Resum

El sistema tributari espanyol és un conjunt de normes que tenen per finalitat regular les relacions tributàries entre el ciutadà, en aquest cas el contribuent, i les institucions públiques.

L’ordre jeràrquic regulador de les relacions tributàries en l’ordenament tributari espanyol és és el següent:

  1. Constitució espanyola de 1978, on s’estableixen el principis del dret tributari
  2. Llei, que és la norma per antonomàsia que regula les relacions tributàries. El principi de legalitat és essencial en l’àmbit tributari. Dins d’aquesta figura podem distingir dues classes:
    1. Una llei de caràcter general que regula els principis bàsics d’aplicació a tots els tributs. És la Llei General Tributària (LGT), de 17 de desembre de 2003. Com a eix central de l’ordenament tributari és on es recullen els seus principis essencials i es regulen les relacions entre l’Administració tributària i els contribuents.
    2. Una llei que regula cada tribut, que té per finalitat concretar per a cada tribut els elements que han de regular-se per llei.
  3. Convenis internacionals de doble imposició, que tenen per finalitat evitar la tributació en dos països d’un determinat fet imposable. Té força de llei una vegada publicats en el BOE.
  4. Normativa comunitària, que és el conjunt de regles emanades de la UE i aplicables als estats membres. Tots els estats membres han d’harmonitzar les seves normes internes a les directives comunitàries.
  5. Reglaments, que són normes amb rang inferior a la llei que requereixen l’aprovació del Consell de Ministres i la sanció del president del Govern. La seva finalitat és la d’interpretar, ampliar i concretar aquelles matèries que solament han estat dissenyades per la llei.
  6. Ordres ministerials, que són promulgades pel ministre i tenen per finalitat desenvolupar i interpretar un aspecte molt concret del sistema impositiu, a diferència del reglament que té un caràcter general.
  7. Jurisprudència, que són les interpretacions dels tribunals.
  8. Altres fonts, com els preceptes de dret comú, els principis generals del dret i el costum.

Els principis fonamentals del sistema tributari espanyol són:

  • Principi d’igualtat i generalitat: el compliment de les obligacions tributàries afecta a tots els ciutadans per igual, sense excepcions.
  • Principi de capacitat econòmica: cada ciutadà ha de pagar segons la seva capacitat econòmica per generar ingressos i riquesa.
  • Principi de progressivitat: hi ha tributs que exigeixen un major pagament proporcional als qui tenen major capacitat econòmica, de manera que el percentatge del tribut sobre la renda generada va en augment a mesura que ho faci aquesta renda.
  • Principi de no confiscatorietat: la tributació no pot ser mai superior a la renda o patrimoni gravat, ja que la referida tributació mai pot tenir caràcter confiscatori.
  • Principi de legalitat: en el seu article 133 la Constitució estableix que la potestat originària per establir els tributs correspon exclusivament a l’Estat, mitjançant Llei, de tal manera que perquè un tribut sigui exigible ha d’existir una llei dictada per qui té competència per a això. No obstant això, les Comunitats Autònomes i les corporacions locals podran establir i exigir tributs, d’acord amb la Constitució i les lleis.

Entre els ingressos de dret públichi ha tres tipus de tributs:

  • Taxes. Són tributs que s’exigeixen amb motiu de la prestació d’un servei públic.
  • Contribucions especials. Aquí la prestació de l’ens públic sol ser la realització d’una obra pública que implica un benefici indirecte en els béns del subjecte passiu.
  • Impostos. Són els tributs per excel·lència. El seu principal característica, a diferència dels altres tributs, és que en aquests no hi ha contraprestació alguna per part de l’ens públic.

A més del subjecte passiu i del subjecte actiu, els principals elements de l’obligació tributària són:

  • Fet imposable
  • Base imposable i la base liquidable
  • Tipus de gravamen
  • Quota tributària

Per recordar el compliment de les principals obligacions tributàries estatals, periòdiques i no periòdiques, l’Agència Tributària posa a la disposició del contribuent el calendari del contribuent.

L’impost de la renda dels persones físiques (IRPF) és un dels pilars bàsics del sistema tributari espanyol. A l’article 1 de la Llei de l’IRPF apareixen els atributs que caracteritzen l’impost, configurant-lo com un impost directe, personal, subjectiu, general i progressiu.

  • Impost directe ja que grava una manifestació directa o immediata de la capacitat econòmica del contribuent, com és l’obtenció per aquest d’una determinada renda.
  • De caràcter personal atès que està configurat per tenir a l’individu com a contribuent. La categoria de contribuent de l’impost es predica de la persona física, de l’individu, no obstant això aquesta qualificació no impedeix la subsistència amb caràcter voluntari que els membres d’un “nucli familiar” puguin, en determinades circumstàncies i supòsits, optar per la tributació conjunta.
  • Impost subjectiu ja que les circumstàncies personals o familiars del contribuent són tingudes en compte a l’hora de modular la càrrega tributària que del mateix es deriva. A tal objecte, s’instrumenten mínims personals i familiars.
  • Impost general, tant des del punt de vista subjectiu (persones afectades) com des d’un punt de vista objectiu (rendes gravades).
  • Impost progressiu, els tipus del qual de gravamen augmenten en augmentar la renda gravada del contribuent.

El TRLIRPF regula els pagaments a compte de l’IRPF en els seus articles 99 a 101. Existeixen tres tipus de pagaments a compte:

  • Retencions: quantitat de diners que el pagador ha de descomptar de l’import total de les nòmines dels treballadors assalariats, del total facturat per determinats serveis professionals, i altres operacions que la normativa fiscal exigeix.
  • Ingressos a compte: s’originen quan part de la retribució es realitza mitjançant pagaments en espècie. El pagador fa una estimació monetària del pagament en espècie i ho ingressa en la Hisenda Pública.
  • Pagaments fraccionats: són les quantitats que els contribuents que exerceixin activitats econòmiques estaran obligats a realitzar a la Hisenda Pública a compte de l’IRPF.

Els obligats a retenir són les empreses, professionals i empresaris en l’exercici de la seva activitat. Les rendes més habituals subjectes a retenció són:

  • Retenció als treballadors assalariats.
  • Retenció en les factures de lloguer dels propietaris de locals immobles que es lloguen per a la realització d’activitats econòmiques.
  • Retencions als professionals liberals en les factures que emeten per la prestació dels seus serveis.
  • Retenció en les factures que emeten alguns empresaris (persones físiques) que desenvolupen determinades activitats subjectes a tributació en estimació objectiva.
  • Retencions de caràcter financer pel pagament de dividends a socis o d’interessos d’alguns préstecs rebuts.

La fiscalitat directa en l’àmbit de l’activitat econòmica, desenvolupada per les persones jurídiques, se substancia en l’impost de societats. Aquesta figura impositiva constitueix un pilar bàsic de la imposició directa a Espanya, juntament amb l’impost sobre la renda de les persones físiques. Ambdues figures tenen la seva raó de ser en l’article 31 de la Constitució, que exigeix la contribució al sosteniment de les despeses públiques, d’acord amb la capacitat econòmica de cada contribuent.

Un dels objectes proposats en aquesta llei és el de construir una estructura tributària amb un alt grau de neutralitat. Els principis en què s’inspira la llei són:

  • Principi de neutralitat
  • Principi de transparència
  • Principi de sistematització
  • Principi de coordinació internacional
  • Principi de competitivitat

La Llei de l’IS estableix en el seu article 40.1 l’obligatorietat de realitzar pagaments fraccionats. Per determinar el càlcul dels pagaments fraccionats, l’article 40 de la Llei de l’IS permet optar per dues modalitats:

  1. Article 40.2: la base per calcular el pagament fraccionat serà la quota íntegra de l’últim període impositiu vençut el primer dia dels mesos d’abril, octubre i desembre, minorat en les deduccions i bonificacions que li fossin aplicable al contribuent i en les retencions i ingressos a compte corresponents a aquell. La quantia del pagament fraccionat serà el resultat d’aplicar a aquesta base el 18%.
  2. Article 40.3: els pagaments fraccionats també poden realitzar-se, a opció del contribuent, sobre la part de la base imposable dels períodes dels 3,9 o 11 primers mesos de cada any natural. La quantia del pagament fraccionat serà el resultat d’aplicar a la base comentada, el percentatge que resulti d’aplicar per 5/7 el tipus de gravamen arrodonit per defecte. De la quota resultant es deduiran les bonificacions, les retencions i ingressos a compte practicats i els pagaments fraccionats que ja han estat abonats.

L’impost sobre el valor afegit (IVA) és la principal figura en l’àmbit de la imposició indirecta. L’IVA és un impost de naturalesa indirecta perquè recau sobre una manifestació indirecta de la capacitat econòmica, concretament, el consum de béns i serveis. Grava els tipus d’operacions següents:

  • Lliurament de béns i prestacions de serveis realitzat per empresaris i professionals en el desenvolupament de la seva activitat.
  • Adquisicions intracomunitària de béns, que en general també són realitzades per empresaris i professionals, encara que en ocasions també poden ser realitzades per particulars.
  • Importació de béns, qualsevol que sigui qui la realitzi, ja sigui empresari, professional o particular.

Els atributs més característics d’aquest impost són:

  • Impost indirecte
  • Impost real
  • Impost de meritació instantània
  • Impost plurifàsic
  • Impost objectiu
  • Impost general
  • Impost neutral

L’àmbit d’aplicació de l’impost és el la Península i les Illes Balears. Queden exclosos del seu àmbit d’aplicació les Canàries, Ceuta i Melilla.

Estan gravats per l’IVA els lliuraments i les prestacions de serveis respecte dels quals es compleixin simultàniament els requisits següents:

  • a) Que es tracti d’un lliurament de béns o prestació de servei realitzada a títol onerós; s’assimilessin a aquestes certes operacions de autoconsum de béns i serveis que es realitzen sense contraprestació.
  • b) Que sigui realitzada per un empresari o professional.
  • c) Que es realitzi en el desenvolupament d’una activitat empresarial o professional.
  • d) Que l’operació sigui realitzada en l’àmbit d’aplicació de l’impost.
  • e) Que l’operació no aparegui entre els supòsits de no subjecció prevists en la llei.
  • f) Que l’operació no aparegui entre els supòsits d’exempció prevists en la llei.

El lliurament de béns o la prestació de serveis ha de ser realitzat per un empresari o professional perquè estigui subjecta a l’IVA.

Les operacions no subjectes són aquelles que queden excloses de l’aplicació de l’impost, és a dir, aquelles en les quals no es produeix fet imposable. Les operacions exemptes són lliuraments o prestacions de serveis que suposen la realització del fet imposable de l’impost però respecte de les quals la llei estableix que no han de ser sotmeses a gravamen.

En l’àmbit de l’IVA s’utilitza importació per referir-se a l’entrada al territori de la Comunitat Europea de mercaderies procedents de tercers països. Les exportacions són les sortides de béns de la Comunitat Europea a tercers països.

Per regla general, subjecte passiu a efectes d’IVA és l’empresari o professional, persona física o jurídica, que lliura béns o presta serveis. En les adquisicions intracomunitàries de béns o de serveis i en les importacions es produeix el que la Lei denomina inversió del subjecte passiu (ISP), segons la qual, és subjecte passiu de l’impost l’empresari o professional que rep els béns o els serveis, es dir, el destinatari.

La base imposable en les operacions subjectes a IVA és la quantitat sobre la qual s’aplica el tipus, és a dir, és la quantificació o valoració monetària del fet imposable. Amb caràcter general, la base imposable és l’import total de la contraprestació de les operacions subjectes al mateix procedent del destinatari o de terceres persones. El tipus impositiu és el percentatge que s’aplica sobre la base per obtenir la quota. La llei estableix un tipus general, i dos tipus reduïts per donar tractament favorable a determinades operacions.

Els tipus vigents són:

  • General: 21%
  • Reduïts: 10% i 4%

Al marge del règim general, existeixen els règims especials de l’IVA que presenten unes característiques diferents entre si, quant a la seva compatibilitat amb altres operacions en règim general com en l’obligatorietat de la seva aplicació.

Els règims especials són:

  1. Règim simplificat
  2. Règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca
  3. Règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció
  4. Règim especial aplicable a les operacions amb or d’inversió
  5. Règim especial de les agències de viatges
  6. Règim especial del recàrrec d’equivalència
  7. Règim especial aplicable als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i als prestats per via electrònica
  8. Règim especial del grup d’entitats
  9. Règim especial del criteri de caixa

Els règims especials tenen caràcter voluntari, excepte els aplicables a les operacions amb or d’inversió (sense perjudici de la possibilitat de renúncia), agències de viatges i recàrrec d’equivalència.

Totes les operacions realitzades per un subjecte passiu han de quedar anotades en els corresponents llibres de registre específics d’IVA. El subjecte passiu ha de presentar una declaració-liquidació en cada període de liquidació comprensiva de totes les seves activitats realitzades, qualsevol que sigui el règim de tributació d’aquelles i el lloc on es realitzi. El període de temps que comprèn cada declaració-liquidació es denomina període de liquidació, que pot ser mensual o trimestral.

Els subjectes passius estan obligats a portar els següents llibres de registre d’IVA:

  • Llibre registre de factures emeses
  • Llibre registre de factures rebudes
  • Llibre registre d’operacions intracomunitàries
  • Llibre registre de béns d’inversió

Cada subjecte passiu ha de presentar un únic model de declaració per període de liquidació, amb independència del tipus d’activitat realitzada a l’efecte de l’IVA. La presentació de l’autoliquidació es realitzarà fins i tot en els períodes en els quals no existeixin quotes meritades ni es practiqui deducció de quotes suportades o satisfetes.

El model 303 d’autoliquidació té per finalitat la realització dels pagaments fraccionats de l’IVA per diferencia entre l’IVA meritat i suportat en cada període de liquidació. La periodicitat de les autoliquidacions del model 303 es mensual o trimestral en funció de les característiques del subjecte passiu.

El model 390 de declaració-resum anual de l’IVA és una declaració tributària de caràcter informatiu que conté el conjunt de les operacions realitzades al llarg de l’any natural. Estan obligats a presentar la declaració-resumeixen anual tots aquells subjectes passius de l’IVA que tinguin l’obligació de presentar autoliquidacions periòdiques de l’impost.

Les formes de presentació electrònica habilitades per a les autoliquidacions periòdiques i la declaració-resum anual són:

  • Amb certificat electrònic reconegut. Podrà ser utilitzat pe tots els subjectes passiu, sent d’obligada utilització per a subjectes passius inscrits al REDME, grans empreses i els que tributin al règim especial de grups d’entitats.
  • Sistema Cl@ve-PIn o sistema de signatura amb clau d’accés a un registre previ com usuari establert. Podrà ser utilitzat per totes les persones físiques no obligades a la utilització d’un certificat electrònic.
  • Presentació electrònica mitjançant l’enviament de SMS. Els subjectes passius no obligats a la utilització de certificat electrònic, podran utilitzar l’opció de “predeclaració” (sense certificat), que els permetrà generar la declaració mitjançant el servei d’impressió, i una vegada obtingut el nombre d’identificació de la mateixa presentar-la mitjançant l’enviament d’un SMS.
Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge