Resum

L’atenció i el suport psicosocial té en compte la persona des de tres dimensions: la dimensió fisiològica, la dimensió psicològica i la dimensió social. S’entén la persona com un ésser global, i no només es té per objectiu atendre les necessitats físiques de les persones dependents, sinó també les emocionals, les cognitives i les socials.

Amb el temps, en l’àmbit professional està guanyant força el model centrat en la persona davant del model centrat en el servei. El model d’atenció centrat en la persona (ACP) implica reconèixer la singularitat i la unicitat de la persona i fixar la mirada en les seves capacitats davant d’allò que la fa dependent, donant suport a la seva autodeterminació.

Les intervencions que caldrà portar a terme seran de caire assistencial, en cas que les persones estiguin greument afectades i tinguin un alt nivell de dependència, o bé de caire educatiu, en què la intervenció se centrarà a afavorir l’adquisició d’estratègies per al foment de l’autonomia personal.

Per dur a terme les intervencions educatives és important tenir present què és l’aprenentatge. L’aprenentatge es pot entendre com tot procés d’adquisició d’un coneixement, habilitat, conducta, valor o destresa a través del contacte, mitjançant els nostres sentits, amb algun element extern. Hi intervenen diversos factors que influeixen en el procés d’ensenyament-aprenentatge:

  • Factors interns: entre els quals destaquen els factors cognitius.
  • Factors externs: entre els quals es troben els factors hereditaris i els factors de l’ambient.

La intel·ligència i la motivació són dos factors de tipus intern que cal tenir molt present en el desenvolupament d’una intervenció socioeducativa. Pel que fa a la intel·ligència, avui en dia la mirada va més enllà del concepte tradicional, basat en el quocient intel·lectual. Prenen força la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner i la teoria de la intel·ligència emocional, defensada per Daniel Goleman.

Pel que fa a la motivació, destaquen la teoria de la motivació humana d’Abraham Maslow i la teoria de la fixació de metes d’Edwin Locke, que exposen la importància de disposar d’un alt grau de motivació davant la realització d’un nou aprenentatge.

Són diverses les teories que han intentat explicar, des de diferents perspectives, el procés d’aprenentatge humà. Les més importants són:

  • Teories conductistes: condicionament clàssic i condicionament operant
  • Teoria de l’aprenentatge social, observacional o vicari
  • Teoria de l’aprenentatge constructivista
  • Teoria de l’aprenentatge significatiu
  • Teoria sociocultural de Vygotskij

Caldrà que el professional consideri alhora les característiques particulars que de forma general poden presentar les persones dels col·lectius amb els quals més treballa en l’atenció a les persones en situació de dependència: gent gran, persones amb diversitat funcional física i sensorial, persones amb diversitat funcional intel·lectual i persones amb malaltia mental.

Derivades de les lleis d’aprenentatge i basades en el condicionament operant, hi ha les tècniques de modificació de conducta, que són tècniques que permeten ajudar el tècnic a modificar aquelles conductes inadequades i a mantenir i adquirir conductes adequades.

Les tècniques de modificació de conducta inclouen totes les estratègies i els procediments destinats a aconseguir tant l’augment de la freqüència o el perfeccionament d’una conducta que ja es posseeix, com l’adquisició d’una conducta nova o la reducció o eliminació d’una conducta que es pretén evitar. Si atenem els objectius que pretenem assolir amb l’aplicació d’aquestes tècniques les podem classificar en quatre grups:

  1. Tècniques per al perfeccionament o increment de certes conductes:
    • Reforç positiu
    • Reforç negatiu
    • Reforç intermitent
  2. Tècniques per a l’adquisició de conductes noves:
    • Modelatge
    • Emmotllament
    • Encadenament
  3. Tècniques per a la reducció o eliminació de conductes:
    • Càstig negatiu
    • Reforç de conductes incompatibles
    • Sobrecorrecció
    • Extinció
    • Aïllament o temps fora
  4. Tècniques per al control de conductes:
    • Economia de fitxes
    • Contracte conductual o de contingències
Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge