Annexos

Pautes d'actuació en l'estimulació de les capacitats cognitives de les persones grans i de les persones amb demència

  • Percepció:
  • Reorientar la persona de la seva identitat i en el present mitjançant informació.
  • Mantenir-la informada de les activitats que es realitzen amb ella, on i de qui som.
  • Proporcionar-li un entorn estable.
  • Afavorir les rutines.
  • Recordar-li dades de la seva biografia personal per afavorir el reconeixement dels seus coneixements.
  • Atenció-concentració:
  • Estimular l’atenció de la persona mitjançant el contacte físic, anomenant-la pel seu nom, situant-nos de front, amb contacte ocular, parlant-li pausadament i en un to agradable.
  • Crear espais adequats que evitin la dispersió.
  • Repetir els missatges, facilitant-li temps per comprendre.
  • Instruccions breus, clares i concretes.
  • Fomentar la seva participació en activitats on pugui exercitar la concentració i potenciar la motivació.
  • Memòria:
  • Proporcionar un entorn tranquil, adaptat a les seves capacitats, ple de rutines i si pot ser amb pocs canvis.
  • Oferir activitats que formin part de la rutina, seguint si és possible el mateix ordre i la mateixa hora.
  • Estimular a partir de les AVD.
  • Fer exercicis de reminiscència, de la biografia personal.
  • Afavorir i potenciar les visites dels familiars i amics.
  • Estimular la memòria a través de les relacions afectives.
  • Centrar la persona en el present amb informació diària de les activitats que es realitzen amb ella.
  • Repetir instruccions per ajudar a fixar.
  • Motivar.
  • Sistematitzar les activitats.
  • Presentar-nos freqüentment i recordar-li la nostra identitat.
  • Llenguatge:

Execució

  • Estimular diàriament la comunicació verbal i no verbal.
  • Estimular a través de cançons.
  • Estimular les expressions quotidianes de salutació esperant que les repeteixi.
  • Realitzar activitats lúdiques per potenciar l’ús del llenguatge.
  • Establir comunicació verbal auditiva en les AVD.
  • Acceptar sense crítiques qualsevol so articular que pugui emetre, però no fingir que se l’ha entès quan no sigui així.
  • Utilitzar fitxes amb paraules, frases simples o imatges per afavorir la comunicació.

Comprensió

  • Repetir diverses vegades la mateixa instrucció fins a assegurar-nos que ens ha entès.
  • Utilitzar reforços visuals.
  • Donar ordres concretes, senzilles i seqüencials.
  • Potenciar la gesticulació.
  • Afavorir la comunicació des de l’afectivitat.
  • Parlar amb un to i volum normals.
  • Estar atents a no començar una conversa que no puguem finalitzar.
  • No canviar bruscament de tema.
  • Estar atents a l’expressió dels sentiments.
  • Orientació:

Espai

  • Proporcionar-li un entorn estable reforçant diàriament els mateixos itineraris.
  • Senyalitzar les estades amb rètols i/o dibuixos.
  • Estimular l’orientació a través de les AVD.
  • Estimular l’orientació sobre el reconeixement de les diferents parts del seu cos.
  • Facilitar-li missatges d’on es troba.
  • Informar la persona dels desplaçaments que hagi de fer amb un marge de temps per tal que pugui assimilar-ho.

Temporal

  • Contribuir a l’orientació temporal amb missatges, calendaris, etc.
  • Utilitzar com a referents festes típiques per facilitar la ubicació quant a la temporada de l’any.
  • Estimular a través del tacte i de la temperatura per tal de contribuir al fet que la persona percebi els sentiments de proximitat i seguretat, els quals són molt importants per establir relacions afectives i comunicatives.
  • Estimular a través de les sensacions de fred, calor, sec, mullat, etc., amb l’objectiu de situar la persona en un context concret.

Les sis R del maneig de la conducta, de Mace i Rabins (1981)

Les sis R són unes pautes generals per reconduir les conductes agressives i exaltades o no apropiades per part dels usuaris:

  • Restringir: cal restringir els moviments de la persona únicament quan pugui fer mal a un altra persona o causar-se’l a si mateixa. Cal tenir en compte que intentar parar-la pot alterar-la encara més.
  • Reanalitzar: cal preguntar-se si és possible que existeixi una causa que expliqui la seva conducta.
  • Reconsiderar: és recomanable intentar posar-nos en el lloc de l’altra persona.
  • Recanalitar: cal buscar la manera que la conducta pugui continuar amb seguretat i de manera constructiva (p. ex.: ajudar a parar taula, tot i que no ho faci correctament).
  • Reposar-se: després que una persona s’hagi alterat cal recuperar-nos, ja que aquest tipus de situacions comporten un elevat desgast. També pot ser que la persona necessiti un temps perquè torni a confiar en nosaltres, i la comunicació verbal pot ajudar-nos.
  • Revisar: el record del que ha succeït i com hem reaccionat aporta elements d’aprenentatge per a futures ocasions.