Resum

La càrrega econòmica de l’IVA recau sobre el consumidor final. Per tant, les quotes suportades per empresaris i professionals, sempre que tinguin la condició de ser deduïbles, suposen un dret d’empresaris i professionals enfront de la Hisenda Pública. El compte 472. Hisenda Pública, IVA suportat és un compte d’actiu, ja que representa un dret.

En l’aplicació de l’IVA a empresaris i professionals es distingeixen dos aspectes:

  • Per les seves vendes o prestacions de serveis, empresaris i professionals repercuteixen als adquirents les quotes d’IVA corresponents a l’obligació d’ingressar-les al Tresor.
  • Per les seves adquisicions, empresaris i professionals suporten quotes que tenen dret a deduir, sempre que compleixin amb els requisits establerts legalment, en les declaracions-liquidacions periòdiques.

La meritació de les quotes d’IVA suportades determina el seu registre comptable. La data de factura és utilitzada generalment per al registre comptable de les operacions.

Des del punt de vista comptable, no hi ha cap diferència a l’hora de registrar operacions subjectes a diferents tipus d’IVA en desglossar o no el compte d’IVA suportat, ja que independentment dels desglossament el saldo del compte 472. Hisenda Pública, IVA suportat és el recull de saldos dels diferents subcomptes en què està desglossat.

El PGC estableix que cal registrar al compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit les quotes d’IVA meritat amb motiu del lliurament de béns o de la prestació de serveis i d’altres operacions compreses en el text legal. Atenent a la definició que el PGC fa del compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit, s’observa que el compte representa l’element patrimonial corresponent a les quotes d’IVA que empresaris i professionals traslladen al destinatari de l’operació, quotes que mitjançant les autoliquidacions que empresaris i professionals han de presentar periòdicament s’han d’ingressar a la hisenda pública. És un compte de passiu, ja que l’element patrimonial que representa és una obligació.

Igual que amb el compte d’IVA suportat, el compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit pot desglossar-se en tants subcomptes com calgui per registrar els diferents tipus d’IVA i/o diferents tipus d’operacions de les quals empresaris i professionals són subjectes passius.

A la finalització de cada període de liquidació (mensual o trimestral) empresaris i professionals han de presentar una declaració-liquidació d’IVA que inclogui tota la informació de les activitats realitzades. Aquestes declaracions-liquidacions es practiquen restant de les quotes d’IVA meritades, és a dir, les quotes d’IVA repercutides, les deduccions de les quotes d’IVA suportades i legalment deduïbles.

La meritació de la liquidació d’IVA de cada període es produeix l’últim dia del període. En liquidacions trimestrals, el registre comptable és el 31 de març, el 30 de juny, el 30 de setembre i el 31 de desembre, respectivament per al primer, segon, tercer i quart període de liquidació de cada exercici. En el cas de liquidacions mensuals, la data de registre és la de l’últim dia de cada mes.

El PGC defineix les existències com els béns en possessió de l’empresa destinats a ser venuts en el curs normal de l’explotació, o en procés de producció o en forma de materials o subministraments per ser consumits en el procés de producció o en la prestació de serveis.

Hi ha tres procediments per al registre comptable del moviment de magatzem d’existències:

  1. Procediment administratiu
  2. Procediment especulatiu
  3. Procediment de desglossament dels comptes d’existències

El preu d’adquisició inclou l’import facturat pel venedor després de deduir qualsevol descompte, rebaixa en el preu o altres partides similars, així com els interessos incorporats al nominal dels dèbits. S’hi afegeixen totes les despeses addicionals que es produeixen fins que els béns estan situats per a la seva venda: transports, aranzels de duanes, assegurances i uns altres directament atribuïbles a l’adquisició de les existències.

Els costos de transport de compres, independentment que siguin facturats o no pel mateix proveïdor de les existències, suposen un major valor de les existències adquirides.

Qualsevol tipus de descompte o rebaixa en el preu facturat conjuntament amb les existències suposa menor valor de les existències adquirides i, per tant, un menor import a carregar al compte de despesa. Qualsevol descompte o circumstància produïda amb posterioritat a la facturació que suposi una minoració del valor de les existències s’ha de registrar en els comptes específics que per a tal fi disposa el PGC.

Qualsevol tipus de descompte posterior a la factura d’una compra suposa una disminució del preu de compra inicialment pactat. Aquesta modificació suposa una variació de la base imposable de l’operació a efectes d’IVA. La modificació de la base imposable de l’operació suposa també, necessàriament, una modificació de la quota d’IVA suportat, ja que és el resultat d’aplicar a la base imposable el tipus impositiu que correspongui legalment. Aquesta variació suposa haver de realitzar l’ajust comptable necessari perquè els registres comptables mostrin l’import correcte de l’IVA suportat deduïble de l’operació de compra.

La Llei d’IVA estableix que quan en una operació s’originen pagaments anticipats anteriors al lliurament del bé o la prestació del servei, l’IVA es merita en el moment del cobrament de cada pagament anticipat excepte en les adquisicions intracomunitàries, en les quals no es merita l’IVA quan es fan pagaments anticipats a l’adquisició. Comptablement, la meritació d’IVA per a pagaments anticipats suposa l’anotació en l’assentament corresponent d’un apunt on es carregui al compte 472. Hisenda Pública, IVA suportat la quota corresponent.

En els casos en què els envasos i/o embalatges que acompanyen els productes tenen valor i utilitat independent, no formen part del preu d’adquisició i s’utilitzen comptes comptables específics per al seu registre. El compte 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors recull l’import d’envasos i embalatges amb facultat de devolució carregats en factura pels proveïdors.

En una operació intracomunitària de béns l’empresa que efectua la venda ha d’emetre una factura sense repercussió de l’IVA del seu país. L’empresa compradora és qui ha d’autorepercutir-se l’IVA del territori d’aplicació de l’impost.

El sistema comptable d’una empresa s’ha de realitzar utilitzant la seva moneda funcional. El PGC, en la seva norma 11 de registre i valoració, indica que “la moneda funcional és la moneda de l’entorn econòmic principal en el qual opera l’empresa. Es presumirà, excepte prova en contrari, que la moneda funcional de les empreses domiciliades a Espanya és l’euro”.

Les operacions de compra en moneda estrangera estan normalment associades a les importacions. La Llei d’IVA estableix que les importacions estan subjectes a l’impost. Ara bé, la liquidació de les quotes d’IVA de les importacions no s’ha de fer a les empreses a les quals s’efectua la compra i, per tant, a l’hora de reconèixer el deute pendent en moneda estrangera únicament cal tenir en compte l’import de les mercaderies facturades.

A la finalització de l’exercici comptable s’han de fer els ajustos necessaris per aconseguir que els comptes del grup 3 d’existències reflecteixin el valor real del valor de béns al magatzem a data de tancament. Aquest ajust es registra mitjançant la regularització d’existències.

Quan es tracta d’assignar valor a béns concrets que formen part d’un inventari de béns intercanviables entre si, s’adopta amb caràcter general el mètode del preu mitjà o cost mitjà ponderat. El mètode FIFO és acceptable i pot adoptar-se si l’empresa ho considera més convenient per a la seva gestió. S’utilitza un únic mètode d’assignació de valor per a totes les existències que tinguin una naturalesa i un ús similars.

Entre els principis comptables hi ha el principi de prudència, que indica que cal ser prudent en les estimacions i valoracions en condicions d’incertesa. L’aplicació d’aquest principi exigeix la correcció valorativa de les existències quan hi apareix un deteriorament de valor, malgrat que aquest deteriorament sigui reversible. Atenent al contingut de l’apartat 4 de la norma de registre i valoració 10, es poden distingir entre les possibles pèrdues de valor de les existències les de caràcter reversible o irreversible. Les pèrdues de valor de caràcter irreversible suposen una minoració del valor de les existències finals i, per tant, queden reflectides en la comptabilitat de l’empresa mitjançant el registre de la regularització d’existències.

Els comptes d’ingressos tenen naturalesa creditora i, per tant, el seu saldo és creditor. A la finalització de l’exercici, en el registre comptable de la regularització d’ingressos i despeses tots els comptes del gup 7 amb saldo creditor es carreguen pel seu saldo al compte 129. Resultat de l’exercici. En cas de comptes del grup 7 amb saldo deutor, en el registre de la regularització d’ingressos i despeses s’abonen pel seu saldo carregat al compte 123. Resultat de l’exercici.

Els ingressos es classifiquen en dos grans grups:

  1. Ingressos d’explotació
    • Ingressos procedents de la venda de productes i/o prestació de serveis que són l’objecte principal de l’activitat de l’empresa.
    • Altres ingressos d’explotació, com són els procedents del seu immobilitzat, les subvencions, donacions, llegats i altres ingressos de gestió.
  2. Ingressos financers, generats pel rendiment en forma de plusvàlues, dividends i interessos d’inversions financeres o dipòsits bancaris en comptes corrents dels quals és titular l’empresa.

Al compte 430. Clients es registren els crèdits amb compradors de mercaderies i altres béns definits en el grup 3, així com amb els usuaris dels serveis prestats per l’empresa, sempre que constitueixin una activitat principal.

Quan les vendes porten associades despeses de transport com un servei prestat per l’empresa venedora, poden donar-se dues situacions:

  1. Les despeses de transport no figuren desglossades en la factura de venda. En aquest cas, el preu de venda inclou el servei de transport i el seu registre s’ha de realitzar al compte d’ingrés que correspongui en funció del tipus d’existència venuda.
  2. Les despeses de transport figuren desglossades en la factura de venda. En aquest cas, atenent a la norma 14 de registre i valoració, que indica que “amb la finalitat de comptabilitzar els ingressos atès el fons econòmic de les operacions, pot ocórrer que els components identificables d’una mateixa transacció hagin de reconèixer-se aplicant criteri diversos com una venda de béns i els serveis annexos”, en el registre de la venda s’identifica en un compte separat al de les existències venudes l’import del servei de transport. Si aquest servei de transport forma part de l’activitat principal de l’empresa, s’ha de registrar al compte 705. Prestació de serveis. Si, pel contrari, aquest servei de transport és prestat de manera ocasional i sense formar part de l’activitat principal de l’empresa, s’ha de registrar al compte 759. Ingressos per serveis diversos.

A l’hora de registrar una venda o la prestació d’un servei, l’import pel qual s’ha de reconèixer l’ingrés als comptes del grup 7 corresponents s’ha de minorar per qualsevol tipus de descompte inclòs en factura. Qualsevol descompte o circumstància produïda amb posterioritat a la facturació de les existències venudes i/o la prestació de serveis que suposi una minoració de l’ingrés prèviament registrat, s’ha de registrar als comptes específics que per a tal ti disposa el PGC.

Qualsevol tipus de descompte posterior a la factura d’una venda i/o prestació de servei suposen una disminució del preu inicialment pactat. Aquesta modificació suposa una variació de la base imposable de l’operació a efectes d’IVA. La modificació de la base imposable de l’operació suposa també una modificació de la quota d’IVA repercutida, ja que aquest és el resultat d’aplicar a la base imposable el tipus impositiu que correspongui legalment. Aquesta variació suposa haver de realitzar l’ajust comptable necessari perquè els registres comptables mostrin l’import correcte de l’IVA repercutit de l’operació de venda i/o prestació de servei.

El compte 438. Bestretes de clients recull els lliuraments de clients, normalment en efectiu, en concepte d’acompte de subministraments futurs. Comptablement, la meritació d’IVA per a cobraments anticipats suposa efectuar en l’assentament corresponent un apunt on s’aboni al compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit la quota corresponent.

Quan els envasos i embalatges que l’empresa factura en les seves vendes tenen la capacitat de ser retornats, el seu tractament comptable és diferent. El registre comptable de la facturació d’aquest tipus d’envasos i embalatges amb capacitat de ser retornats en operacions de vendes és anàleg al de les operacions de compra, però vist des del punt de vista de l’empresa venedora. L’import del valor dels envasos i embalatges amb facultat de ser retornats facturats en operacions de venda s’ha de registrar al compte 437. Envasos i embalatges a retornar pels clients.

Un lliurament intracomunitari de béns consisteix en el lliurament de béns expedits o transportats des de la Península o les Illes Balears fins a altres estats membres de la UE diferents d’Espanya. Una exportació consisteix en el lliurament de béns expedits o transportats des de la Península o les Illes Balears fins altres Estats no membres de la UE. Els lliuraments intracomunitaris i les exportacions de béns són operacions subjectes i exemptes de l’IVA. L’exempció d’IVA suposa que no tindrà incidència en el règim de deduccions de l’IVA suportat, ja que són exempcions plenes, que permeten deduir-se l’IVA suportat en les adquisicions relacionades amb les operacions exemptes sempre que es reuneixin els requisits per a la deducció.

Les vendes en moneda estrangera s’han de registrar comptablement i convertir a euros l’import de la moneda estrangera. El tipus de canvi per a la conversió és el corresponent al tipus de canvi al comptat de la data de meritació de l’operació. El registre dels crèdits originats per compres realitzades en moneda estrangera s’ha d’anotar al subcompte 4304. Clients, moneda estrangera.

Pot ocórrer que per circumstàncies externes a l’empresa la certesa d’aquests drets de cobrament sigui qüestionable. En aquests casos, per aplicació del principi de prudència, és necessari registrar comptablement les correccions comptables que corresponguin perquè els comptes mostrin la imatge fidel de la situació economicofinancera de l’empresa.

Respecte dels crèdits a favor de l’empresa, s’ha de distingir entre:

  • Crèdits sobre els quals hi ha certesa ferma de la seva insolvència. Són aquells crèdits que no es cobraran i sobre els quals s’haurà de registrar la pèrdua corresponent.
  • Crèdits sobre els quals la seva possible insolvència no és ferma. Són aquells crèdits sobre els quals, amb la informació de què disposa l’empresa, hi ha dubtes de la seva realització, però que la seva situació podria revertir i cobrar-se total parcialment. En aquest casos s’haurà de registrar el deteriorament corresponent.

En les situacions de possible insolvència de crèdit per operacions comercials, el reconeixement de les pèrdues està subjecte a determinats requisits fiscals perquè la despesa sigui deduïble a efectes del càlcul del resultat.

El PGC contempla dos procediments alternatius per al registre comptable dels deterioraments per possible insolvència de crèdits comercials:

  1. Seguiment individualitzat
  2. Estimació global

Les empreses també poden optar per la utilització de la combinació de les dues opcions. En aquest cas, les empreses poden utilitzar el procediment individualitzat per al crèdit que considerin significatiu i el procediment d’estimació global per a la resta de crèdits.

En l’activitat empresarial es poden donar situacions en les quals les empreses han de reconèixer possibles pèrdues futures amb conseqüència de la pròpia activitat. Exemples d’aquest tipus de possibles obligacions futures són les cobertures de despeses per devolucions de vendes, les garanties de reparació, les revisions i altres operacions comercials. Les provisions són obligacions expresses o tàcites clarament especificades quant a la seva naturalesa, però que en la data de tancament de l’exercici són indeterminades quant al seu import exacte o a la data.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge