Activitats

Tècniques de reducció o eliminació de conductes inadequades

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar quina seria la tècnica de modificació de conducta més adequada en cadascuna de les situacions plantejades.

Llegiu les situacions descrites a continuació i indiqueu quina de les tècniques de reducció o eliminació de conductes seria la més apropiada a cada cas. Justifiqueu la vostra elecció.

  1. L’Agnès, una usuària amb diversitat funcional intel·lectual, viu en un pis tutelat. En un moment en què ateníeu una altra persona al pis, l’Agnès s’ha molestat amb un dels seus companys i ha llençat a terra alguns estris de cuina.
  2. La Lourdes és una de les persones grans que assisteix de forma regular al centre de dia. Després de dinar juga al dòmino amb algunes de les seves companyes, mentre altres companys del centre seuen al sofà per fer una petita becaina. De vegades, la Lourdes escridassa les companyes quan perd la partida.
  3. A l’escola d’educació especial on treballeu hi assisteix la Marta, una nena de 10 anys. Des que l’altre dia la vau renyar per la seva conducta amb un dels seus companys, cada cop que us hi apropeu mostra una actitud d’indiferència.
  4. En acompanyar el Joan a fer unes compres pel barri heu vist com en entrar en una botiga s’ha adreçat al botiguer en un to de veu elevat i una actitud exigent.

  1. Sobrecorrecció. La conducta inadequada de l’Agnès ha tingut unes conseqüències materials visibles. Davant d’aquesta situació, haurà de reparar la situació netejant i col·locant els estris de cuina al lloc que els correspongui. A més, caldrà que netegi el marbre de la cuina i el calaix abans de col·locar-ho tot en el seu lloc.
  2. Aïllament o temps fora. Cada cop que escridassi les companyes, la Lourdes haurà de deixar de jugar al dòmino i sortir de la sala, ja que els falta al respecte i pertorba l’ambient a la sala molestant els altres companys.
  3. Extinció. Com a professionals mantindrem la mateixa conducta i actitud cap a la Marta que teníem fins ara. Cal no parar atenció ni fer cap comentari en relació amb el seu canvi d’actitud.
  4. Reforç de conductes incompatibles. En les ocasions en què el Joan, en entrar a la botiga, faci servir un to de veu adequat i/o substitueixi l’actitud exigent per una de més amable serà reforçat pel tècnic. Un dels reforços podria ser de tipus social, com una felicitació verbal o bé una mirada de complicitat.

Tècnica de l'emmotllament

L’objectiu d’aquesta activitat és descriure l’aplicació de la tècnica de l’emmotllament en un cas concret.

Llegiu el cas següent i doneu resposta a les preguntes plantejades.

El cas de l'Arnau

L’Arnau és un infant de 6 anys amb certes dificultats en la mobilitat que es desplaça amb caminador. Assisteix a una escola ordinària, on rep el suport d’un TAPSD durant algunes hores al dia. El tècnic està treballant perquè l’Arnau adquireixi algunes conductes que li permetin ser més autònom a l’hora d’anar al lavabo a través de la tècnica de l’emmotllament.

  1. Considereu l’emmotllament la tècnica més apropiada per aplicar en aquest cas? Justifiqueu la vostra resposta.
  2. Indiqueu quines serien les conductes simples que hauria d’adquirir l’Arnau si considerem que la conducta final que ha d’adquirir és orinar al lavabo.
  3. Després que l’Arnau faci un petit avenç en l’adquisició d’alguna de les conductes simples, què hauria de fer el tècnic?

  1. La tècnica de l’emmotllament, a diferència d’altres tècniques de modificació de conducta destinades a l’adquisició de noves conductes, inclou la guia física. En aquest cas, l’Arnau ha d’adquirir conductes motrius que li permetin ser més autònom a l’hora d’anar al lavabo, i la guia física afavoreix l’acompanyament per part del tècnic en la realització de moviments que per a l’Arnau poden ser complexos.
  2. La conducta final es pot desglossar en les següents conductes simples: descordar-se i abaixar-se els pantalons, abaixar-se la roba interior, seure a l’urinari, netejar-se amb paper els genitals, apujar-se la roba interior, apujar-se i cordar-se els pantalons.
  3. En la tècnica hi ha tres moments clau: aplicació de l’instigador, realització de la conducta i reforçament de la conducta. Després de cadascun dels avenços de l’Arnau és important que el tècnic els hi reforci. En aquest cas, la felicitació verbal o fer un gest d’aprovació podrien ser els reforços a aplicar a mesura que l’Arnau es va aproximant a l’assoliment de la conducta final.

Tècnica de l'encadenament

L’objectiu d’aquesta activitat és dividir una conducta complexa en conductes simples per tal d’adquirir-la a través de la tècnica de l’encadenament.

Us trobeu davant d’un usuari que necessita suport per preparar-se l’esmorzar de forma autònoma. El seu esmorzar habitual es compon d’un got de cafè amb llet i una torrada de pa amb mantega i melmelada baixa en sucre.

Considerant que la conducta complexa és la preparació de l’esmorzar, dividiu-la en conductes més simples i endreceu-les segons l’ordre de realització.

En funció de les característiques i necessitats de l’usuari, la divisió en conductes simples serà més o menys concreta. Una possible proposta és la següent:

  1. Preparar el cafè.
  2. Torrar el pa.
  3. Escalfar la llet.
  4. Posar la mantega a les torrades.
  5. Posar la melmelada a les torrades.
  6. Posar el cafè al got amb la llet.

Tècnica de l'aïllament o temps fora

L’objectiu d’aquesta activitat és determinar l’aplicació adequada de la tècnica de l’aïllament o temps fora en una situació concreta.

Llegiu el cas següent:

Actuació del tècnic davant d'un cas

Al centre ocupacional hi ha un grup d’usuaris que de forma setmanal s’encarrega de la preparació de l’esmorzar. El Miquel, un dels usuaris del centre, té una relació difícil amb l’Àngel, que avui es troba en el grup que prepara l’esmorzar. Mentre el preparen, el Miquel burxa contínuament el seu company, fins al punt que ha fet que caiguessin algunes tasses i plats que l’Àngel portava en una safata. El tècnic, en veure-ho, i sense avís previ, es dirigeix cap al Miquel i en veu alta li recrimina la seva conducta. Li expressa, davant la resta de companys, que està molt enfadat amb ell i que està fart de la seva actitud. El tècnic agafa del braç el Miquel perquè s’aixequi de la cadira i el porta cap a una de les aules taller del centre. El Miquel no va a esmorzar i resta a l’aula taller uns 30 minuts aproximadament mentre els altres companys esmorzen.

El Miquel va actuar de manera semblant el dia anterior, però aleshores la seva conducta no va tenir cap conseqüència.

  • Identifiqueu quines actituds del tècnic i quins aspectes en l’aplicació de la tècnica no són adequats.
  • Feu una proposta per substituir-los de forma adequada.

  1. El tècnic aplica la tècnica sense previ avís. És important que l’usuari sigui conscient de quina és la conducta inadequada i que rebi un avís que li permeti modificar la conducta abans de l’aplicació de la tècnica.
  2. El tècnic recrimina la conducta del Miquel davant la resta de companys i es mostra enfadat. És important traslladar a l’usuari que la seva conducta no s’accepta i que té conseqüències negatives des d’una actitud de respecte. Cal ser curós en expressar els missatges, fer servir un to de veu adequat i no ridiculitzar l’usuari. Tot i que el tècnic pot expressar la seva molèstia davant la conducta inadequada d’en Miquel, cal evitar recriminar-lo per això.
  3. En Miquel no esmorza i resta a l’aula taller 30 minuts. L’esmorzar és un dels àpats principals del dia i cal que el Miguel el faci, amb independència de l’actitud que hagi tingut. D’altra banda, cal tenir present que, en funció de les ocasions en què s’hagi aplicat la tècnica, cal ajustar el temps d’aïllament o temps fora. Com a inici, 30 minuts és un temps excessiu.
  4. El dia anterior va tenir la mateixa conducta i no va tenir conseqüències. Per tal que la tècnica sigui efectiva és fonamental que s’apliqui en totes les ocasions en què tingui lloc la conducta a eliminar.

L'economia de fitxes

L’objectiu d’aquesta activitat és adquirir les eines necessàries per dissenyar un sistema d’economia de fitxes.

Llegiu el cas següent.

La bugada en un pis tutelat

En un pis tutelat hi conviuen quatre persones amb diversitat funcional intel·lectual. El tècnic els dona suport i supervisa la realització de les tasques domèstiques, que estan repartides entre els quatre usuaris del centre. Ha detectat que dues usuàries, la Sònia i la Susanna, no compleixen els torns establerts en relació amb la bugada de la llar (posar rentadores, estendre la roba i planxar).

Elaboreu un sistema d’economia de fitxes que ajudi el tècnic a reconduir aquesta situació.

En la creació del sistema d’economia de fitxes cal:

  1. Redactar les conductes a reforçar. El redactat es fa en positiu i de forma concreta i clara per a les usuàries. Per exemple:
    • Posar la rentadora un cop el cistell de roba estigui ple.
    • Estendre la roba en el moment que finalitza el rentat.
  2. Assignar un valor (punts) a cadascuna de les conductes que es reforcen. Els punts, que es poden representar en format de fitxes, gomets, etc., es donaran cada cop que la conducta tingui lloc. Per exemple:
    • L’acció de posar la rentadora pot tenir un valor de 2 punts, i la d’estendre la roba de 3 punts, ja que és una activitat en què les usuàries del centre presenten més resistència.
  3. Indicar les recompenses a obtenir i el valor (en punts) de cadascuna. Les recompenses tenen assignat un valor diferent en funció de les seves característiques; algunes s’obtindran a curt termini, i per rebre’n d’altres caldrà acumular bastants punts. Per exemple:
    • 5 punts = jugar al joc de cartes “Uno”, que tant a la Sònia com a la Susanna els agrada molt.
    • 10 punts = demanar menjar japonès per sopar.

El contracte de contingències o contracte conductual

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els elements necessaris per redactar un contracte de contingències.

Llegiu el contracte de la figura:

Figura Contracte de contingències
Elaboració pròpia

A continuació cal que:

  • Hi afegiu la informació que no hi consta i que caldria que el contracte recollís.
  • Reformuleu el text en els punts que no s’han expressat de manera adequada.

Una possible solució és la següent:

CONTRACTE DE CONTINGÈNCIES

El present contracte el duen a terme Laura Canals i Dolors Semproniana.

La data d’inici és el 25 de febrer i la finalització el 25 de març, amb opció de revisió setmanal.

Jo, Dolors Semproniana, em comprometo a:

  1. Tractar amb respecte els treballadors del centre.
  2. Acceptar i prendre la medicació quan la tècnica me l’ofereixi.

A canvi, obtindré:

  1. Donar suport al tècnic en l’organització de l’activitat del bingo.
  2. Formar part del grup de costura del centre.

Jo, Laura Canals, em comprometo a:

  1. Fer un seguiment del compliment dels acords.
  2. Donar les recompenses establertes en aquest contracte.
  3. Reforçar la Dolors en la consecució dels seus èxits.

En cas que algun dels acords no es compleixi:

  1. Les recompenses no s’obtindran.
  2. Es perdran les recompenses obtingudes que encara no s’hagin executat/consumit.

I, perquè quedi constància d’aquests acords, signem les persones implicades:

Laura Canals [signatura] i Dolors Semproniana [signatura]

Barcelona, 24 de febrer de 2020

Anar a la pàgina anterior:
Tècniques de modificació de conducta
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació