Resum

L’atenció a les necessitats de suport i la promoció de l’autonomia personal són rellevants en la nostra societat.

Les persones disposem d’unes facultats que ens permeten funcionar dins del medi en què vivim. Aquestes capacitats s’adquireixen amb el naixement i es van ampliant amb els anys per donar resposta a les diverses necessitats que van sorgint al llarg de la vida, configurant així la nostra autonomia personal i social.

L’autodeterminació es va adquirint paral·lelament al desenvolupament del mateix procés evolutiu. En aquest procés, les persones anem aconseguint les habilitats, l’experiència i les actituds necessàries que ens permeten prosperar amb relació al control sobre les nostres vides.

Una altra dimensió de l’autonomia personal és la independència, la capacitat de la persona per dur a terme les activitats de la vida diària per si mateixa i sense ajuda dels altres.

En algunes persones, les limitacions psíquiques, físiques, sensorials o socials poden impedir o dificultar que s’adquireixin o desenvolupin les competències necessàries per tenir una vida autònoma. En aquests casos, es parla de situació de dependència.

Discapacitat i dependència són dos conceptes que també estan directament vinculats. En parlar d’autonomia, dependència i discapacitat no podem passar per alt el concepte de diversitat funcional, sobretot quan s’insisteix tant en l’autodeterminació de les persones com un aspecte fonamental de la seva autonomia.

Per evitar situacions de dependència, retardar-ne l’aparició, minimitzar-ne els efectes i alentir-ne la progressió és important adoptar mesures de promoció de l’autonomia.

Moltes persones amb limitacions en diferents àrees poden millorar el seu nivell d’autonomia, però per fer-ho han de disposar d’uns productes o mesures de suport que els permetin dur a terme les funcions que la seva discapacitat o situació personal els limiten. Així i tot, per retardar l’aparició o la progressió de la dependència o per pal·liar la gravetat de les seves conseqüències, la prevenció és la millor estratègia.

A més de totes les mesures orientades a la persona i al seu entorn més immediat, també s’han de fer esforços dirigits a la comunitat amb l’objectiu de normalitzar la dependència i disminuir o anul·lar-ne la visió pejorativa i estereotipada per substituir-la per una altra de més normalitzada i integradora.

Les habilitats d’autonomia personal i social (HAPS) són les capacitats, conductes i destreses de què disposa una persona per funcionar en la seva vida diària. L’adquisició d’HAPS es duu a terme mitjançant un procés seqüencial organitzat en quatre fases: preparació, aprenentatge, repetició i consolidació.

Entre les funcions del tècnic d’atenció a persones en situació de dependència (TAPSD) s’inclouen les de desenvolupament i avaluació d’activitats socioeducatives per incorporar o recuperar hàbits d’autonomia personal i social. Aquesta responsabilitat es desenvolupa mitjançant programes d’entrenament dissenyats de manera individualitzada per a cada persona usuària. Sigui quin sigui l’objectiu de la intervenció, el disseny de qualsevol programa d’entrenament d’HAPS consta de quatre fases:

  1. Valoració inicial de les HAPS
  2. Planificació del programa d’entrenament
  3. Execució del programa
  4. Avaluació del programa

La família pot participar amb l’equip pluridisciplinari en les fases d’avaluació inicial i de programació, però la seva aportació principal se centra sobretot en la fase d’execució i seguiment.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge