Activitats

Les funcions cognitives i les seves alteracions

L’objectiu d’aquesta activitat és reflexionar sobre el concepte de funcions cognitives i les seves alteracions.

Llegiu el cas següent i doneu resposta a les preguntes plantejades.

El cas del Llorenç

La Roser treballa amb el Llorenç i des de fa alguns dies observa que presenta certes dificultats en caminar pel passadís i baixar les escales, tot i no tenir cap afectació a nivell motriu. En el moment que preparen l’esmorzar ella sempre li pregunta què li ve de gust aquell matí. Avui en Llorenç triga a trobar les paraules que vol expressar. Un cop preparat, la Roser l’hi porta a la taula del menjador i li demana que agafi la cadira més propera per asseure’s a taula. S’adona que el Llorenç camina per agafar una cadira que té a l’esquerra, quan en té una molt més propera, al seu costat dret.

Després d’esmorzar, la Roser li pregunta quines són les seves aficions. El Llorenç li explica que era ebenista i que gaudia molt amb la seva feina. Li ensenya algunes fotografies del seu taller i d’alguns mobles que havia construït, però la Roser s’adona que la informació que aporta és molt general. Quan li pregunta quin moble hi ha a la fotografia, té dificultats per reconeixe’l i, d’altra banda, emet un discurs complex i incoherent.

  1. Què s’entén per funcions cognitives?
  2. Detecteu les alteracions cognitives que es presenten en el cas, i argumenteu-les.

  1. Les funcions cognitives són aquelles que responen a diversos processos mentals, i es divideixen en bàsiques i superiors. Les bàsiques estan integrades per la percepció, l’atenció, la memòria i l’orientació. Les superiors les formen el pensament i el llenguatge.
  2. Les alteracions que presenta el Llorenç són les següents:
    • Alteracions en la percepció: a nivell visuoespacial, que es manifesten tant a l’hora de caminar pel passadís i les escales com per atendre el camp visual d’un determinat costat (quan ha d’agafar una cadira propera).
    • Alteracions de llenguatge: té dificultats per accedir al vocabulari (en el moment que ha de dir què li ve de gust esmorzar) i a l’hora d’explicar-se (presenta un discurs complex i incoherent).

La memòria

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les fases i els sistemes de memòria.

Llegiu el següent cas i doneu resposta a les preguntes plantejades:

El cas de la Marga

La Marga és una senyora gran que havia estat modista i a la qual li agradava molt la seva feina. Després de 10 anys de jubilar-se li van diagnosticar la síndrome de Korsakoff i actualment assisteix a un centre de dia. A l’hora de realitzar qualsevol activitat, en Víctor, el terapeuta ocupacional, ha de repetir-li diverses vegades què estan fent i com ho ha de fer, ja sigui un treball manual o un exercici físic (que requereix atenció i moviment). Aquest matí, al taller de reminiscència es porta a terme una activitat relacionada amb els oficis. En Víctor va demanar a les persones que formen el grup que, si podien, portessin algun objecte relacionat amb la seva feina que hagués estat significatiu per a elles, ja fos físicament o en una imatge. Cadascun dels participants explica a què es dedicava i mostra l’objecte més significatius per a ella, i quan és el torn de la Marga es troba desorientada i diu que no recordava que havia de portar res. En Víctor li respon que només era un suggeriment i que, si ho desitja, pot compartir la seva experiència tot i no disposar de cap objecte. La Marga explica que havia estat ballarina clàssica, que havia viatjat per tot el món i comença a anomenar les diferents ciutats a les quals havia actuat. En finalitzar la seva intervenció, s’aixeca, fa una salutació com si tingués el públic davant; està tan contenta que ho repeteix tres vegades. En Víctor s’acosta i, amablement, la convida a seure per seguir amb l’activitat.

  1. Quines són les fases del procés del pensament que es veuen alterades? Justifiqueu la vostra resposta.
  2. Quins són els sistemes de memòria que es troben alterats? Justifiqueu la vostra resposta.

  1. Les fases del procés del pensament alterades són:
    • Adquisició: incapacitat d’aprendre i retenir nova informació (la Marga té dificultats per aprendre el procés d’un treball manual o un exercici físic).
    • Emmagatzematge: dificultats per retenir la informació (la Marga no recorda que han de portar un objecte relacionat amb l’ofici). No obstant això, en un moment donat, és capaç de recordar tots els teixits que utilitzava fa més de 10 anys.
    • Recuperació: la dificultat pot estar referida al contingut dels records, quan el que es recorda no són fets reals sinó producte de la fantasia i la imaginació, fabulacions (la Marga es presenta com a ballarina i cita les ciutats que va visitar).
  2. Els sistemes de memòria alterats són:
    • Memòria a curt termini: recull la informació a mitjà termini (la Marga té dificultats per recordar les consignes davant la creació d’un treball manual o els moviments marcats pel Víctor en l’execució d’un exercici físic).
    • Memòria a llarg termini: acull records emmagatzemats de tota una vida (la Marga té dificultats per recordar quin era el seu ofici).

El procés del pensament

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els atributs del pensament.

Llegiu el següent cas i doneu resposta a les preguntes plantejades:

El cas del Julià

En Julià és un jove de disset anys amb discapacitat psíquica i física. Viu amb els seus pares i un germà més petit que ell. Rep suport de la família i del Manel, el professional que l’acompanya i ajuda en l’organització i realització de les AVD. Fa uns dies que en Manel observa que en Julià es mostra apàtic i li costa fer les tasques quotidianes. Quan en Manel li proposa organitzar el dia, en Julià li respon que no en té ganes i que s’estima més mirar la televisió. La resposta del Julià sorprèn el Manel, el qual, en constatar que el malestar del Julià no és físic, repassa les activitats que estan fent i s’adona que fa tres setmanes que estan repetint diàriament les mateixes; després de pensar-hi, decideix proposar al Julià un parell de modificacions a les activitats diàries: dibuixar per potenciar la psicomotricitat fina i realitzar l’organització del dia mitjançant pictogrames. Sap que al Julià li agraden molt els còmics i recupera un parell dels que té guardats en una caixa i que fa temps que no els mira. En Manel mostra els còmics al Julià i el convida a contemplar-los junts amb l’objectiu de trobar un nou centre d’interès. Descobreix que en Julià es fixa molt en les màscares que porten els protagonistes i en els colors amb els quals estan pintades, així que decideix dibuixar una màscara i observa que en Julià l’observa amb alegria i interès. En Julià agafa els llapis de colors i comença a pintar el dibuix; quan ja ha acabat, en Manel la retalla i li posa una goma perquè en Julià pugui posar-se-la. Posteriorment, en Manel, tenint davant el cronograma del dia, demana al Julià quin dibuix vol que faci per a cada activitat quotidiana, i li respon que, per llevar-se i rentar-se, posi un sol; per esmorzar, un paquet de cereals… i així en cadascuna de les accions diàries.

  • Definiu els atributs qualitatius del pensament que s’observen en el cas. Argumenteu la vostra resposta.

Els atributs del pensament observats són:

  1. Amplitud: possibilitat de pensar de forma encertada i creadora sobre diferents problemes de caràcter pràctic o teòric (en Manel reflexiona sobre com motivar el Julià plantejant altres possibilitats).
  2. Profunditat: és la capacitat d’arribar a allò que és essencial del problema i establir noves generalitzacions (en Manel s’adona que mantenir les mateixes activitats i repetir-les durant quasi un mes ha desmotivat el Julià).
  3. Flexibilitat: és saber trobar noves maneres d’abordar els conceptes, objectes o subjectes quan apareixen situacions que modifiquen les condicions generals (l’estat anímic del Julià fa que el Manel busqui altres alternatives per activar-lo).
  4. Rapidesa: consisteix a trobar la solució encertada en un breu període de temps (amb l’objectiu de no prolongar el desinterès que mostra en Julià, en Manel busca ràpidament altres opcions, com la revisió dels còmics, i les posa en marxa).
  5. Fluïdesa: és la capacitat per donar diverses propostes davant un problema, aportar més solucions i més alternatives (en Manel reacciona davant el desinterès del Julià i li proporciona altres activitats que puguin motivar-lo).

Alteracions cognitives en persones amb diversitat funcional

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les alteracions cognitives més freqüents en diversos col·lectius.

Llegiu el següent cas i doneu resposta a la pregunta plantejada:

El cas d'en Martí

En Martí és un jove de 25 anys i des de fa un any està treballant en una fundació col·laboradora amb centres ocupacionals, i és l’encarregat de rebre i distribuir la correspondència externa i interna, així com de fer tasques relacionades amb el reciclatge del material de rebuig. Fa tres dies, la fotocopiadora es va espatllar, i com que ja l’havien reparat recentment, la direcció va decidir comprar-ne una altra. El model de la nova fotocopiadora era totalment diferent de l’anterior; els tècnics que la van instal·lar van facilitar les instruccions per al seu funcionament a les persones treballadores i van fer diverses proves fins a comprovar que la majoria les seguia. En Martí només feia que repetir “no, no, no” cada vegada que mirava la fotocopiadora i es negava a seguir les indicacions tant dels companys com dels tècnics. Aquest matí li han encarregat fer una sèrie de fotocòpies, però s’ha quedat aturat davant la màquina sense saber què fer. L’Eva, que treballa molt a prop de la fotocopiadora, se l’ha quedat mirant i l’ha estat observant una bona estona; en veure que en Martí seguia en la mateixa posició, li ha demanat què havia de fer i ell ha respost repetint diverses vegades el que ella li havia dit. L’Eva hi ha insistit i en Martí li ha dit: “Fotocòpies, fotocòpia no”. L’Eva ha anat deduint pel discurs del Martí, ple d’enunciats curts i amb absència de connectors, que no sabia com funcionava la nova fotocopiadora. Ha anat cap a la seva taula i ha fet uns dibuixos que representen totes les passes seqüencials que s’han de fer per fotocopiar un document, l’hi ha ensenyat al Martí i l’ha penjat a sobre de la fotocopiadora. El Martí se l’ha mirat i ha començat a treballar.

  • Identifiqueu les alteracions cognitives que presenta en Martí i el col·lectiu corresponent dels que s’han tractat en els continguts.

Les alteracions que presenta en Martí se solen donar en persones amb diversitat funcional intel·lectual:

  • Dificultat per comprendre conceptes, idees o relacions abstractes. Tot allò que és concret és més fàcil d’entendre.
  • Limitacions en el processament de la informació. Requereixen més temps per respondre preguntes o per seguir instruccions.
  • Vocabulari pobre. En la seva expressió es donen repeticions de fonemes, omissions de connectors i substitucions, entre d’altres. També repeteixen de manera continuada frases o paraules dites per altres persones.

L'observació de conductes

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar la tècnica de recollida d’informació de l’observació.

El cas de la Carme

La Carme, de 85 anys, és una persona que presenta limitacions quant a la mobilitat i té valorat un segon grau de discapacitat. Viu amb el seu marit, de 90 anys, diabètic i amb insuficiència cardíaca. Ell és el cuidador principal, tot i que la Ruth és la professional que s’ocupa cada dia de la higiene de la Carme i del suport en la realització d’algunes tasques domèstiques. El matrimoni té un fill i una filla que els visiten un cop a la setmana perquè resideixen en poblacions diferents.

La Ruth (TAPSD), en arribar al domicili, al voltant de les 11 h, observa que la Carme està asseguda a la butaca amb la mirada una mica perduda. A la Carme li agrada resoldre cada dia els mots encreuats del diari i la Ruth observa que té els del diari de fa tres dies sense fer; estranyada, li demana si és que les paraules són difícils, i la Carme li respon que com que el seu marit li ha amagat les ulleres no els pot fer. La Ruth s’adona que les ulleres són molt a prop del diari i l’hi fa saber, a la qual cosa la Carme comenta, molt enfadada, que les hi deu haver posat fa una estona per fer-la quedar malament.

Quan arriba l’hora de dinar, la Carme diu que no li agrada la verdura i que no se la pensa menjar. La Ruth li diu que avui hi ha arròs caldós i la Carme comenta que fa molts anys que no en menja quan en realitat només han passat dues setmanes des de la darrera vegada.

Ja fa dies que la Ruth ha observat alguns fets que la fan pensar en un possible deteriorament cognitiu i planteja parlar amb marit de la Carme per obtenir-ne més informació.

  • Indiqueu algunes preguntes que la Ruth podria fer durant l’entrevista al marit de la Carme per obtenir informació de forma concreta sobre l’estat de la memòria i la seva capacitat d’orientació.

Resposta oberta.

La Ruth es planteja les següents preguntes, entre d’altres:

  • Memòria:
    • Recorda què ha esmorzat?
    • Recorda algun fet del dia anterior?
    • Repeteix en més d’una ocasió la mateixa pregunta?
    • Oblida informació que el marit li hagi traslladat?
    • És capaç de seguir una conversa en què parlin de fets del seu passat (joventut, adultesa)?
    • La troba pel domicili aturada sense saber on anava o què anava a fer?
  • Orientació:
    • Sap en quin dia de la setmana es troba?
    • Reconeix l’estació de l’any?
    • Mostra desconcert quan tenen alguna visita que ja estava programada?
    • Confon l’horari dels àpats?
    • Es troba desubicada en sortir al carrer?
    • Li costa situar els objectes d’ús quotidià al domicili?

Es poden plantejar altres preguntes sempre que l’objectiu sigui obtenir informació sobre la capacitat funcional de la memòria de la Carme, ja sigui la memòria immediata, a curt o a llarg termini, així com de la seva capacitat d’orientació, tant en l’espai com en el temps.