Resum

Les empreses generen una documentació i uns registres derivats de la compravenda. L’activitat comercial se centra, dins del concepte d’empresa, en les actuacions fetes utilitzant els factors productius amb l’objectiu de produir béns i serveis demanats pel mercat que generin un benefici i satisfacin necessitats humanes i socials.

Segons l’activitat comercial hi ha diferents tipus d’empreses:

  • Empreses industrials: dedicades a la fabricació o manipulació de béns. Normalment compren primeres matèries, les processen i les converteixen en un producte acabat que ofereixen al mercat.
  • Empreses comercials: dedicades a la venda de productes sense alterar-los.
  • Empreses de serveis: dedicades a la facilitació als seus clients d’un servei en lloc d’un bé.

El contracte de compravenda és l’acord mitjançant el qual una de les parts, anomenada venedor, s’obliga a lliurar a l’altra part, anomenada comprador, una cosa o dret a canvi d’una quantitat de diners, anomenada preu.

En el cas del contracte de compravenda, i per tal que sigui vàlid, cal que hi figurin tres tipus d’elements diferents:

  • Personals
  • Reals
  • Formals

Per a la redacció d’un contracte de compravenda cal seguir el procediment següent:

  1. Obtenir les dades que s’han d’incloure en el contracte.
  2. Consultar la normativa, si s’escau.
  3. Redactar el contracte, o emplenar el model de contracte en cas que l’empresa disposi d’un model estàndard preestablert.
  4. Comprovar les dades del contracte.
  5. Presentar el contracte a a cadascuna de les parts contractants perquè expressin el seu consentiment mitjançant la signatura.

Les dades que ha de contenir són:

  • Data i lloc on se celebra el contracte.
  • Identificació de les parts del contracte.
  • Exposició i descripció de l’acord.
  • Clàusules del contracte: identificació de la mercaderia, preu, termini i lloc de lliurament, termini i forma de pagament, etc. Quan alguna d’aquestes dades no s’acorda explícitament, cal tenir en compte la normativa general, aplicable als contractes de compravenda. També s’inclou el jutjat de resolució del contracte en cas de litigi.
  • Signatura de totes parts.

Si el contracte s’extingueix hi ha de constar pagament, pèrdua dels béns, condonació del deute, drets de lesparts, compensació del deute, entre altres. L’extinció de qualsevol dels contractes enunciats amb anterioritat suposa la finalització de les obligacions entre les parts contractants.

Els documents necessaris previs al lliurament dels béns o serveis són:

  • Pressupost
  • Comanda
  • Albarà
  • Carta de ports
  • CMR (en cas de vendes internacionals)

El pressupost és el document que emet la part venedora on deixa constància d’una oferta amb les condicions en què executarà el lliurament d’uns béns o serveis determinats. La comanda és el document que fa una empresa a un proveïdor per sol·licitar unes determinades mercaderies o prestacions de serveis. L’albarà és el document que emet el venedor per enviar-lo juntament amb les mercaderies al comprador, per tal que el retorni signat un cop hagi rebut la tramesa. La carta de port és el document que justifica el desplaçament de mercaderies i en descriu el contingut.

Els documents posteriors al lliurament dels béns o serveis, amb l’objectiu de dur el control sobre les mercaderies que venen, són:

  • Factura
  • Llibre de factures emeses i rebudes
  • Full de magatzem

La factura és el document que emet la part venedora i que acredita legalment els lliuraments de béns i les prestacions de serveis que s’han dut a terme.

Tot i que normalment les factures les emet qui ha dut a terme el lliurament dels béns o la prestació de serveis, en determinades circumstàncies les pot emetre el mateix destinatari o bé una tercera persona, sempre que es compleixin les condicions següents:

  • Acord per escrit entre les parts.
  • Acceptació de cada factura en un termini de 15 dies per part de qui ha fet l’operació de venda o servei.
  • Les factures acceptades en aquest termini es consideren com a no emeses.
  • Les factures emeses per destinataris o terceres persones han de dur una sèrie i una numeració diferent per a cada destinatari.

Referent a l’emissió de les factures hi ha tres supòsits:

  • Emissió en el moment de la transmissió del bé o prestació del servei.
  • Emissió en un termini d’un mes a partir de la transmissió del bé o prestació del servei, i abans del dia 16 del mes següent a la finalització del període de liquidació de l’IVA, perquè sigui inclòs a la declaració corresponent.
  • Emissió el darrer dia del mes natural en què s’ha realitzat la tramesa del bé o prestació del servei. Aquest últim cas només és aplicable a factures resum o de recapitulació.

Les empreses i professionals estan obligats a anotar un resum de cada factura en un llibre registre de factures emeses i rebudes que han de mantenir actualitzat amb la finalitat d’omplir les declaracions d’IVA corresponents. En aquest llibre també s’anoten els documents substitutius de les factures com ara les factures simplificades. Els llibres de registre de factures s’han de portar sota les regles següents:

  • Anotacions de manera ordenada i correlativa, sense números repetits i sense que en falti cap d’intermedi.
  • Dades obligatòries per a cada factura:
    • Data
    • Número
    • Nom i cognoms o denominació social (NIF o CIF)
    • Base imposable
    • Tipus d’IVA
    • Quota tributària
    • Total
  • Les factures resum s’han d’emetre el mateix dia de forma correlativa, amb el mateix tipus d’IVA i que no s’hagi d’identificar als clients. L’import individual no ha de superar els 500€ i el global, els 6.000€.
  • Dades obligatòries a la factura resum:
    • Data
    • Número
    • Base imposable
    • Tipus d’IVA
    • Quota tributària

Els empresaris i professionals necessiten gestionar els inventaris. La millor manera de fer-ho és a través de la fitxa de magatzem. El problema fonamental de les existències resideix en la seva valoració, ja que l’empresa pot comprar la mateixa mercaderia a diferents preus.

Els costos indirectes d’aprovisionament (CIA) en les adquisicions conjuntes de més d’un tipus de mercaderia s’assignen a cada tipus de mercaderia utilitzant un criteri de repartiment. El criteris de repartiment més habituals per als costos de transport són: unitats, pes o volum. Els cost de les assegurances s’assigna normalment a cada tipus de mercaderia utilitzat com a criteri de repartiment el valor de les mercaderies.

El pla general comptable recull dos criteris per confeccionar la fitxa de magatzem:

  • Criteri FIFO: correspon a la sigla de l’expressió anglesa first in, first out (primera entrada, primera sortida). El valor que s’assigna a les mercaderies del magatzem és el preu de les primeres unitats físiques que hi han entrat. Les existències es valoren en sortir del magatzem en el mateix ordre en què es van adquirir. Les existències es registren en sortir pel seu valor d’entrada i respectant aquest ordre cronològic.
  • Criteri del preu mitjà ponderat (PMP): té en compte la quantitat i a quin preu es va adquirir. Cada vegada que es compra mercaderia nova s’actualitza el preu de tot el magatzem, atès que s’introdueix el nou volum de compra i el nou preu en el càlcul de totes les mercaderies.

És molt important considerar que el valor de les mercaderies al magatzem és diferent segons el criteri de valoració de mercaderies. Per ser sistemàtics i rigorosos a l’hora d’elaborar els estudis de cost, cal mantenir sempre el mateix criteri. Legalment, el criteri de valoració de les mercaderies s’estableix en els acords de fonament de la societat. Si per alguna raó es vol canviar, cal comunicar-ho a tots els accionistes i recollir-ho en la memòria anual de la societat.

Per controlar les mercaderies s’utilitza la fitxa de magatzem. La majoria d’empreses ho fan informatitzadament. A la fitxa es registren les devolucions o baixes ja que s’han de registrar pel mateix preu d’adquisició o venda.

  • Devolucions de compres: es registren com a sortides pel mateix preu d’adquisició o, en cas de no estar identificades, per les de menor preu.
  • Devolucions de vendes: es registren com a entrades pel mateix preu de sortida. En el cas d’utilitzar el FIFO, se situen en el primer lloc.
  • Baixa per deteriorament, trencament o pèrdua de mercaderies: es registren com a sortides al preu d’adquisició, o en cas de no estar identificades es registren pel preu corresponent en funció del criteri emparat.
Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge