una cançó acompanyada d’un instrument musical (guitarra, flauta, etc.), així com la música enregistrada. En funció de les característiques de la peça musical, aquesta pot propiciar determinats estats (relaxació/ activació), així com determinades emocions (alegria, tristesa, etc.).

'Clapping'

En el món de la música, fa referència a la creació de música picant de mans.

  • Cant: taral·lejar una cançó, cantar la tonada d’una cançó coneguda, cantar cançons vinculades a festes tradicionals (castanyada, Sant Jordi, Nadal, etc.) són alguns exemples de l’aplicació del cant.
  • Jocs musicals: el ritme, el volum i la melodia, entre d’altres, són elements que conformen la música. Plantejar activitats lúdiques amb aquests elements com a protagonistes permet estimular la percepció, l’atenció i la memòria segons els objectius plantejats.
  • Música i moviment: es plantegen activitats més lliures com l’expressió corporal, on la consigna és moure’s deixant-se portar per la música, i activitats més dirigides com la dansa i el ball, on cal seguir uns determinats passos.
  • Composició de cançons: partint de la idea que qualsevol persona pot compondre una cançó i fugint de la part estètica, es fomenta l’experiència de viure el procés (tria de música i lletra) i gaudir del producte (cançó). És una pràctica que entre altres aspectes afavoreix la comunicació i el llenguatge.

Teràpia vibroacústica

Aplicació receptiva de la música fonamentada en la idea que les vibracions a baixa freqüència aporten una sensació general de benestar a la persona i de forma específica ajuda persones amb problemes de son, depressió i molèsties físiques, entre d’altres. La pràctica amb bols tibetans és una de les més emprades en l’actualitat, en format de concert (“bany sonor”) o bé com a part d’un massatge terapèutic.

La improvisació amb instruments musicals o amb el propi cos estimula la creativitat i permet la lliure expressió. El professional que guia la sessió pot fomentar el diàleg i la comunicació a través d’aquesta pràctica.

L’estructura bàsica d’una sessió de musicoteràpia adreçada a persones amb deteriorament cognitiu és la següent:

  1. Captar l’atenció: en iniciar la sessió és important assegurar-se que els participants estan atents a l’espai on ens situem i a l’activitat.
  2. Despertar: és important estimular els participants per aconseguir un nivell òptim de consciència del lloc i moment present. Si el grup es troba agitat és fonamental que el professional faci servir una veu suau, parla lenta i deixar certa distància, evitant tenir una actitud molt demandant. Si pel contrari, els participants es troben excessivament relaxats, cal fer servir un to de veu enèrgic i donar pautes molt concretes fins que s’activin.
  3. Activitats: arriba el moment de portar a terme les activitats/jocs plantejats pel professional. Cal tenir present, però, que tot i que hi hagi unes determinades activitats programades, serà fonamental que el professional sigui sensible a l’estat actual del grup i així poder adaptar i fins i tot substituir alguna de les activitats programades.
  4. Cloenda: es prepara els participants per al final de la sessió i s’indica quan es fa l’últim exercici de la sessió. Es destina un moment perquè puguin compartir, si així ho desitgen, algun aspecte del que ha succeït a la sessió, i en cas de l’entorn institucional, es prepara els usuaris per a allò que succeirà després, evitant la sensació d’abandonament.

Tècniques de relaxació

Les tècniques de relaxació són d’utilitat en el tractament de l’ansietat, i cal tenir present que les persones en situació de dependència es mostren més vulnerables a patir afectacions a nivell psíquic (depressió, ansietat, etc.). Tot i que aquests casos seran tractats per un professional a nivell terapèutic, és convenient que el tècnic conegui alguna de les tècniques dirigides a reduir l’ansietat per al desenvolupament de la seva feina amb aquests usuaris. En un context terapèutic, la tècnica de relaxació se sol emprar amb altres tècniques com l’entrenament en solució de problemes, la reestructuració cognitiva i la dessensibilització sistemàtica.

Reestructuració cognitiva

Tècnica que consisteix en la substitució d’idees irracionals o negatives d’una persona per altres idees racionals i pensaments positius.

Les tècniques de relaxació són un conjunt de mètodes o activitats que potencien el benestar personal, reduint els nivells d’estrès, angoixa, ira o tensió. La relaxació, doncs, està relacionada amb l’alegria i la calma.

Els beneficis que la pràctica habitual de la relaxació aporta són els següents:

  • Disminució de la pressió arterial
  • Augment del flux de sang als músculs
  • Alentiment de la freqüència respiratòria
  • Reducció de la tensió i ansietat
  • Aportació d’alegria i optimisme
  • Alleugeriment del dolor
  • Millora de l’atenció i la concentració

Entre les propostes d’intervenció per a la relaxació hi ha les següents:

  • Tècniques de respiració. Faciliten el control voluntari de la respiració, que resulta fonamental manejar (reduint el nombre d’inspiracions i espiracions per minut) davant situacions d’estrès o angoixa.
  • Tècniques de visualització. Imaginar mentalment imatges positives i agradables promou estats de calma i benestar. Davant possibles dificultats en representar les imatges de forma mental, se’ls pot convidar a seguir un relat descriptiu que ajudi en la visualització.
  • Relaxació muscular progressiva. Consisteix a alliberar tensió muscular i emocional mitjançant la pràctica per aconseguir la relaxació de tot el cos i reduir així els nivells d’ansietat.

Quan es treballa amb nens o adolescents és important fer servir tècniques basades amb el joc. En aquest sentit, per exemple, hi ha la tècnica de relaxació de Koeppen. Vegeu-ne un exemple il·lustratiu en el següent vídeo:

El mindfulness implica tenir una atenció conscient dels propis pensaments, sentiments i sensacions.

Per al treball amb adults, la tècnica més contrastada és la relaxació muscular progressiva de Jacobson (1920), que consisteix a tensar i relaxar diferents grups musculars de tot el cos. Avui dia cal parlar de noves eines com el mindfulness, que permeten treballar, juntament amb la relaxació, altres aspectes molt interessants com ara l’atenció plena, les autoinstruccions o la detenció de pensament. Vegeu-ne un exemple il·lustratiu en el següent vídeo:

La pràctica constant facilita que relaxar-se sigui cada vegada més senzill.

Exemple de pràctica de la respiració profunda

L’objectiu de la respiració profunda és aconseguir fer un màxim de 10 inspiracions/expiracions en un minut, tenint en compte que les persones respirem una mitjana d’entre 16 i 17 vegades per minut.

En primer lloc, cal cercar un lloc còmode per seure i que permeti tenir l’esquena alçada. La roba ha de ser còmoda, deixant la zona de la cintura i l’abdomen lliure, sense la clàssica pressió de la roba o dels cinturons.

  • Col·locar el pit cap endavant, relaxant les espatlles i descansant la mirada.
  • Col·locar una mà sobre el pit i l’altra en l’abdomen.
  • Inspirar de manera lenta i profunda al llarg de 4 segons.
  • Quan es faci, s’ha de percebre com la mà de l’abdomen s’eleva molt més que la mà que està sobre el pit.
  • Retenir aquest aire durant 5 segons per després exhalar-lo de manera sonora al llarg de 7 segons.

Es pot iniciar la pràctica seguint aquesta seqüència, i a mesura que es tingui pràctica anar ajustant els temps per aconseguir de mitjana 10 respiracions en un minut.

Ús d'eines digitals en l’estimulació cognitiva i neurorehabilitació

Els programes d’estimulació cognitiva van incorporant l’ús d’eines digitals, aplicacions als mòbils, tauletes digitals i plataformes online, que els permeten accedir a una sèrie d’exercicis i activitats relacionades amb les diferents funcions cognitives.

Alguns dels principals avantatges dels programes d’estimulació i rehabilitació cognitiva a partir dels suports multimèdia són els següents:

  • El fet d’utilitzar un suport digital aporta un aprenentatge dinàmic.
  • El feedback dels encerts i les errades es dona de manera immediata.
  • Permet repetir els exercicis de manera il·limitada.
  • En alguns casos es poden fer ajustaments (mida, color, etc.) que permeten adaptar-se de forma positiva a les característiques individuals de cadascun dels usuaris.
  • És possible portar un registre de l’evolució de l’usuari, ja que els resultats queden enregistrats en l’aplicació o programa informàtic.

La manca de coneixements per a l’ús de l’ordinador pot representar un inconvenient per a l’aplicació dels programes informàtics; en el cas de les aplicacions per a mòbil o tauleta digital, habitualment, en ser molt intuïtives, no requereixen un coneixement d’ús previ. Tot i així, és important que l’accés i el desenvolupament de l’activitat estiguin supervisats per un professional que tingui coneixements sobre estimulació cognitiva, i també sobre la malaltia o alteració que pateixi la persona, amb l’objectiu de motivar-la i promoure un estat anímic positiu i estable durant tot el procés.

Algunes de les aplicacions per a mòbil i tauletes digitals més destacades són les següents:

  • Imentia: aplicació per activar i exercitar les diferents funcions cognitives o prevenir i retardar algun tipus de dèficit o deteriorament cognitiu. Permet valorar una possible alteració cognitiva a través del Test ENM.dem i generar sessions personalitzades, individuals o grupals.
  • Stimulus: aplicació per a tauletes digitals que consta d’una sèrie d’exercicis interactius organitzats al voltant de 10 àrees funcionals per a persones que presenten algun deteriorament cognitiu o els primers estadis de demència.
  • Unobrain: presenta un catàleg de jocs sobre atenció, memòria, percepció i agilitat mental, així com funcions executives, càlcul i llenguatge per a mòbils.
  • Fit Brains Trainer: programa d’entrenament mental de gran èxit desenvolupat pel neuropsicòleg Paul Nussbaum. Conté exercicis i jocs per exercitar la memòria, l’agilitat mental, la concentració, la capacitat de deducció i la percepció visual.

Alguns dels programes informàtics de psicoestimulació integral que han demostrat la seva eficàcia tant per a la rehabilitació cognitiva com en l’estimulació de les funcions cognitives en l’envelliment normal són els programaris Gradior, Rehacom i Smartbrain.

Programaris de neurorehabilitació

Podeu ampliar la informació amb els següents enllaços:

  • El teclat amb coberta ajuda les persones amb dificultats en la mobilitat a marcar de forma individual les tecles. Font: Flickr (Eneso)
  • El teclat amb coberta ajuda les persones amb dificultats en la mobilitat a marcar de forma individual les tecles. Font: Flickr (Eneso)

  • Gradior. el mateix programa permet una avaluació neuropsicològica força completa i la possibilitat d’elaborar un entrenament i estimulació de les funcions cognitives. El programa consta de dos mòduls diferenciats: un per a ús exclusiu del professional, on es fixen les característiques del programa augmentant o disminuint els paràmetres segons l’usuari, i l’altre per a la persona usuària, que accedeix a través de pantalla tàctil al conjunt de proves que el professional ha configurat. El seu rendiment i progrés queda enregistrat en el mateix programa.
  • RehaCom. El programa RehaCom permet la neuroestimulació de diverses funcions cognitives, com ara l’atenció, la memòria i el raonament. Entre les possibilitats del programari podem assenyalar la capacitat de poder graduar la duració de les sessions, el nombre de repeticions i la possibilitat de poder modificar les instruccions amb la finalitat d’adaptar-les a qualsevol persona o col·lectiu. Hi ha diverses maneres perquè la persona interactuï amb l’ordinador, bé sigui amb un teclat normal o un adaptat amb botons més grans, amb el ratolí o amb una pantalla tàctil, fet que facilita la interacció per a diversos tipus de patologies o disfuncions. RehaCom també permet l’emmagatzematge dels resultats de cada persona, elaborant un perfil gràfic del seu progrés al llarg del temps.
  • Smartbrain: el programa consta d’una àrea tutorial que possibilita el disseny de l’estimulació d’una manera personalitzada i una àrea d’usuari en què la persona pot fer el pla d’estimulació de manera autònoma. En aquest sentit, Smartbrain posseeix més de catorze mil exercicis que es classifiquen en diverses categories (memòria, llenguatge, càlcul, orientació, atenció, reconeixement i capacitats executives). Si bé la graduació del nivell de dificultat es fa de forma automatitza, a mesura que la persona interactua amb el programa el temps de sessió o la freqüència de les sessions són regulables pel professional. Aquest programa ha demostrat la seva eficàcia en diversos estudis amb persones que pateixen Alzheimer, i ha mostrat diferències molt significatives en diferents tests d’avaluació de funcions cognitives, augmentant l’autonomia i l’autoestima dels usuaris.

Avaluació d'activitats per al manteniment i entrenament de les capacitats cognitives

L’objectiu de l’estimulació i la neurorehabilitació és preservar, en la mesura del possible, les capacitats cognitives de la persona. El pas del temps, però, provoca canvis que poden ser conseqüència d’un major deteriorament cognitiu. Aquest fet fa necessari fer un seguiment de l’estat cognitiu dels usuaris per tal de conèixer en cada moment quines són les característiques reals de les seves capacitats.

El seguiment de la intervenció el fa l’equip interdisciplinari que treballa en el servei, ja sigui a nivell institucional o a nivell d’atenció domiciliària. De forma coordinada prenen decisions per tal de:

  • Determinar els instruments d’avaluació necessaris per recollir la informació sobre l’evolució de l’usuari.
  • Concretar la periodicitat de la revisió de l’estat de cadascun dels casos.
  • Prendre decisions davant els resultats de les valoracions de seguiment.
  • Traslladar la informació als familiars, si s’escau, de cadascun dels usuaris.
  • Vetllar per un adequat traspàs d’informació i coordinació entre els professionals.

A partir del següent cas pràctic s’exposa un exemple de com es fa l’avaluació i el seguiment de les activitats per mantenir i/o millorar les capacitats cognitives:

Exemple d'un cas pràctic

Al centre de dia del barri de Roquetes assisteix des fa uns dos mesos en Salvador, un home vidu de 83 anys. Al centre es fan diverses activitats per estimular les capacitats cognitives encabides dins un programa de psicoestimulació integral.

Després de fer la valoració inicial de l’estat d’en Salvador, i atenent als informes mèdics que aportava, l’equip va confirmar que presenta una demència moderada. Alguns trets característics de la seva conducta són els següents:

  • Dèficit en el record de la seva història personal
  • Coneixement reduït dels fets i les tasques quotidians
  • Oblits de tasques quotidianes
  • Dèficit de concentració
  • Alentiment en el llenguatge i en el reconeixement d’objectes
  • Negació com a mecanisme de defensa
  • Depressió lleu

En Salvador, de forma diària, porta a terme diverses activitats de psicoestimulació cognitiva de forma grupal amb companys que presenten un deteriorament cognitiu similar, i també fa activitats individuals. El disseny del programa permet realitzar activitats en grup però adaptades de forma individual a les necessitats de cadascun dels usuaris.

Algunes de les activitats en què participa són les següents:

  • Bon dia
  • Taller de reminiscència
  • Activitats d’estimulació cognitiva: llenguatge, memòria i atenció

Per fer l’avaluació de les activitats realitzades pel Salvador s’empren alguns dels instruments més freqüents: registre d’intervenció i registres d’observació (llista de control i escala d’estimació). En el seguiment de la intervenció amb en Salvador s’empren diversos instruments, que permeten tenir constància de l’evolució de l’usuari.

D’altra banda, es disposa del registre d’incidències, un document que permet recollir informació important del que ha succeït en un servei amb independència d’on tingui lloc (durant la realització del taller de psicomotricitat, a l’hora del berenar, etc.). S’hi recullen aspectes com caigudes, conflictes i accidents, entre d’altres.

