Resum

Les operacions de finançament són els fets econòmics que tenen influència directa en la formació de l’estructura financera de l’empresa. L’estructura financera de l’empresa és la composició del capital o els recursos financers que l’empresa ha captat o originat.

Els efectes comercials són documents que representen formes de pagament i/o crèdit. Es troben regulats en la Llei canviària i del xec, de 16 de juliol de 1985. Els comptes de què disposa el Pla General Comptable per recollir aquest dret de cobrament són:

  • 4310. Efectes comercials en cartera
  • 4311. Efectes comercials descomptats
  • 4312. Efectes comercials en gestió de cobrament
  • 4315. Efectes comercials impagats

Una vegada reconegut el crèdit pendent de cobrar en un efecte, l’empresa pot optar per diverses possibilitats:

  1. Esperar al venciment de l’efecte per presentar-lo al seu cobrament.
  2. Portar l’efecte a una entitat financera perquè aquesta gestioni el seu cobrament al seu venciment.
  3. Negociar l’efecte amb una entitat financera que anticipi el nominal de la lletra.

Arribat el venciment dels efectes i presentats al seu cobrament, si els clients no atenen el pagament els efectes queden en situació d’impagat i, per tant, l’empresa ha de reclassificar el crèdit pendent.

L’empresa té l’opció de portar a l’entitat financera les lletres de canvi per a la sevas gestió. L’entitat financera actua com a intermediària, i presenta al lliurador els efectes comercials en la data de venciment. Aquest servei realitzat per l’entitat financera suposa una despesa per a l’empresa, que l’ha de reconèixer al compte de despesa que correspongui, tenint en compte que aquest tipus de gestió està subjecta a l’IVA. Per tant, s’ha de registrar la quota d’IVA suportat pel servei rebut.

La negociació dels efectes comercials suposa que l’empresa anticipi el seu cobrament. L’entitat financera amb la qual es negocia ha de lliurar l’efectiu dels efectes descomptats, és a dir el seu nominal menys els interessos de descompte i les possibles comissions de l’operació de descompte.

L’operació de facturatge és un contracte mitjançant el qual una empresa (empresa de facturatge) adquireix la facturació d’una altra empresa i li avança el pagament d’aquestes factures, és a dir el nominal menys del descompte (interessos + despeses). L’empresa de facturatge pot assumir el risc d’impagats (es tracta d’una operació de facturatge sense recurs) o no assumir el risc de les possibles insolvències dels crèdits negociats (es tracta d’una operació de facturatge amb recurs).

El compte de crèdit, també anomenat pòlissa de crèdit, és un contracte de caràcter mercantil en virtut del qual es concedeix un límit de disponibilitat de crèdit en funció d’una garantia i segons unes condicions determinades. La seva operativa és idèntica a la d’un compte corrent, admet tot tipus de càrrecs i abonaments i la disponibilitat de fons no pot sobrepassar el límit concedit. El PCG disposa dels següents comptes per al seu registre:

  • 5201. Deutes a c/t per crèdit disposat. S’hi registra el deute disposat en el compte de crèdit.
  • 626. Serveis bancaris i similars. S’hi registren les despeses carregades per l’entitat financera que concedeix el compte de crèdit.
  • 662. Interessos de deutes. S’hi registren els interessos meritats pel compte de crèdit.

Els préstecs són operacions mitjançant les quals una entitat financera posa a disposició de l’empresa una quantitat determinada de diners. Aquesta quantitat adquireix, a canvi, l’obligació de tornar aquest capital en un termini de temps establert, més unes comissions i uns interessos acordats en el contracte signat.

L’impost de societats és un impost directe, de caràcter personal i habitualment de tipus impositiu únic, que recau sobre els beneficis de les societats i altres persones jurídiques no subjectes a IRPF. A la finalització de l’exercici comptable es merita l’IS i, per tant, correspon realitzar el seu registre. Previ al seu registre, s’ha de determinar la quota de l’impost: resultat d’aplicar el tipus impositiu que correspongui a la base imposable. En aquesta unitat, el resultat comptable es considera la base imposable de l’IS. El compte on s’ha de recollir comptablement la quota de l’IS és el 630. Impost sobre beneficis.

Les retencions són quantitats que es detreuen al contribuent pel pagador de determinades rendes, ja que està establert en la llei. Aquestes quantitats s’han d’ingressar a l’Administració tributària com a avançament de la quota de l’impost que el contribuent ha de pagar.

Les empreses tenen obligació de practicar retencions per la meritació de determinades rendes o serveis. En aquests casos la retenció practicada per l’empresa suposa reconèixer una obligació de pagament a favor de la hisenda pública. D’altra banda, les empreses són objecte de retenció per la meritació d’ingressos subjectes a retenció, com per exemple els rendiments de capital mobiliari i immobiliari. En aquest cas, la retenció suposa per a l’empresa reconeixer un crèdit al seu favor que ha de liquidar en el moment de la meritació de l’impost al qual corresponguin les retencions.

Amb caràcter general, l’immobilitzat és el patrimoni empresarial que suposa drets o béns de caràcter permanent. Són elements patrimonials que l’empresa utilitza per al desenvolupament de la seva activitat. En el PGC hi ha els comptes destinats al seu registre al grup 2 d’actiu no corrent. Atenent al PGC, bàsicament es distingeix entre:

  • Immobilitzacions intangibles (subgrup 20)
  • Immobilitzacions materials (subgrup 21)

Els criteris generals indiquen que es valorarà l’immobilitzt pel preu d’adquisició o cost de producció. Es permet la inclusió d’impostos indirectes només si no són recuperables. El preu d’adquisició és la suma de l’import facturat pel venedor (un cop deduïts els descomptes i les rebaixes de tota mena) més les despeses addicionals fins a la posada en condicions de funcionament (esplanació, enderroc, transport, assegurances, instal·lació, etc.).

Des del punt de vista comptable, l’amortització de l’immobilitzat és la representació comptable de la pèrdua de valor o depreciació de caràcter irreversible que experimenta l’actiu no corrent. Tots els elements d’immobilitzat material s’amortitzen, excepte els elements patrimonials recollits al compte 210. Terrenys i béns naturals, ja que s’estima que aquests elements amb caràcter general no pateixen cap tipus de depreciació. Respecte als elements d’immobilitzat intangible, també s’amortitzen sempre que la seva vida útil sigui definida. L’element patrimonial recollit al compte 204. Fons de comerç no s’amortitza, ja que no se li pot definir una vida útil, és a dir que no hi ha un límit previsible de temps en el qual aquest actiu deixa de generar beneficis econòmics.

A més de la pèrdua de valor de caràcter irreversible que pateix l’immobilitzat, també pot ser objecte de pèrdues de valor reversible, és a dir pèrdues de valor no definitives. El PGC diu que es produeix una pèrdua per deteriorament d’un element quan el seu valor comptable supera el seu valor recuperable. El reconeixement d’un deteriorament sobre un immobilitzat suposa realitzar un ajustament en la seva quota d’amortització anual. El seu valor comptable és inferior i, per tant, la seva base d’amortització pendent és inferior a l’existent amb anterioritat al registre del deteriorament de valor.

Per determinar el benefici o la pèrdua procedents de la venda de l’immobilitzat, cal comparar el valor comptable de l’immobilitzat en el moment de la venda i el seu preu de venda. El valor comptable és el seu valor en llibres, és a dir, l’import pel qual es reconeix la seva adquisició menys la seva amortització acumulada fins a la data de la seva venda. També cal tenir en compte qualsevol deteriorament registrat associat a l’immobilitzat en venda.

La finalitzat de la regularització és obtenir el resultat comptable de l’exercici. Previ al càlcul d’aquest resultat comptable, s’han de fer una sèrie d’ajustos comptables necessaris per assegurar que la informació comptable mostra la imatge de la situació economicofinancera de l’empresa.

Les operacions són les següents:

  • Regularització dels comptes patrimonials
  • Regularització d’existències
  • Reclassificació de determinats elements patrimonials
  • Actualització de saldos en moneda estrangera
  • Amortitzacions
  • Registre de deteriorament del valor de determinats actius
  • Ajustos per periodificacions
  • Càlcul i registre de l’impost de societats (IS)

Una vegada registrada la regularització d’ingressos i despeses, tots els comptes del grup 6 i 7 queden saldats. Per tant, a la comptabilitat de l’empresa únicament queden amb saldo els comptes patrimonials, és a dir, comptes dels grups 1 a 5. Amb el registre de l’assentament de tancament se salden tots els comptes patrimonials.

Una vegada registrat el tancament de la comptabilitat, es procedeix a la formulació dels comptes anuals. Tenen una triple finalitat: presentar la imatge fidel del patrimoni empresarial, de la seva situació financera i dels seus resultats.

Els comptes anuals són d’elaboració obligatòria i comprenen:

  • Balanç
  • Compte de pèrdues i guanys
  • Estat de canvis en el patrimoni net
  • Estat de fluxos d’efectiu
  • Memòria
Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge