Introducció
En la creació 3D d’un mur de pedra seca (un mur construït sense la utilització d’argamassa o pasta que uneixi les pedres de diferents mides i formes), un primer pas seria el modelatge 3D de cadascuna de les pedres, seguit de la seva ubicació, de tal manera que, finalment, el resultat visual presenti l’aspecte irregular i abrupte de la superfície del mur.
Aquest enfocament, el modelatge integral de les pedres que formen part del mur, presenta dos inconvenients que fan que es consideri un procediment ineficient. En primer té relació amb l’economia del temps: calculeu el temps que trigaríeu a modelar un nombre suficientment acceptable de pedres per després situar-les fins a aconseguir el resultat desitjat del mur. El segon, no menys important, fa referència a l’economia del rendiment (o performance): a major nombre de polígons, major serà el cost de càlcul en representar (renderitzar) visualment el mur, especialment en escenaris de representació a temps real (com els videojocs), on el rendiment és un factor crític.
Així, estalviar temps d’elaboració i representació ens porta a considerar un camí diferent del modelatge detallat en 3D: l’ús i l’aplicació de textures sobre el model amb l’objectiu que aquestes simulin l’acabat visual del model de referència real.
L’avantatge en l’ús precís de textures (és a dir, modelar amb color i no amb polígons) es pot veure afectat si no es generen adequadament. En aquesta unitat veureu dues aproximacions pràctiques en el camp de la generació de textures. L’objectiu és que aquestes es projectin sobre el model amb facilitat, millorant la seva qualitat visual.
El primer apartat, “Generació de textures procedimentals 2D i 3D”, analitza aquelles textures que són generades algorítmicament i, per tant, el resultat depèn d’un sistema de regles basades en funcions matemàtiques que permeten la definició sintètica de patrons visuals.
El segon apartat, “Pintada dels models”, dedica el seu contingut a la generació de textures d’acord amb l’ús de mapes de bits (bitmaps) que, a diferència de les anteriors, són creades a través d’una intervenció manual (dibuixar en una tauleta gràfica, fer una fotografia, escanejar un dibuix…).
Els continguts d’aquestes dues vies d’obtenció de textures per als models 3D no només us han de permetre conèixer i aplicar els conceptes i els procediments que hi ha darrere d’aquestes, sinó, fonamentalment, valorar quina de les dues opcions resulta més adient en la producció d’un treball professional.
Per assolir els objectius d’aquesta unitat cal que feu els exercicis i les activitats proposades. En cas de dubte podeu preguntar al fòrum de l’assignatura, ja que així us podran ajudar els vostres companys o el professorat.