Registre d'intervenció

El fet de dir els noms dels usuaris del grup, o bé preguntar qui falta avui a ells mateixos, permet treballar alhora l’atenció, el llenguatge i l’orientació en la realitat.

És fonamental disposar d’un registre d’intervenció, és a dir, un document que reculli en quines activitats ha participat en Salvador. Per tal d’obtenir-lo, a l’inici de cadascuna de les activitats que es realitzen al centre es passa llista i es pren nota dels assistents a la sessió.

En la realització de l’activitat del “Bon dia”, el tècnic empra un registre d’observació, concretament una llista de control, on deixa constància de l’aparició o no de determinades conductes que ja venen definides en el mateix instrument.

Vegeu el desenvolupament de l’activitat del “Bon dia” en l’apartat Teràpia Orientació a la Realitat.

Un exemple de registre d’observació per a aquesta activitat és el següent(vegeu la taula).

Taula: Registre d’observació de l’activitat “Bon dia”
Conductes observadesNoObservacions
Expressa com es troba
Identifica els companys que no han assistit
Manifesta quin dia de la setmana és
Manifesta en quin mes ens trobem
Reconeix l’espai on es troba
Recorda algun esdeveniment del dia anterior
Recorda algun fet del mateix dia
Participa en les converses que es donen
Es mostra interessat en el que succeeix a la sessió

En el registre d’observació, habitualment es pren nota de les conductes observades per més d’una persona. En aquest cas es pot aplicar el mateix instrument però identificant més d’un usuari.

Cal tenir present, però, que en les activitats que es fan de forma grupal, el professional pot observar en detall la conducta d’alguns dels usuaris en cadascuna de les sessions. És important poder registrar de forma veraç la informació del que ha succeït; fer l’observació de la totalitat del grup en la mateixa sessió pot representar una dificultat per al tècnic.

En la realització del taller de reminiscència s’empra l’anecdotari com a instrument de recollida d’informació.

Vegeu les característiques dels instruments de recollida d’informació en l’apartat Obtenció d’informació sobre les funcions cognitives de persones en situació de dependència.

Les sessions de reminiscència, a banda de potenciar les capacitats cognitives, concretament la memòria a llarg termini, permeten conèixer aspectes personals de la vida de les persones. L’ús de l’anecdotari permet registrar tot allò que el tècnic consideri ressenyable en cadascuna de les sessions. És una eina que no determina les conductes que cal observar, i això permet enregistrar en un únic instrument diversos aspectes que tinguin lloc en la mateixa sessió.

L’instrument es presenta com un full en blanc on cal identificar la data i, en tot cas, el nom de la sessió (o número), segons consti en la programació general, en aquest cas, del taller de reminiscència.

Vegeu un exemple d’anecdotari després d’una sessió (taula):

Taula: Exemple de recull d’informació a l’anecdotari
Nom de l’usuari Salvador Canyelles Comas
Data23/05/2020
LlocSessió 3 (taller reminiscència)
Fets• Ha reconegut de seguida el martell com un element que feia servir de forma habitual a la seva feina (havia estat fuster).
• Ha volgut explicar-ho a la resta de companys. En iniciar el seu discurs li costava trobar les paraules i amb ajuda ha pogut explicar-ho. Ho ha fet a un ritme lent.

En Salvador participa en diverses activitats adreçades a estimular la memòria, concretament una en què participa és la següent:

Títol de l'activitat: Construir una història

  • Objectius:
    1. Recordar les paraules presentades.
    2. Recordar la història elaborada.
  • Instruccions: a l’usuari se li presenten tres paraules escrites (en format de targetes) i se li demana que pensi i elabori una història on apareguin els tres conceptes (per exemple: casa, pastís, conill). Un cop ha elaborat la història (pot fer-ho mentalment o bé per escrit), l’explicarà de forma oral i es retiraran les tres paraules escrites. De nou, se sol·licita que expliqui la mateixa història, aquest cop sense poder visualitzar les tres paraules.

Per avaluar l’activitat es fa servir un registre d’observació, concretament una escala d’estimació. Aquest instrument determina quines són les conductes que cal observar que es predefineixen en funció dels objectius de l’activitat.

És important que tots els objectius de l’activitat es puguin valorar amb l’escala, i per tant hi haurà com a mínim un indicador d’avaluació per cadascun dels objectius plantejats.

L’escala no només recull la presència d’una determinada conducta, sinó el grau en què aquesta es troba present. La gradació es pot identificar:

  • De forma numèrica: 1/2/3/4, essent 1 (gens) i 4 (molt); cada número representa el grau en què es dona una conducta.
  • De forma verbal: sempre/bastant/de vegades/rarament/mai.

Vegeu un exemple d’escala d’estimació després aplicada a l’activitat (taula):

Taula: Exemple de recull d’informació a l’escala d’estimació
Indicadors1
Res
2
Poc
3
Bastant
4
Molt
5
Tot
Observacions
1.1. Recorda les paraules presentades X Ha introduït la paraula casa a la història però no l’ha reconegut com a paraula presentada.
2.1. Explica la història X

Alguns dels instruments amb els quals es treballa estan predefinits, i d’altres seran el producte del treball de l’equip de professionals. En tot cas, serà important avaluar també l’adequació dels instruments de recollida d’informació emprats en la intervenció i modificar aquells aspectes que es considerin necessaris.

En la confecció dels instruments d’avaluació és important tenir presents les següents consideracions:

  • Conductes observables. Els indicadors que conformen els diversos instruments d’avaluació de les activitats cal que facin referència a conductes clarament observables. L’estat d’ànim d’una persona, per exemple, l’inferim per les conductes manifestades i no per cap aspecte relacionat amb el seu estat interior.
  • Nombre limitat d’indicadors. Cal que el nombre de conductes a observar sigui limitat i fàcilment manejable pel professional. Un nombre excessiu d’ítems fa que sigui improvable que el tècnic pugui emplenar de forma adequada tot el registre.
  • Redacció clara. Els indicadors han de ser clars i inequívocs. La redacció ha de ser suficientment concreta i clara per tal que qualsevol membre de l’equip interpreti el mateix en llegir cadascun dels indicadors.

El procés d’avaluació orienta la presa de decisions de l’equip professional durant el seguiment de la intervenció sobre les accions que cal portar a terme.

De manera periòdica, l’equip interdisciplinari fa revisions dels resultats obtinguts en l’avaluació de cadascun dels usuaris del servei. Aproximadament un cop al mes, s’examina la informació relacionada amb un usuari per valorar el seu estat actual i la idoneïtat de les activitats proposades com a part de la intervenció.

La informació rellevant del seguiment dels usuaris quedarà recollida en el seu pla de treball individual/pla d’atenció individualitzada. És fonamental que tot l’equip pugui accedir a la informació relacionada amb les persones amb les quals treballa, ja que això aporta més garanties d’oferir un bon servei i facilita la coordinació entre professionals.

La família també té un paper fonamental en el seguiment de l’estat de l’usuari. El fet de coordinar-se amb ella permet:

  • Generalitzar el treball que es fa des dels centres.
  • Obtenir informació rellevant per als professionals.
  • Traspassar informació de l’estat de l’usuari.
  • Oferir suport en el seu paper de cuidadors.

El traspàs d’informació que els professionals realitzen a les famílies pot ser informal, a través de converses esporàdiques, o bé més formal, a través d’entrevistes o informes.

Vegeu un exemple d’informe en l’apartat L’avaluació del procés d’adquisició de les habilitats d’autonomia personal.

Els informes recullen la totalitat d’aspectes que des d’un servei es treballen amb l’usuari donant una visió global de la persona i evidenciant la realització d’una intervenció integral; un d’ aquests aspectes és el referit a les capacitats cognitives.

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats