Activitats

Habilitat, hàbit i rutina

L’objectiu d’aquesta activitat és comprendre la diferència que hi ha entre els conceptes d’habilitat, hàbit i rutina.

Llegiu el següent cas pràctic:

El cas de l'Òscar

L’Òscar és un usuari del centre ocupacional on treballeu. Dins del pla de treball, un dels aspectes que es vol treballar és aconseguir que cada matí l’Òscar, quan arribi al centre, col·loqui les seves pertinences (jaqueta, motxilla) al lloc corresponent i es posi la bata, cordant-se’n els botons, per treballar al taller.

A partir d’aquest cas, expliqueu la diferència que hi ha entre l’habilitat, l’hàbit i la rutina pel que fa a l’aspecte que es vol treballar amb l’Òscar.

  • L’habilitat és el conjunt de capacitats físiques, motrius i cognitives de l’individu per aconseguir executar una acció o una tasca amb destresa i d’acord amb els valors culturals del seu entorn proper. Establim dos tipus d’habilitats: les d’execució i les de planificació. En el cas de l’Òscar, l’habilitat executiva és la relacionada amb ser capaç, físicament, de treure’s la jaqueta i la motxilla, deixar-les al seu lloc, i posar-se la bata cordant-se’n ell mateix els botons.
  • El concepte d’hàbit implica que l’individu ha après una acció i després l’executa adequadament, en el moment que correspon i sense que hagi de ser controlat externament per ningú. Aquesta acció es desenvolupa cada dia, de la mateixa forma i en el mateix ordre. En aquest cas, l’adquisició de l’hàbit implica que cada dia, en arribar al centre, l’Òscar deixa les seves pertinences al lloc que els correspon i es posa la bata sense que els professionals l’hi hagin de recordar i/o l’hagin d’ajudar a fer-ho. Després de repetir-ho i rebre el suport dels professionals, l’ha interioritzat.
  • Les rutines són aquelles activitats que es repeteixen al llarg del temps i que el nostre cervell automatitza sense necessitat de raonament. L’acció repetida de treure’s la jaqueta i la motxilla en entrar al centre, així com col·locar-se la bata en aquell moment, passen a formar part de les rutines generals del centre, i de l’Òscar de forma concreta.

L'actuació del tècnic per afavorir l'autonomia en les ABVD

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les possibles pautes d’actuació del tècnic davant les principals dificultats de l’usuari en les ABVD.

Llegiu el cas pràctic següent i responeu la pregunta plantejada.

El cas d'en David

En David és un senyor de 78 anys diagnosticat de malaltia d’Alzheimer en una fase bastant avançada. Actualment viu en una planta baixa amb el seu fill i la parella d’aquest, que no són a casa la major part del dia pel seu horari laboral. En David presenta pèrdua de memòria i comença a tenir greus problemes de mobilitat. Després de valorar la situació d’en David, el TAPSD es planteja dos objectius principals per treballar amb el seu usuari:

  1. Aconseguir el màxim d’autonomia possible en totes les activitats bàsiques de la vida diària.
  2. Reduir al màxim el risc de possibles caigudes a l’interior del domicili.

Per poder portar a terme una bona atenció, el tècnic se centrarà a potenciar les àrees següents:

  • Alimentació: tot i que en David és autònom per fer l’activitat, presenta algunes dificultats per utilitzar els coberts i a vegades es mostra desorientat.
  • Higiene: és bastant autònom, però té dificultats a l’hora de graduar la temperatura de l’aigua, i de vegades s’oblida de la higiene d’algunes parts del cos.
  • Vestir-se: presenta dificultats a l’hora d’escollir la roba adequada tant per al temps com per a l’ocasió, i tot i que té la capacitat de vestir-se de manera autònoma, alguna vegada presenta alteració en la seqüenciació de l’activitat; per exemple, es posa els pantalons abans de treure’s els del pijama.

Indiqueu algunes mesures que pot aplicar el tècnic per afavorir el desenvolupament de les ABVD en cadascuna de les àrees on l’usuari mostra les principals dificultats.

Per poder fer front a les dificultats plantejades, el tècnic ha de tenir en compte els punts següents:

Alimentació:

  • Simplificar aquesta tasca al màxim i col·locar davant de l’usuari només els aliments i estris que siguin necessaris.
  • Facilitar-li al màxim l’activitat perquè continuï sent autònom, fent servir alguns productes de suport com gots amb nansa, plats antilliscants i coberts que pesin i siguin més gruixuts.

Higiene:

  • Acompanyar-lo durant aquesta activitat, vigilant de no envair la seva intimitat.
  • Comprovar la temperatura de l’aigua i tenir sempre en compte la seva opinió.
  • Supervisar l’activitat i donar-li, quan sigui necessari, estímuls verbals si s’oblida de la higiene d’alguna part del cos, però permetent que la neteja la faci ell mateix.

Vestir-se:

  • Tenir a l’armari només la roba que pertoqui per a l’estació de l’any en què es troba.
  • Seleccionar roba fàcil de col·locar (gran, elàstica, amb obertures al davant, amb velcro…).
  • Procurar que faci l’activitat de vestir-se en sedestació (assegut).
  • Si s’observa que té força dificultats en la seqüència de vestir-se, col·locar-li la roba a prop en l’ordre en què volem que se la posi.
  • Si és necessari, donar-li indicacions verbals.
  • Si és necessari, organitzar l’entorn col·locant escrits o pictografies en armaris, calaixos…, que li indiquin què hi ha a dins, així com l’ordre en què es pot posar la roba.

Fases d'adquisició de les HAPS

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar en un cas pràctic les fases d’adquisició de les HAPS.

Llegiu el cas pràctic següent i doneu resposta a la pregunta plantejada.

El cas del Nèstor

El Nèstor és un noi de 12 anys que assisteix a una escola d’educació especial. Un dels aspectes que el tècnic treballa amb ell és l’adquisició de l’habilitat de beure aigua per si mateix amb el suport d’un got antibolcada.

Indiqueu quines són les fases d’adquisició de les habilitats d’autonomia personal i social, i com s’aplicarien en aquest cas concret.

Les fases del procés d’adquisició de les habilitats d’autonomia personal i social són: planificació, aprenentatge, automatització i consolidació.

En el cas del Nèstor són les següents:

  1. Planificació: el tècnic parla amb l’usuari per explicar-li que els dies vinents s’incorporarà l’ús del got antibolcada en el moment de l’esmorzar. Trasllada al Nèstor missatges positius sobre la utilitat d’aquest aprenentatge, les seves possibilitats i la confiança que té en les seves capacitats per assolir l’aprenentatge. El tranquil·litza informant-lo que ho aniran fent al seu ritme, per tal que no se senti pressionat.
  2. Aprenentatge: a l’hora d’esmorzar, el tècnic presenta el got antibolcada al Nèstor, i li’n descriu les característiques i la forma d’ús. Durant els dies que sigui necessari, el professional acompanya el Nèstor en el procés d’aprenentatge, amb instruccions verbals i fent de model, exemplificant com s’utilitza el got i, si és necessari, oferint ajuda física per tal que el Nèstor pugui emprar el got. El motivarà i l’animarà a continuar en aquells moments que convingui.
  3. Automatització: a mesura que el Nèstor vagi assolint l’aprenentatge, la intervenció del tècnic serà cada cop menor. El Nèstor sent que pot comptar amb l’ajuda del professional quan la necessiti, però la distància entre ells serà més gran per tal d’afavorir l’autonomia de l’infant.
  4. Consolidació: un cop el Nèstor ha adquirit l’aprenentatge, és capaç de fer servir el got de forma autònoma, tant en el moment de l’esmorzar com durant els altres àpats.

Valoració inicial

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els instruments d’obtenció d’informació més adients d’aplicar en un cas donat.

A continuació es presenta el següent cas pràctic:

El cas de l'Aurora

Com a TAPSD, treballeu en una residència que atén persones amb diversitat funcional intel·lectual i malaltia mental en la majoria de casos. L’Aurora és una nova usuària del centre que durant aquests primers dies mostra certa agressivitat, sobretot a l’hora de mantenir relacions socials amb altres usuaris i també amb els tècnics.

A partir del cas, especifiqueu quins instruments d’avaluació empraríeu per obtenir informació sobre la conducta de l’Aurora.

Com a tècnics, haureu de portar a terme una observació sistemàtica durant diversos dies, per tal d’analitzar en quines situacions es dona aquest comportament: si està relacionat amb la presència d’alguna persona del centre, si va disminuint a mesura que avancen els dies, etc.

També caldria preguntar (entrevista) al seu entorn més directe (familiars, amics) per conèixer com era la conducta de l’Aurora amb anterioritat.

Així mateix, és fonamental poder obtenir informació directament de l’Aurora, però això només serà possible un cop la conducta agressiva redueixi la seva intensitat.

Manteniment de les habilitats d'autonomia personal

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar el manteniment i la millora dels hàbits d’autonomia personal.

Llegiu el següent cas pràctic i responeu la pregunta plantejada.

El cas d'en Pau

En Pau, de 85 anys, és un dels residents amb els quals treballeu diàriament. Segons l’entrevista feta amb la família en l’ingrés al centre, en Pau sempre ha estat independent per fer la seva higiene personal, malgrat necessitar de tant en tant l’ajuda de les seves filles en moments molt puntuals. Les últimes setmanes us heu adonat que en Pau no es comporta de la mateixa manera que al principi. Heu observat que no es posa la roba correctament (porta la camisa mal cordada, els mitjons desaparellats, etc.) i que no manté una bona higiene personal. Un dia, al menjador, vau observar que no feia servir correctament el ganivet i que en comptes d’agafar-lo per tallar la carn feia servir la cullera. La resta d’usuaris us han comentat que en Pau està força nerviós, que no es comunica amb ells i que prefereix estar sol en un racó de la sala.

Indiqueu les actuacions generals que cal que porti a terme el tècnic per afavorir el manteniment de l’autonomia en les HAPS d’en Pau.

En Pau presenta una alteració en els seus hàbits d’autonomia personal. Els seus oblits l’estan afectant a l’hora de dur a terme les diverses tasques de la vida diària, com la higiene personal, vestir-se, l’alimentació i la sociabilització.

El tècnic ha de treballar les àrees següents:

  • Vestir-se: donar suport en el moment que es vesteixi, donant indicacions verbals, si és necessari, de cadascun dels passos, així com dels aspectes en els quals és important fixar-se.
  • Higiene personal: supervisar, donar suport i indicar els passos que cal seguir per fer una higiene personal de forma adequada.
  • Àpats: presentar els plats de manera individual. Es pot fer incís en les característiques del menjar i recordar, si és necessari, quins coberts cal fer servir en cadascun dels plats i com s’utilitzen, en cas que en Pau es mostri desorientat.
  • Socialització: és important mantenir contactes periòdics i regulars amb en Pau, iniciant la conversa amb ell amb preguntes que li siguin fàcils de respondre. D’altra banda, cal fomentar la relació amb altres usuaris, cercant possibles moments en què hi hagi converses amb companys amb qui tingui punts en comú.

És molt important que el tècnic es mostri pacient en tot moment i deixi el temps suficient perquè faci correctament cadascuna de les tasques encomanades. En les persones grans el manteniment i la millora dels hàbits d’autonomia personal es veuen influenciats per:

  1. La lentitud en l’adquisició i retenció de la informació.
  2. Les condicions emocionals i el seu nivell cultural.
  3. La coordinació motriu.
  4. La pèrdua de memòria i d’atenció.

Formulació d'objectius

L’objectiu d’aquesta activitat és aprofundir en la formulació d’objectius operatius.

La llista següent presenta un seguit d’objectius. Identifiqueu quins estan redactats correctament i quins no. Digueu, en els que no estan ben redactats, quin error tenen, i torneu a redactar l’objectiu de manera correcta.

  1. Aprendre a mantenir la roba neta.
  2. L’usuari ha de comprar cada dia el pa a la botiga.
  3. Dominar les diferents fases de la bugada.
  4. Tenir els coneixements bàsics sobre medicació.
  5. Netejar el terra de la llar amb el pal de fregar.
  6. Potenciar desenvolupar activitats bàsiques de la vida diària en la pròpia llar.

  1. És incorrecte perquè conté una perífrasi verbal (“aprendre a mantenir”) i no un infinitiu sol. La redacció correcta seria: “Mantenir la roba neta.”
  2. És incorrecte, perquè “L’usuari ha de ser capaç de…” no s’ha d’incloure dins de la frase. A més, el complement directe (CD), que és “el pa”, no està ben situat a la frase. La redacció correcta seria: “Comprar el pa cada dia a la botiga.”
  3. És correcte.
  4. És incorrecte, perquè no és quantificable ni concret. Un possible exemple relacionat temàticament amb l’objectiu seria: “Conèixer l’ús del paracetamol.”
  5. És correcte.
  6. És incorrecte, perquè conté dos verbs. A més, el verb “potenciar” és massa genèric. La redacció correcta seria: “Desenvolupar activitats bàsiques de la vida diària en la pròpia llar.”