Activitats

Rehabilitació i estimulació cognitiva

L’objectiu d’aquesta activitat és contextualitzar les estratègies de rehabilitació i estimulació.

El cas del Josep

El Josep té 63 anys i acaba de patir dos ictus amb un mes de diferència. Tot i que els resultats de les proves neurològiques i dels tests cognitius que li han realitzat indiquen que l’atenció n’ha resultat afectada, concretament l’atenció sostinguda, mostra un alentiment a l’hora d’expressar-se i un dèficit a l’hora d’evocar informació ja apresa.

A la darrera visita que fa al neuròleg li manifesta la seva preocupació per aquests canvis. El metge l’informa que aquest retard es preveu dins del procés de recuperació. Per evitar-li més neguit, el metge li facilita les dades de contacte de centres especialitzats en rehabilitació i estimulació cognitiva.

  • Analitzeu el cas pràctic i indiqueu quines són les estratègies de neurorehabilitació més indicades atenent les funcions cognitives que es mostren afectades.

Les estratègies de neurorehabilitació més indicades per al cas del Josep són:

  • Estratègies de restauració, mitjançant diferents exercicis visuals i auditius, per treballar l’atenció sostinguda.
  • Estimulació cognitiva, a través d’activitats, per activar la memòria implícita i explícita.

Entrenament i estimulació de la percepció auditiva

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer les activitats per estimular i mantenir la capacitat perceptiva.

Cas pràctic: percepció

Al centre residencial hi ha un grup d’usuaris als quals es vol estimular la capacitat perceptiva. El grup està format per 10 usuaris d’ambdós sexes, d’entre 75 i 90 anys, que tenen minvada la capacitat de percepció auditiva.

  • Plantegeu una proposta d’activitat per fer en grup que permeti estimular i mantenir la percepció auditiva.

Resposta oberta.

Dues propostes d’activitat per estimular i mantenir la capacitat perceptiva a nivell auditiu:

Activitat 1: Els sons a la vida diària

Material: un aparell reproductor (aparell de música, ordinador i altaveus, etc.) i els sons de diverses activitats de la vida diària (mirar la televisió, dutxar-se, tancar la porta, etc.) enregistrats, ja sigui en format DVD o en arxius informàtics. D’altra banda, els usuaris disposen d’una fitxa de seguiment de l’activitat formada per una taula amb 10 espais (corresponents als 10 sons que escoltaran) i, per a cada un, tres opcions de resposta representades per una imatge. Vegeu-ne un exemple en la figura:

Figura Aigua de l’aixeta
Flickr - Gian Piero Ferrara

Instruccions: els participants es disposen asseguts al voltant d’una taula rodona. El professional indica que aniran escoltant diversos sons de la natura i cal que parin molta atenció per intentar reconèixer l’activitat/acció de la vida diària que evoca cada so. Els sons es reprodueixen de manera seqüenciada, i els participants assenyalen a la fitxa de seguiment quina de les tres opcions plantejades es correspon amb el so escoltat. Un cop escoltats els deu sons, que es repetiran dues vegades, es comproven les respostes. S’escolten de nou i els participants verbalitzen i corregeixen alhora les seves respostes.

Activitat 2: Cançó

Material: aparell reproductor (aparell de música, ordinador i altaveus) i la cançó de Caetano Veloso Capullito de alelí.

Instruccions: els participants es disposen asseguts al voltant d’una taula rodona. El professional indica que escoltin la cançó i anotin quantes vegades Caetano Veloso diu ”capullito de alelí”. Un cop escoltada la cançó i fetes les anotacions, es comprova entre tots les vegades. Escolteu la cançó en el següent vídeo:

L’expressió capullito de alelí es repeteix 7 vegades, ja que altres vegades diu capullo de alelí. Cal tenir present que les paraules o els sons semblants poden induir a confusió i impedir atendre la informació correcta.

Entrenament i estimulació de l'atenció

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar i descriure els elements que interfereixen en l’atenció.

Cas pràctic: atenció

El TAPSD del centre de dia de persones amb malaltia mental planteja les següents activitats per a la sessió d’avui:

  • Estona de joc de cartes: en petits grups juguen a un dels jocs de cartes dels quals disposa el centre.
  • Què has esmorzat avui?: es convida alguns dels usuaris que expliquin què han esmorzat a casa aquell matí i s’incideix en l’exposició dels passos que han seguit per preparar-se l’esmorzar.
  • Joc El rei diu…: de forma dinàmica, els participants es disposen drets per la sala. El tècnic (en el rol de rei) dona consignes d’accions a realitzar, com per exemple: El rei diu que tots els que portin roba negra seguin, El rei diu que cada cop que digui el nom d’un company la resta la d’assenyalar, El rei diu que cada vegada que digui el número 3 heu de fer un salt, etc..
  • Identifiqueu en les activitats de la sessió programada el tipus d’atenció treballada.

El tipus d’atenció que treballa cadascuna de les activitats plantejades és:

  • Joc de cartes: atenció focalitzada
  • Què has esmorzat avui?: atenció sostinguda
  • Joc “El rei diu…”: atenció alternant

Estimulació de la memòria a curt i llarg termini

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer les activitats per estimular i mantenir la memòria a curt i a llarg termini.

Cas pràctic: memòria

L’Eloi treballa al Servei d’Atenció a Domicili de l’Ajuntament de Ripollet. Una de les persones a qui presta servei és el Toni, un home de 54 anys que presenta diversitat funcional a nivell físic i intel·lectual. En la realització del suport a les activitats de la vida diària, l’Eloi aprofita per estimular i mantenir la memòria d’en Toni.

  • Plantegeu una proposta d’activitat des del SAD amb el Toni que permeti estimular i mantenir la memòria a curt i a llarg termini.

Resposta oberta.

Una proposta per treballar la memòria a curt i a llarg termini amb el Toni és la següent:

Activitat: Seqüència de paraules

L’activitat es realitza a la cuina, mentre l’Eloi acaba de preparar l’esmorzar del Toni.

Instruccions: el tècnic explica que pronunciarà una seqüència de paraules relacionades amb l’esmorzar que l’usuari haurà de repetir de manera immediata i en el mateix ordre que les hagi sentit. La seqüència de paraules és la següent: mantega-ganivet-llet-melmelada-cafè. Després, el tècnic dirà una seqüència de paraules que l’usuari haurà de repetir de forma inversa. Si la seqüència és la següent: cullera-got-suc-taronja, en Toni haurà de dir: taronja-suc-got-cullera.

Amb aquesta proposta es treballa la memòria a curt termini. Al final del servei del matí, el tècnic pregunta si l’usuari recorda la primera seqüència de paraules, i així estimula la seva memòria a llarg termini.

Estimulació del llenguatge i el càlcul

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer activitats per estimular aquestes dues funcions cognitives: el llenguatge i el càlcul.

  • Plantegeu una proposta d’activitat per treballar el llenguatge i el càlcul a través d’un calendari anual de paper que l’usuari té a casa.

Resposta oberta.

Una proposta d’activitat per estimular el llenguatge i el càlcul fent ús d’un calendari és la següent:

Activitat: Operacions amb el calendari

Material: calendari anual

Instruccions: el professional, per tal d’estimular el llenguatge, demana a l’usuari que verbalitzi diversos aspectes:

  • Mesos de l’any
  • Festes significatives del mes de febrer i desembre, per exemple
  • Dites populars o refranys vinculats a l’estació de l’hivern

Per estimular el càlcul, li fa les següents demandes:

  • A partir del mes de maig, si li sumem tres mesos, en quin mes ens situem? (resposta: agost).
  • Quants mesos hi ha entre gener i abril? (resposta: dos mesos).
  • A partir del dia 10, compta de tres en tres.

Teràpia de reminiscència

L’objectiu d’aquesta activitat és plantejar una proposta d’activitat de reminiscència.

El cas de la Maria Rosa

Aneu al domicili de la Maria Rosa, que té diagnosticat un deteriorament cognitiu moderat. La Maria Rosa havia estat mestra d’una escola rural fins que es va jubilar. Li agrada molt llegir, però és una activitat que ha deixat de fer, atès que s’oblida del que ha llegit. També li agradava la natura, fer punts de llibres amb flors seques i col·leccionar pedres dels rius. La Maria Rosa viu sola, tot i que els seus fills la visiten sovint.

  • Plantegeu una proposta concreta atenent els gustos de la Maria Rosa com a activitat de reminiscència.

Resposta oberta.

Una proposta pot ser demanar a la Maria Rosa si conserva alguns estris i/o quaderns que utilitzava quan era mestra. Si és així, a partir d’un dels objectes es pot iniciar una conversa per evocar records: preguntar-li si l’utilitzava molt, què representava per a ella, quants alumnes tenia habitualment, si sempre havia estat en el mateix poble, què és el que li agradava més de la seva feina, com se sentia…, i una sèrie de preguntes que serveixen per iniciar un relat de vida.

Els punts de llibres amb flors seques i els còdols dels rius poden ser punts de partida d’altres converses significatives per a la Maria Rosa.

Gerontogimnàstica

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer el desenvolupament d’una sessió de gerontogimnàstica.

Cas pràctic: sessió de gerontogimnàstica

Al centre de dia adreçat a persones grans es planteja la següent sessió de gerontogimnàstica:

La sessió s’inicia amb un escalfament del cos i es fan els exercicis planificats per a la sessió, tots de la mateixa intensitat. Durant la major part de la sessió, els participants estan asseguts, ateses les seves característiques, i en alguns exercicis puntuals es pot plantejar fer-ho dempeus. El professional seu i dona únicament instruccions verbals als participants sobre com fer els exercicis, els quals es repeteixen entre 2 i 3 vegades cadascun. La sessió té una durada de 90 minuts.

  • Detecteu les pràctiques incorrectes que es donen en el cas plantejat.

Les pràctiques incorrectes són les següents:

  • Fer els exercicis planificats per a aquella sessió sense augmentar gradualment la seva intensitat.
  • Facilitar només instruccions verbals. El professional, a mesura que dona les instruccions verbals sobre com fer els exercicis, ho anirà mostrant i supervisarà la correcta realització per part dels usuaris, vetllant perquè no es facin mal.
  • La durada de la sessió és excessiva, la durada adequada és d’entre 45 minuts i una hora.
  • Habitualment, les repeticions es fan entre 5 i 10 vegades.
  • L’exercici d’aixecar les cames i mantenir-les rectes durant un minut. Cal tenir presents les limitacions de les persones que assisteixen a la sessió; un minut pot ser excessiu per a persones amb dolor crònic o altres patologies.
  • En relació amb l’exercici de separar les cames al màxim i tancar-les ràpidament cal tenir present que fer aquest exercici dempeus pot representar una dificultat per a la majoria dels usuaris a l’hora de mantenir l’equilibri i també un risc elevat de caiguda.

Musicoteràpia

L’objectiu d’aquesta activitat és elaborar una proposta d’una sessió de musicoteràpia.

Cas pràctic: sessió de musicoteràpia

A l’escola d’educació especial es fan de forma setmanal sessions de musicoteràpia. Els participants en la sessió d’avui són tres infants d’entre 6 i 8 anys que es desplacen en cadira de rodes i presenten algunes limitacions a nivell d’expressió oral, però no pas de comprensió. Són tres infants riallers i sociables.

  • Elaboreu una proposta d’una sessió de musicoteràpia.

Resposta oberta.

Cal tenir present que la sessió ha de respectar la següent estructura:

  • Captar l’atenció: en iniciar la sessió és important assegurar-se que els participants estan atents a l’espai on ens situem i a l’activitat que començarem.
  • Despertar: a continuació és important estimular els participants per aconseguir un nivell òptim de consciència del lloc i moment present. Si el grup es troba agitat, serà fonamental que el professional faci servir una veu suau, parla lenta i deixar certa distància evitant tenir una actitud molt demandant. Si pel contrari, els participants es troben excessivament relaxats, caldrà fer servir un to de veu enèrgic i donar pautes molt concretes fins que s’activin.
  • Activitats: és el moment de portar a terme les activitats/jocs plantejats pel professional. Cal tenir present, però, que tot i que hi hagi unes determinades activitats programades serà fonamental que el professional sigui sensible a l’estat actual del grup i així poder adaptar i fins i tot substituir alguna de les activitats programades.
  • Cloenda: es prepara els participants per al final de la sessió i s’indica quan es fa l’últim exercici. Es destina un moment perquè puguin compartir, si així ho desitgen, algun aspecte del que ha succeït en la sessió, i en cas d’un entorn institucional (centre de dia, escola, …) es prepara els usuaris per a allò que succeirà després, evitant la sensació d’abandonament.

Una proposta de sessió de musicoteràpia per a l’escola d’educació especial és la següent:

  • Captar l’atenció: es fa l’entrada a través d’una música que representa el moment de la realització de la sessió de musicoteràpia. Concretament, la cançó de Dàmaris Gelabert Ara farem música. Podeu escoltar-la en el següent vídeo:
  • Despertar: per tal d’estimular els infants se’ls demana que es presentin. La demanda és que a través del propi cos els infants emetin una seqüència de sons que pugui representar com es troben en aquest moment abans d’iniciar la sessió (percussió corporal). En funció de les seves possibilitats i de les seves preferències, algunes de les accions que poden fer són: picar de mans, picar-se a les cames, emetre sons amb la boca, etc.
  • Activitats:

Experimentació lliure d’un seguit d’instruments musicals, concretament l’afoxé, la kalimba i el güiro (vegeu la figura).

Figura Instruments musicals
Font: Flickr

Cada participant agafa un dels tres instruments i toca de forma seqüenciada seguint les indicacions del TAPSD: emetre un so, emetre tres sons, intercalar entre un so i tres sons de forma individual, després de forma grupal, i de forma progressiva i ajustant-se a les seves característiques, tocar música de forma conjunta.

  • Cloenda: s’indica que es fa l’últim exercici de la sessió, que servirà per acomiadar-se. Es tria una peça musical adequada per crear un ambient agradable i estimulant, com el Vals d’Amélie, de Yann Tiersen (escolteu-la en el següent vídeo). A mesura que la cançó sona, el tècnic, amb una ploma, fa moviments per la cara dels infants al ritme de la música.

Registre d'observació

L’objectiu d’aquesta activitat és dissenyar un registre d’observació com a instrument d’avaluació aplicat a una activitat.

Estimulació de la memòria sensorial

  • Exercici 2: Observar els taps

Material: una bossa, o recipient amb 15 taps d’ampolles i un mocador. La quantitat de taps variarà atenent l’estat cognitiu del subjecte.

Instruccions: la consigna donada a la persona usuària és que la tasca consisteix a comptar els taps que caiguin quan es treguin de la bossa i es llancin damunt la taula, abans de tapar-los amb el mocador. Una variació de l’exercici és que la persona usuària digui:

  • de quins colors són els taps
  • el nombre de taps que hi ha d’un determinat color
  • del color que creu que hi ha més quantitat de taps
  • Tenint com a referència l’activitat d’observar els taps (també plantejada al contingut com una de les activitats per estimular la memòria sensorial), elaboreu el registre d’observació que us permeti obtenir informació de l’activitat.

El registre d’observació presenta un format de llista de control i permet identificar la presència o absència dels aspectes detallats. D’altra banda, també permet anotar aspectes importants que calguin tenir presents per fer l’avaluació de l’activitat. Vegeu l’escala d’observació dissenyada per a l’activitat en la figura.

Figura Registre d’observació

Escala estimació

L’objectiu d’aquesta activitat és dissenyar una escala d’estimació com a instrument d’avaluació aplicat a una activitat.

Cas pràctic: Sessió de musicoteràpia II

Una de les activitats proposades a la sessió de musicoteràpia (activitat 2.9) és la següent:

  • Activitat: Percussió corporal
  • Objectius
    1. Emetre una seqüència de sons amb el cos.
    2. Estar atent als sons dels altres.
  • Elaboreu l’escala d’estimació que permeti recollir informació de la sessió i valorar l’assoliment dels objectius plantejats.

L’escala d’estimació ha de recollir com a mínim un indicador d’avaluació per a cadascun dels objectius definits. Vegeu la proposta en la figura:

Figura Escala d’estimació