Activitats

Cas pràctic sobre les condicions ambientals al domicili

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar els elements primordials per modificar les condicions ambientals de la llar.

El cas de la Paula

La Paula es troba actualment treballant per l’Antònia, una senyora de 90 anys amb força al·lèrgia a la pols. Viu en una casa antiga, amb un ambient esfosquit per la poca il·luminació i la disposició de cortines molt opaques a les finestres principals del menjador. La decoració està plena de records de tota una vida, amb molts objectes petits (com fotografies i figuretes) disposats al gran moble del menjador.

La Paula es troba la casa poc ventilada, fet que fa augmentar la olor a humitat. D’altra banda, s’ha fixat que hi ha dies de la setmana que l’habitació de la senyora Antònia arriba als 27 graus i que el menjador pot arribar als 29 graus. A més, tant al menjador com a l’habitació i als passadisos la senyora Antonia disposa de diverses catifes.

A partir del següent cas, valoreu si les condicions ambientals de la casa de la usuària són apropiades i detecteu quins aspectes es podrien modificar per millorar-les.

Caldria millorar els següents aspectes en relació amb les condicions ambientals per millorar l’estat de la usuària:

  1. Ventilar durant un mínim de 10 minuts el domicili de forma diària. Obrir les finestres permet renovar l’aire del domicili i, d’altra banda, pot ajudar a rebaixar les altes temperatures.
  2. Fer servir algun tipus d’ambientador natural en cas que l’olor a humitat no s’esvaeixi després de ventilar.
  3. Verificar que el nivell d’humitat es troba entre el 30% i 70%.
  4. Substitutir les cortines opaques per d’altres més translúcides que permetin gaudir de la llum natural dins del domicili, i que alhora acumulin menys pols.
  5. Valorar el fet de retirar les catifes, no només per motius de seguretat, sinó pel fet que les catifes són una font important d’àcars i això perjudica l’al·lèrgia, si no es pot assegurar la realització d’una neteja exhaustiva.
  6. Ubicar un aparell regulador de la temperatura, com pot ser una bomba d’aire, que emeti aire fred i aire calent. Així es pot disposar d’una temperatura homogènia en les principals estances del domicili, al voltant de 22-24 graus durant el dia i 18-20 durant la nit.
  7. Mantenir els espais nets i lliures de pols.
  8. Proposar reduir el nombre d’elements decoratius del gran moble del menjador, en cas que aquests no es puguin netejar exhaustivament de forma diària.

Cas pràctic sobre les condicions ambientals a l'àmbit residencial

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar les característiques de l’ambient d’un centre residencial.

El cas del centre residencial

La Maria i la Rosa són dues professores del CFGS d’Atenció a les persones en situació de dependència. Aquesta setmana han organitzat una sortida a una de les residències de la zona amb l’objectiu que l’alumnat observi de primera mà els elements ambientals del centre, per tal de detectar alguns aspectes a millorar i realitzar les propostes de millora per fer de l’espai un lloc acollidor i favorable pels usuaris.

Els principals aspectes que han observat són:

  • Falta d’il·luminació en les estances comunes i finestres amb grans cortines de color marró que impedeixen que la claror entri de manera efectiva.
  • Finestres poc aïllades, per les quals s’hi escolta tot el soroll de l’exterior.
  • Brutícia a les taules de la sala de descans, on s’hi troben algunes restes de menjar.
  • Ambient fred i poc fresc a la sala de descans.
  • Butaques situades en un lloc de pas on es genera corrent d’aire.
  • Materials de joc i revistes ubicats per diversos espais del centre sense cap ordre.

A partir del cas, valoreu com a tècnics quines adaptacions ambientals s’haurien de portar a terme per millorar les condicions de tots els usuaris.

Les propostes de millora proposades per l’alumnat del CFGS TAPSD són les següents:

  1. Intentar que la il·luminació sigui natural, però en aquelles habitacions o estances que no sigui possible, cal garantir una excel·lent il·luminació emprant suficients bombetes, fluorescents o làmpades de baix consum, i triar-les de llum càlida o llum blanca segons l’estança. Incorporar unes cortines traslúcides que permetin el pas de llum natural.
  2. Assegurar l’aïllament acústic de les estances per tal d’evitar els nivells alts de soroll provinent sobretot de l’espai exterior, fent servir doble vidre en les finestres que donen a l’exterior.
  3. Assegurar la neteja adequada de tots els espais del centre, entre ells, les taules ubicades a la sala de descans. Ubica a la sala alguns elements que permetin gaudir d’un ambient fresc i agradable, com poden ser flors naturals.
  4. Mantenir una temperatura adequada en tot el centre, el més homogènea possible i evitar que els usuaris restin en llocs on hi ha corrents d’aire. Cambiar l’ubicació de les butaques a un espai més acollidor.
  5. Vetllar per mantenir l’ordre de tots els objectes i elements ubicats al centre, en concret dels materials de joc i les revistes. Ubicar-los de forma fixa en uns espais concrets que permetin el seu fàcil accès i retorn al lloc corresponent desprès de ser utilitzats.

Cas pràctic sobre la decoració i disposició dels espais

L’objectiu d’aquesta activitat és valorar els elements decoratius i la seva disposició en un espai compartit.

El cas del centre ocupacional

La Neus treballa com a TASPD en un centre ocupacional adreçat a persones amb diversitat funcional intel·lectual. De manera freqüent s’ha de trobar amb els familiars i ho ha al vestíbul del centre, on en moltes ocasions la conversa es veu interrumpuda pels sorolls que es senten o les demandes que li fan alguns dels usuaris al veure la Neus. D’altra banda, el vestíbul, dona una sensació de fredor a l’entrar al centre, és un espai asèptic que no disposa de cap element decoratiu. Disposen d’una zona de descans on hi han un parell de taules quadrades, els usuaris l’empren però en algunes ocasions troben que no tenen seients per tots i acaben marxant de la sala. Les parets del taller són de color vermell intens i en ocasions l’ambient és força intens i costa que els usuaris es concentrin en les tasques a realitzar.

A partir del cas, indiqueu quines propostes de modificació faríeu en relació a la decoració del centre ocupacional.

Les propostes de millora en quant a la decoració són les següents:

  • Disposar d’un espai íntim per poder parlar amb les famílies dels usuaris. Un espai on la conversa es pugui donar de manera fluïda i sense irrupcions, assegurant que sigui còmode i agradable.
  • Incorporar elements decoratius al vestíbul que li aportin calidessa i personalització del centre. Alguns d’ells poden ser quadres, fotografíes d’algunes activitats on els usuaris hagin participat, premis aconseguits, etc.
  • Substituir les taules quadrades per taules rodones a la sala de descans i assegurar prou seients per tots els usuaris. D’aquesta manera s’afavoreix la interacció entre els usuaris i permet que tots es sentin acollits per l’espai.
  • Canviar el color de les parets del taller. Si és vol estimular l’activitat es pot triar dins la gama dels colors vermellosos un altre no tant intens, i si l’objectiu és afavorir la relaxació i concentració, caldria triar colors com el blau o el verd.

Cas pràctic sobre accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar els aspectes fonamentals d’un espai accessible per una persona en cadira de rodes.

El cas de l'Òscar

L’Òscar, de 30 anys, ha patit un greu accident de motocicleta que li ha provocat una paraplègia, fet que l’obliga a utilitzar de manera regular una cadira de rodes en els seus desplaçaments. Ara ja fa uns dies que ha sortit de l’hospital on estava ingressat i es troba que ha de tornar a casa seva, un pis compartit a Barcelona, que no està adaptat per persones en cadira de rodes. L’edifici on s’ubica el pis disposa d’ascensor però al vestíbul de l’entrada compta amb tres petits esglaons. L’habitació de l’Óscar es troba ubicada al final d’un passadís estret, però el pis compta amb dues habitacions més, una d’elles més ample prop del menjador i la cuina. El lavabo té un diàmetre de 160 centímetres, disposa de dutxa a l’alçada del terra i compta amb una porta d’accès que obra cap a dins. El menjador té molt mobiliari, un moble gran, una taula ovalada amb sis cadires i dues butaques.

A partir del cas, indiqueu de forma general quins śon els principals problemes amb què es pot trobar l’Òscar en relació a l’accesibilitat de l’espai, així com les modificacions concretes que realitzaríeu tenint present algunes de les característiques del pis.

Els principals problemes en relació amb l’accessibilitat pel fet d’anar en cadira de rodes són:

  • Impossibilitat de superar desnivells aïllats, escales i pendents molt pronunciades.
  • Perill de bolcar en escales.
  • Impossibilitat de poder desplaçar-se per espais molt estrets.
  • Necessitats d’espais amplis per poder girar amb la cadira de rodes, obrir portes, etc.
  • Dificultats per accedir a determinats objectes, donat que aquest no es troben al seu abast.

De forma concreta, caldria modificar els següents elements:

  • Incorporar una rampa suau al vestíbul de l’edifici per superar els tres esglaons, amb una inclinació que no superi el 6%, amb una barana.
  • Valorar el canvi d’habitació amb el company que ara ocupa l’habitació ample que es troba prop del menjador i la cuina.
  • Canviar el sentit en que s’obre la porta, si és possible, per tal que s’obri cap enfora. En cas que no fos possible es podria substituir per una porta corredissa.
  • Valorar reduir el número de peces del mobiliari del menjador per assegurar l’accès i mobilitat amb facilitat i seguretat, eliminant aquells mobles que dificultin el pas amb la cadira de rodes.

Cas pràctic sobre la participació dels usuaris en la decoració

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar com a TAPSD les estratègies d’actuació per portar a terme la decoració d’un espai.

El cas del centre de dia

Al centre de dia la Muntanyeta del Vendrell els usuaris estan molt entusiasmats amb la diada de Sant Jordi. Els professionals del centre han programat diverses activitats per la diada però volen potenciar la motivació dels usuaris i plantejar alguns tallers perquè hi participin de forma activa en la decoració de l’espai amb motiu de la celebració de Sant Jordi. El centre de dia atèn a persones amb diversitat funcional intel·lectual i malaltia mental.

A partir del cas, i tenint present les tècniques d’expressiò graficoplàstica, feu dues propostes de tallers on els usuaris puguin participar en la decoració del centre de dia amb motiu de la diada.

Resposta oberta. Alguns dels tallers proposats per realitzar amb els usuaris del centre de dia podrien ser:

  • Taller d’elaboració de roses de paper (vegeu figura)
Figura Roses de paper en espiral
Xusa López (Flickr)
  • Taller de creació de garlandes de paper de seda (vegeu figura)
Figura Garlanda de colors
Arleco (Flickr)
  • Elaboració de mural comunitari (vegeu figura)
Figura Mural de Sant Jordi
Biblioteca pública Iu Bohigas (Flickr)

Cas pràctic sobre tècniques plàstiques

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar les tècniques plàstiques més adients segons les característiques dels usuaris.

El cas de la Clàudia

Actualment treballeu en una escola de primària com a vetlladors de la Clàudia, una nena de 9 anys que presenta limitacions motrius com a conseqüència d’un accident de trànsit que va patir quan tenia 6 anys. Amb motiu de la celebració del Carnestoltes cadascuna de les classes farà una creació plàstica. La tutora de la Clàudia us ho ha plantejat atès que vol triar una proposta perquè la Clàudia se senti còmoda i pugui gaudir amb la resta de companys. Per valorar-ho li comenteu a la tutora que a la Clàudia li costa molt realitzar l’acció de tallar i enganxar i que, d’altra banda, no considereu apropiat l’ús d’eines que poden ser perilloses, com punxons o elements de tall, ja que la fan sentir incòmoda i el seu ús li genera ansietat.

A partir del cas, indiqueu quines tècniques considereu que la tutora pot incorporar a la seva proposta amb les quals la Clàudia es pot sentir còmoda.

Atenent a les característiques de la Clàudia, les tècniques que es poden facilitar la seva participació en la creació de la decoració són:

  • Pintura
  • Dibuix
  • Modelat

Queda descartada la tècnica del collage, ja que requereix realitzar les accions de retallar i enganxar en les quals la Clàudia presenta grans dificultats. Així mateix, el treball amb fusta, amb vímet o la costura no són tècniques recomanades per l’ús de materials punxants i/o perillosos.

Cas pràctic sobre mesures de seguretat

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar els elements de la vivenda que poden suposar un risc d’accidents.

Cas del pis tutelat

Una parella de persones amb diversitat funcional intel·lectual ocuparà un dels pisos tutelats on treballa l’Àngel, el TAPSD de l’equip. Abans que la parella es traslladi, la treballadora social assisteix al pis per tal d’identificar les característiques de l’espai i realitzar les modificacions necessàries perquè puguin viure-hi amb unes bones condicions de seguretat. Cal tenir present que el noi de la parella presenta algunes dificultats de mobilitat. En la visita la professional observa el següents aspectes:

  • Al menjador hi ha una taula de cafè rectangular de vidre, una taula de menjador i quatre cadires de fusta que trontollen. Com a sistema de climatització, el pis compta amb una estufa de gas ubicada al menjador.
  • Al rebedor hi ha una gran catifa sense cap suport al terra i un petit moble de marbre amb arestes punxegudes.
  • El bany, recentment reformat, compta amb una gran banyera amb aixeta monomànec.

A partir del cas, proposeu les millores que realitzaríeu per millorar la seguretat del pis.

Les mesures de seguretat són les següents:

  • Eliminar tots aquells elements del mobiliari que puguin representar un perill. En aquest cas caldria retirar la taula de cafè rectangular de vidre, les quatre cadires de fusta que trontollen i el petit moble del rebedor de marbre.
  • Substituir l’estufa de gas per un sistema de calefacció més segur, com podrien ser radiadors elèctrics.
  • Treure la catifa situada al rebedor o incorporar-hi una base antilliscant per tal d’evitar caigudes.
  • Substituir la banyera per un plat de dutxa podria facilitar l’accés de la persona amb problemes de mobilitat. Canviar l’aixeta de monomànec per un model amb dues aixetes on s’identifiqui clarament la sortida de l’aigua freda i l’aigua calenta. Emprar catifes antilliscants a la dutxa i fixar unes barres de subjecció per afavorir l’entrada i sortida de la dutxa poden ser un element preventiu de futurs accidents.