Registre comptable d'operacions no comercials

L’activitat empresarial de qualsevol tipus d’activitat comporta, a més del desenvolupament de la pròpia activitat comercial, una sèrie d’operacions ineludibles. Les necessitats de finançament i les relacions amb les administracions públiques, així com la incorporació i gestió dels elements d’immobilitzat que han de permetre a les empreses poder estar en condicions de prestar la seva activitat, es donen en tota organització empresarial. Aquest tipus d’operacions necessiten un tractament comptable acurat ja que tenen incidència en el patrimoni empresarial.

Operacions de finançament

Les operacions de finançament són els fets econòmics que tenen influència directa en la formació de l’estructura financera de l’empresa. L’estructura financera de l’empresa és la composició del capital o recursos financers que l’empresa ha captat o originat. Aquests recursos són els que en el balanç de situació apareixen sota la denominació genèrica de passiu, que recull, per tant, els deutes i les obligacions de l’empresa.

L’estructura financera constitueix el capital de finançament, és a dir, les fonts financeres de l’empresa.

Efectes comercials a cobrar

Els efectes comercials són documents que representen formes de pagament i/o crèdit i que es troben regulats en la Llei canviària i del xec, de 16 de juliol de 1985. Hi destaca la lletra de canvi, document pel qual una persona (lliurador) ordena el pagament a una altra (lliurat) una quantitat (nominal) a l’odre d’un tercer (tenidor) en una data determinada (venciment) i en un lloc determinat.

A partir d’un dret de cobrament, normalment conseqüència d’una operació de venda o prestació de serveis, l’empresa pot pactar amb el client o deutor girar una lletra de canvi.

Els comptes de què disposa el Pla General Comptable per recollir aquest dret de cobrament són:

  • 431. Clients, efectes comercials a cobrar
  • 441. Deutors, efectes comercials a cobrar

Per reflectir d’una manera més detallada la situació en la qual es troba la lletra de canvi es disposa dels subcomptes següents:

Consulteu a “Annexos” la defincició de cada compte dins de la 5a part del Pla General de Comptabilitat.

  • 4310. Efectes comercials en cartera
  • 4311. Efectes comercials descomptats
  • 4312. Efectes comercials en gestió de cobrament
  • 4315. Efectes comercials impagats

Quan la lletra de canvi té el seu origen en l’acceptació realitzada per un deutor els subcomptes són:

  • 4410. Deutors, efectes comercials en cartera
  • 4411. Deutors, efectes comercials descomptats
  • 4412. Deutors, efectes comercials en gestió de cobrament
  • 4415. Deutors, efectes comercials impagats

Si una empresa gira un efecte comercial a un client per l’import d’un crèdit pendent de cobrar, suposa la reclassificació comptable del crèdit si el client accepta l’efecte girat. El registre comptable a realitzar és el següent:

  • Es carrega al compte 4310. Efectes comercials en cartera l’import del nominal dels efectes acceptats pels clients.
  • S’abona com a contrapartida al compte 430. Clients el mateix import.

Gir de lletra de canvi per un crèdit pendent

L’empresa TACOLIN té pendent de cobrar un crèdit de 2.000 EUR a l’empresa LUPOSA corresponent a una operació de venda de mercaderies. El 12 de març de 2019 TACOLIN gira un efecte comercial a LUPOSA de nominal igual al crèdit pendent de cobrar i venciment 30 dies, i LUPOSA l’accepta.

El registre comptable de TACOLIN en el llibre diari és:

Taula: Gir efecte comercial
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n1 12/03/19 (4310) Efectes com. cartera Gir efecte a LUPOSA 2.000,00
n1 12/03/19 (430) Clients Gir efecte a LUPOSA 2.000,00

Comptablement aquesta operació suposa únicament la reclassificació del crèdit, que passa d’estar reconegut en un compte a estar-ho en un altre.

Una vegada reconegut el crèdit pendent de cobrar en un efecte, l’empresa pot optar per una de les possibilitats següents:

  1. Esperar al venciment de l’efecte per presentar-lo al seu cobrament.
  2. Portar l’efecte a una entitat financera perquè gestioni al seu venciment el cobrament.
  3. Negociar l’efecte amb una entitat financera que anticipi el nominal de la lletra.

Presentació al cobrament de la lletra de canvi al seu venciment

Arribat el venciment dels efectes a favor en possessió de l’empresa, aquesta els presenta els clients per cobrar-los. Si els clients atenen el pagament, el registre és:

  • Càrrec al compte del subgrup 57. Tresoreria que correspongui en funció de com s’ha realitzat el cobrament. Normalment és el compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros, per l’import del nominal dels efectes cobrats.
  • Abonament al compte 4310. Efectes comercials en cartera per l’import del nominal dels efectes liquidats.

Cobrament d'efecte comercial al seu venciment

Arribat el venciment de l’efecte girat per TACOLIN el passat dia 12 de març de 2019, LUPOSA liquida el nominal de la lletra mitjançant transferència bancària.

El registre comptable de TACOLIN és:

Taula: Cobrament efecte comercial al seu venciment
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n2 11/04/19 (572) Bancs c/c vista, euros Cobrament efecte a LUPOSA 2.000,00
n2 11/04/19 (4310) Efectes com. cartera Cobrament efecte a LUPOSA 2.000,00

El compte 4315. Efectes comercials impagats recull un dret de cobrament ja vençut, però que continua representant un dret de cobrament per a l’empresa.

Si arribat el venciment dels efectes, i presentats al seu cobrament, els clients no atenen el seu pagament, els efectes queden en situació d’impagament i, per tant, l’empresa ha de reclassificar el crèdit pendent mitjançant el registre comptable següent:

  • Càrrec al compte 4315. Efectes comercials impagats per l’import del nominal dels efectes no atesos
  • Abonament com a contrapartida al compte 4310. Efectes comercials en cartera.

Efecte comercial impagat

Arribat el venciment de l’efecte girat per TACOLIN el passat dia 12 de març de 2019, si LUPOSA no atén el seu pagament el registre comptable de TACOLIN és:

Taula: Efecte comercial impagat
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n2 11/04/19 (4315) Efectes com. impagats Efecte impagat LUPOSA 2.000,00
n2 11/04/19 (4310) Efectes com. cartera Efecte impagat LUPOSA 2.000,00

Amb els crèdits pendent de cobrar corresponents als efectes comercials impagats poden derivar-se les situacions següents:

  1. El client atén el seu pagament. En aquest cas el registre comptable és el següent:
    • Càrrec al compte del subgrup 57. Tresoreria que correspongui, en funció de com s’ha realitzat el cobrament. Normalment és el compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros, per l’import del nominal de les lletres cobrades.
    • Abonament al compte 4315. Efectes comercials impagats per l’import del nominal dels efectes liquidats.
  2. El client accepta renegociar l’efecte impagat per un de nou, que pot incloure en el nou nominal interessos per l’ajornament novament concedit. En aqueast cas el registre comptable és el següent:
    • Càrrec al compte 4310. Efectes comercials en cartera per l’import del nominal del nou efecte.
    • Abonament al compte 4315. Efectes comercials impagats per l’import del nominal de l’efecte impagat.
    • Si el nominal del nou efecte incorpora interessos pel nou ajornament del crèdit, s’abona al compte 769. Altres ingressos financers per l’import dels interessos.
  3. Es compleixen els requisits per considerar el crèdit com a de dubtós cobrament. En aquest cas, l’empresa ha de registrar, d’una banda, la reclassificació del crèdit com de dubtós cobrament i, d’altra banda, el corresponent deteriorametn associat a la possible insolvència.
    • Reclassificació del crèdit com de dubtós cobrament:
      • Càrrec al compte 436. Clients de dubtós cobrament per l’import del crèdit objecte de la possible insolvència.
      • Abonament al compte 4315. Efectes comercials impagats per l’import del crèdit objecte de la possible insolvència.
    • Dotació del corresponent deteriorament associat a la possible insolvència:
      • Càrrec al compte 694. Pèrdues per deterioració de crèdits per operacions comercials per l’import del crèdit objecte de la possible insolvència.
      • Abonament al 490. Deterioració de valor de crèdits per operacions comercials per l’import del crèdit objecte de la possible insolvència.
  4. L’empresa dona com a pèrdua definitiva el nominal dels efectes impagats. El regsitre comptable és el següent:
    • Càrrec al compte 650. Pèrdues de crèdits comercials incobrables per l’import del nominal dels efectes impagats.
    • Abonament com a contrapartida al compte 4315. Efectes comercials impagats per cancel·lar el crèdit.

Renegociació de nou efecte comercial

El dia 15 d’abril de 2019 TACOLIN renegocia amb LUPOSA un nou efecte a 30 dies de nominal igual a l’efecte impagat el dia 11 d’abril més uns interessos de 200 EUR.

L’import del nou nominal és:

El registre comptable de TACOLIN és:

Taula: Renegociació nou efecte comercial
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n3 15/04/19 (4310) Efectes com. cartera Nou efecte LUPOSA 2.200,00
n3 15/04/19 (4315) Efectes com. impagats Nou efecte LUPOSA 2.000,00
n3 15/04/19 (769) Altres ingressos financers Nou efecte LUPOSA 200,00

Efecte comercial de dubtós cobrament

El dia 15 d’abril de 2019 TACOLIN rep comunicació de que LUPOSA es troba en concurs de creditors. TACOLIN ha de registrar la reclassificació del crèdit com a dubtós cobrament i el deteriorament associat a la possible insolvència.

Els registres comptables corresponents són:

Taula: Efecte comercial de dubtós cobrament
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n3 15/04/19 (436) Clients dubtós cobr. Reclass. efecte impagat 2.000,00
n3 15/04/19 (4315) Efectes com. impagats Reclass. efecte impagat 2.000,00
n4 15/04/19 (694) Pèrdues det. crèd. op. com. Deter. efecte impagat 2.000,00
n4 15/04/19 (490) Det. valor crèd. per op. com. Deter. efecte impagat 2.000,00

Pèrdua definitiva d'efecte comercial impagat

El dia 15 d’abril de 2019 TACOLIN considera definitivament incobrable el nominal de l’efecte impagat per LUPOSA.

El registre comptable de TACOLIN és:

Taula: Pèrdua definitiva efecte comercial impagat
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n3 15/04/19 (650) Pèrdues crèd. com. incobr. Pèrdua efecte impagat LUPOSA 2.200,00
n3 15/04/19 (4315) Efectes com. impagats Pèrdua efecte impagat LUPOSA 2.000,00

Efectes comercials enviats a gestió de cobrament

L’empresa té l’opció de portar a l’entitat financera les lletres de canvi per a la seva gestió. L’entitat financera actua com a intermediaria, presentant al lliurador en la data del venciment els efectes comercials. Aquest servei realitzat per l’entitat financera suposa una despesa per a l’empresa, que s’ha de reconèixer al compte de despesa que correspongui, tenint en compte que aquest tipus de gestió està subjecta a IVA. Per tant, s’ha de registrar la quota d’IVA suportat pel servei rebut.

Quan es lliuren els efectes comercials a l’entitat financera per a la seva gestió de cobrament, aquests crèdits canvien la seva situació comptable i s’han de reclassificar. El registre comptable a realitzar és el següent:

  • Càrrec al compte 4312. Efectes comercials en gestió de cobrament per l’import del nominal dels efectes lliurats l’entitat financera
  • Abonament com a contrapartida al compte 4310. Efectes comercials en cartera

Efectes comercials en gestió de cobrament

El dia 9 d’abril de 2019 TACOLIN lliura a una entitat financera per a la seva gestió de cobrament l’efecte comercial acceptat per LUPOSA el passat 12 de març.

El registre comptable de TACOLIN és:

Taula: Pèrdua definitiva d’efecte comercial impagat
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n2 09/04/19 (4312) Efectes com. gestió cobr. Efecte en gestió LUPOSA 2.000,00
n2 09/04/19 (4310) Efectes com. cartera Efecte en gestió LUPOSA 2.000,00

Comptablement aquesta operació suposa únicament la reclassificació del crèdit, que passa de ser reconegut en un compte a ser-ho en un altre.

Arribat el venciment dels efectes en gestió de cobrament, poden succeir dues coses:

  1. Els clients atenen el seu pagament. En aquest cas, l’entitat financera abona al compte de l’empresa l’import del nominals dels efectes cobrats menys l’import de la despesa pel servei prestat incloent l’IVA de l’operació. El registre comptable és el següent:
    • Càrrec al compte 626. Serveis bancaris i similars per l’import del servei realitzat per l’entitat financera.
    • Càrrec al compte 472. Hisenda pública, IVA suportat per l’import de la quota d’IVA corresponent al servei prestat per l’entitat financera.
    • Càrrec al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros per l’import del nominal dels efectes cobrats menys l’import de la despesa del servei prestat per l’entitat financera i l’IVA suportat.
    • Abonament al compte 4312. Efectes comercials en gestió de cobrament per l’import dels nominals liquidats pels clients.
  2. Els clients no atenen el pagament dels efectes presentats per al seu cobrament. En aquesta situació l’empresa ha de realitar dos registres:
    • Reclassificació dels efectes comercials, que passaran d’estar en gestió de cobrament a estar impagats. El registre comptable és:
      • Càrrec al compte 4315. Efectes comercials impagats per l’import del nominal dels efectes impagats
      • Abonament com a contrapartida al compte 4312. Efectes comercials en gestió de cobrament
    • Servei de gestió prestat per l’entitat financera. L’empresa registra el següent assentament:
      • Càrrec al compte 626. Serveis bancaris i similars per l’import del servei realitzat per l’entitat financera
      • Càrrec al compte 472. Hisenda pública, IVA suportat per l’import de la quota d’IVA corresponent al servei prestat per l’entitat financera
      • Abonament com a contrapartida al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros

Cobrament d'efecte comercial en gestió

Arribat el venciment de l’efecte acceptat per LUPOSA, l’entitat finança el presenta per al seu cobrament. LUPOSA atén el pagament i l’entitat financera ingressa al compte corrent de TACOLIN el nominal de l’efecte menys l’import del servei prestat, que puja 75 EUR + IVA.

L’import que l’entitat financera ingressa al compte corrent de TACOLIN és:

El registre comptable de TACOLIN és:

Taula: Cobrament d’efecte comercial en gestió
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n3 11/04/19 (626) Serveis bancaris i similars Cobrament efecte LUPOSA 75,00
n3 11/04/19 (472) HP, IVA suportat Cobrament efecte LUPOSA 15,75
n3 11/04/19 (572) Bancs c/c vista, euros Cobrament efecte LUPOSA 1.909,25
n3 11/04/19 (4312) Efectes com. gestió cobr. Cobrament efecte LUPOSA 2.000,00

Efecte comercial en gestió impagat

Arribat el venciment de l’efecte acceptat per LUPOSA, l’entitat financera el presenta per al seu cobrament. LUPOSA no atén el pagament i l’entitat financera retorna l’efecte a TACOLIN, i carrega en el seu compte corrent l’import del servei prestat (75 EUR + IVA).

El registre comptable de TACOLIN és:

Taula: Efecte comercial en gestió impagat
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n3 11/04/19 (4315) Efectes com. impagats Reclassificació efecte LUPOSA 2.000,00
n3 11/04/19 (4312) Efectes com. gestió cobr. Reclassificació efecte LUPOSA 2.000,00
n4 11/04/19 (626) Serveis bancaris i similars Servei gestió efectes 75,00
n4 11/04/19 (472) HP, IVA suportat Servei gestió efectes 15,75
n4 11/04/19 (572) Bancs c/c vista, euros Servei gestió efectes 90,75

Les possibles situacions amb els efectes impagats posteriors a la seva gestió de cobrament són les mateixes que les indicades a l’apartat de presentació al cobrament de la lletra de canvi al seu venciment.

Problemàtica comptable del efectes comercials descomptats

La negociació dels efectes comercials suposa que l’empresa hagi d’anticipar el seu cobrament. L’entitat financera amb la qual es negocia lliura l’efectiu dels efectes descomptats, que és el seu nominal menys els interessos de descompte i les possibles comissions de l’operació de descompte.

Els interessos depenen de l’import del nominal, el tipus d’interès de l’operació i els temps pendent fins a la data de venciment dels efectes.

  • I: interessos de l’operació
  • N: nominal de l’efecte descomptat
  • i: tipus d’interès de l’operació
  • n: dies d’anticipació del cobrament (diferència entre la data de venciment i la data de la negociació de l’efecte descomptat)

El finançament obtingut amb la negociació de la lletra s’ha de reconèixer com una obligació per a l’empresa, ja que al venciment dels efectes descomptats si els clients no atenen el seu pagament és l’empresa qui respon davant de l’entitat financera pel nominal dels efectes prèviament descomptats.

El descompte d’efectes comercials és una operació financera. Està subjecta a IVA però exempta, d’aquí que no tingui incidència en la gestió de l’IVA.

El registres comptable del descompte d’efectes suposa dos assentaments:

  1. Pel canvi en la situació del crèdit s’han de reclassificar els efectes comercials, el registre és:
    • Càrrec al compte 4311. Efectes comercials descomptats per l’import del nominal dels efectes descomptats.
    • Abonament com a contrapartida al compte 4310. Efectes comercials en cartera.
  2. Per l’avançament de diners de l’entitat financera, l’empresa registra els apunts següents:
    • Càrrec al compte 665. Interessos per descompte d’efectes i operacions de facturatge per l’import dels interessos de l’operació de descompte
    • Càrrec al compte 669. Altres despeses financeres per l’import de les comissions associades a l’operació de descompte.
    • Càrrec al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros per l’efectiu de l’operació (nominal dels efectes descomptats menys interessos i comissions)
    • Abonament al compte 5208. Deutes per efectes descomptats pel nominal dels efectes descomptats

Efectes comercials descomptats

L’empresa TACOLIN descompta 20 dies abans del seu venciment l’efecte comercial acceptat per LUPOSA el passat dia 12 de març de 2019. L’entitat financera aplica un tipus de descompte del 15% i una comissió del 0,5% sobre el nominal amb un mínim de 15 EUR.

L’efectiu de l’operació és el nominal menys els interessos i la comissió que carregarà l’entitat financera:

El registre comptable de TACOLIN serà:

Taula: Efecte comercial descomptat
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n2 22/03/19 (4311) Efectes com. descomptats Reclassificació efecte LUPOSA 2.000,00
n2 22/03/19 (4310) Efectes com. cartera Reclassificació efecte LUPOSA 2.000,00
n3 22/03/19 (665) Int. desc. d’efectes i op.fact. Descompte efecte LUPOSA 16,67
n3 22/03/19 (669) Altres despeses financeres Descompte efecte LUPOSA 15,00
n3 22/03/19 (572) Bancs c/c vista, euros Descompte efecte LUPOSA 1.968,33
n3 22/03/19 (5208) Deutes per efectes desc. Descompte efecte LUPOSA 2.000,00

Arribat el venciment dels efectes descomptats, poden donar-se dues situacions:

  1. Els clients atenen el pagament dels efectes. En aquest cas, d’una banda, l’obligació de l’empresa a favor de l’entitat financera desapareix, ja que ha cobrat del client. D’altra banda, el dret reconegut al seu favor per l’efecte descomptat també desapareix. El registre comptable és:
    • Càrrec al compte 5208. Deutes per efectes descomptats per l’import del nominal dels efectes liquidats pels clients
    • Abonament com a contrapartida al compte 4311. efectes comercials descomptats
  2. Els clients no atenen el pagament dels efectes. En aquesta situació l’empresa ha de realitzar dos registres:
    • Per la reclassificació dels efectes comercials que passen d’estar descomptats a estar impagats.
      • Càrrec al compte 4315. Efectes comercials impagats per l’import del nominal dels efectes impagats
      • Abonament com a contrapartida al compte 4311. Efectes comercials descomptats
    • Pel càrrec de l’entitat financera al compte corrent de l’empresa corresponent als nominals dels efectes impagats més les despeses de devolució.
      • Càrrec al compte 5208. Deutes per efectes descomptats per l’import del nominal dels efectes impagats
      • Càrrec al compte 669. Altres despeses financeres per l’import de les despeses de devolució
      • Abonament com a contrapartida al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros

Liquidació d'efecte comercial descomptat

Arribat el venciment de l’efecte descomptat per TACOLIN el passat dia 22 de març, el client atén el seu pagament.

L’empresa TACOLIN registra en el seu llibre diari l’assentament següent:

Taula: Liquidació efecte comercial descomptat
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n4 11/04/19 (5208) Deutes per efectes desc. Cancel·lació efecte LUPOSA 2.000,00
n4 11/04/19 (4311) Efectes com. descomptats Cancel·lació efecte LUPOSA 2.000,00

Amb aquest registre queda cancel·lada l’obligació de TACOLIN amb l’entitat financera i el dret de cobrament sobre el client.

Efecte comercial descomptat impagat

Arribat el venciment de l’efecte descomptat per TACOLIN el passat dia 22 de març, el client no atén el seu pagament. L’entitat financera carrega al compte corrent de TACOLIN el nominal de l’efecte impagat més unes despeses de devolució per import de 50 EUR.

L’empresa TACOLIN registra en el seu llibre diari l’assentament següent:

Taula: Liquidació d’efecte comercial descomptat
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n3 11/04/19 (4315) Efectes com. impagats Impagament efecte LUPOSA 2.000,00
n3 11/04/19 (4311) Efectes com. descomptats Impagament efecte LUPOSA 2.000,00
n3+1 11/04/19 (5208) Deutes per efectes desc. Devolució efecte LUPOSA 2.000,00
n3+1 11/04/19 (669) Altres despeses financeres Devolució efecte LUPOSA 50,00
n3+1 11/04/19 (572) Bancs c/c vista, euros Devolució efecte LUPOSA 2.050,00

Les possibles situacions que es poden produir amb els efectes impagats posteriors a la seva negociació són les mateixes que les indicades a l’apartat de presentació del cobrament de la lletra de canvi al seu venciment.

Operacions de facturatge

Les operacions de facturatge són contractes mitjançant els quals una empresa (empresa de facturatge) adquireix la facturació d’una altra empresa i li avança el pagament d’aquestes factures. L’import que l’empresa de facturatge lliura és el nominal menys el descompte, sent el nominal la suma del totals dels imports facturats i sent el descompte la suma dels interessos per l’avançament dels imports facturats i les possibles despeses associades a l’operació.

Els comptes de què disposa el Pla General de Comptabilitat per recollir aquest tipus d’operacions són els següents:

Consulteu a “Annexos” la defincició de cada compte dins de la 5a part del Pla General de Comptabilitat.

  • 432. Clients, operacions de facturatge
  • 5209. Deutes per operacions de facturatge
  • 665. Interessos per descompte d’efectes i operacions de facturatge

L’empresa de facturatge pot assumir o no el risc de les possibles insolvències dels crèdits negociats. En funció de si el risc és assumit o no, hi ha dos tipus d’operacions de facturatge:

  1. Facturatge sense recurs. L’empresa de facturatge assumeix el risc d’impagament. El registre comptable de l’empresa és:
    • Càrrec al compte 665. Interessos per descompte d’efectes i operacions de facturatge per l’import dels interessos que l’empresa de facturatge carrega per avançar els diners.
    • Càrrec al compte del subgrup 57. Tresoreria que correspongui, en funció de com s’ha realitzat el cobrament. Normalment és el compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros, per l’import de l’efectiu de l’operació (interessos + despeses).
    • Abonament al compte 430. Clients per l’import del nominal de les factures lliurades a l’empresa de facturatge.
  2. Facturatge amb recurs. L’empresa de facturatge no assumeix el risc d’impagament. Si al venciment dels crèdits els clients no atenen el seu paament, l’empresa ha de respondre davant de l’empresa de facturatge sobre les possibles insolvències. En aquest cas, s’han de fer dos registres:
    • Reclassificació dels crèdits:
      • Càrrec al compte 432. Clients, operacions de facturatge per l’import del nominal objecte de la negociació
      • Abonament com a contrapartida el compte 430. Clients
    • Reconeixement de l’obligació de l’empresa davant l’empresa de facturatge:
      • Càrrec al compte 665. Interessos per descompte d’efectes i operacions de facturatge per l’import dels interessos que l’empresa de facturatge carrega per avançar els diners.
      • Càrrec al compte del subgrup 57. Tresoreria que correspongui, en funció de com s’ha realitzat el cobrament. Normalment és el compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros, per l’import de l’efectiu de l’operació (interessos + despeses).
      • Abonament al compte 5209. Deutes per operacions de facturatge per l’import del nominal objecte de la negociació.

Facturatge sense recurs

L’empresa SOLEC negocia amb una entitat financera una operació de facturatge amb les condicions següents:

  • Data d’operació: 20 de març de 2019
  • Sense recurs
  • Nominal negociat: 5.000 EUR
  • Interessos: 350 EUR

L’empresa SOLEC registra en el seu llibre diari l’assentament següent:

Taula: Facturatge sense recurs
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n1 20/03/19 (665) Int. desc. d’efectes i op.fact. Negociació facturatge 350,00
n1 20/03/19 (572) Bancs c/c vista, euros Negociació facturatge 4.750,00
n1 20/03/19 (430) Clients Negociació facturatge 5.000,00

Facturatge amb recurs

L’empresa SOLEC negocia amb una entitat financera una operació de facturatge amb les condicions següents:

  • Data d’operació: 20 de març de 2019
  • Amb recurs
  • Nominal negociat: 5.000 EUR
  • Interessos: 150 EUR

L’empresa SOLEC registra en el seu llibre diari els assentament següents:

Taula: Facturatge amb recurs
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n1 20/03/19 (432) Client, op. factuatge Recla. crèdit op. facturatge 5.000,00
n1 20/03/19 (430) Clients Recla. crèdit op. facturatge 5.000,00
n2 20/03/19 (665) Int. desc. d’efectes i op.fact. Negociació facturatge 150,00
n2 20/03/19 (572) Bancs c/c vista, euros Negociació facturatge 4.850,00
n2 20/03/19 (5209) Deutes op. facturatge Negociació facturatge 5.000,00

Arribat el venciment dels crèdits objecte de la negociació d’una operació de facturatge, si és sense recurs l’empresa no ha de registrar cap assentament, ja que les negociacions sense recurs suposen la translació del risc d’impagats a l’empresa de facturatge.

Si l’operació de facturatge és amb recurs, a l’arribada del venciment dels crèdits poden donar-se dues situacions:

  1. Els clients atenen el pagament. En aquest cas, l’empresa registra el següent assentament:
    • Càrrec al compte 5209. Deutes per operacions de facturatge per l’import dels crèdits atesos pels clients
    • Abonament com a contrapartida al compte 432. Clients, operacions de facturatge
  2. Els clients no atenen el pagament. En aquest cas, l’empresa ha d’assumir el pagament del crèdit objecte de la negociació. L’assentament a registrar és:
    • Càrrec al compte 5209. Deutes per operacions de facturatge per l’import del crèdits no atesos pels clients
    • Abonament com a contrapartida al compte del subgrup 57. Tresoreria que correspongui, en funció de com s’ha realitzat el pagament. Normalment és el compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros.

Facturatge amb recurs atès pel client

Arribat el 8 d’abril de 2019, el venciment dels crèdits objecte de l’operació de facturatge realitzada per SOLEC, el client atén el pagament.

L’empresa SOLEC registra en el seu llibre diari l’assentament següent:

Taula: Facturatge amb recurs
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n2 08/03/19 (5209) Deutes op. facturatge Cancel·lació crèdit op. facturatge 5.000,00
n2 08/03/19 (432) Client, op. factuatge Cancel·lació crèdit op. facturatge 5.000,00

Facturatge amb recurs no atès pel client

Arribat el 8 d’abril de 2019, el venciment dels crèdits objecte de l’operació de facturatge realitzada per SOLEC, el client no atén el pagament.

L’empresa SOLEC registra en el seu llibre diari els assentament següents:

Taula: Facturatge amb recurs
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n2 08/03/19 (5209) Deutes op. facturatge Cancel·lació crèdit op. facturatge 5.000,00
n2 08/03/19 (572) Bancs c/c vista, euros Cancel·lació crèdit op. facturatge 5.000,00

Els crèdits no atesos pels clients reconeguts al compte 432. Clients, operacions de facturatge tenen el mateix tractament que els crèdits no atesos reconeguts al compte 430. Clients. Segons la política de l’empresa respecte del risc de crèdits vençuts o si es compleixen les condicions fiscals perquè siguin considerats com a possibles insolvències, es procedirà a reclassificar els crèdits com de dubtós cobrament i a dotar el corresponent deteriorament.

Passius financers: comptes de crèdit i préstecs

Segons la NRV 9a sobre instruments financers, un instrument financer és un contracte que dona lloc a un actiu financer en una empresa i, simultàniament, a un passiu financer o a un instrument de patrimoni en altra empresa.

Un passiu financer es defineix com una obligació contractual directa o indirecta de lliurar efectiu o un altre actiu financer o d’intercanviar actius o passius financers amb tercers en condicions potencialment desfavorables. Entre els diferents passiu financers amb els quals poden treballar les empreses, destaca la comptabilització dels comptes de crèdit i els préstecs.

Comptes de crèdit

El compte de crèdit, també anomenat pòlissa de crèdit, és un contracte de caràcter mercantil en virtut del qual es concedeix un límit de disponibilitat de crèdit en funció d’una garantia i segons unes condicions determinades. La seva operativa és idèntica a la d’un compte corrent, admet tot tipus de càrrecs i abonaments i la disponibilitat de fons no pot sobrepassar el límit concedit. Es pot formalitzar sobre un compte corrent ja existent. Ofereix finançament flexible per fer front a les necessitats canviants de tresoreria generades per l’activitat habitual del negoci.

El prenedor de la pòlissa paga interessos per les quantitats efectivament disposades i no per la totalitat del crèdit concedit, encara que és habitual que les entitats financeres cobrin també algun tipus de comissió per les quantitats no disposades.

Les despeses associades al compte de crèdit poden ser les següents:

  • Comissió d’estudi i obertura: comissió habitual tant per als préstecs com per als crèdits.
  • Comissió de disponibilitat o interès sobre el saldo mitjà no disposat: percentatge sobre la quantitat total concedida a la pòlissa.
  • Interès de disposat: tant per cent sobre el saldo mitjà disposat.
  • Comissió d’excedit: tant per cent sobre la quantitat excedida del total concedit per l’entitat bancària. Sol ser superior al tipus d’interès de disposat.
  • Comissió per cancel·lació anticipada

El PCG disposa dels següents comptes per al seu registre:

  • 5201. Deutes a c/t per crèdit disposat. S’hi registra el deute disposat en el compte de crèdit.
  • 626. Serveis bancaris i similars. S’hi registren les despeses carregades per l’entitat financera que concedeix el compte de crèdit.
  • 662. Interessos de deutes. S’hi registren els interessos meritats pel compte de crèdit.

La seqüència en el registre comptable d’un compte de crèdit és la següent:

  1. Per la concessió del crèdit l’entitat financera factura una sèrie de despeses (corretatge, taxació…). Segons s’acordi en el contracte signat, l’entitat financera carregarà aquestes despeses sobre un compte corrent diferent o sobre el mateix compte de crèdit. El regsitre comptable és:
    • Càrrec al compte 626. Serveis bancaris i similars per l’import de les despeses associades a la concessió de la pòlissa de crèdit
    • Abonament com a contrapartida al compte 5201. Deutes a c/t per crèdit disposat o al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros, en funció d’on realitzi el càrrec l’entitat finacera per les despeses de concessió de la pòlissa de crèdit.
  2. Per la disposició de crèdit:
    • Càrrec al compte corresponent segons l’operació
    • Abonament com a contrapartida al compte 5201 Deutes a c/t per crèdit disposat
  3. Per imposicions en el compte de crèdit. Per evitar l’excés interessos deutors es poden realitzar imposicions al compte de crèdit per cancel·lar part del crèdit disposat.
    • Càrrec al compte 5201. Deutes a c/t per crèdit disposat per l’import de la imposició
    • Abonament com a contrapartida al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros
  4. Pel pagament dels interessos i la comissió de disponibilitat, normalment trimestralment.
    • Càrrec al compte 662. Interessos de deutes pels interessos meritats
    • Abonament com a contrapartida al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros

Concessió de pòlissa de crèdit

L’1 de febrer de 2019 l’empressa TERMICOOL rep la concesió una pòlissa de crèdit per part d’una entitat financera. Les condicions són les següents:

  • Límit de crèdit: 10.000 EUR
  • Comissió d’obertura: 0,9% sobre el límit de crèdit a carregar al compte corrent de l’empresa

L’import de la comissió d’obertura seria:

El registre de l’empresa TERMICOOL per la concessió de la pòlissa de crèdit és:

Taula: Concesió pòlissa de crèdit
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n1 01/02/19 (626) Serveis bancaris i similars Concessió pòlissa de crèdit 90,00
n1 01/02/19 (572) Bancs c/c vista, euros Concessió pòlissa de crèdit 90,00

Disposició de crèdit

El 15 de març de 2019 TERMICOOL utilitza el compte de crèdit per liquidar un deute pendent per la compra de mercaderies a un proveïdor. L’import del deute és de 2.300 EUR.

El registre de l’empresa TERMICOOL és:

Taula: Disposició de crèdit
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n2 15/03/19 (400) Proveïdor Pagament compra de mercaderies 2.300,00
n2 15/03/19 (5201) Deutes c/t crèdit disposat Pagament compra de mercaderies 2.300,00

Imposició de crèdit

El 9 d’abril de 2109 TERMICOOL ingresa des del seu compte corrent 1.200 EUR al compte de crèdit.

El registre de l’empresa TERMICOOL és:

Taula: Imposició de crèdit
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n3 09/04/19 (5201) Deutes c/t crèdit disposat Imposició al compte de crèdit 1.200,00
n3 09/04/19 (572) Bancs c/c vista, euros Imposició al compte de crèdit 1.200,00

Interessos al compte de crèdit

El 30 d’abril l’entitat financera carrega al compte corrent de TERMICOOL 450 EUR pels interessos metitats per la pòlissa de crèdit.

El registre de l’empresa TERMICOOL és:

Taula: Interessos al compte de crèdit
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n4 30/04/19 (662) Interessos de deutes Interesso pòlissa de credit 450,00
n4 30/04/19 (572) Bancs c/c vista, euros Interesso pòlissa de credit 450,00

Préstecs

Els préstecs són operacions mitjançant les quals una entitat financera posa a disposició de l’empresa una quantitat determinada de diners. Aquesta adquireix, a canvi, l’obligació de tornar aquest capital en un termini de temps establert, més unes comissions i uns interessos acordats en el contracte signat.

Els elements principals del préstec són:

  • Principal: quantitat de diners prestada sobre la qual es computen els interessos.
  • Tipus d’interès: percentatge que s’aplica sobre el capital pendent per calcular els interessos del període.
  • Interessos: es paguen periòdicament i es calculen com un percentatge (fix o variable) del principal pendent de pagament.
  • Mètode d’amortització: forma estipulada per al pagament del principal i els interessos.
  • Termini: durada de la vida del préstec.
  • Despeses de transacció: comissions i altres despeses necessàries per formalitzar el contracte de préstec (comissió obertura, despeses del corredor de comerç o la notaria i similars). Aquestes despeses estan subjectes i exemptes d’IVA.

Al PGC hi ha els comptes següents relacionats amb els préstecs:

  • 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit. Recull els deutes amb entitats de crèdit per préstecs rebuts i altres dèbits, amb venciment superior a un any.
  • 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit. Recull les quantitat que correspon per aquest concepte d’acord amb les estipulacions del contracte.
  • 662. Interessos de deutes. Recull els imports dels interessos dels préstecs rebuts i altres deutes pendents d’amortitzar, sigui quina sigui la manera en què s’instrumenten aquests interessos.
  • 669. Altres despeses financeres. Recull les despeses de naturalesa financera no recollides en altres comptes del subgrup 66, concretament en el cas dels préstecs recullen els costos de transacció.

L’entitat financera proporciona a l’empresa el quadre d’amortització del préstec. Vegeu a la taula les columnes corresponents:

Taula: Quadre d’amortització de préstecs
PeríodeDataCapital viu acumulat a l’iniciQuota d’interèsQuota d’amortitzacióTerme amortitzatiuCapital viu acumulat al final
  • Període: indica cadascun dels períodes de liquidació. Aquests períodes poden ser mensuals, trimestrals, quadrimestrals, semestrals, anuals…
  • Data: indica la data de venciment de cada període.
  • Capital viu acumulat al principi del període: correspon a l’import del principal pendent de liquidar al principi de cada període de liquidació. Aquest import és sobre el qual es calculen els interessos meritats del període.
  • Quota d’interessos: correspon a l’import dels interessos meritats durant cadascun dels períodes de liquidació.
  • Quota d’amortització: correspon a l’import del principal que s’amortitza en cadascun dels períodes de liquidació.
  • Terme amortitzatiu: és l’import a liquidar en cadascun dels períodes de liquidació, la suma de la quota d’interès i la quota d’amortització.
  • Capital viu acumulat al final del període: correspon a l’import del principal pendent de liquidar al final de cada període de liquidació.

A partir del quadre d’amortització proporcionat per l’entitat financera, el registre comptable de les operacions de préstec segons el PGC de PIMES és el següent:

  1. Per a la concessió del préstec:
    • Càrrec al compte 669. Altres despeses financeres per l’import de les despeses de transacció
    • Càrrec al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros per l’import del principal del préstce menys les despeses de transacció
    • Abonament al compte 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit per la part del principal a retornar amb venciment superior a l’any
    • Abonament al compte 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit per la part del principal a retornar amb venciment igual o inferior a l’any
  2. Per al pagament corresponent a cadascun del períodes de liquidació:
    • Càrrec al compte 662. Interessos de deutes per l’import dels interessos corresponents al període de liquidació
    • Càrrec al compte 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit per l’import del principal retornat
    • Abonament al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros per l’import del terme amortitzatiu (interessos + principal) del període
  3. Per a la reclassificació del deute al final de cada execici comptable:
    • Càrrec al compte 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit per la part del principal amb venciment igual o inferior a l’any
    • Abonament com a contrapartida al compte 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit

Préstec

L’empresa FARALAY rep la concessió per part del Banco Santander d’un préstec. Les despese de transacció són de 550 EUR, i l’entitat financera proporciona a FARALAY el quadre d’amortització del préstec:

Taula: Quadre d’amortització del préstec FARALAY
PeríodeDataCapital viu acumulat a l’iniciQuota d’interèsQuota d’amortitzacióTerme amortitzatiuCapital viu acumulat al final
0 02/01/19 50.000,00
1 31/03/19 50.000,00 750,00 5.929,20 6.679,20 44.070,80
2 30/06/19 44.070,80 661,06 6.018,14 6.679,20 38.052,66
3 30/09/19 38.052,66 570,79 6.108,41 6.679,20 31.944,25
4 31/12/19 31.944,25 479,16 6.200,04 6.679,20 25.744,21
5 31/03/20 25.744,21 386,16 6.293,04 6.679,20 19.451,17
6 30/06/20 19.451,17 291,77 6.387,43 6.679,20 13.063,74
7 30/09/20 13.063,74 195,96 6.483,25 6.679,20 6.580,49
8 31/12/20 6.580,49 98,71 6.580,49 6.679,20 0,00

El registre comptable de FARALAY en el seu llibre diari per la concessió del préstec serà:

Taula: Concessió del préstec
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 02/01/19 (669) Altres despeses financeres Concessió del préstec 550,00
n 02/01/19 (572) Bancs c/c vista, euros Concessió del préstec 49.450,00
n 02/01/19 (170) Deutes ll/t amb ent. crèdit Concessió del préstec 25.744,21
n 02/01/19 (5200) Préstecs c/t ent. crèdit Concessió del préstec 24.255,79

El principal amb venciment igual o inferior a l’any correspon a les quotes d’amortització dels primes 4 períodes (5.929,20+6.018,14+6.108,41+6.200,04) mentre que el principal amb venciment superior a l’any correspon a les quotes d’amortització dels últims 4 períodes (6.293,04+6.387,43+6.483,25+6.580,49).

El 31 de març de 2019 FARALAY registrarà l’assentament de liquidació del primer període del préstec:

Taula: Liquidació 1r període
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n1 31/03/19 (662) Interessos de deutes Liq. 1r període préstec 750,00
n1 31/03/19 (5200) Préstecs c/t ent. crèdit Liq. 1r període préstec 5.929,20
n1 31/03/19 (572) Bancs c/c vista, euros Liq. 1r període préstec 6.679,20

El mateix assentament, amb variació dels imports dels interessos i la quota d’amortització, haurà de registrar-se a la data de liquidació de cadascun dels períodes.

A data de 31 de desembre de 2019, i una vegada registrada la liquidació del 4t període del préstec, el llibre major dels comptes 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit i 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit haurà de mostrar els saldos següents:

Taula: Llibre major: 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit
Núm. ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
n 02/01/19 Concessió del préstec 25.744,21 -25.744,21

Taula: Llibre major: 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit
Núm. ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
n 02/01/19 Concessió del préstec 24.255,79 -24.255,79
n1 31/03/19 Liq. 1r període préstec 5.929,20 -18.326,59
nx 30/06/19 Liq. 2n període préstec 6.018,14 -12.308,45
ny 30/09/19 Liq. 3r període préstec 6.108,41 -6.200,04
nz 31/12/19 Liq. 4r període préstec 6.200,04 0,00

El saldo que mostra el compte 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit correspon al principal amb venciment durant l’exercici 2020 i, per tant, amb el venciment inferior a l’any. L’empresa haurà de registrar l’assentametn de reclassificació següent:

Taula: Reclassificació del préstec
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n2 31/12/19 (170) Deutes ll/t amb ent. crèdit Reclassificació préstec 25.744,21
n2 31/12/19 (5200) Préstecs c/t ent. crèdit Reclassificació préstec 25.744,21

El llibre major dels comptes 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit i 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit mostraran els saldos següents:

Taula: Llibre major: 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit
Núm. ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
n 02/01/19 Concessió del préstec 25.744,21 -25.744,21
n2 31/12/19 Reclassificació préstec 25.744,21 0,00

Taula: Llibre major: 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit
Núm. ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
n 02/01/19 Concessió del préstec 24.255,79 -24.255,79
n1 31/03/19 Liq. 1r període préstec 5.929,20 -18.326,59
nx 30/06/19 Liq. 2n període préstec 6.018,14 -12.308,45
ny 30/09/19 Liq. 3r període préstec 6.108,41 -6.200,04
nz 31/12/19 Liq. 4r període préstec 6.200,04 0,00
n2 31/12/19 Reclassificació préstec 25.744,21 -25.744,21

Pot haver-hi casos en els quals la data de venciment d’un període sigui en un exercici comptable posterior al seu inici. Per aplicació del principi de meritació s’ha d’imputar la part de despesa que correspongui a cadascun dels exercicis comptables en funció dels interessos meritats en cadascun dels exercicis.

Els registres comptables associats a aquest tipus de situació són:

  1. Al final d’exerici X per la imputació dels interessos meritats en l’exercici que finalitza, però que es liquidaran en l’exercici següent:
    • Càrrec al compte 622. Interessos de deutes de la part meritada en l’exercici X
    • Abonament com a contrapartida al compte 527. Interessos a curt termini de deutes amb entitats de crèdit
  2. En el moment de liquidar el primer període del préstec de l’exerici X+1:
    • Càrrec al compte 622. Interessos de deutes de la part d’interessos meritats en l’exerici X+1
    • Càrrec al compte 527. Interessos a curt termini per deutes amb entitats de crèdit de la part d’interessos meritats en l’exerici X
    • Càrrec al compte 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit de l’import del principal retornat
    • Abonament al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros de l’import del terme amortitzatiu (interessos + principal) del període.

Observeu que el registre de la liquidació del primer període de l’exerici X+1 és igual que els ja vistos, però en aquest cas els interessos del període queden registrats en dos comptes diferents en funció de si s’ha meritat en l’exercici corresponent a la liquidació (compte 622. Interessos de deutes) o si la seva meritació correspon a l’exercici anterior (compte 527. Interessos a curt termini per deutes amb entitats de crèdit).

Imputació d'interessos de préstec

L’empressa TALISA té concedit un préstec per part d’una entiatat financera. El préstec és de periodicitat trimestral i la següent quota que ha de liquidar l’empresa té venciment el dia 29 de febrer de 2020. El tipus d’interès que aplica l’entitat financera és d’un 1,5% trimestral i la informació que mostra el quadre d’amortització del préstec respecte del període en concret és la següent:

Taula: Informació període 3 del quadre d’amortització del préstec
PeríodeDataCapital viu acumulat a l’iniciQuota d’interèsQuota d’amortitzacióTerme amortitzatiuCapital viu acumulat al final
3 29/02/20 68.494,79 1.027,42 10.995,14 12.022,56 57.499,65

A partir de la informació disponible, observeu que com que les liquidacions trimestrals els interessos del període 3 es meriten el mes de desembre de 2019 i els mesos de gener i febrer de 2020. A data de tancament de l’exercici 2019, l’empresa imputa com a despesa de l’exercici 2019 els interessos meritats el desembre.

L’import dels interessos meritats el desembre de 2019 és el següent:

Per imputar a l’exerci 2019 els interessos generats pel préstec al mes de desembre l’empresa TALISA haurà d’anotar el registre següent:

Taula: Imputació d’interessos
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 31/12/19 (662) Interessos de deutes Imputació d’interessos desembre 340,78
n 31/12/19 (527) Int. c/t deutes ent. crèdit Imputació d’interessos desembre 340,78

L’exerici 2020, quan registri la liquidació del període 3 del préstec, l’empresa haurà d’imputar com a despesa únicament els interessos meritats durant els mesos de gener i febrer:

La suma dels interessos meritats el desembre més els interessos meritats el gener i febrer corresponen al total d’interessos del tercer període del préstec:

El registre per a la liquidació del tercer període del préstec serà:

Taula: Liquidació 3r període
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 29/02/20 (662) Interessos de deutes Liq. 3r període préstec 686,64
n 29/02/20 (527) Int. c/t deutes ent. crèdit Liq. 3r període préstec 340,78
n 29/02/20 (5200) Préstecs c/t ent. crèdit Liq. 3r període préstec 10.995,14
n 29/02/20 (572) Préstecs c/t ent. crèdit Bancs c/c vista, euros 12.022,56

Comptes relacionats amb les administracions públiques

Per a l’activitat pròpia de les empreses apareixen diferents tipus de crèdits i dèbits amb l’Administració pública. Al subgrup 47. Administracions públiques del PGC, s’hi inclouen els comptes i subcomptes que recullen les relacions no comercials amb l’Administració.

Aquests tipus de relacions amb l’Administració pública bàsicament són:

  1. Relacions amb el seu origen perquè l’empresa és subjecte passiu d’impostos (impost de societats, IVA, IAE, IBI…). Els comptes relacionats amb aquest tipus d’operacions són:
    • 4700. Hisenda pública, deutora per IVA
    • 4709. Hisenda pública, deutora per devolució d’impostos
    • 472. Hisenda pública, IVA suportat
    • 4750. Hisenda pública, creditora per IVA
    • 4752. Hisenda pública, creditora per IS
    • 477. Hisenda pública, IVA repercutit
  2. Retencions. La normativa legal de l’IS (impost de societats) i de l’IRPF (impost de la renda de les persones físiques) obliga l’empresa a practicar i ser objecte de retencions en determinades operacions. El comptes relacionats amb aquest tipus d’operacions són:
    • 473. Hisenda pública, retencions i pagaments a compte
    • 4751. Hisenda pública, creditora per retencions practicades
  3. Relacions amb el seu origen en el personal contractat per l’empresa. La relació contractual amb els empleats de l’empresa origina dèbits amb la Seguretat Social per la meritació dels seus salaris. Sota determinades circumstàncies també es poden originar crèdits amb la Seguretat Social. Per exemple, quan l’empresa abona un import a treballadors que estan de baixa i que van a càrrec de la seguretat social. El comptes relacionats amb aquest tipus d’operacions són:
    • 471. Organismes de la Seguretat Social deutors
    • 476. Organismes de la Seguretat Social creditors
  4. Relacions amb el seu origen en la recepció de subvencions. El comptes relacionats amb aquest tipus d’operacions són:
    • 4708, Hisenda pública, deutora per subvencions concedides
    • 4785. Hisenda pública, creditora per subvencions a reintegrar

Impostos

Els impostos que afecten l’activitat empresarial s’estructuren dins del sistema fiscal, que està constituït pel conjunt de disposicions i institucions que tenen com a finalitat determinar, especificar i organitzar tot allò referent a la tributació de l’Estat.

Vegeu la problematica comptable de l’impost del valor afegit en unitats precedents.

Els dos principals impostos que afecten l’activitat empresarial són:

  • Impost sobre el valor afegit (IVA)
  • Impost de societats (IS)

Impost de societats

L’impost de societats és un impost directe, de caràcter personal i habitualment de tipus impositiu únic que recau sobre els beneficis de les societats i altres persones jurídiques no subjectes a IRPF.

Les diferències entre el resultat comptable i el resultat fiscal donen lloc a les denominades diferències permanents i diferències temporàries.

L’obtenció del resultat fiscal a partir del resultat comptable queda fora de l’estudi d’aquesta unitat. A efectes d’aquesta unitat, es considera com a base imposable de l’impost de societats el resultat comptable.

Des del punt de vista comptable s’ha de tenir present que s’ha de diferenciar entre resultat comptable i resultat fiscal. El resultat comptable s’obté conforme a les normes del Pla General Comptable i el resultat fiscal s’obté a partir de la Llei de l’impost de societats. Un i altre no tenen perquè coincidir.

La llei de l’IS estableix, en el seu article 40.1, l’obligatorietat de realitzar pagaments fraccionats. En els primers 20 dies naturals dels mesos d’abril, octubre i desembre, els contribuents de l’IS han d’efectuar un pagament fraccionat a compte de la liquidació corresponent al període impositiu en curs el dia 1 de cadascun dels mesos indicats.

Per determinar el càlcul dels pagaments fraccionats, l’article 40 de la Llei de l’IS permet optar per dues modalitats:

  1. Article 40.2: la base per calcular el pagament fraccionat és la quota íntegra de l’últim període impositiu vençut el primer dia dels mesos d’abril, octubre i desembre, minorat en les deduccions i bonificacions aplicables al contribuent i en les retencions i els ingressos a compte corresponents. La quantia del pagament fraccionat és el resultat d’aplicar el 18% a aquesta base.
  2. Article 40.3: els pagaments fraccionats també poden fer-se, a opció del contribuent, sobre la part de la base imposable dels períodes dels 3, 9 o 11 primers mesos de cada any natural. La quantia del pagament fraccionat és el resultat d’aplicar a la base el percentatge resultant d’aplicar per a 5/7 el tipus de gravamen arrodonit per defecte. De la quota resultant, se’n dedueixen les bonificacions, les retencions i els ingressos a compte practicats i els pagaments fraccionats ja abonats.

El registre comptable per a cadascun d’aquests tres pagaments fraccionats és:

  • Càrrec al compte 473. Hisenda pública, retencions i pagaments a compte de l’import del pagament realitzat
  • Abonament com a contrapartida al compte del subgrup 57. Tresoreria corresponent en funció del mitjà de pagament utilitzat. Normalment és el compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros.

Registre comptable de pagaments a compte de l'IS

La societat FARMALET efectua el 20 de desembre de 2019, mitjançant transferència bancària, el pagament de 1.250 EUR corresponents al tercer pagament a compte de l’IS de l’exercici.

El registre comptable de FARMALET en el seu llibre diari és:

Taula: Pagament a compte de l’IS
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 20/12/19 (473) HP, ret. i pag. a compte 3r Pag. a compte IS 1.250,00
n 20/12/19 (572) Bancs c/c vista, euros 3r Pag. a compte IS 1.250,00

A la finalització de l’exercici comptable es merita l’IS. Per tant, correspon efectuar el seu registre. Previ al seu registre, s’ha de determinar la quota de l’impost, que serà el resultat d’aplicar el tipus impositiu corresponent a la base imposable. El resultat comptable es considera la base imposable de l’IS. El compte on s’ha de recollir comptablement la quota de l’IS és el 630. Impost sobre beneficis.

El resultat comptable és la diferència entre els ingressos de l’exercici i les despreses necessàries por obtenir-los.

Quan es coneixen l’import de l’IS i els imports de les retencions i els pagaments a compte efectuats durant l’exercici, poden donar-se dues situacions:

  1. L’import de l’IS és superior al total de retencions i pagaments a compte durant l’exercici. En aquest cas, s’ha de reconèixer una obligació de l’empresa a favor de la Hisenda pública per la diferència. El registre comptable és:
    • Càrrec al compte 630. Impost sobre beneficis de l’import de la quota de l’impost
    • Abonament al compte 473. Hisenda pública, retencions i pagaments a compte del seu saldo
    • Abonament al compte 4752. Hisenda pública, creditora per IS de la part de la quota pendent de liquidació
  2. L’import de l’IS és inferior al total de retencions i pagaments a compte durant l’exercici. En aquest cas, s’ha de reconèixer un crèdit de la Hisenda pública a favor de l’empresa. El registre comptable és:
    • Càrrec al compte 630. Impost sobre beneficis de per l’import de la quota de l’impost
    • Càrrec al compte 4709. Hisenda pública, deutora per devolució d’impostos del crèdit a favor de l’empresa (excés de retencions i pagaments a comptes sobre la quota de l’IS)
    • Abonament al compte 473. Hisenda pública, retencions i pagaments a compte del seu saldo

Registre comptable de meritació de l'IS

Al final de l’exerici 2019, la societat FARMALET disposa d’aquesta informació:

  • Resultat comptable: 85.320 EUR
  • Tipus impositiu IS: 25%
  • Retencions i ingressos a compte de l’exercici: 3.850 EUR

La quota de l’impost serà:

Per tant, l’obligació de pagament a reconèixer a favor de la hisenda pública serà:

El registre comptable de FARMALET en el seu llibre diari per la meritació de l’IS serà:

Taula: Meritació de l’IS
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n1 31/12/19 (630) Impost sobre beneficis Meritació IS 2019 21.330,00
n1 31/12/19 (473) HP, ret. i pag. a compte Meritació IS 2019 3.850,00
n1 31/12/19 (47502) HP, creditora per IS Meritació IS 2019 17.480,00

Si el resultat de la societat FARMALET durant l’exercici 2019 fos de 13.420 EUR, la quota de l’IS seria:

En aquest cas, la societat FARMALET registraria en l’assentament de meritació de l’IS un crèdit al seu favor per import de . El registre comptable de FARMALET en el seu llibre diari per la meritació de l’IS seria:

Taula: Meritació de l’IS
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n1 31/12/19 (630) Impost sobre beneficis Meritació IS 2019 3.355,00
n1 31/12/19 (4709) HP, deutora per dev, d’impostos Meritació IS 2019 495,00
n1 31/12/19 (473) HP, ret. i pag. a compte Meritació IS 2019 3.850,00

Si en un exercici comptable el total de despeses meritades és superior al total d’ingressos meritats, el resultat comptable de l’exercici és de pèrdues. Aquestes pèrdues suposen una base imposable de l’impost de societats negativa que la legislació fiscal actual permet compensar amb bases imposables positives d’exercicis posteriors.

Una base imposable negativa suposa, en el moment de la seva compensació, una disminució de l’impost. Per tant, en el moment de meritació de la base imposable negativa es pot reconèixer el corresponent actiu per a l’impost diferit. Els comptes que el PGC disposa per a aquesta circumstància són els següents:

  • 4745. Crèdits per pèrdues a compensar de l’exercici
  • 6301. Impost diferit

El registre comptable és el següent:

  • Càrrec al compte 4745. Crèdits per pèrdues a compensar de l’exercici de l’import de la reducció de l’impost sobre beneficis a pagar en el futur.
  • Abonament com a contrapartida el compte 6301. Impost diferit.

Registre comptable de meritació de l'IS amb pèrdues

La societat KARANKA ha obtingut unes pèrdues de 35.470 EUR durant l’exerici 2019. El tipus impositiu de l’IS al qual està subjecta és del 25%.

La reducció de l’import sobre beneficis a pagar en els exercicis posteriors quan obtingui beneficis serà:

El registre comptable de KARANKA en el seu llibre diari per la meritació de l’IS de l’exerici 2019 és:

Taula: Meritació de l’IS amb pèrdues
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 31/12/19 (4745) Crèdits pèrd. com. exer. post. Meritació IS 2019 8.867,50
n 31/12/19 (6301) Impost diferit Meritació IS 2019 8.867,50

Retencions

Les retencions són quantitats que es detreuen al contribuent pel pagador de determinades rendes perquè està establert en la llei. Aquestes quantitats s’han d’ingressar a l’Administració tributària com a avançament de la quota de l’impost que el contribuent ha de pagar.

L’empresa és objecte d’operacions amb retencions per dues bandes:

Vegeu les retencions associades a les despeses de personal més endavant, en aquesta mateixa unitat.

  1. Les empreses tenen obligació de practicar retencions per la meritació de determinades rendes o servies. En aquests casos la retenció practicada per l’empresa suposa reconèixer una obligació de pagament a favor de la hisenda pública. Les operacions més habituals que suposen l’obligació de retenció són:
    • Meritació dels sous i salaris dels treballadors
    • Meritació de servies rebuts per part de professionals
    • Meritació en el lloguer d’immobles
  2. Les empreses són objecte de retenció per la meritació d’ingressos subjectes a retenció com, per exemple, els rendiments de capital mobiliari i immobiliari. En aquests casos, la retenció suposa per a l’empresa reconeixer un crèdit al seu favor que liquida en el moment de la meritció de l’impost al qual corresponguin les retencions.

Amb caràcter general, l’obligació de retenir neix en el moment en què se satisfan o abonen les rendes corresponents. En els rendiments de capital mobiliari l’obligació de retenir i ingressar a compte neix en el moment de l’exigibilitat dels rendiments o en el del seu pagament o lliurament, si és anterior. En cas de rendiments de capital mobiliari derivats de la transmissió, amortització o reemborsament d’actius financers, l’obligació neix en el moment de la transmissió, l’amortització o el reemborsament.

Consulteu els percentatges de retenció vigent a la pàgina web de l’Agència Tributària: bit.ly/1t589VQ.

El compte del PGC on s’han de recollir les retencions que l’empresa practica és el 4751. Hisenda pública, creditora per retencions practicades. El registre comptable per la recepció de serveis subjectes a retenció és el següent:

  • Càrrec al compte de despesa corresponent de l’import del servei rebut. Normalment és del sugbrup 62 de serveis exteriors.
  • Càrrec al compte 472. Hisenda pública, IVA suportat de les quotes d’IVA del servei rebut
  • Abonament al compte 4751. Hisenda pública, creditora per retencions practicades de l’import de la retenció practicada
  • Abonament al compte 410. Creditors per prestacions de serveis de l’import pendent de liquidació (import del servei + quota d’IVA - retenció)

Registre comptable de retencions practicades

L’empresa JASPER rep factura dels serveis d’assessoria d’un bufet d’advocats. El detall de la factura és el següent:

  • Data: 15 de març de 2019
  • Núm. fra.: 234/19
  • Servei facturats: 1.300 EUR
  • Quota d’IVA: 273 EUR
  • Retenció IRPF: 195 EUR
  • Total factura: 1.378 EUR

Amb la informació continguda en la factura l’empresa JASPER anota en el seu llibre diari el registre següent:

Taula: Meritació del servei rebut
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 15/03/19 (623) Serveis prof. ind. Servei assor. s/fra nº: 234/19 1.300,00
n 15/03/19 (472) HP, IVA suportat Servei assor. s/fra nº: 234/19 273,00
n 15/03/19 (4751) HP, cred. ret. pract. Servei assor. s/fra nº: 234/19 195,00
n 15/03/19 (410) Creditors prest. serv. Servei assor. s/fra nº: 234/19 1.378,00

El compte del PGC on s’han de recollir les retencions de les quals és objecte l’empresa és el 473. Hisenda pública, retencions i pagaments a compte. El registre comptable per la meritació d’ingressos objecte de retenció és el següent:

  • Càrrec al compte 473. Hisenda pública, retencions i pagaments a compte de l’import de la retenció practicada
  • Càrrec al compte on es recull el crèdit a favor de l’empresa o al compte del subgrup 57 de tresoreria corresponent si l’ingrés es cobra (ingrés - retenció).
  • Abonament al compte d’ingrés corresponent en funció de l’operació

Registre comptable de retencions rebudes

El 2 d’abril de 2019 l’entitat financera on l’empresa JASPER té obert un compte corrent li carrega al compte els interessos a favor de l’empresa corresponent a l’últim trimestre. L’import brut dels interessos és de 255 EUR subjectes a una retenció del 19%.

L’import de la retenció és:

El registre comptable que l’empresa JASPER anota en el seu llibre diari és:

Taula: Ingressos c./c. amb retenció
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 02/04/19 (572) Bancs c/c vista, euros Interessos c./c. 1r T 206,55
n 02/04/19 (473) HP, ret. i pag. a compte Interessos c./c. 1r T 48,45
n 02/04/19 (769) Altres igressos financers Interessos c./c. 1r T 255,00

Amb caràcter general, l’obligació de retenir neix en el moment en què se satisfan o abonen les rendes corresponents. En els rendiments de capital mobiliari l’obligació de retenir i ingressar a compte neix en el moment de l’exigibilitat dels rendiments o del seu pagament o lliurament, si és anterior. En el cas de rendiments de capital mobiliari derivats de la transmissió, amortització o reemborsament d’actius financers, l’obligació neix en el moment de la transmissió, l’amortització o el reemborsament. En els guanys patrimonials derivats de la transmissió o reemborsament d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva, quan es formalitza la transmissió o el reemborsament de les accions o participacions.

Personal de l’empresa

Els principals comptes del PGC que afecten les relacions de caràcter laboral són els següents:

  • 460. Bestretes de remuneracions. Lliuraments a compte de remuneracions al personal de l’empresa.
  • 465. Remuneracions pendents de pagament. Dèbits de l’empresa al personal pels sous i salaris, i indemnitzacions.
  • 471. Organismes de la Seguretat Social, deutors. Crèdits a favor de l’empresa dels diversos organismes de la Seguretat Social relacionats amb les seves prestacions socials.
  • 4751. Hisenda pública, creditora per retencions practicades. Import de les retencions tributàries efectuades pendents de pagament a la hisenda pública.
  • 476. Organismes de la Seguretat Social, creditors. Deutes pendents amb organismes de la Seguretat Social com a conseqüència de les seves prestacions.
  • 640. Sous i salaris. Remuneracions, fixes i eventuals, al personal de l’empresa.
  • 641. Indemnitzacions. Quantitats lliurades al personal de l’empresa per rescabalar-lo d’un dany o perjudici. S’hi inclouen específicament en aquest compte les indemnitzacions per acomiadament i jubilacions anticipades.
  • 642. Seguretat Social a càrrec de l’empresa. Quotes de l’empresa a favor dels organismes de la Seguretat Social per les diverses prestacions.

Bàsicament el suport documental per registrar les retribucions al personals és:

Els documents de la relació de liquidació de cotitzacions (RLC) i la relació nominal de treballadors (RNT) han substituït els antics TC1 i TC2, respectivament.

  • Rebut de salari: hi consta el detall de la remuneració especificant els diferents tipus de percepcions (salari base, variables, en espècie, indemnitzacions, complements…). També s’hi detallen les diferents retencions a càrrec del treballador a favor de la Seguretat Social i a la hisenda pública (IRPF).
  • Relació de liquidació de cotitzacions (RLC): mostra el pagament realitzat per l’empresa de la cotització mensual a la Seguretat Social dels treballadors acollits al règim general. També ha d’incloure un llistat de tots els treballadors que hagin liquidat durant el període. El termini per al pagament finalitza el dia 22 del mes següent al període de liquidació.
  • Relació nominal de treballadors (RNT): inclou tota la informació sobre les altes, les baixes i les bases de cotització de tots els treballadors de l’empresa donats d’alta durant aquest mes i informa dels que tenen dret a bonificació i/o deducció.
  • Model 111 de retencions i ingressos a compte: són els rendiments del treball i d’activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda. Per a les PIMES que no tinguin obligació d’efectuar mensualment l’autoliquidació es presenta en els vint primers dies naturals següents al trimestre natural.

La cronologia dels registres comptables de les operacions relacionades amb la meritació i la liquidació dels sous i salaris dels treballadors de l’empresa és la següent:

  1. Per les quantitats, si n’hi ha, a compte del sou lliurades als treballadors abans del final del període de meritació:
    • Càrrec al compte 460. Bestretes de remuneracions de l’import de l’acompte.
    • Abonament com a contrapartida al compte del subgrup 57 de tresoreria corresponent en funció de com es realitzi el pagament. Normalment és el compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros.
  2. Per la meritació del sou al final del període de liquidació (normalment mensual):
    • Càrrec al compte 640. Sous i salaris de l’import dels sous meritats.
    • Abonament al compte 460. Bestretes de remuneracions de l’import, si n’hi ha, dels acomptes ja liquidats.
    • Abonament al compte 4751. Hisenda pública, creditora per retencions practicades de l’import de les retencions a càrrec de l’IRPF practicades per l’empresa.
    • Abonament al compte 476. Organismes de la Seguretat Social, creditors de l’import de les obligacions dels treballadors amb la Seguretat Social corresponents al període de meritació (quota obrera).
    • Abonament al compte 465. Remuneracions pendents de pagament de l’import líquid pendent de liquidar als treballadors (sous, bestretes, retenció d’IRPF, quotes a la SS a càrrec dels treballadors).
  3. Per la meritació de la quota patronal a final de mes:
    • Càrrec al compte 642. Seguretat Social a càrrec de l’empresa de l’import de la quota patronal meritada.
    • Abonament com a contrapartida al compte 476. Organismes de la Seguretat Social, creditors.
  4. Per la liquidació als treballadors del salari:
    • Càrrec al compte 465. Remuneracions pendents de pagament per l’import liquidat.
    • Abonament com a contrapartida al compte del subgrup 57 de tresoreria corresponent en funció de com es realitzi el pagament. Normalment és el compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros.
  5. Per la liquidació a la Seguretat Social de les quotes obreres i patronal (document RLC):
    • Càrrec al compte 476. Organismes de la Seguretat Social, creditors de l’import de la quota obrera i quota patronal corresponent al perídoe de liquidació.
    • Abonament com a contrapartida al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros.
  6. Per la liquidació a Hisenda de les retencions d’IRPF, model 111:
    • Càrrec al compte 4751. Hisenda pública, creditors per retencions practicades de l’import de les retencions en concepte d’IRPF practicades.
    • Abonament com a contrapartida al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros.

Registre comptable de les despeses de personal

El 5 de març de 2019 l’empresa CALVADOS fa transferència bancària per import de 600 EUR a favor d’un dels seus treballadors a compte de la nòmina de març.

El registre comptable de l’empresa en el seu llibre diari és el següent:

Taula: Compte nòmina
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 05/03/19 (460) Bestretes de remun. Acompte nòmina març 600,00
n 05/03/19 (572) Bancs c/c vista, euros Acompte nòmina març 600,00

Al final del mes de març l’empresa CALVADOS disposa de la informació següent respcte de les despese de personal:

  • Total de sous i salaris: 12.780 EUR
  • RLC: 4.078 EUR (1.100 quota obrera + 2.978 quota patronal)
  • Model 111: 2.430 EUR

El registre comptable de CALVADOS, tenint en compte la informació indicada respecte de les despeses salarials del març, és el següent:

Taula: Meritació de despeses salarials
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n1 31/03/19 (640) Sous i salaris Meritació nòmina març 12.780,00
n1 31/03/19 (460) Bestretes de remun. Meritació nòmina març 600,00
n1 31/03/19 (4751) HP, cred. ret. pract. Meritació nòmina març 2.430,00
n1 31/03/19 (476) Org. SS, creditors Meritació nòmina març 1.100,00
n1 31/03/19 (465) Remun. pendents pag. Meritació nòmina març 8.650,00
n2 31/03/19 (642) SS càrrec de l’empresa Quota patronal març 2.978,00
n2 31/03/19 (476) Org. SS, creditors Quota patronal març 2.978,00

L’1 d’abril de 2019 CALVADOS liquida per transferència bancària als seu treballadors l’import pendent de la nòmina del mes de març. El pagament a les administracions públiques s’efectua l’últim dia del termini legal establert amb càrrec al compte corrent de l’empresa.

Els registres comptables de l’empresa CALVADOS en el llibre diari són:

Taula: Liquidació de despeses salarials
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n3 01/04/19 (465) Remun. pendents pag. Liquidació nòmina març 8.650,00
n3 01/04/19 (572) Bancs c/c vista, euros Liquidació nòmina març 8.650,00
n4 20/04/19 (4751) HP, cred. ret. pract. Liquidació mode l11 març 2.430,00
n4 20/04/19 (572) Bancs c/c vista, euros Liquidació mode l11 març 2.430,00
n5 22/04/19 (476) Org. SS, creditors Liquidació RLC març 4.078
n5 22/04/19 (572) Bancs c/c vista, euros Liquidació RLC març 4.078

Immobilitzat

Amb caràcter general, l’immobilitzat és aquell patrimoni empresarial que suposa drets o béns de caràcter permanent. Són elements patrimonials que l’empresa utilitza per al desenvolupament de la seva activitat. Al PGC hi ha els comptes destinats al seu registre al grup 2 d’actiu no corrent.

Atenent al PGC, bàsicament es distingeix entre:

  • Immobilitzacions intangibles (subgrup 20)
  • Immobilitzacions materials (subgrup 21)

Immobilitzacions materials

Segons el PCG, les immobilitzacions materials són elements de l’actiu tangibles, representats per béns mobles o immobles, excepte els que han de ser classificats com a inversions immobiliàries. Formen part de l’actiu no corrent del balanç i, per tant, són béns que romanen a l’empresa per un període superior a l’any.

El PGC recull l’immobilitzat material al subgrup 21, amb els comptes següents:

Consulteu a “Annexos” el Pla General de Comptabilitat.

  • 210. Terrenys i béns naturals
  • 211. Construccions
  • 212. Instal·lacions tècniques
  • 213. Maquinària
  • 214. Utillatge
  • 215. Altres instal·lacions
  • 216. Mobiliari
  • 217. Equips per a processos d’informació
  • 218. Elements de transport
  • 219. Altre immobilitzat material

Valoració inicial

Les normes de registre i valoració (NRV) 2a i 3a indiquen que l’immobilitzat es valorarà inicialment pel seu preu d’adquisició o cost de producció. Es permet la inclusió d’impostos indirectes només si no són recuperables. El preu d’adquisició és la suma de l’import facturat pel venedor (un cop deduïts els descomptes i rebaixes de tota mena) més les despeses addicionals fins a la posada en condicions de funcionament (esplanació, enderroc, transport, assegurances, instal·lació, etc.).

Els deutes originats per l’adquisició d’elements d’immobilitzat material es recullen en els comptes següents:

  • 173. Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini
  • 175. Efectes a pagar a llarg termini
  • 523. Proveïdors d’immobilitzat a curt termini
  • 525. Efectes a pagar a curt termini

El registre comptable de l’adquisició de l’immobilitzat és el següent:

  • Càrrec al compte d’immobilitzat corresponent al bé que s’adquireixi pel seu preu d’adquisició o cost de producció.
  • Càrrec al compte 472. Hisenda pública, IVA suportat de la quota d’IVA corresponent a l’immobilitzat adquirit.
  • Abonament al compte 173. Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini del deute pendent de liuqidar amb venciment superior a l’any.
  • Abonament al compte 523. Proveïdors d’immobilitzat a curt termini del deute pendent de liquidar amb venciment igual o inferior a l’any.
  • Abonament al compte del subgrup 57 de tresoreria corresponent en funció del mètode de pagament dels imports liquidats al comptat.

Adquisició d'immobilitzat

L’empresa Cent Passos adquireix una maquinària per incorporar al seu procés de producció. L’import de la factura de compra és el següent:

  • Data: 1 de juliol de 2019
  • Núm. fra.: 231/19
  • Import de la màquina: 45.000 EUR (+ IVA 21%)
  • Despeses d’instal·lació: 1.200 EUR (+ IVA 21%)
  • Quota d’IVA: 9.702
  • Total factura: 55.902 EUR
  • Condicions: 10% al comptat mitjançant xec i la resta en 36 pagaments mensuals d’igual import

El tranport de la maquinària des de la seu del proveïdor fins a les instal·lacions de Cent Passos va a càrrec de l’empresa compradora. Se n’encarrega l’empresa Transports Lluc, que factura el 3 de juliol de 2019 450 EUR (més IVA) pel servei.

Els imports corresponents al pagament al comptat i les mensualitats a liquidar al proveïdor són els següents:

  • Total facturat pel proveïdor:
  • Pagament al comptat amb xec bancari:
  • Import ajornat a llarg termini:
  • Import ajornat a curt termini:

Els registres comptables de l’empresa Cent Passos en el llibre diari per l’adquisiicó de la maquinària són:

Taula: Adquisició d’immobilitzat
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 01/07/19 (213) Maquinària Adq. maquinària s/fra núm. 231/19 46.200,00
n 01/07/19 (472) HP, IVA suportat Adq. maquinària s/fra núm. 231/19 9.702,00
n 01/07/19 (173) Proveïdors d’imm ll/t Adq. maquinària s/fra núm. 231/19 33.541,20
n 01/07/19 (523) Proveïdors d’imm c/t Adq. maquinària s/fra núm. 231/19 16.770,60
n 01/07/19 (572) Bancs c/c vista, euros Adq. maquinària s/fra núm. 231/19 5.590,20
n1 03/07/19 (213) Maquinària Transport adq. maquinària 450,00
n1 03/07/19 (472) HP, IVA suportat Transport adq. maquinària 94,50
n1 03/07/19 (410) Creditors prest. serv. Transport adq. maquinària 544,50

El preu d’adquisició de la maquinària serà el que es mostra en la taula:

Taula: Preu d’adquisició
ConcepteImport
Import de la maquinària 45.000,00
Despeses d’instal·lació 1.200,00
Transport 450,00
Preu d’adquisició 46.650,00

El saldo del llibre major del compte 213. Maquinària mostra el preu d’adquisició de la maquinària:

Taula: Llibre major 213. Maquinària
Núm. ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
n 01/07/19 Adq. maquinària s/fra núm. 231/19 46.200,00 46.200,00
n1 03/07/19 Transport adq. maquinària 450,00 46.650,00

Totes les despeses destinades al sosteniment (reparació, conservació i renovació) de l’immobilitzat es consideren despeses de l’exercici, i únicament s’incorporen a l’actiu com a major valor del bé, sempre que suposin un augment de la seva capacitat, productivitat o allargament de la vida útil i sempre que sigui possible conèixer o estimar raonablement el valor comptable dels elements reemplaçats, si hi ha substitució.

El registre comptable d’aquest tipus de despeses és el següent:

  • Càrrec al compte 622. Reparacions i conservació de l’import del servei facturat
  • Càrrec al compte 472. Hisenda pública, IVA suportat de la quota d’IVA del servei facturat
  • Abonament al compte 410. Creditors per prestació de serveis del total facturat pel servei

Despeses de reparacions i conservacions

L’empresa ColorPlus factura el 12 d’abril de 2019 a l’empresa Lingosa 1.200 EUR més IVA per treballs de pintura a les instal·lacions de Lingosa.

L’empresa Lingosa registra en el llibre diari el següent assentament pel servi facturat:

Taula: Despeses de reparacions i conservacions
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 12/04/19 (622) Reparacions i con. Treballs de pintura 1.200,00
n 12/04/19 (472) HP, IVA suportat Treballs de pintura 252,00
n 12/04/19 (410) Creditors prest. serv. Treballs de pintura 1.452,00

Immobilitzacions intangibles

Les immobilitzacions intangibles són actius no monetaris susceptibles de valoració econòmica. Es diferencia de l’immobilitzat material fonamentalment per no tenir substància física, encara que estan representades per documents o inscripcions en registres públics com és el cas de les patents.

Aquest tipus d’immobilitzat es materialitza en un dret derivat d’un document legal. Per exemple, una marca, una patent, etc. En altres casos, s’originen com a conseqüència d’inversions de l’empresa i que es poden materialitzar si tenen èxit en una propietat industrial.

Pot haver-hi un altre tipus d’intangibles generats per l’empresa però que davant de la dificultat de ser valorats de manera fiable no poden ser donats d’alta en el balanç, com és el cas del valor de la cartera de clients.

El PGC recull l’immobilitzat intangible al subgrup 20, amb els comptes següents:

  • 200. Investigació
  • 201. Desenvolupament
  • 202. Concessions administratives
  • 203. Propietat industrial
  • 204. Fons de comerç
  • 205. Drets de traspàs
  • 206. Aplicacions informàtiques
  • 209. Avançaments per a immobilitzacions intangibles

Reconeixement

D’acord amb les normes de registre i valoració del PGC, a més de complir la definició d’actiu (recursos controlats econòmicament per l’empresa resultants de successos passats dels quals s’espera que l’empresa obtingui beneficis o rendiments econòmics en el futur) i els criteris de registre i reconeixement del marc conceptual, per ser reconeguts inicialment cal que compleixin el criteri d’identificabilitat.

Complir el criteri d’identificabilitat implica que un actiu intangible, com que no té aparença física, compleixi algun dels dos requisits següents:

  • Ha de ser separable de l’empresa (que es pugui vendre, cedir o lliurar per a la seva explotació, arrendament o intercanvi).
  • Ha de sorgir de drets legals o contractuals.

Valoració inicial

Els criteris de valoració de l’immobilitzat intangible es recullen en les normes de registre i valoració (NRV) 5a i 6a del PGC. La norma 5a estableix la valoració inicial i posterior, mentre que en la norma 6a es regulen les normes particulars sobre l’immobilitzat intangible. Inicialment es reconeix l’immobilitzat intangible, igual que l’immobilizat material, pel seu preu d’adquisició o cost de producció. El reconeixement compatble dels dèdits originats per l’adquisició d’elements d’immobilitzat intangible són els mateixos que per a l’immobilitzat material.

El registre comptable de l’adquisició de l’immobilitzat intangible és el mateix que el de l’immobilitzat material:

  • Càrrec al compte d’immobilitzat intangible pel preu d’adquisició o cost de producció
  • Càrrec al compte 472. Hisenda pública, IVA suportat de la quota d’IVA corresponent a l’immobilitzat adquirit
  • Abonament al compte 173. Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini de deute pendent de liquidació amb venciment superior a l’any
  • Abonament al compte 523. Proveïdors d’immobilitzat a curt termini del deute pendent de liquidació amb venciment igual o inferior a l’any
  • Abonament al compte del subgrup 57 de tresoreria corresponent en funció del mètode de pagament dels imports liquidats al comptat

Amortització de l’immobilitzat

Des del punt de vista comptable, l’amortització de l’immobilitzat és la representació comptable de la pèrdua de valor o la depreciació de caràcter irreversible que experimenta l’actiu no corrent.

La depreciació és la pèrdua de valor que pateix l’immobilitzat per diferents causes:

  • Envelliment funcional, originat per la seva utilització.
  • Envelliment físic, originat pel transcurs del temps independent de la seva utilització.
  • Envelliment econòmic o obsolescència, originat per les possibles innovacions tecnològiques.

Atenent les diferents causes de depreciació, l’immobilitzat s’ha d’amortitzar des del moment que està en condicions d’entrar en funcionament, és a dir, des del moment en què l’immobilitzat està en condicions de generar ingressos mitjançant la seva utilització en l’activitat empresarial.

Tots els elements d’immobilitzat intangible i material s’amortitzen, excepte els elements patrimonials recollits al compte 210. Terrenys i béns naturals, ja que s’estima que aquests elements amb caràcter general no pateixen cap tipus de depreciació.

Per registrar l’amortització el PGC opta pel denominat mètode indirecte, que consisteix a reflectir la quantia anual de la depreciació soferta per l’actiu carregant un compte de despesa.

Els comptes que intervenen en el registre comptable són:

  • 280. Amortització acumulada de l’immobilitzat intangible
  • 281. Amortització acumulada de l’immobilitzat material
  • 680. Amortització de l’immobilitzat intangible
  • 681. Amortització de l’immobilitzat material

Els comptes 280. Amortització acumulada de l’immobilitzat intangible i 281. Amortització acumulada de l’immobilitzat material solen desglossar-se en subcomptes per identificar l’amortització acumulada de cada element d’immobilitzat de l’empresa.

Per calcular l’import de la quota d’amortització s’han de determinar els conceptes següents:

  • Preu d’adquisició: import pel qual es va donar d’alta l’element en la comptabilitat.
  • Valor residual: import que, en el moment d’adquisició, s’estima que l’empresa podria obtenir per la seva venda o una altra forma de disposició, una vegada deduïts els costos estimats per a la venda al final de la seva vida útil.
  • Base amortitzable: import total a imputar com a despesa durant la vida útil de l’actiu. S’obté per diferència entre el preu d’adquisició i el valor residual.
  • Vida útil: període de temps durant el qual l’empresa espera utilitzar l’actiu amortitzable.
  • Quota d’amortització anual: import de la depreciació anual de l’actiu que haurà de registrar-se.
  • Mètode de càlcul de la quota anual d’amortització: existeixen múltiples mètodes per al càlcul de la quota anual d’amortització. Vegeu-ne dos:
    • Amortització constant o lineal: suposa que el bé es deprecia de manera homogènia i consisteix a distribuir la base amortitzable de l’actiu entre els anys de vida útil estimada:
    • Amortització variable tecnicofuncional: suposa que l’actiu es deprecia en funció de l’ús que es realitzi i no del temps recorregut. Per tant, a major ús major quota d’amortització. La vida útil de l’actiu s’expressa en unitats i no en temps (unitats de producte, hores de funcionament, quilòmetres recorreguts, etc.)

El registre comptable de l’amortització de l’immobilitzat és el següent:

  • Càrrec al compte 680. Amortització de l’immobilitzat intangible o al compte 681. Amortització de l’immobilitzat material, en funció de si es tracta d’un immobilitzat intangible o material, de l’import de la dotació de l’exercici.
  • Abonament com a contrapartida al compte d’amortització acumulada de l’element d’immobilitzat corresponent.

Amortització de l'immobilitzat

Respecte dels elements d’immobilitzat de l’empresa Tecnolar, disposem de la informació següent:

Element d’immobilitzat Preu d’adquisició Data d’adquisició Vida útil Valor residual
Programari informàtic de gestió 950 15/09/16 5 anys nul
Ordinadors per a la gestió empresarial 4.300 15/09/16 5 anys nul
Vehicle per a la distribució de productes 24.500 01/07/19 500.000 Km 1.500

El mètode d’amortització de Tecnolar per a l’amortització de l’immobilitzat és el constant per al programari i els ordinadors, i el tecnicofuncional per al vehicle. Durant l’exercici 2019 el vehicle ha recorregut 54.730 km.

Les quotes d’amortització de l’immobilitzat són les següents:

  • Programari:
  • Ordinadors:
  • Vehicle:

L’empresa Tecnolar registra en el llibre diari el següent assentament per a la dotació d’amortitzacions de l’exerici 2019:

Taula: Dotació amortització
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 31/12/19 (680) Amort. imm. intangible Amortització 2019 190,00
n 31/12/19 (681) Amort. imm. material Amortització 2019 3.377,58
n 31/12/19 (2806) A.A. aplicacions infor. Amortització 2019 190,00
n 31/12/19 (2817) A.A. equips proc. infor. Amortització 2019 860,00
n 31/12/19 (2818) A.A. elem. transport Amortització 2019 2.517,58

Deteriorament de valor de l'immobilitzat

A més de la pèrdua de valor de caràcter irreversible que pateix l’immobilitzat, aquest també pot ser objecte de pèrdues de valor reversibles, és a dir, pèrdues de valor no definitives. El PGC diu que es produeix una pèrdua per deteriorament d’un element (en aquest cas, un immobilitzat) quan el seu valor comptable supera el seu valor recuperable. L’import recuperable és el major dels dos imports següents:

  • Valor raonable – cost de venda. El valor raonable és l’import pel qual pot ser intercanviat un actiu o liquidat un passiu entre parts degudament informades que facin la transacció en condicions d’independència mútua, sense pressions. Pot ser un valor fiable de mercat o un producte de determinades tècniques reconegudes de valoració.
  • Valor en ús. El valor en ús és el valor actual dels fluxos d’efectiu esperats, mitjançant la seva utilització en el curs normal del negoci, actualitzats a un tipus de descompte adequat ajustat als riscos específics.

L’estimació dels deterioraments i el seu registre s’ha d’efectuar al tancament de cada exercici comptable.

La diferència entre els deterioraments de l’immobilitzat i les amortitzacions és que les pèrdues registrades com a amortitzacions són pèrdues definitives, mentre que en les pèrdues registrades com a deteriorament existeix la possibilitat de revertir-les si l’element d’immobilitzat recupera el seu valor.

El reconeixement d’un deteriorament sobre un immobilitzat suposa un ajustament en la seva quota d’amortització anual. El seu valor comptable és inferior i, per tant, la seva base d’amortització pendent és inferior a l’existent amb anterioritat al registre del deteriorament de valor.

Els comptes per al registre de deterioraments són:

  • 290. Deteriorament del valor de l’immobilitzat intangible
  • 291. Deteriorament del valor de l’immobilitzat material
  • 690. Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat intangible
  • 691. Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat material
  • 790. Reversió de deteriorament de l’immobilitzat intangible
  • 791. Reversió de deteriorament de l’immobilitzat material

Igual que passa amb els comptes d’amortització acumulada, els comptes 290. Deteriorament del valor de l’immobilitzat intangible i 291. Deteriorament del valor de l’immobilitzat material solen desglossar-se en subcomptes per identificar el deteriorament de cada element d’immobilitzat de l’empresa.

El registre comptable de deterioraments és el seguent:

  • Càrrec al compte 690. Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat intangible o 691. Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat material, en funció de si es tracta d’un immobilitzat intangible o material, de l’import del deteriorament estimat.
  • Abonament com a contrapartida al compte de deteriorament de l’element d’immobilitzat corresponent.

Deteriorament de l'immobilitzat

L’empresa FITOSA disposa d’un terreny que figura al seu balanç per import de 23.600 EUR al tancament de l’exerici 2018. El seu valor recuperable en aquesta data és de 19.900 EUR.

L’import de deteriorament del terreny serà:

El registre comptable de l’empresa FITOSA en el seu llibre diari és el següent:

Taula: Deteriorament d’immobilitzat
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 31/12/18 (691) Pèrdues det. imm. mat. Deteriorament terreny 3.700,00
n 31/12/18 (2911) Det. valor terr. i béns nat. Deteriorament terreny 3.700,00

Si deixen d’existir les circumstàncies del deteriorament de l’immobilitzat, s’haurà de comptabilitzar la seva reversió. El registre comptable serà el següent:

  • Càrrec al compte de deteriorament de l’element d’immobilitzat corresponent per l’import de la reversió.
  • Abonament com a contrapartida al compte 790. Reversió de deteriorament de l’immobilitzat intangible o 791. Reversió de deteriorament de l’immobilitzat material, en funció de si es tracta d’un immobilitzat intangible o material, de l’import del deteriorament estimat.

Reversió de deteriorament d'immobilitzat

A data de tancament de l’exercici 2019 el valor recuperable del terreny de què disposa l’empresa FITOSA és de 32.500 EUR.

Com que el valor pel qual figura el terreny en la comptabilitat de l’empresa és de 23.600 EUR, el valor recuperable de l’immobilitzat és superior al seu valor comptable i, per tant, s’ha de fer la reversió del deteriorament existent.

El registre comptable de l’empresa FITOSA en el seu llibre diari és el següent:

Taula: Reversió deteriorament d’immobilitzat
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 31/12/19 (2911) Det. valor terr. i béns nat. Reversió det. terreny 3.700,00
n 31/12/19 (791) Reversió det. imm .mat. Reversió det. terreny 3.700,00

Baixa d'elements de l’immobilitzat

Pot passar que abans d’arribar al final de la vida útil d’un immobilitzat l’empresa decideixi vendre’l. En aquest cas s’ha de reconèixer un dret de cobrament i, per altra banda, reconèixer també una pèrdua o un benefici per la seva venda. Els comptes que s’utilitzen són els següents:

  • 252. Crèdits a llarg termini per la venda d’immobilitzat
  • 543. Crèdits a curt termini per la venda d’immobilitzat
  • 670. Pèrdues procedents de l’immobilitzat intangible
  • 671. Pèrdues procedents de l’immobilitzat material
  • 770. Beneficis procedents de la venda d’immobilitzat intangible
  • 771. Beneficis procedents de la venda d’immobilitzat material

Per determinar el benefici o la pèrdua procedent de la venda de l’operació s’ha de comparar el valor comptable de l’immobilitzat en el moment de la venda i el preu de venda. El valor comptable és el seu valor en llibres, és a dir, l’import pel qual es va reconèixer la seva adquisició menys la seva amortització acumulada fins a la data de la seva venda. També cal tenir en compte qualsevol deteriorament registrat associat a l’immobilitzat en venda. S’ha de reconèixer un benefici si el valor comptable és inferior al preu de venda i s’ha de reconèixer una pèrdua si el valor comptable és superior al preu de venda.

Valor comptable (VC) = preu d’adquisició - amortització acumulada - deteriormanent de l’immobilitzat

  • Si VC < preu de venda de l’immobilitzat: reconeixement d’un benefici
  • Si VC > preu de venda de l’immobilitzat: reconeixement d’una pèrdua

El registre comptable per la baixa de l’immobilitzat és el següent:

  • Càrrec pel seu saldo al compte d’amortització acumulada de l’immobilitzat que s’està donant de baixa.
  • Càrrec pel seu saldo, si n’hi ha, al compte de de deteriorament de valor de l’immobilitzat que s’està donant de baixa.
  • Càrrec, si la baixa suposa el reconeixement d’una pèrdua, al compte 670. Pèrdues procedents de l’immobilitzat intangible o 671. Pèrdues procedents de l’immobilitzat material, en funció del tipus d’immobilitzat que sigui, de l’import de la pèrdua.
  • Càrrec als comptes 253. Crèdits a llarg termini per la venda d’immobilitzat i 543. Crèdits a curt termini per la venda d’immobilitzat dels crèdita a favor de l’empresa amb venciment respectivament superiors o inferiors a l’any.
  • Abonament del preu d’adquisició al compte d’immobilitzat motiu de la baixa.
  • Abonament al compte 477. Hisenda pública, IVA repercutit de la quota d’IVA corresponent al preu de venda.
  • Abonament, si la baixa suposa el reconeixement d’un benefici, al compte 770. Beneficis procedents de la venda d’immobilitzat intangible o 771. Beneficis procedents de la venda d’immobilitzat material, en funció del tipus d’immobilitzat que sigui, de l’import del benefici.

Si la baixa de l’immobilitzat es produeix per causes extraordinàries, la pèrdua es registra al compte 678. Pèrdues excepcionals.

Baixa per venda d'immobilitzat

L’empresa MALPASA vol vendre part de la maquinària que utilitza en el seu procés productiu. Les dades de l’operació són les següents:

  • Data de venda: 1 de juliol de 2019.
  • Preu d’adquisició de la maquinària: 18.910 EUR
  • Data d’adquisició: 1 de setembre de 2015
  • Vida útil estimada: 10 anys
  • Valor residual estimat: 1.250 EUR
  • Amortització acumulada a data d’inici de l’exerici 2019: 5.886,67 EUR
  • Preu de venda: 15.200 EUR + IVA 21%
  • Condicions: 18 pagamaments d’igual import

El primer que s’ha de calcular és el valor comptable de la maquinària a data de l’operació de venda:

L’amortització acumulada en data de l’operació és l’amortització a data de l’inici de l’exerici més la coresponent a la de l’exercici 2019 (des de l’1 de gener fins la data de venda: 6 mesos):

El valor comptables queda:

Comparant el preu de venda amb el valor comptable s’obté el resultat de l’operació:

Respecte del crèdit que s’ha de reconèixer per la venda de la maquinària, una part serà a curt termini (12 mesos) i l’altra part serà a llarg terminia (8 mesos):

El registre comptable de l’empresa MALPASA en el llibre diari per la venda de la maquinària serà:

Taula: Venda d’immobilitzat
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 01/07/19 (681) Amort. imm. material Amortització 2019 883,00
n 01/07/19 (2813) A.A. maquinària Amortització 2019 883,00
n1 01/07/19 (2813) A.A. maquinària Venda maquinària 6.769,67
n1 01/07/19 (253) Crèdits ll/t venda d’imm. Venda maquinària 6.130,67
n1 01/07/19 (543) Crèdits c/t venda d’imm. Venda maquinària 12.261,33
n1 01/07/19 (213) Maquinària Venda maquinària 18.910,00
n1 01/07/19 (477) HP, IVA repercutit Venda maquinària 3.192,00
n1 01/07/19 (771) Beneficis proc. venda imm. mat. Venda maquinària 3.059,67

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats