Activitats

Conceptes lligats a la intel·ligència

L’objectiu d’aquesta activitat és reflexionar sobre el concepte d’intel·ligència i constatar la comprensió de diverses teories sobre la intel·ligència.

Responeu les següents qüestions:

  1. Què s’entén tradicionalment com a intel·ligència?
  2. Considereu que en l’actualitat la visió tradicional del concepte és l’única que cal tenir en compte? Argumenteu la vostra resposta.

  1. El concepte d’intel·ligència es pot definir com la capacitat intel·lectual que permet entendre, assimilar, raonar o reflexionar per tal d’atendre d’una manera efectiva les diferents situacions i/o conflictes de la vida diària. De manera tradicional s’ha lligat al quocient d’intel·ligència, un valor numèric que es relaciona amb les capacitats cognitives d’una persona amb una determinada edat i que es mesura a partir dels anomenats tests d’intel·ligència.
  2. Avui en dia, el concepte tradicional resulta incomplet per definir la intel·ligència. Diverses teories posen l’èmfasi en altres aspectes que no queden recollits en el quocient d’intel·ligència i que posen de manifest les capacitats d’una persona. La teoria de la intel·ligència emocional de Daniel Goleman atorga importància a l’estat emocional i a la capacitat de relació. Una altra teoria de les més difoses és la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner, que aporta vuit tipus d’intel·ligència diferenciats: lingüística, logicomatemàtica, espacial, musical, corporal i cinestèsica, intrapersonal, interpersonal i naturalista.

Intel·ligència emocional

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar i descriure els elements que conformen la teoria de la intel·ligència emocional de Daniel Goleman.

Detecteu en el següent cas algunes de les principals competències que Goleman va exposar en la teoria de la intel·ligència emocional i elaboreu una petita definició de cadascuna.

El cas de la Maite

La Maite és la TAPS que treballa com a vetlladora a l’escola Milà i Ortet. Quan avui, en arribar a l’aula, s’ha apropat al Nelson, ha vist que estava més nerviós de l’habitual, es bellugava molt i rondinava. Després d’una hora de classe, l’actitud del Nelson era la mateixa, i la Maite se sentia cada cop més angoixada, ja que tenia moltes dificultats perquè en Nelson no interrompés la classe. La Maite ha respirat fondo i ha sortit dos minuts fora de l’aula per tal de relaxar-se i agafar forces. Durant el matí ha intentat que el Nelson li expliqués què succeïa. Tot i que al principi ha estat difícil, després de tenir una actitud d’escolta activa, parlar amb serenitat i mirant als ulls de l’infant, el Nelson s’ha obert. Li ha explicat que els seus pares havien tingut una baralla aquell matí, i la Maite en aquell moment ha empatitzat i ha entès l’actitud del Nelson.

Un cop acabades les classes, la tècnica ha dedicat una estona a pensar com podria ajudar el Nelson en aquesta situació i quines estratègies podria adoptar a l’aula per tal de reduir la conducta disruptiva de l’infant. Es tracta d’un nou repte professional al qual s’ha d’enfrontar.

Les competències de la intel·ligència emocional que evidencia el cas són les següents:

  • Autoconeixement emocional o autoconsciència emocional: és el reconeixement dels sentiments propis. La Maite reconeix que la conducta del Nelson li està generant angoixa.
  • Autocontrol emocional o autoregulació: es tracta de controlar les pròpies emocions. La tècnica, en sentir l’angoixa, surt uns minuts fora de l’aula a agafar aire per així controlar la seva angoixa i la seva resposta davant aquest sentiment.
  • Automotivació: és l’optimisme del dia a dia que permet superar situacions difícils. També és afrontar de forma positiva els entrebancs que puguin esdevenir-se. En finalitzar la jornada laboral, la Maite explora de quina manera pot donar suport al Nelson cercant noves estratègies d’intervenció.
  • Reconeixement de les emocions dels altres o empatia: utilitzant l’expressió col·loquial, vol dir posar-se en la pell d’una altra persona. És comprendre la situació psicològica dels altres. La Maite va identificar com es trobava l’infant i va entendre la seva conducta en saber que havia viscut una situació familiar desagradable.
  • Relacions interpersonals o habilitats socials: implica tenir les capacitats adequades per relacionar-nos amb els altres de manera satisfactòria. Tot i que el Nelson inicialment no volia parlar del que li succeïa, la Maite va posar en marxa les seves habilitats socials per mantenir una conversa amb ell en què se sentís còmode per expressar els seus sentiments.

Motivació

L’objectiu d’aquesta activitat és recordar el concepte de motivació i les característiques de les seves tipologies.

Visualitzeu el següent fragment del film One million dollar baby i responeu les preguntes plantejades a continuació:

  1. Per què diríeu que la protagonista està motivada?
  2. Tot i que no es vegi clar en el fragment, indiqueu una possible motivació intrínseca i una possible motivació extrínseca de la dona per aprendre a boxejar.

  1. Podem definir la motivació l’empenta que dona impuls per dur a terme qualsevol tasca. També es pot entendre com l’energia necessària per emprendre una activitat amb més o menys intensitat. En aquest fragment es pot afirmar que la dona està motivada per aprendre a boxejar i fer-ho amb aquest entrenador, perquè anar a boxejar li suposa fer l’esforç de llevar-se d’hora, insisteix davant la negativa inicial de l’entrenador, inverteix moltes hores en l’entrenament ,etc.
  2. Hi ha dos tipus de motivació:
  • Motivació intrínseca: és la que parteix del nostre interior i implica un autoreconeixement i un creixement personal. L’exemple més clar de motivació intrínseca és la satisfacció i el benestar que produeix la realització d’una determinada tasca. En aquesta situació, una possible motivació intrínseca pot ser el fet de complir un desig que havia tingut des que era petita, sentir-se realitzada en poder fer front a un contrincant amb èxit en un combat, etc.
  • Motivació extrínseca: és qualsevol gratificació externa donada per una altra persona, com per exemple una gratificació verbal o un regal material. Algunes de les possibles motivacions extrínseques que podria tenir la protagonista són el guany de diners que li suposa la victòria en els combats, el reconeixement per part dels professionals de la boxa, rebre els aplaudiments del públic en un combat, etc.

Teories de la motivació

L’objectiu d’aquesta activitat és entendre la relació que hi ha entre el desenvolupament de la tasca del tècnic i les teories de la motivació exposades al contingut.

Llegiu el següent cas pràctic i responeu a les qüestions que es presenten a continuació.

El cas de l'Alícia

L’Alícia és una dona de 66 anys que ha enviudat just en el moment que s’ha jubilat, i a més el seu únic fill ha hagut d’anar-se’n a treballar a Anglaterra. Viu sola a casa seva, és força autònoma i gaudeix d’una bona salut, però comença a patir episodis depressius per la situació de soledat. Té algunes amigues del barri, però li costa relacionar-se amb elles. Ha sol·licitat el servei d’atenció domiciliària per tal d’estar acompanyada una estona durant el dia.

  1. Quines necessitats presenta l’Alícia? Segons la teoria d’Abraham Maslow, en quin nivell de necessitats es podrien encabir?
  2. Seguiu els passos que es presenten en la teoria d’establiment de metes d’Edwin Locke per establir una intervenció adequada a aquesta situació.
  3. Utilitzeu la teoria cognoscitiva de la motivació per justificar la utilització de recompenses en aquest cas.

  1. L’Alícia s’enfronta a un moment vital de molts canvis, en què ja no disposa de la companyia del seu home ni del seu fill, i en què també ha finalitzat la seva activitat laboral. Se sent sola i li manquen interaccions socials, així com activitats motivadores en les quals poder ocupar el seu temps. Les necessitats que presenta l’Alícia són necessitats de relació social, totes les anteriors (segons la teoria de Maslow) les té cobertes. Les actuacions anirien encaminades cap a aquest objectiu.
  2. Com que tenim molt definits quins són els objectius que hem d’assolir, els exposarem molt clarament a l’Alícia. Li direm que començarem a establir relacions amb les persones que té més a prop. Iniciarem aquest procés amb les amigues més properes, amb les quals se senti més feliç, per continuar amb totes les altres. També li preguntarem quines aficions li agraden per tal d’apuntar-la a alguna entitat o associació que programi les activitats del seu gust.
  3. En aquesta intervenció queda molt clar que les recompenses que l’Alícia obtindrà si s’implica en la nostra intervenció seran de caire intrínsec i milloraran la seva qualitat de vida. En aquest cas, doncs, seria del tot innecessari utilitzar cap recompensa material. L’aplicació d’alguna recompensa tangible podria dificultar la nostra tasca.

Condicionament clàssic

El propòsit d’aquesta activitat és contextualitzar els conceptes del condicionament clàssic en una situació que podria ser real.

Analitzeu el cas pràctic següent i relacioneu-lo amb la teoria de l’aprenentatge del condicionament clàssic, indicant els diferents elements que la defineixen: l’estímul incondicionat, la resposta incondicionada, l’estímul neutre, l’estímul condicionat i la resposta condicionada.

El cas del Daniel

El Daniel és un usuari de 87 anys que viu en una residència. És vidu des de fa dos anys i, de tant en tant, sent enyorança de la seva dona, recordant els moments viscuts amb ella i l’olor del perfum de préssec que utilitzava. Aquest sentiment li sobrevé sempre que olora els préssecs que de vegades té per postres.

Els elements de la situació presentada, en relació amb el condicionament clàssic, són els següents:

  • Estímul incondicionat: olor del perfum de la seva dona.
  • Resposta incondicionada: enyorança quan olora el perfum de la seva dona.
  • Estímul neutre: olor de préssecs.
  • Estímul condicionat: olor de préssecs del perfum de la seva dona.
  • Resposta condicionada: enyorança quan olora els préssecs.

Teoria de l'aprenentatge social

L’objectiu d’aquesta activitat és entendre el procés que conforma l’aprenentatge social.

Localitzeu els diferents elements referits a l’aprenentatge social presents en el següent cas pràctic i justifiqueu la vostra resposta.

Entrenament motriu al centre de dia

Al centre de dia del barri, adreçat a gent gran, es porta a terme un programa d’entrenament motriu per als usuaris que tenen dificultats en aquest aspecte. El programa es desenvolupa en sessions grupals d’estimulació motriu guiades pel Josep. Per fer els diferents exercicis, el Josep exerceix de model i els fa davant la mirada dels usuaris, que immediatament han de repetir cada exercici exposat. En aquest moment, el Josep observa els usuaris per veure si fan correctament la tasca i, en acabar la sessió, hi ha un moment més distès en què els usuaris exposen com se senten i es parla sobre el resultat obtingut amb els exercicis realitzats.

Els elements referits a l’aprenentatge social són els següents:

  • Adquisició: es dona quan els usuaris observen el Josep fent els exercicis. En aquesta fase, el Josep s’ha d’assegurar que tots els usuaris capten tota la informació que ofereix de manera visual i verbal.
  • Retenció: un cop observada la tasca a repetir, els usuaris la interioritzen per mobilitzar el cos i repetir-la.
  • Execució: els usuaris fan els exercicis indicats pel Josep. En aquesta fase és necessari que el Josep observi les manifestacions físiques per tal d’oferir els ajustos necessaris i una posterior reflexió.
  • Conseqüències: en el col·loqui final tothom reflexiona sobre l’impacte que ha tingut fer els diferents exercicis.

Zona de desenvolupament proper (ZDP)

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les tres zones de desenvolupament sobre les quals es fonamenta la teoria sociocultural de Vygotskij.

Llegiu el següent cas pràctic:

El cas d'en Joan

En Joan és un infant amb dificultats en la mobilitat. En aquests moments està treballant amb l’Anna, la tècnica que l’assisteix, per aprendre a dur a terme per si mateix algunes accions a l’hora de vestir-se, com cordar-se una jaqueta amb cremallera. En Joan, per si mateix, és capaç d’agafar les dues parts de la jaqueta i situar les dues parts de la cremallera una davant de l’altra.

Definiu els tres nivells de desenvolupament relacionant-los amb el cas presentat.

  • Zona de desenvolupament real: allò que pot fer en Joan per si mateix davant l’acció de cordar-se la jaqueta amb cremallera. És capaç d’agafar les dues parts de la jaqueta i situar les dues parts de la cremallera una davant de l’altra.
  • Zona de desenvolupament potencial: coneixement que pot assolir en Joan partint de les seves capacitats i amb l’ajut de l’Anna. Pot unir les dues parts de la cremallera i estirar aquesta.
  • Zona de desenvolupament proper: és la distància que hi ha entre allò que pot fer en Joan sense el suport de l’Anna i el que ha estat capaç d’aprendre amb la seva ajuda.

Procés d’aprenentatge en els diferents col·lectius

L’objectiu d’aquesta activitat és fer visibles les consideracions que hem de tenir en compte en el procés d’aprenentatge dels col·lectius específics.

Elaboreu un esbós de les consideracions que s’han de tenir en compte en la posada en marxa de la intervenció proposada en el cas pràctic següent, tenint presents les característiques dels usuaris.

Crear bosses aromàtiques

Treballeu com a tècnics d’atenció a persones en situació de dependència en un centre de dia adreçat a persones amb diversitat funcional intel·lectual moderada amb un alt grau d’autonomia. Els usuaris del centre participen en un projecte comunitari en el qual s’encarreguen d’elaborar unes bosses aromàtiques per lliurar-les com a obsequi als participants d’un acte que tindrà lloc al barri. Per desenvolupar la tasca caldrà aprendre a dissenyar les bosses, cosir-les, farcir-les amb herbes aromàtiques i tancar-les de forma segura.

Per dur a terme la tasca es tindran en compte les següents consideracions generals:

  • Es donaran instruccions clares i simples.
  • La dificultat de les tasques assignades guardarà relació directa amb el nivell cognitiu de les persones usuàries.
  • La temporalització de les tasques s’ajustarà a l’estat anímic dels usuaris, dividint les tasques en petites parts per evitar estats de cansament o desmotivació.
  • S’ajustarà la metodologia emprada al nivell cognitiu dels usuaris. En aquest sentit, valorarem la utilització del modelatge com a tècnica principal, per la seva senzillesa.
  • Organitzarem totes les sessions amb la mateixa estructura, establint una pauta d’inici, de desenvolupament i de recollida. Serà necessari que sempre es desenvolupi de la mateixa manera i s’anticipin les tasques que es faran, per tal d’augmentar la seguretat i la confiança dels usuaris.
  • Es potenciarà l’autonomia dels usuaris, tot i que sempre estarem disponibles per donar el suport requerit.
  • Cal fer partícips els usuaris de tot el procés d’aprenentatge per tal que se sentin valorats i motivats.
  • S’utilitzaran els reforços positius.