La contractació privada en l'empresa

Les empreses, en el marc dels seus actes de comerç o relacions comercials, poden portar a terme diferents tipus de contractes públics o privats; ens centrarem en aquests últims. Abans de començar a parlar dels contractes privats que poden realitzar les empreses hem de tenir present a què ens referim quan parlem d’una empresa. Hi ha diferents definicions del que és una empresa. En general, podem dir que una empresa és la unió de treball, administració i capital, dedicats a satisfer una necessitat en el mercat.

La llei i el dret estan molt presents en la vida econòmica i laboral de les empreses. El dret que s’encarrega de regular la relació entre els comerciants és el dret mercantil, que és una branca del dret privat que s’encarrega d’estudiar i regular els actes de comerç previstos en la llei. El dret mercantil és el principal antecedent del dret empresarial, que apareix en la història de l’edat contemporània.

Actes de comerç

Són actuacions voluntàries lícites sotmeses al dret empresarial regulat en el Codi de comerç; és a dir, que reuneixen les característiques establertes en el Codi de comerç o en qualsevol altre d’anàleg.

El dret empresarial és la branca del dret que estudia i regula l’activitat de les empreses.

Tenint en compte aquesta definició, no se’l pot confondre amb el dret comercial, que és la branca del dret que regula l’activitat comercial de l’empresa i els actes de comerç de comerciants o no comerciants.

Les branques i àrees del dret que formen part del dret empresarial són, entre d’altres, el dret civil, el comercial, el concursal, el societari i el tributari.

El dret empresarial és més que el dret comercial i, per tant, l’engloba.

Hi ha moltes normes empresarials, com ara el Codi de comerç, que regula la comptabilitat i els comptes anuals de les diferents societats, defineix el concepte d’empresari i les societats i els llibres obligatoris que han de portar. Altres normes bàsiques del dret empresarial que regulen diferents aspectes de la seva activitat empresarial són, entre d’altres, la Llei concursal, el Codi civil, la Llei de societats de capital o la Llei d’emprenedoria.

Tipus de contractes

Un contracte és un pacte o acord entre dues o més parts que consenten a obligar-se a donar alguna cosa o prestar algun servei, i que poden ser obligades al seu compliment. És un acord de voluntats que genera drets i obligacions per a les parts contractants, per la qual cosa es diu que la funció del contracte és produir efectes jurídics.

Els contractes són un pacte que poden realitzar-se per escrit o fer-se verbalment o oralment. Quan l’acord és per escrit podem estar davant:

  • Un document públic: ha de ser autoritzat per un notari o un empleat públic competent, tal com s’estableix en el Codi civil.
  • Un document privat: només cal que hi intervinguin les parts contractants.

Amb caràcter general regeix, doncs, el principi de llibertat de forma, si bé, sigui quina sigui la forma que tinguin, els contractes seran obligatoris sempre que compleixin els requisits que més endavant s’indicaran.

Ara bé, si bé la forma és indiferent pel naixement del contracte no ho és a efectes pràctics, ja que, per exemple, en cas d’incompliment de l’acordat, si no s’ha reflectit per escrit, generalment serà molt difícil acreditar el que les parts van acordar en un contracte verbal. Per tant, la forma dels contractes té particular importància respecte de la prova.

La contractació pot ser pública o privada

Els contractes poden ser públics o privats, en funció de les parts que hi intervenen:

  • El contracte públic és aquell contracte en el qual, com a mínim, una de les parts és una Administració publica i actua com a tal. Aquest contacte es regirà pel dret públic.
  • El contracte privat és aquell contracte en el qual totes les parts són particulars o empreses o bé hi intervé una Administració pública que actua com a particular. Aquest contracte es regirà pel dret privat. Per tant, una empresa pot signar un contracte privat amb una Administració pública quan s’estableix entre ambdues una relació de col·laboració i no de subordinació.

Sempre que ens trobem en una contractació privada serà aplicable la normativa del dret privat, dins la qual, en funció de les especialitats que regula, trobem el dret civil, el dret mercantil, el dret laboral i el dret internacional privat.

Contractes privats: civils i mercantils

Existeix una normativa aplicable per a cada tipus de contracte privat; però, en tot cas, estarà subjecta al dret privat. Dins del dret privat, en funció de les especialitats que aquest regula, trobem el dret civil, el dret mercantil, el dret laboral i el dret internacional privat.

Distinció entre contracte civil i mercantil

  • Quan el pacte o acord és entre dues o més parts que consenten a obligar-se, a donar alguna cosa o a prestar algun servei sense que cap de les parts sigui un comerciant o empresari i l’objecte del contracte no sigui un acte de comerç, llavors el contracte serà civil.
  • Quan el pacte o acord és entre persones físiques o jurídiques que es comprometen a prestar un determinat servei a canvi d’una compensació econòmica, o és un acord que s’estableix entre comerciants o empresaris i l’objecte del contracte és un acte de comerç, llavors el contracte serà mercantil.

El contracte civil estarà regulat en el Codi civil, mentre que el contracte mercantil estarà regulat principalment pel Codi de comerç i per les lleis especials. En defecte d’aquesta normativa es regirà per les regles generals del dret civil.

La diferencia essencial entre un contracte civil i un contracte mercantil ve donada pel fet que en el contracte mercantil intervé un empresari o comerciant i que aquest es fa en virtut d’una activitat professional de caràcter lucratiu, és a dir, que té per finalitat obtenir un guany o benefici.

En tot contracte, sigui civil o mercantil, cal tenir presents els següents elements:

  • Parts del contracte: es requereix dues parts perquè el contracte sigui perfeccionat: una part que s’obliga a donar alguna cosa, fer o no fer alguna cosa o prestar un servei, i l’altra part, que es compromet a pagar el preu pactat o l’obligació establerta.
  • Proposta: ha de ser degudament acceptada. Pot ser de manera verbal o escrita.
  • Acceptació: ha de ser pura i simple, fet que perfecciona el contracte, o condicional, i en aquest cas es tindrà com a proposta.
  • Perfecció: és el moment a partir del qual el contracte comença a obligar les parts contractants.
  • Prova: els contractes seran vàlids, independentment de la seva forma, sempre que consti la seva existència a través d’alguns dels mitjans que el Dret civil tingui establerts.
  • Interpretació: amb caràcter general, els contractes han d’interpretar-se de bona fe. És a dir, s’ha d’aplicar el contracte entenent que els contractants han d’actuar de forma lleial i amb mútua confiança. En el cas que hi hagi dubtes que no es puguin resoldre aplicant les normes legals, s’interpretarà sempre en el sentit més favorable per a la part deutora.

Formalització de documents en la contractació privada a l'empresa

Pel que fa a la forma dels contractes, tot i que existeix en el nostre Dret la llibertat de forma, i per tant un contracte es pot signar de qualsevol manera, hi ha determinats tipus contractuals que exigeixen que s’observin un seguit de requisits formals per tal que el contracte sigui vàlid, com seria el cas dels contractes expressament establerts en l’article 1280 del Codi civil, que exigeixen, per a la seva perfecció, la constància en document públic.

Caldrà diferenciar, doncs, entre els contractes verbals i els escrits, els documents públics i els privats, i aquells casos en els quals és preceptiva la constància en un document public.

Perfecció del contracte

La perfecció del contracte és el moment a partir del qual el contracte comença a existir i per tant obliga les parts contractants.

Contractes verbals i contractes escrits

Un contracte verbal o de paraula és aquell en el qual no existeix cap document per escrit que reculli les condicions que han pactat verbalment les parts. Mentrestant, un contracte escrit és aquell que consta en un document en el qual es recullen, a través de diferents clàusules, les condicions o els pactes que han fet les parts i és signat per aquestes.

En els dos tipus de contractes el resultat substancial és el mateix. Les parts quedaran obligades a respectar la paraula donada o a complir el que s’ha establert en el document escrit, ja que, un cop les parts assumeixen una obligació, estan obligades a complir-la.

Ara bé, no és indiferent la forma pel que fa a efectes pràctics. En el cas d’incompliment contractual, si ens trobem amb un contracte verbal, serà molt difícil poder acreditar l’existència d’aquest contracte o alguns dels seus acords.

Per tant, a efectes probatoris, és aconsellable documentar per escrit l’acord al qual s’hagi arribat i per tant signar els contractes de forma escrita.

Documents privats i documents públics

La forma d’un contracte escrit es pot realitzar de dues maneres: mitjançant document privat o a través del document públic.

Un document privat és aquell que es porta a terme pels mateixos contractants, els quals reflecteixen per escrit l’acord al qual han arribat. Mentrestant, un document públic és aquell que s’atorga o s’autoritza per un empleat o funcionari públic dins de l’àmbit de les seves competències. Quan està atorgat per un notari es denomina escriptura pública.

Com el cas de contractes verbals o escrits, els documents privats o els documents públics tenen el mateix valor i són plenament vinculants per a les parts.

Ara bé, els documents privats no tenen presumpció de veracitat, per la qual cosa no tenen força per provar determinades qüestions, com per exemple per poder acreditar la seva data de signatura.

En canvi, els documents públics tenen una força probatòria més gran, atès que els empleats o funcionaris públics competents per atorgar aquests contractes estan obligats a portar un registre dels actes que realitzen.

Entre els documents públics, i en la pràctica, els que tenen una rellevància més gran són els notarials, és a dir, les escriptures públiques.

La forma complementària o 'ad probationem'

Hi ha un seguit de supòsits, expressament enumerats en l’article 1.280 del Codi civil, en els quals el principi de llibertat de forma queda contradit, ja que, necessàriament, s’hauran de fer constar en document públic. Aquests supòsits són els següents:

  • Transmissió de béns immobles i drets reals immobiliaris.
  • Arrendaments de béns immobles per sis o més anys, sempre que hagin de perjudicar un tercer.
  • Les capitulacions matrimonials i les seves modificacions.
  • La cessió de determinats drets, com drets humanitaris i els procedents de la societat conjugal.
  • Determinats poders, com ara els poders generals per litigar o especials per presentar-se a judici, per administrar béns, per poder contraure matrimoni o qualsevol altre que tingui per objecte un acte que s’hagi de redactar en escriptura pública.

Capitulacions

Les capitulacions són els convenis subscrits pels cònjuges amb la finalitat d’organitzar el règim econòmic del seu matrimoni.

El procés de contractació privada

Hi ha molts tipus de contractes que l’empresa pot portar a terme. En el moment que l’empresa ha de realitzar un contracte privat cal que tingui present el compliment dels requisits o elements que legalment s’estableixen per a la validesa d’aquests contractes. Per aquest motiu és important conèixer amb detall els aspectes que els atenyen, com ara els requisits dels contractes o la classificació i tipologia d’aquests.

Requisits dels contractes

Segons el Codi civil, les parts contractants poden negociar i establir els pactes, les clàusules i les condicions que tinguin per convenient, sempre que aquestes no siguin contràries a les lleis, la moral ni l’ordre públic.

Així mateix, els contractes es perfeccionen pel simple consentiment i des de llavors obliguen no només al compliment del que s’hagi pactat expressament, sinó també a totes les conseqüències que, segons la seva naturalesa, siguin conformes a la bona fe, a l’ús i a la llei.

Ara bé, per tal que els contractes siguin vàlids, segons el Codi civil, han de concórrer un seguit de requisits o elements:

  • Hi ha elements essencials, ja que sense ells els contractes no poden existir,
  • i altres elements, com:
    • els formals, és a dir, la forma dels contractes,
    • els reals, que són la prestació i la contraprestació,
    • els personals, que són els subjectes i la seva capacita, i
    • els accidentals, que són els introduïts per les parts contractants, mitjançant clàusules especials, per modificar o limitar els seus efectes, com per exemple la condició, el termini i el mode.

Els requisits o elements essencials dels contractes són els següents:

  • Consentiment dels contractants.
  • Objecte cert que sigui matèria del contracte.
  • Causa de l’obligació que s’estableixi.

Consentiment dels contractants

El consentiment dels contractants es manifesta pel concurs de l’oferta i de l’acceptació sobre la cosa i causa que han de constituir el contracte. El consentiment pot ser exprés o tàcit (excepte que per llei o conveni la voluntat s’hagi de manifestar expressament):

  • El consentiment és exprés quan els contractants manifesten la seva voluntat verbalment o per escrit.
  • El consentiment és tàcit quan resulta de fets o actes que el pressuposen.

Ara bé, és important tenir en compte el que disposa l’article 1263 del Codi civil respecte de la capacitat, ja que la capacitat d’obrar és un requisit previ per a la validesa i eficàcia del consentiment.

En l’àmbit civil cal diferenciar entre la capacitat jurídica, que és l’aptitud per ser titular de drets i obligacions, i la capacitat d’obrar, que és l’aptitud per realitzar actes amb eficàcia jurídica que creïn, modifiquin o extingeixin relacions jurídiques.

Així, el Codi civil indica qui pot i qui no prestar el seu consentiment legalment:

  • Poden manifestar el seu consentiment i estan capacitats per contractar els majors d’edat i els menors emancipats amb el consentiment dels seus pares o del seu cuidador (podran agafar diners a préstec, gravar o alienar béns immobles i establiments mercantils o industrials, o objectes de valor extraordinari).
  • No poden prestar consentiment:
    • Els menors no emancipats, excepte en aquells contractes en els quals les lleis permetin realitzar per si mateixos o amb assistència dels seus representants, i els relatius a béns i serveis de la vida corrent propis de la seva edat conforme als usos socials.
    • Els que tinguin la seva capacitat modificada judicialment, en els termes assenyalats per la resolució judicial.

La sanció que es preveu en els casos de defectes de la capacitat és, en general, la nul·litat relativa o l’anul·labilitat del contracte.

Ara bé, el consentiment dels contractants també pot tenir vicis. Aquests vicis són factors externs i aliens a la voluntat de qualsevol de les parts i que, mitjançant enganys, equívocs o violència, modifiquen la seva manifestació.

Son vicis del consentiment l’error, la violència, la intimidació i el dol.

El consentiment que hagi estat donat per algun dels contractants per error o hagi estat arrancat per violència, mitjançant la intimidació o el dol, no serà vàlid:

  • L’error té lloc quan existeix una equivocació sobre l’objecte del contracte o sobre algun dels seus aspectes essencials, com per exemple l’objecte, la qualitat de l’objecte, el preu o la naturalesa del contracte.
  • La violència té lloc tant quan s’exerceix una força (física, material, moral o emocional) irresistible que causa un greu temor a una de les parts del contracte, com quan una de les parts abusa de la debilitat de l’altra.
  • La intimidació existeix quan un dels contractants subscriu el contracte per por racional de sofrir un mal imminent i greu en la seva persona o béns o a la del seu cònjuge, descendents o ascendents.
  • El dol és un frau o engany, totalment contrari a la bona fe, que es fa amb la intenció de produir un dany tant per acció com per omissió. És a dir, consisteix en qualsevol tipus d’enganys o maquinacions per induir una persona a signar un contracte, que, si hagués conegut la veritat, no l’hauria acceptat.

Error i violència

L’error és la falsa noció del que es creu, del que es té, o una falsa noció de la realitat. Es considera que hi ha violència quan, per arrencar el consentiment, es fa servir una força irresistible.

Intimidació i dol

La intimidació és una amenaça, per pot ser de paraula o a través d’alguns actes i que consisteix en anunciar un mal, a la seva persona o en els béns d’un dels contractants, cònyuge, descendents o ascendens. S’entén per dol en els contractes qualsevol suggestió o element que es faci servir per induir algun dels contractants a signar un contracte que, sense elles, no hauria fet.

Aquests vicis es troben sancionats també amb la nul·litat relativa o anul·labilitat del contracte, segons els casos.

Cal tenir present que es pot contractar per si mateix o per mitjà d’una persona legalment autoritzada (pel contractant o per la llei); per tant, pot haver-hi una representació per contractar.

En aquests casos de representació, els contractes que se signin a nom d’una altra persona per part d’algú que no sigui el seu representant legal seran nuls, tret que la persona a nom de la qual van ser realitzats els ratifiqui abans que es retractin per l’altra part.

Objecte cert

Són objecte de contracte totes les coses que no estiguin fora del comerç dels homes, fins i tot les futures. Poden ser també objecte de contracte tots els serveis que no siguin contraris a les lleis o als bons costums.

Segons es desprèn del comentat en el paràgraf anterior, l’objecte de tot contracte ha de reunir tres requisits, que són:

  • Determinable: l’objecte ha d’estar perfectament identificat i individualitzat en el moment de fer el contracte, o almenys, en aquest moment, hi ha d’haver suficients dades per tal de determinar-lo. Quan diem que l’objecte ha de ser una cosa determinada ens referim al fet que ha de ser determinada pel que fa a la seva espècie, no pel que fa a la quantitat, tot i que ha de ser possible determinar la quantitat sense necessitat de fer un nou contracte entre les parts.
  • Possible: l’objecte ha d’existir en el moment del contracte o la seva existència ha de ser possible en un futur. En cap cas poden ser objecte de contracte les coses o els serveis impossibles.
  • Lícit: l’objecte de contracte poden ser coses i/o serveis que siguin lícits, és a dir, que siguin permesos, que no siguin prohibits per la llei. No es consideren lícits:
    • Pel que fa a les coses: les que estiguin fora del comerç. Cal tenir present que les coses, en si mateixes, no són il·lícites, ho és el seu comerç.
    • Pel que fa als serveis: els que siguin contraris a les lleis i als bons costums.

Segons tot el comentat en relació amb l’objecte, veiem que, per exemple, en un contracte d’arrendament d’immoble, l’objecte serà l’immoble que se cedeix en lloguer a l’arrendatari.

Causa de l'obligació

La causa de l’obligació és el motiu pel qual es realitza el contracte i, en funció dels tipus de contracte, com veurem seguidament, segons siguis onerosos, remuneratoris o benèfics, serà una o una altra:

  • En els contractes onerosos, la causa serà la prestació o promesa d’una cosa o servei per l’altra part.
  • En els contractes remuneratoris, la causa serà el servei o benefici que es remunera.
  • En els contractes merament benèfics, la causa serà la liberalitat, és a dir, una de les parts no espera rebre res a canvi del servei que presta o de la cosa que entrega. Així, una de les parts surt clarament beneficiada.

Així doncs, per exemple, en un contracte de compravenda la causa serà l’intercanvi d’un determinat bé per diner; en un contracte d’arrendament, la causa serà l’ànim de lucrar-se amb la cessió de l’ús del bé per part de l’arrendador i l’ús d’aquest bé per part de l’arrendatari, i en un contracte de donació la causa serà la transmissió de béns a títol gratuït.

En tot cas, cal tenir present que la causa d’un contracte sempre ha de ser lícita. Aquells contractes sense causa o que aquesta sigui il·lícita (és a dir, que s’oposa o sigui contrària a les lleis o a la moral) no produeixen cap tipus d’efecte. Un exemple de causa il·lícita seria una compravenda simulada, la qual es fa per encobrir una donació.

Classificació i tipus de contractes privats

En funció de si tenim en compte un criteri o un altre, podem trobar diferents classificacions dels contractes. Destaquem els següents tipus de contractes.

Segons siguin productors d’obligacions per a una sola de les parts o per a les dues:

  • Unilaterals: quan una sola de les parts s’obliga vers l’altra sense que aquesta hi quedi obligada. Per exemple, contracte de donació o contracte mutu.
  • Bilaterals: quan les dues parts s’obliguen recíprocament. Per exemple, contracte de compravenda o contracte de dipòsit.

Segons produeixen beneficis o gravàmens per a les dues o per una sola de les parts:

  • Onerosos: quan s’estipulen beneficis i gravàmens recíprocs. Per exemple, contracte d’arrendament o contracte de compravenda.
  • Gratuïts: quan el profit és solament per a una de les parts. Per exemple, contracte de comodat.

Segons el requisit formal per al seu perfeccionament:

  • Reals: quan exigeixen fer l’entrega d’una determinada cosa. Per exemple, contracte de penyora o dipòsit.
  • Formals o solemnes: quan exigeixen ser formalitzats per escrit en un document especial (públic o privat). Per exemple, contracte de dipòsit mercantil o matrimoni.
  • Consensuals: quan el consentiment pot ser tàcit o es pot manifestar de forma verbal. Per exemple, quan pugem al metro, l’autobús, el tren…

Segons existeixen per si mateixos o no:

  • Principals: quan existeixen per si mateixos, és a dir, no requereixen l’existència d’un altre contracte per existir. Per exemple, contracte d’arrendament.
  • Accessoris o de garantia: quan segueixen la sort dels principals, atès que la nul·litat o inexistència dels principals dona lloc a la nul·litat o inexistència d’aquests. Per exemple, contracte d’hipoteca o contracte de fiança.

Modalitats de contractes privats

Els contractes privats poden estar regulats pel Codi civil i pel Codi de comerç o en lleis especials de naturalesa mercantil. Per aquest motiu caldrà distingir segons es tracti de contractes civils o mercantils, tenint present que hi ha diferents tipus de contractes, com ara els de compravenda, que es troben regulats per ambdós codis i que, en funció de la seva naturalesa, seran d’aplicació els uns o els altres.

Els contractes civils

Són els que es troben regulats pel Codi civil i, entre d’altres, els més comuns són els següents:

En la redacció dels diferents contractes, per expressar les clàusules o estipulacions, es fan servir indistintament les formes “Primera.”, “1a”, “PRIMERA”, “I”…

  • Contracte de compravenda
  • Contracte de lloguer o arrendament
  • Contracte de préstec
  • Contracte de societat civil
  • Contracte de dipòsit
  • Contracte de permuta

Contracte de compravenda

Regulat en l’article 1445 del Codi civil, segons el qual, per a aquest contracte, una de les parts (venedor) s’obliga a entregar una cosa determinada a l’altra (comprador), qui pagarà per ella un preu cert, en diner o signe que el representi. En la compravenda civil, el termini de prescripció per reclamar el preu de la cosa venuda és de tres anys.

Exemple de contracte de compravenda civil

Martorell, 2 d’octubre de 20XX


REUNITS


En concepte de venedor, la Sra. Marta Gomis Albesa, amb DNI núm. 37.999.000-H, i domicili a Martorell, carrer Pujades, 4, 3r 1a.


En concepte de comprador, el Sr. Albert Camprubí Campos, amb DNI núm. 33.999.666-V, i domicili a Terrassa, carrer Baixades, 43, 1r 1a.


Ambdues parts intervenen en el seu propi nom i dret, i es reconeixen capacitat suficient per atorgar el present CONTRACTE DE COMPRAVENDA de vehicle i en virtut d’això


EXPOSEN


I. Que la Sra. Marta Gomis Albesa, d’ara endavant “la venedora”, és propietària del vehicle marca Renault, model Scenic, matrícula 3452 HHF, número de bastidor 3499800.


II. Que interessant al Sr. Albert Camprubí Campos (d’ara endavant “el comprador”) l’adquisició de la propietat d’aquest vehicle, ambdues parts han convingut la present compravenda d’acord amb les següents


ESTIPULACIONS


Primera. Que la Sra. Marta Gomis Albesa ven al Sr. Albert Camprubí Campos, que compra el vehicle descrit a l’Expositiu I.


Segona. Es fixa el preu de la venda en mil tres-cents euros (1.300,00 €) , els quals es paguen en el mateix moment de la signatura d’aquest contracte.


Tercera. La venedora declara que no pesa sobre el vehicle cap càrrega o gravamen ni impost, deute o sanció pendents d’abonament en la data de la signatura d’aquest contracte, comprometent-se en cas contrari a regularitzar aquesta situació a seu exclusiu càrrec.


Quarta. La venedora es compromet a facilitar la documentació relativa al vehicle, així com a signar quants documents a part d’aquest siguin necessaris perquè el vehicle quedi correctament inscrit a nom del comprador en els corresponents organismes públics, i totes les despeses a càrrec del comprador.


Cinquena. El vehicle disposa d’assegurança en vigor fins a data 31 de desembre de 2013, i es troba al corrent respecte a les obligacions derivades de la ITV (inspecció tècnica de vehicles).


Sisena. El comprador declara conèixer l’estat actual del vehicle, per la qual cosa eximeix el venedor de tota responsabilitat pels vicis o defectes ocults que sorgeixin amb posterioritat al lliurament.


Setena. Per tot el no regulat en el present contracte serà aplicable el que es disposa per a la compravenda en el Codi civil.


I en prova de conformitat amb el que antecedeix, signen les parts el present per duplicat exemplar en el lloc i data indicats en el seu encapçalament.


El venedor: Marta Gomis Albesa


El comprador: Albert Camprubí Campos

Contracte de lloguer o arrendament

Entenem per arrendament la cessió, l’adquisició de l’ús o l’aprofitament temporal de coses, obres o serveis o canvi d’un valor, segons l’article 1542 del Codi civil, el qual distingeix entre aquests tipus d’arrendament.

El contracte d’arrendament o lloguer de coses és un contracte pel qual una de les parts (arrendador) s’obliga a transferir temporalment l’ús i a gaudir d’una cosa moble o immoble a una altra (arrendatari, també anomenat inquilí o llogater), qui al seu torn s’obliga a pagar un preu cert i determinat per aquest ús o gaudi.

L’arrendament de coses pot ser de coses incorporals o drets i de coses corporals. L’arrendament de coses corporals pot ser d’immobles (urbans, rústics o de mines), de mobles, de semovents o de naus.

El contracte d’arrendament d’obres és un contracte en virtut del qual una de les parts es compromet a executar una obra per compte d’una altra per preu cert.

El contracte d’arrendament de serveis se subscriu quan es pretén contractar una persona per a la prestació d’una determinada activitat professional que no suposi la realització final d’una determinada obra, per preu cert. Aquest tipus de contracte podria donar cobertura al manteniment general de serveis i escomeses en una comunitat de propietaris, serveis de seguretat, serveis de neteja o serveis informàtics, per exemple.

El preu pot consistir en una quantitat de diners que es pot pagar d’un sol cop o bé una quantitat periòdica que rep el nom de renda.

Exemple de contracte d’arrendament

Girona, 10 d’octubre de 20XX


INTERVENEN


El Sr. Eduard Espill Torre, major d’edat, amb DNI 40.000.248 M i amb domicili a efectes de notificacions a plaça Catalunya, 7, de Girona, en la seva qualitat d’apoderat de X9 CATALUNYA PLAÇA, SA, societat constituïda davant del Notari de Girona en Marc Obach Llull, en data 12 de desembre de 2015 sota el núm. 231/05 del seu protocol, amb domicili social al c/ Torrent, 81, de Girona, CIF núm. B17654553 i inscrita en el Registre Mercantil de Girona, Tom 12, Llibre 35, Foli 290, Full 17656, Inscripció 1a, d’una part.


I el Sr. Joan Martí Martí , major d’edat, amb DNI 50.500.100 V, en la seva qualitat d’administrador de RENOVA SL, societat constituïda davant del Notari de Girona na Marta Oliva García, en data 4 de setembre de 2002 sota el núm. 98/02 del seu protocol amb domicili social al c/ Torrent, 81, de Girona, CIF núm. B17900076 i inscrita en el Registre Mercantil de Girona, Tom 39, Llibre 30, Foli 194, Full 32888, Inscripció 1a, d’altra part.


EXPOSEN


Que, en el concepte en què intervenen, tots dos tenen capacitat jurídica suficient per fer-ho, i convenen aquest CONTRACTE D’ARRENDAMENT d’una sala de reunions, d’acord amb les següents


CONDICIONS


1. X9 Catalunya Plaça, SA, d’ara endavant «arrendador», lloga la sala “Bernat”, localitzada en la mateixa adreça de l’hotel, amb totes les seves dependències i equipaments, per al termini de tres dies que s’estendran des del dia 10 de novembre de 20XX a les 8.00 h fins al dia 13 de novembre del mateix any fins a les 17.00 hores.


2. Renova SL, d’ara endavant «arrendatari», serà responsable dels danys i perjudicis ocasionats al local i els seus equipaments pel mal ús.


3. El preu del lloguer de la Sala Bernat és de 550,00 Euros, el 50 % de l’import es farà efectiu en el moment de la firma del present contracte i la resta en acabar el servei.


4. El saló s’arrenda únicament per al següent ús: Realització del I SEMINARI DE CLIENTS I PROVEÏDORS INTERNACIONALS DE RENOVA, SL.


5. Si l’arrendador detecta conductes contràries a les normes de convivència i bons costums o cap altra activitat que infringeixi les lleis vigents, queda facultat per realitzar les corresponents denúncies.


6. L’arrendatari no podrà introduir en el local modificacions ni reformes de cap tipus, sense previ avís a l’arrendador.


7. L’arrendador assumirà les despeses d’assegurances, llum, aigua i altres subministraments del local.


8. La vigència d’aquest acord acabarà el dia 13 de novembre de 20XX.


9. L’arrendador posarà a disposició de l’arrendatari una persona perquè assisteixi davant qualsevol inconvenient que pugui sorgir en el transcurs del Seminari.


10. Tot tipus de despeses originades per l’incompliment de les obligacions que es deriven d’aquest contracte seran a càrrec de la part que les hagi incomplert.


11. Per la resolució de qualsevol problema que pogués derivar-se de la interpretació o aplicació del present contracte, se sotmeten a la jurisdicció dels Jutjats i Tribunals del domicili de l’arrendador.


I, en prova de conformitat amb tot l’exposat, signen aquest document per duplicat i a un sol efecte, en el lloc i la data expressats a l’encapçalament.


L’arrendador: Eduard Espill Torre


L’arrendatari: Joan Martí Martí

Preu cert i preu determinat

Preu cert significa que ha de ser una retribució verdadera i no fictícia, en diner, fruits o productes del bé o cosa objecte del contracte. En canvi, preu determinat es refereix a les bases o dades per les quals es pot fixar el valor de l’arrendament de la cosa o bé objecte d’aquest contracte.

Contracte de préstec

Mitjançant aquest contracte, una de les parts entrega a l’altra o alguna cosa no fungible perquè la faci servir durant un determinat temps i se la torni passat aquest (aquí es parlaria de comodat o préstec d’ús) o diner o una altra cosa fungible, amb la condició de tornar una altra de la mateixa espècie i qualitat (aquí es parlaria de préstec de consum o mutu).

La diferència, doncs, entre el comodat i el simple préstec radica en la fungibilitat de l’objecte prestat.

Béns no fungibles

Una cosa fungible és aquella que es deteriora, es gasta o es destrueix un cop s’utilitza. Els béns no fungibles són els que són únics i originals, que no poden ser substituïts per un altre d’igual (per exemple, una obra d’art original)

El comodat és essencialment gratuït, de manera que no pot existir una contraprestació per aquest préstec. Si n’hi hagués, aquest contracte és convertiria en un contracte de lloguer o arrendament de cosa.

El simple préstec o mutu pot ser gratuït o amb pacte de pagar interès, el qual acostuma a ser proporcional a la seva durada.

Formalitzar un préstec entre particulars, per exemple entre pares i fills, és una forma senzilla de deixar diners a algú, i es pot configurar d’una manera jurídicament segura i fiscalment neutra, ja que quan el préstec es formalitza entre familiars es pot excloure l’exigència d’interessos sense que això tingui repercussió fiscal.

Cal tenir present, però, que la mateixa naturalesa d’un préstec implica el retorn del principal al prestador i que si no els terminis de devolució han de ser realistes. En els casos de contractes sense data de finalització, amb una durada exageradament dilatada, sobretot en relació amb l’edat dels contractants, o en què a la pràctica no es pugui acreditar que el capital s’ha tornat o s’està retornant, l’Administració podria entendre que es tracta d’una donació encoberta i fer-la tributar per a l’impost sobre successions i donacions per part del beneficiari.

Per tant, el primer que cal posar de manifest és la intenció o no de retornar el préstec. En el cas que l’entrega de diners sigui amb ànim de liberalitat, és a dir, sense esperar la seva devolució, aquesta tindrà la condició de donació i, per tant, estaria subjecta a l’impost sobre successions i donacions (ISD).

Al contrari, si els diners s’han entregat a canvi de l’obligació de ser retornats, és a dir, no s’han entregat a títol lucratiu sinó a títol onerós, l’operació es considerarà un préstec i estarà subjecta a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD).

Exemple de contracte de préstec

Barcelona, 23 de març de 20XX


REUNITS


Antoni Torres Torres, en nom propi, major d’edat, amb NIF 12.000.000K, veí de Barcelona, CP 08017, amb domicili al carrer Perill, 23, d’una part; i


Joanna Tarrés Tarrés, en nom propi, major d’edat, amb NIF 34.000.000J, veïna de Barcelona, CP 08017, amb domicili al carrer Perill, 45, d’una altra


Acorden signar un contracte de PRÉSTEC, atenent les següents:


ESTIPULACIONS


PRIMERA. Antoni Torres Torres és propietari de dos mil tres-cents euros (2.300 €).


SEGONA. El prestador lliura a la prestatària la quantitat descrita, adquirint la prestatària la seva propietat, i estant obligat a tornar al prestador la mateixa quantitat en la data estipulada.


TERCERA. Durant el període del préstec, el capital prestat no generarà cap tipus d’interès.


QUARTA. El préstec finalitza el dia 23 de març de 20XX.


CINQUENA. Si la prestatària no tornés la quantitat en la data estipulada haurà d’abonar un interès del 3% mensual, per incórrer en mora, sense que calgui previ requeriment per part del prestador.


SISENA. Per a la resolució de qualsevol qüestió que se susciti en la interpretació o aplicació del present contracte prestador i prestatària se sotmeten als Jutjats i Tribunals de Barcelona amb renúncia al fur propi.


I en prova de la seva conformitat, signen les parts el present contracte de préstec, en el lloc i data indicat en l’encapçalament.
(Haurà d’anar signat per les parts i pels testimonis.)


El prestador


La prestatària


Testimonis: Anna Rius Taulet i Pere Camps Taulat

Contracte de societat civil

Mitjançant aquest contracte, dues o més persones acorden desenvolupar una activitat econòmica, posant en comú diners, béns i/o treball, i repartir-se uns guanys.

Les parts establiran en el contracte els pactes o acords que estimin pertinents, sense que sigui necessari per constituir aquesta societat cap formalitat, tret d’un contracte privat. En el cas que els socis aportin béns immobles o drets reals, llavors sí que caldrà atorgar-la davant notari.

Atès que aquesta societat està regulada pel dret civil, en principi no pot tenir per objecte activitat mercantil; ara bé, en la pràctica sí que en pot realitzar, si bé, pel que fa a la responsabilitat dels seus socis, aquesta no serà limitada, com en les societats mercantils, sinó que la responsabilitat de tots els socis serà il·limitada davant les obligacions que contregui la societat.

Exemple de contracte de societat civil

Barcelona, 2 d’octubre de 20XX


REUNITS


D’una part, Manel Rovira Gatell, en nom propi, major d’edat , amb domicili a Martorell, CP 08134, carrer Llorens i Martí, núm. 34, amb DNI núm. 32.555.999-V.


D’una altra, Rosa Llopart Bosch, major d’edat, amb domicili a Barcelona, CP 08017, carrer Llibertat, núm. 14, i amb DNI núm. 37.000.999-H.


Les parts es reconeixen la capacitat legal necessària per a la signatura del present contracte i, de manera espontània i lliure,


MANIFESTEN


I. Que tots dos són propietaris per parts iguals i proindivís, segons consta per escriptura de compravenda atorgada davant Notari de Barcelona, el Sr. Josep Oriol Hernández Camí, del local comercial situat a Barcelona, carrer Negociat, núm. 4, que figura inscrit en Registre de la Propietat de Barcelona, amb les següents dades registrals: Tom 23444, llibre 45, foli 269, inscripció 2a.


II. Que han decidit instal·lar en l’esmentat local un negoci de venda al detall d’equipament informàtic que girarà sota el nom comercial de Romaro.


I de conformitat amb el manifestat decideixen constituir una societat civil, establint que aquesta societat es regeixi per les següents


ESTIPULACIONS


Primera. Manel Rovira Gatelli Rosa Llopart Bosch constitueixen una societat civil de caràcter privat amb la finalitat d’establir un negoci de venda al detall de material informàtic al local comercial propietat de tots dos situat a Barcelona, carrer Negociat, núm. 4. Negoci que tindrà el nom comercial de Romaro.


Segona. Aquesta societat es constitueix per temps indefinit.


Tercera. El domicili de la societat es fixa a Barcelona, carrer Negociat, núm. 4, direcció que coincideix amb la del local abans descrit.


Quarta. Cadascun dels presents aporta en aquest acte la quantitat de tres mil euros, que ingressen en el compte de la societat.


Cinquena. Els signants tindran els mateixos drets i obligacions, per la qual cosa ambdós han de percebre la meitat dels beneficis. Respecte a les pèrdues, si n’hi ha, les suportaran per parts iguals.


Sisena. Els signants es comprometen i obliguen a realitzar les aportacions que siguin necessàries per a la bona marxa i explotació del negoci, fins a un màxim de cinc mil euros. Arribada aquesta suma, i de considerar no assolit l’objectiu social, es procedirà a la dissolució de la societat i al repartiment en parts iguals de les existències.


Setena. La societat podrà dissoldre’s per mutu acord: quan entenguin que el negoci no resulta rendible. Es considerarà no rendible si proporciona beneficis inferiors a vint per cent del capital invertit en el mateix a partir del tercer any d’explotació del negoci.
La mort d’un dels socis no serà motiu de dissolució de la societat. Els hereus en formaran part amb els mateixos drets i obligacions que el soci premort.


Vuitena. En tot allò no previst en aquest contracte, s’estarà al regulat per les disposicions del Codi civil, a les del Codi de comerç, així com a les altres normes de vigent aplicació.


Novena. Ambdues parts, amb renúncia al seu fur propi, se sotmeten expressament als Jutjats i Tribunals de Barcelona per a la discussió de qualsevol qüestió que es derivi del present contracte.


I perquè consti, el signen per duplicat i a un sol efecte, en el lloc i data indicat en l’encapçalament.


Manel Rovira Gatell


Rosa Llopart Bosch

Contracte de dipòsit

Per aquest contracte, una part (dipositari) rep de l’altra (dipositant) una cosa moble amb l’obligació de custodiar-la i restituir-se-la quan li sigui reclamada. Per tant, la principal obligació que caracteritza aquest contracte és la de guarda i custodia.

És un contracte real, ja que no s’exigeix cap formalitat per a la seva constitució i perfeccionament, n’hi ha prou amb l’entrega de la cosa.

Com estableix el Codi civil, el dipòsit pot ser judicial o extrajudicial:

  • El dipòsit judicial o segrest té lloc quan es decreta judicialment l’embargament dels béns objecte d’un litigi. Té per finalitat evitar la desaparició de l’objecte custodiat fins que no es resolgui el litigi i pot recaure tant sobre béns mobles com immobles. En aquest cas no estem parlant de cap contracte.
  • El dipòsit extrajudicial o convencional és un contracte regulat en el Codi civil i podem subdividir-lo en voluntari i necessari:
    • Dipòsit extrajudicial voluntari o regular és aquell en què es fa l’entrega per la voluntat del dipositant. També es pot realitzar el dipòsit per dues o més persones, que es creguin amb dret a la cosa dipositada, en un tercer, que farà l’entrega, en el seu cas, a la que correspongui.
    • Dipòsit extrajudicial necessari és aquell que es fa en compliment d’una obligació legal o quan té lloc amb ocasió d’alguna calamitat, tal com incendi, ruïna, saqueig, naufragi o altres semblants, i per tant, neix amb independència de la voluntat de les parts.

Model de contracte de dipòsit voluntari o regular

Lleida, a 15 de gener de 20XX


REUNITS


D’UNA PART, Margarita Andreu Giménez, major d’edat, amb NIF 46989999L i domicili al carrer Angeleta Ferrer, núm. 45, 2n 3a, de Masquefa (Lleida), CP 56788, en el seu propi nom i Dret.


I D’UNA ALTRA, Dolors Martínez Jubany, major d’edat, amb NIF 34999888J i domicili al carrer Violant d’Hongria, núm. 67, 4t 1a, de Lleida, CP 56090, en el seu propi nom i Dret.


INTERVENEN


AMBDUES PARTS: tenen capacitat jurídica per dur a terme aquest CONTRACTE DE DIPÒSIT, en nom i dret propi, sent responsables de la veracitat de les seves manifestacions, sobre la base de les següents,


CLÀUSULES


PRIMERA. Que Margarita Andreu Giménez (d’ara endavant la DIPOSITANT), fa lliurament en aquest acte de dues calaixeres isabelines de caoba del segle XIX a Dolors Martínez Jubany (d’ara endavant la DIPOSITÀRIA), els quals, degudament embalats, han estat revisats per ambdues parts.


SEGONA. Que el dipòsit dels béns descrits en la clàusula anterior s’efectua a Lleida, Carrer Martorell, número 34, baixos, no podent en cap cas la DIPOSITÀRIA canviar la ubicació d’aquells.


TERCERA. Que el DIPOSITANT abonarà a la DIPOSITÀRIA la quantitat de dos mil euros (2.000 €), fent lliurament en aquest acte de la suma de mil euros (1.000 €) mitjançant el lliurament de xec confirmat n. 88888 de l’entitat Banc de Sabadell, a favor de la DIPOSITÀRIA, quedant la resta ajornada fins avui, efectuant-se el pagament en metàl·lic.


QUARTA. Que el DIPÒSIT s’entén fet des de la data de la signatura del present contracte fins al dia 30 de desembre de 20XX, quedant obligada la DIPOSITANT a retirar els béns dipositats, i la DIPOSITÀRIA a restituir-los en les mateixes condicions en què es van lliurar.


CINQUENA. La DIPOSITÀRIA quedarà obligada a conservar les coses objecte del dipòsit segons la rebi i a retornar-la amb els seus augments per petició expressa de la DIPOSITANT.


SISENA. La DIPOSITÀRIA respondrà dels menyscaptes, dels danys i perjudicis que les coses dipositades sofrissin per la seva negligència, i també dels quals provinguin de la naturalesa o vici de la coses, si en aquests casos no fes per la seva banda el necessari per evitar-los, donant avís d’ells a la DIPOSITÀRIA immediatament que es manifestessin.


SETENA. Acorden les parts resoldre qualsevol litigi o discrepància que pogués sorgir de la interpretació o execució del present contracte per mitjà d’Arbitratge de la Cort de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, a l’efecte del qual els intervinents fan constar expressament el seu compromís de complir el laude arbitral que en el seu moment es dictés. Sense perjudici de l’anterior, en els casos de Dret imperatiu, les parts amb renúncia al fur que pogués correspondre’ls se sotmeten a la jurisdicció dels Jutjats i Tribunals de Lleida.


I en prova de conformitat, signen el present per duplicat i a un sol efecte, a la ciutat i data a dalt indicades.


DIPOSITANT: Margarita Andreu Giménez


DIPOSITARI: Dolors Martínez Jubany

Contracte de permuta

Regulat en l’article 1538 del Codi civil, la permuta és un contracte pel qual cadascú dels contractants s’obliga a donar una cosa per tal de rebre’n una altra.

La permuta és un intercanvi de coses sense que hi hagi preu. La diferència essencial entre aquest contracte i el de compravenda està en el fet que en la compravenda existeix un preu i en la permuta no.

Exemple de contracte de permuta

A la ciutat de Girona, a 3 de febrer de 20XX


PRESENTS


D’una part, en Marc Rosés Pérez, amb domicili a Girona, carrer Ametller, 34, 1r 2a, i amb NIF 22.333.444P.
D’una altra part, na Rosa Maria Antúnez Soler, amb domicili a Sils, carrer Joan Armengol, 33, 2n 2a, i amb NIF 11.666.999V.
Acorden signar un contracte de PERMUTA, atenent les següents,


CLÀUSULES


I. En Marc Rosés Pérez és propietari del vehicle que a continuació s’especifica: vehicle marca Honda CR-V Híbrid matrícula 4562 VVV, número de bastidor 444556000.


II. Na Rosa Maria Antúnez Soler és propietària del vehicle que a continuació s’especifica: vehicle marca Honda model Civic Coupé, matrícula 3988 VVV, número de bastidor 333488489.


III. En aquest acte, les dues parts prenen possessió dels vehicles adquirits per permuta, a la seva total satisfacció.


IV. Els valors assignats als esmentats vehicles són els següents: vehicle Honda CR-V 22.900 euros i vehicle Honda Civic Coupé 20.900 euros.


V. Tots dos contractants permuten ambdues propietats fent el repartiment de despeses equitativament, per al cas que sorgissin.


VI. Ambdues parts destinaran les coses obtingudes per permuta al seu ús personal, sense cap ànim de lucrar-se.


VII. En tot el no previst en el present contracte caldrà estar al que es disposa en el Codi civil.


VIII. Per resoldre qualsevol qüestió derivada del present contracte, les parts se sotmeten expressament als Tribunals de Girona, amb renúncia del fur propi.


I conformes, signen les parts el present contracte de permuta, en la data a dalt indicada.


Marc Rosés Pérez


Rosa Maria Antúnez Soler

Els contractes mercantils

Són els que es troben regulats pel Codi de comerç o en lleis especials de naturalesa mercantil; entre altres, destaquem els següents:

  • Contracte de compravenda
  • Contracte d’arrendament financer o lísing
  • Contracte d’arrendament de béns d’equip o rènting
  • Contracte d’assegurança
  • Contracte de facturatge

Contracte de compravenda

Regulada en l’article 325 del Codi de comerç, segons el qual serà mercantil la compravenda de coses mobles per revendre-les, bé en la mateixa forma en la qual es van comprar, o bé en una altra de diferent, amb ànim de lucrar-se en la revenda.

Cal destacar que la compravenda mercantil només es refereix a coses mobles (per tant, les immobles queden descartades) i que en aquesta compravenda la persona que compra té intenció de tornar a revendre les coses adquirides i per tant té ànim de lucre (que consisteix a obtenir un benefici en la revenda).

El mateix Codi de comerç estableix expressament que no es consideraran mercantils:

  • Les compres d’efectes destinats al consum del comprador o de la persona per encàrrec de la qual adquirissin.
  • Les vendes que fessin els propietaris i els pagesos o ramaders, dels fruits o productes de les seves collites o bestiars, o de les espècies en què se’ls paguin les rendes.
  • Les vendes que dels objectes construïts o fabricats pels artesans fessin aquests en els seus tallers.
  • La revenda que faci qualsevol persona no comerciant de la resta de les provisions que va fer per al seu consum.

En la compravenda mercantil, el termini de prescripció per reclamar el preu de la cosa venuda és de cinc anys.

Exemple de contracte de compravenda mercantil

Manlleu, 4 de novembre de 20XX


INTERVENEN


D’una banda, en concepte de VENEDOR, el Sr. Joan Farrés Bosch, major d’edat, veí de Manlleu, amb domicili a l’Avinguda Vilanova, núm. 23, i NIF núm. 29.000.000-J.


I, de l’altra, en concepte de COMPRADOR, el Sr. Pere Marcos Bofill, major d’edat, amb NIF núm. 32.444.000-M, com a apoderat de l’empresa SOLROIG, SL, amb domicili a Manlleu, carrer Muntaner, núm. 13, i CIF B04123997, societat constituïda davant del Notari de Girona na Rosa Maria Moreno Anglada, en data 25 de juliol de 2001, sota el núm. 106 del seu protocol i inscrita en el Registre Mercantil de Girona, Tom 37, Llibre 53, Foli 271, Full 16770, inscripció 1a.


Es reconeixen mútuament i recíprocament la capacitat suficient per signar aquest contracte.


EXPOSEN


I. Que el Sr. Joan Farrés Bosch és propietari de la màquina de soldadura automàtica de la marca Dajelly Energy model DEJ-450.


II. Que l’empresa SOLROIG, SL està interessada a adquirir el bé descrit anteriorment.


III. Que ambdues parts estan interessades a subscriure aquest contracte de compravenda mercantil prenent com a base les següents:


CLÀUSULES


Primera. L’objecte del present contracte és la compravenda de la màquina de soldadura automàtica de la marca Dajelly Energy model DEJ-450, que l’empresa SOLROIG, SL adquireix per al seu ús mercantil.


Segona. El preu de l’objecte de la compravenda és de mil dos-cents euros (1.200 €). El pagament s’efectua en el present acte mitjançant xec conformat núm. 0807654327 de l’entitat Banc de Santander. Quantitat que el venedor declara haver rebut a la seva satisfacció, servint aquest document com a carta de pagament.


Tercera. L’objecte del contracte es lliura en aquest mateix acte, manifestant la part compradora la seva conformitat pel que fa a l’estat i qualitat de l’esmentat objecte i lliurant amb això al venedor de la seva responsabilitat en matèria de sanejament per vicis ocults o defectes de qualitat.


Quarta. Totes les despeses derivades de la formalització, compliment o extinció del present contracte i de les obligacions que d’ell es derivin seran a compte del comprador.


Cinquena. El present contracte té caràcter mercantil, regint-se per les seves pròpies clàusules i en el que en elles no estigui establert, pel previst en el Codi de comerç, lleis especials i usos mercantils.


Sisena. Per resoldre qualsevol qüestió derivada del present contracte les parts se sotmeten expressament als Tribunals de Lleida, amb renúncia del fur propi.


I en prova de conformitat amb tot això signen aquest document per duplicat exemplar i un sol efecte en el lloc i data expressats a data expressats a l’encapçalament.


El venedor


El comprador

Contracte d’arrendament financer o lísing

Mitjançant aquest contracte, una de les parts (l’arrendador) es compromet a cedir a l’altra (l’arrendatari) un bé, per un temps determinat i a canvi d’un preu en concepte d’utilització.

Es tracta d’una tècnica de finançament per a l’ús o l’adquisició de maquinària o de béns d’equip, generalment de cost elevat i ràpida obsolescència, i que resulta d’una combinació de l’arrendament amb la compravenda.

L’element essencial d’aquest contracte és la concessió d’una opció de compra. L’arrendatari pot exercir aquesta opció de compra, el valor de la qual acostuma a coincidir amb l’import de la darrera quota d’aquest arrendament, tot i que les parts poden establir un altre import.

El contracte de lísing exigeix una durada mínima de dos anys si es tracta de béns mobles. Es troba regulat expressament per la Llei 26/1988, de disciplina i intervenció de les entitats de crèdit.

Exemple de contracte d’arrendament financer o lísing

Tarragona, a 15 de desembre de 20XX


REUNITS


L’empresa CAMPS VERDS, SL, amb domicili social a Reus, carrer Torrent, 13, i CIF B999444555, constituïda el dia 2 de maig de 2010 davant el Notari de Tarragona, en Miguel Martín López, sota el núm. 102 del seu protocol, i inscrita en el Registre Mercantil de Tarragona al Tom 34, Llibre 23, Foli 156, Full 12309, inscripció 1a, representada en aquest acte pel seu administrador, el Sr. Joan Romeu Álvarez, d’acord amb el que es disposa en l’esmentada escriptura de constitució.


L’empresa MERCATOT, SL, amb domicili social a Tarragona, Rambla Nova, 24, i CIF B000898543, constituïda el dia 3 de juliol de 20XX davant la Notària de Tarragona, na Rosa Minguell Tomàs, sota el núm. 209 del seu protocol, i inscrita en el Registre Mercantil de Tarragona al Tom 35, Llibre 45, Foli 196, Full 12400, inscripció 1a, representada en aquest acte pel seu administrador, el Sr. Lluís González Puig, d’acord amb el que es disposa en l’esmentada escriptura de constitució.


MANIFESTEN


Que ambdues parts han acordat realitzar aquest contracte d’arrendament financer (lísing) d’acord amb les següents


ESTIPULACIONS


I. L’empresa MERCATOT, SL lliura en arrendament a l’empresa CAMPS VERDS, SL el tractor de la seva propietat marca Massey Ferguson, de l’any 20XX. Cabina bàsica, amb aire condicionat, pes operatiu: 7.260 kg, motor: 170 CV, any: 20XX per exercir feines agrícoles, sense que el mateix pugui ser utilitzat per a fins diferents sense autorització expressa de l’empresa arrendadora.


II. L’empresa arrendatària inspecciona en aquest acte l’esmentada màquina confirmant que es troba en perfecte estat per a l’ús a què serà destinada.


III. El present contracte comença el dia d’avui, finalitzant en data de 15 de desembre de 2020 sent prorrogable per igual període de temps de forma tàcita, llevat que alguna de les parts manifesti en el termini d’un mes anterior a la finalització del contracte seva intenció de no prorrogar-lo.


IV. El preu de l’arrendament és de 350 euros mensuals.


V. En aquest acte, l’empresa arrendatària entrega a l’arrendadora la quantitat de 350 euros corresponents a la primera mensualitat, servint el present contracte com a carta de pagament.


VI. Pel present contracte, l’empresa CAMPS VERDS, SL lliura a l’empresa arrendadora la quantitat de 2000 euros en garantia del compliment de les obligacions. Aquesta suma es reintegrarà quan l’empresa arrendatària retorni la maquinària en bon estat, havent complert la seva obligació de pagament de les rendes.


VII. L’empresa arrendatària s’obliga a tenir cura diligentment de la maquinària i conservar en perfecte estat per al seu ús, corrent del seu càrrec les despeses de reparació i manteniment necessaris.


VIII. Si a la finalització de la vigència del present contracte l’empresa arrendatària ha complert amb l’obligació de pagament de les mensualitats podrà exercitar el dret d’opció de compra de la maquinària relacionada en l’Annex 1.


IX. Si l’empresa arrendatària opta per exercir el dret d’opció de compra haurà d’abonar a l’empresa arrendadora el preu residual de 10.000 euros.

X. L’empresa arrendatària s’obliga a subscriure pòlissa d’assegurança sobre el tractor objecte del present contracte contra possibles riscos, en què figurarà com a prenedora de l’assegurança, figurant l’empresa CAMPS VERDS, SL com a beneficiària, corrent de compte de l’empresa arrendatària l’import de les primes i els increments futurs.


XI. L’arrendador podrà rescindir el present contracte si l’arrendatari incompleix la seva obligació de pagament de les mensualitats establertes o una altra obligació que derivi del present contracte.


XII. Per resoldre qualsevol qüestió derivada del present contracte, les parts se sotmeten expressament als Tribunals de Tarragona, amb renúncia del fur propi.


I, en prova de conformitat amb tot l’exposat, signen aquest document per duplicat i a un sol efecte, en el lloc i la data expressats a l’encapçalament.


CAMPS VERDS, SL


MERCATOT, SL

Contracte d’arrendament de béns d’equip o rènting

Mitjançant aquest contracte, una de les parts (l’arrendador) es compromet a cedir a l’altra (l’arrendatari) l’ús o arrendament d’un bé, per un temps determinat i a canvi d’un preu en concepte d’utilització. La diferenciació d’aquest contracte respecte del simple arrendament o lloguer de béns ve determinada, entre altres raons, per la seva naturalesa mercantil; tot i que no es troba regulat expressament en el Codi de comerç, es pot dir que es tracta d’un contracte mercantil, ja que és utilitzat per empresaris i professionals per a l’adquisició de béns destinats a ser utilitzats en el seu procés productiu o àmbit professional.

Es tracta d’un contracte, doncs, de cessió o arrendament d’un bé, sense que inclogui l’opció de compra del mateix, a diferència del contracte de lísing, tot i que, si les parts ho acorden, també s’hi pot incloure aquesta clàusula.

Pot ser objecte d’aquest contracte qualsevol bé moble, si bé normalment acostuma a tractar-se de béns d’equip, com ara equipament informàtic o mèdic, maquinària agrícola, vehicles, etc.

Un element general d’aquests tipus de contractes, i que el diferencien també del contracte de lísing, és que normalment s’hi inclou la prestació de serveis complementaris per part de les companyies de rènting, com ara assessorament, manteniment, reparació, pagament d’impostos, assegurança, etc., i fins i tot poden incloure la substitució del bé per algun altre de més desenvolupat tècnicament o tecnològicament.

En el contracte de rènting no s’exigeix cap període mínim de durada. Atès que no hi ha una regulació específica per a aquests tipus de contractes, es regeixen per l’estipulat per les parts, per les normes generals de l’arrendament de béns establertes en el Codi civil, i, si escau, pel Codi de comerç i usos mercantils.

Exemple de contracte d’arrendament financer o rènting

Lleida, a 6 de febrer de 20XX


REUNITS


L’empresa RAMSONS, SL, amb domicili social a Tremp (Lleida), avinguda Pirineus, núm. 56, baixos, CP 25620 i CIF B78886543, constituïda el dia 20 de desembre de 2000, davant el notari de Lleida, la Sra. Maria Dolors Figueras Álvarez, sota el núm. 328 del seu protocol, i inscrita en el Registre Mercantil de Lleida al Tom 38, Llibre 21, Foli 34, Full 2409, inscripció 1a, representada en aquest acte pel seu apoderat, el Sr. Albert Ventura Canela, d’acord amb el que es disposa en l’escriptura de poders generals, atorgada a Tremp (Lleida), el dia 25 de gener de 2010 davant el notari de Tremp el Sr. Joan Miquel Solana Vendrell, sota el núm. 18 del seu protocol i inscrita en el Registre Mercantil de Lleida al Tom 48, Llibre 64, Foli 54, Full 8965, inscripció 3a.


L’empresa MONTSBLANCS, SL, amb domicili social a Tremp (Lleida), carrer Tarragona, núm. 89, baixos, CP 25620 i CIF B78642212, constituïda el dia 16 de febrer de 2014, davant el notari de Lleida, el Sr. Josep Antoni Trenard Figuerola, sota el núm. 98 del seu protocol, i inscrita en el Registre Mercantil de Lleida al Tom 37, Llibre 38, Foli 79, Full 1267, inscripció 1a, representada en aquest acte per la seva administradora, la Sra. Aurèlia Campos Subirats, d’acord amb el que es disposa en l’escriptura de nomenament d’administradora, atorgada el dia 18 de setembre de 2016 davant el Notari de Tremp, el Sr. Joan Miquel Solana Vendrell, sota el núm. 287 del seu protocol i inscrita en el Registre Mercantil de Lleida al Tom 87, Llibre 74, Foli 124, Full 190453, inscripció 2a.


MANIFESTEN


Que ambdues parts han acordat realitzar aquest contracte de RÈNTING d’acord amb les següents


CONDICIONS GENERALS


1a. ARRENDADOR cedeix en arrendament a l’ARRENDATARI, que accepta i rep en arrendament el següent bé: furgoneta monovolum marca Ford, model Tourneo Connect, matrícula 9473 VTS, núm. de bastidor 2768994589, que serà destinada a funcions de logística de l’arrendatari.


2a. L’ARRENDATARI declara rebre l’esmentat bé en perfecte estat per a l’ús a què serà destinat.


3a. El preu de l’arrendament és de tres-cents cinquanta euros (350 €) mensuals (IVA inclòs). Aquest preu serà satisfet per l’arrendatari mitjançant quotes mensuals, que es pagaran el dia cinc de cada mes, a partir del proper mes, pagaments que es realitzaran mitjançant domiciliació bancària al compte 90893456898723 de l’entitat bancària Barclays Bank.


4a. El present contracte comença el dia d’avui, finalitzant en data de 6 de desembre de 20XX sent prorrogable per igual període de temps de forma tàcita, llevat que alguna de les parts manifesti en el termini d’un mes anterior a la finalització del contracte seva intenció de no prorrogar-lo.


5a. Pel present contracte, l’ARRENDATARI lliura a l’ARRENDADOR la quantitat de nou-cents euros (900 €) en garantia del compliment de les obligacions. Aquesta suma es reintegrarà quan l’empresa arrendatària retorni la maquinària en bon estat, havent complert la seva obligació de pagament de les rendes.


6a. L’ARRENDATARI no podrà, sense prèvia autorització per escrit de l’ARRENDADOR, vendre, alienar, hipotecar, gravar, arrendar ni subarrendar els béns objecte d’aquest contracte, ni subrogar a cap persona, natural o jurídica, en els drets i obligacions que li corresponen.


7a. L’ARRENDATARI cuidarà diligentment dels béns objecte d’aquest contracte, durant tot el temps que duri l’arrendament financer.


8a. L’ARRENDADOR es compromet, durant el període de vigència d’aquest contracte, a mantenir en perfecte funcionament els béns objecte d’aquest, portant a terme totes les revisions periòdiques necessàries mitjançant el seu servei tècnic de manteniment. Així mateix, l’ARRENDADOR serà responsable de totes les reparacions, substitucions, revisions i despeses, sent responsable de qualsevol deteriorament, que requereixi la seva reparació o, arribat el cas, la seva substitució.


9a. L’ARRENDATARI es compromet a comunicar a l’ARRENDADOR qualsevol avaria que es produeixi en el bé objecte del contracte.


10a. L’ARRENDADOR podrà procedir a la rescissió d’aquest contracte si l’ARRENDATARI incompleix el pagament de qualsevol dels terminis establerts o incompleix qualsevol altra obligació establerta en aquest contracte.


11a. En el supòsit de resolució d’aquest contracte, l’ARRENDATARI es compromet a tornar a l’ARRENDADOR el bé arrendat en el termini de quinze dies a comptar des de la notificació fefaent d’aquesta. En aquest supòsit, simultàniament a la devolució del bé i en concepte de penalització, l’ARRENDATARI abonarà a l’ARRENDADOR el setanta per cent del preu pendent de pagar, així com les quantitats vençudes i no pagades.


12a. Un cop finalitzat el contracte, l’ARRENDATARI podrà optar entre tornar el bé arrendat a la data establerta contractualment, en el lloc acordat per les parts, o prorrogar el contracte en les condicions que s’acordi, amb la societat ARRENDADORA.


13a. Totes les reclamacions que es puguin produir per incompliment de les condicions d’aquest contracte o per la seva resolució i les despeses que d’elles es derivin, tant judicials com extrajudicials, seran a càrrec de la part que les origini.


14a Aquest contracte té caràcter mercantil i està subjecte a l’establert a les seves Condicions Generals i en tot el que en elles no es trobi previst, pel Codi de comerç, Codi civil i usos mercantils.


15a. Per resoldre qualsevol qüestió derivada del present contracte les parts se sotmeten expressament als Tribunals de Tremp (Lleida), amb renúncia del fur propi.


I, en prova de conformitat amb tot l’exposat, signen aquest document per duplicat i a un sol efecte, en el lloc i la data expressats a l’encapçalament.


ARRENDADOR


ARRENDATARI

Cal fer una descripció detallada dels béns objecte d’aquest arrendament, detallant totes les seves característiques.

Contracte d’assegurança

Es troba regulat a la Llei 50/1980, del 8 d’octubre, de contracte d’assegurança, i és aquell contracte per mitjà del qual l’assegurador, mitjançant la percepció d’una prima, s’obliga davant l’assegurat al pagament d’una indemnització dins els límits pactats si es dona l’esdeveniment previst.

Qualsevol contracte d’assegurança té com a finalitat econòmica la satisfacció d’una necessitat pecuniària futura.

Els contractes d’assegurança són un dels anomenats contractes d’adhesió, ja que generalment és la companyia d’assegurances la que fixa unes condicions i un preu, i l’assegurat s’adhereix a aquestes, sense que tingui cap capacitat de negociar-les ni modificar-les.

Com en tots els contractes que són d’adhesió, en el contracte d’assegurança podem distingir entre les condicions generals (que són aquelles que s’apliquen a tots els contractes d’un mateix tipus) i les condicions particulars (que són les que especifiquen les dades particulars i les condicions personals dels contractes per a cada assegurat).

En molts casos, la contractació d’algunes assegurances és obligatòria perquè existeix una normativa que regula una activitat concreta i exigeix subscriure una assegurança, i en altres ocasions l’Administració, per exemple, ho estableix com a requisit previ per contractar un servei o concedir una subvenció per a una activitat concreta.

Els tipus d’assegurances poden ser molt diversos, i es pot distingir l’assegurança de coses i de persones.

Entre les assegurances de coses trobem:

  • Contra incendis: l’assegurador s’obliga, dins els límits establerts en la llei i en el contracte, a indemnitzar els danys produïts per incendi en l’objecte assegurat.
  • Contra robatoris: l’assegurador s’obliga, dins els límits establerts en la llei i en el contracte, a indemnitzar els danys derivats de la sostracció il·legítima per part de tercers de les coses assegurades.
  • De transports terrestres: l’assegurador s’obliga, dins els límits establerts per la llei i en el contracte, a indemnitzar els danys materials que puguin patir en ocasió o conseqüència del transport les mercaderies transportades, el mitjà utilitzat o altres objectes assegurats.
  • De lucre cessant: l’assegurador s’obliga, dins els límits establerts en la llei en el contracte, a indemnitzar a l’assegurat la pèrdua del rendiment econòmic que s’hauria pogut assolir en un acte o activitat si no s’hagués produït el sinistre descrit en el contracte.
  • De caució: l’assegurador s’obliga, en cas d’incompliment per part del prenedor de l’assegurança de les seves obligacions legals o contractuals, a indemnitzar a l’assegurat a títol de rescabalament o penalitat els danys patrimonials soferts, dins els límits establerts en la llei o en el contracte. Qualsevol pagament fet per l’assegurador li ha de ser reemborsat pel prenedor de l’assegurança.
  • De crèdit: l’assegurador s’obliga, dins els límits establerts en la llei i en el contracte, a indemnitzar a l’assegurat les pèrdues finals que experimenti a conseqüència de la insolvència definitiva dels seus deutors.
  • De responsabilitat civil: l’assegurador s’obliga, dins els límits establerts en la llei i en el contracte, a cobrir el risc del naixement a càrrec de l’assegurat de l’obligació d’indemnitzar a un tercer els danys i perjudicis causats per un fet previst en el contracte de les conseqüències del qual sigui civilment responsable l’assegurat, d’acord amb el dret.
  • De defensa jurídica: l’assegurador s’obliga, dins els límits que estableixen la llei i el contracte, a fer-se càrrec de les despeses en què pugui incórrer l’assegurat com a conseqüència de la seva intervenció en un procediment administratiu, judicial o arbitral, i a prestar-li els serveis d’assistència jurídica judicial i extrajudicial derivats de la cobertura de l’assegurança.

Entre les assegurances de persones trobem:

  • Sobre la vida: l’assegurador s’obliga, mitjançant el cobrament de la prima estipulada i dins dels límits que estableixen la llei i el contracte, a satisfer al beneficiari un capital, una renda o altres prestacions convingudes, en cas de defunció o bé de supervivència de l’assegurat, o d’ambdós esdeveniments conjuntament.
  • D’accidents: s’entén per accident la lesió corporal que deriva d’una causa violenta sobtada, externa i aliena a la intencionalitat de l’assegurat, que produeixi invalidesa temporal o permanent o mort.
  • De malaltia i assistència sanitària: l’assegurador es pot obligar, dins els límits de la pòlissa, en cas de sinistre, al pagament de certes sumes i de les despeses d’assistència mèdica i farmacèutica. Si l’assegurador assumeix directament la prestació dels serveis mèdics i quirúrgics, la realització d’aquests serveis s’ha d’efectuar dins els límits i condicions que determinen les disposicions reglamentàries.
  • De decessos i dependència: l’assegurador s’obliga, dins dels límits establerts en aquest títol i en el contracte, a prestar els serveis funeraris pactats a la pòlissa per al cas en què es produeixi la mort de l’assegurat.

Contracte de facturatge

Mitjançant aquest contracte, que es troba regulat pel Codi de comerç, una empresa cedeix, a una entitat financera, les factures encara no vençudes que té pendents de cobrar dels seus clients; l’entitat financera avançarà el pagament d’aquelles factures i serà l’entitat financera qui, al seu venciment, farà la gestió de cobrament.

S’acostuma a fer servir per a aquelles empreses que estan passant per alguna dificultat financera o bé que tenen dificultats per cobrar els deutes de clients morosos.

L’empresa que adquireix els crèdits s’anomena “empresa factor”, i l’empresa que els ven s’anomena “empresa client”.

L’empresa de facturatge pot assumir o no el risc de morosos.

Es distingeixen dues modalitats de facturatge:

  • Facturatge sense recurs: en el qual l’entitat de facturatge assumeix tot el risc d’insolvència del deutor, contra el qual haurà d’actuar judicialment si aquest no paga al seu venciment, sense cap mena de responsabilitat cap a l’empresa que l’hi ha cedit.
  • Facturatge amb recurs: en el qual l’entitat de facturatge no assumeix el risc d’impagament. Si al venciment el deutor no paga, l’entitat de facturatge tornarà el rebut a l’empresa i li cobrarà el nominal.

Exemple de contracte de facturatge:

Tarragona, a 26 d’octubre de 20XX


D’UNA PART


L’empresa TARRACONENSES, SL, amb domicili social a Tarragona, avinguda Pau Casals, núm. 108, baixos, CP 43006 i CIF B460009890, constituïda el dia 27 de juliol de 2004, davant el notari de Tarragona, el Sr. Francesc Torres Fuentes, sota el núm. 248 del seu protocol, i inscrita en el Registre Mercantil de Tarragona al Tom 73, Llibre 68, Foli 99, Full 2565, inscripció 1a, representada en aquest acte per la seva administradora, la Sra. Alexandra Forné Rovira, d’acord amb el que es disposa en l’esmentada escriptura de constitució. A partir d’aquest moment, el CLIENT.


I D’UNA ALTRA PART


L’empresa COMSOLS, SL, amb domicili social a Tarragona, via de l’Imperi Romà, núm. 34, baixos, CP 43006 i CIF B46789985, constituïda el dia 14 de desembre de 2011, davant el notari de Tarragona, la Sra. Manuela Llopart Andrades, sota el núm. 578 del seu protocol, i inscrita en el Registre Mercantil de Tarragona al Tom 29, Llibre 39, Foli 86, Full 12987, inscripció 1a, representada en aquest acte pel seu apoderat, el Sr. Agustí López Ginesta, d’acord amb el que es disposa en l’escriptura de poders generals, atorgada a Tarragona, el dia 18 d’abril de 2017 davant el notari d’aquesta ciutat, el Sr. Fernando Castro González, sota el núm. 158 del seu protocol i inscrita en el Registre Mercantil de Tarragona al Tom 37, Llibre 48, Foli 98, Full 10675, inscripció 2a. A partir d’aquest moment, el FACTOR.


Reconeixent-se mútuament i tenint la capacitat legal per a l’atorgament del present contracte.


MANIFESTEN


I. Que l’objecte d’aquest contracte és la realització d’operacions de gestió de cobrament de crèdits i bestreta de fons sobre aquests.


II. Que ambdues parts han acordat realitzar aquest contracte de facturatge d’acord amb les següents


CLÀUSULES


PRIMERA: El FACTOR, prèvia comunicació pel CLIENT dels seus deutors, s’obliga a realitzar recerques sobre la solvència d’aquests, classificant-los mitjançant l’establiment d’un límit quantitatiu de risc econòmic i per un determinat període de temps, que constituirà, al seu torn, el límit màxim d’assumpció de risc assumit pel FACTOR per a cadascun d’ells.
Tal límit de cobertura serà comunicat pel FACTOR al CLIENT, comportant aquesta comunicació l’acceptació, pel FACTOR, del DEUTOR investigat i classificat.
El referit límit podrà ser alterat pel FACTOR. Aquestes modificacions seran notificades al CLIENT, entrant en vigor a partir d’aquesta notificació.


SEGONA: El CLIENT s’obliga a sotmetre a l’aprovació del FACTOR totes les operacions que realitzi amb tercers en l’àmbit de la seva activitat mercantil.


TERCERA: El CLIENT s’obliga a cedir al FACTOR tots els crèdits que ostenti enfront dels DEUTORS, prèviament classificats pel FACTOR, amb independència del límit quantitatiu de risc econòmic que a cadascun d’ells hagués assignat el FACTOR. El CLIENT no podrà cedir cap d’aquests crèdits a tercers.


A l’efecte d’aquest contracte, s’entén per cessió de crèdits la transmissió, pel CLIENT al FACTOR, de la titularitat d’aquells que posseeixi enfront dels seus deutors, provinents de la seva activitat comercial.


QUARTA: La cessió de crèdits es realitzarà mitjançant el lliurament, pel CLIENT al FACTOR, de quants documents els representin.


Els documents de crèdit hauran d’incorporar, inexcusablement, en els seus originals i còpies, la clàusula de cessió següent: “El crèdit representat per aquest document ha estat cedit de forma irrevocable a l’empresa COMSOLS, SL, en virtut de contracte de facturatge, l’únic pagament del lliurador serà el realitzat directament a la citada entitat de facturatge.


CINQUENA: El FACTOR s’obliga a fer tot el necessari per cobrar els crèdits cedits pel CLIENT, actuant conforme als usos del comerç.


SISENA: El FACTOR s’obliga a informar el CLIENT de les incidències negatives que poguessin sorgir en les relacions amb els seus deutors, així com de qualsevol fet del qual tingués coneixement i que pogués afectar la relació comercial amb els seus DEUTORS.


SETENA: El FACTOR assumeix el risc d’insolvència fins a l’import màxim pel qual cada DEUTOR, individualment, hagi estat classificat pel FACTOR. A l’efecte d’aquest contracte, s’entén per insolvència la incapacitat del DEUTOR per fer front a les seves obligacions de pagament. No es considerarà insolvència les disputes comercials que puguin sorgir entre el DEUTOR i el CLIENT relatives a les mercaderies venudes o serveis prestats per aquest o aquell, o incompliment de condicions contractuals pactades entre tots dos.


VUITENA: L’assumpció de risc pel FACTOR queda sotmesa a les següents condicions:

  1. Que el CLIENT obtingui per a cadascun dels seus DEUTORS l’aprovació prèvia del FACTOR.
  2. Que tot crèdit transmès respongui a una efectiva operació del CLIENT amb tercers en l’àmbit de la seva activitat mercantil.
  3. Que el CLIENT hagi prestat al FACTOR la col·laboració necessària per exercitar el seu dret en litigi, lliurant-li els suficients documents i poders.


NOVENA: El CLIENT s’obliga a lliurar al FACTOR els documents que li són exigits per aquest contracte, així com qualsevol altre que, en relació amb els crèdits cedits, li sigui sol·licitat pel FACTOR. El lliurament dels referits documents de crèdit es realitzarà en un termini no superior a deu dies, a aplicar des de la data del seu lliurament.


DESENA: El CLIENT es compromet a no intervenir en cap gestió de les que el FACTOR realitzi per al cobrament dels crèdits cedits i a no modificar les condicions de pagament o qualsevol altra relativa als referits crèdits, així com a reintegrar immediatament al FACTOR les quantitats que rebés directament del DEUTOR.


ONZENA: El CLIENT s’obliga a pagar com a remuneració al FACTOR el vint per cent sobre el nominal dels crèdits transmesos en el moment del seu venciment.


DOTZENA: El CLIENT respon de la legitimitat, l’existència i l’exigibilitat dels crèdits cedits, declarant que sobre aquests no existeix gravamen ni cap incidència alguna i que tots responen a veritables operacions provinents del desenvolupament de la seva activitat comercial.


TRETZENA: El CLIENT s’obliga a col·laborar amb el FACTOR en les gestions de cobrament dels DEUTORS.


A tal fi, el CLIENT:

  • a) Comunicarà immediatament al FACTOR qualsevol incidència relativa als crèdits cedits.
  • b) Atorga, en aquest acte, a favor del FACTOR, poder suficient perquè pugui percebre els imports dels crèdits cedits en virtut d’aquest contracte.
  • c) Exercitar les accions necessàries o convenients a fi d’evitar a minorar els danys i perjudicis que puguin derivar-se pel FACTOR de la insolvència sobrevinguda dels deutors classificats.


CATORTZENA: El FACTOR s’obliga a pagar al CLIENT el preu dels crèdits cedits, que serà determinat deduint de l’import nominal d’aquests la remuneració del FACTOR, d’acord amb l’establert en les condicions particulars d’aquest contracte.


QUINZENA: El FACTOR s’obliga a anticipar al CLIENT, a petició d’aquest, quantitats en efectiu sobre els crèdits cedits en les condicions financeres que es determinen en les condicions particulars del present contracte.


SETZENA: La durada del present contracte és d’un any a comptar des de la data de la signatura. Finalitzat aquest termini s’entendrà tàcitament prorrogat per un període igual, excepte quan una de les parts, amb almenys trenta dies d’antelació al venciment, comuniqui a l’altra la seva voluntat contrària a la pròrroga. Tal comunicació haurà de ser realitzada mitjançant carta certificada amb justificant de recepció.


DISETENA: Les parts podran resoldre el present contracte quan concorrin algunes de les següents causes:

  • a) Per la sol·licitud de declaració legal de suspensió de pagaments o de fallida de qualsevol de les parts.
  • b) Per l’incompliment de qualsevol de les obligacions establertes en aquest contracte.

Igualment, el FACTOR podrà donar per resolt el present contracte:

  • a) En qualsevol dels supòsits de dissolució, liquidació o cessament d’activitats del CLIENT.
  • b) Quan el percentatge d’impagats (devolucions sobre crèdits vençuts) sigui, en un mes, superior al 60% de la suma de crèdits vençuts en igual termini.
  • c) Quan el CLIENT no fes anualment cessió de crèdits al FACTOR per import, almenys, del 35% del límit establert de bestreta de fons.


DIVUITENA: A l’extinció del present contracte, el FACTOR efectuarà la liquidació dels comptes mantinguts amb el CLIENT, segons resulti de la seva comptabilitat.
Si la referida liquidació donés un saldo favorable al FACTOR, aquest serà líquid i exigible, estant el CLIENT obligat al seu reintegrament en un termini de quinze dies hàbils a partir de la comunicació que li sigui feta de tal saldo deutor.
Si el CLIENT no complís amb l’establert en el paràgraf anterior, el FACTOR podrà procedir a la seva reclamació judicial. A aquests efectes, es pacta, expressament, per a les parts contractants, que la liquidació per determinar el saldo que resulti reclamable es practicarà pel FACTOR, el qual expedirà l’oportuna certificació que reculli el saldo que presenti el compte del CLIENT.


DINOVENA: Totes les despeses judicials o extrajudicials que puguin originar-se com a conseqüència de reclamació per incompliment de les condicions establertes en aquest contracte, o per la resolució d’aquest, seran a càrrec de la part contractant que hi hagués donat origen.


VIGÈSIMA: Les parts, amb renúncia expressa al seu fur propi si en tinguessin, se sotmeten expressament als jutjats i tribunals de Tarragona per al coneixement i resolució de qualsevol controvèrsia que pogués sorgir amb vista a la interpretació o execució del present contracte.
Les parts es manifesten conformes amb la present pòlissa, l’atorguen i signen amb la meva intervenció en dos exemplars igualment originals i autèntics formalitzats a un sol efecte i per al seu lliurament a aquestes, quedant un exemplar en el meu arxiu.


EL FACTOR


EL CLIENT

Altres tipus de contractes mercantils

Contracte de comissió: és aquell contracte pel qual una de les parts (comissionista) s’obliga a realitzar per encàrrec de l’altra (comitent) una o diverses operacions mercantils.

Contracte de concessió mercantil: és aquell contracte pel qual una de les parts (concessionari) es compromet a adquirir a l’altra (concedent) productes (generalment de marca) i a revendre’ls, sota la supervisió del concessionari, dins d’una determinada zona geogràfica.

Contracte de franquícia: és aquell contracte pel qual una de les parts (franquiciador) cedeix a l’altra (franquiciat), a canvi d’una contraprestació anomenada cànon, el dret d’explotació de marques, noms comercials, drets d’autor, drets de propietat intel·lectual o industrial, per la revenda de productes o prestació de serveis.

Contracte d’agència: és aquell contracte pel qual una de les parts (agent) s’obliga, a canvi d’una remuneració, a promoure actes o operacions de comerç com a intermediari independent.

Contracte de dipòsit: és aquell contracte pel qual una de les parts (dipositant) fa entrega d’una cosa a l’altra part (dipositari). El depositant haurà de remunerar al dipositari i reemborsar-li les despeses de conservació de la cosa objecte del dipòsit. Per tal que el dipòsit es consideri mercantil, el dipositari haurà de ser comerciant, el dipòsit ha de ser una operació mercantil o que es realitzi com a conseqüència d’operacions mercantils i les coses dipositades han de ser objecte de comerç.

Contracte de mediació mercantil i mandat: és aquell contracte en el qual el comerciant podrà nomenar apoderats o mandataris generals o singulars per tal que realitzin el trànsit comercial en el seu nom, en tot o en part, o per tal que l’ajudin.

Contracte de prestació de serveis: és aquell contracte mitjançant el qual es contracta, a canvi d’una retribució, el servei de professionals d’altres empreses, amb la finalitat de millorar la pròpia en qualsevol aspecte que ho necessiti. Són freqüents en la realització d’obres o construccions.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats