Edició d'imatges amb Adobe Photoshop

Per obrir una imatge heu d’anar a la barra de menús superior i seleccionar File / Open. Després, seleccioneu el fitxer que voleu obrir.

Quan obrim una imatge en Adobe Photoshop cal saber com és i quines característiques té; per això, el primer que heu de fer és fer-vos una sèrie de preguntes: es veu bé?, té bona qualitat?, quina mida i resolució té?, quin és el seu mode de color?

Per veure la resolució i les dimensions en píxels de la imatge aneu a la barra de menú superior i seleccioneu Image / Image Size. S’obrirà un panell on veureu les dimensions i la resolució (vegeu la figura), i on trobareu la següent informació:

1. Image size (‘pes de la imatge en memòria’): és el pes del fitxer i s’indica en megabytes (MB).
2. Dimensions (‘dimensions de la imatge’): nombre de píxels per fila i columna.
3. Width (‘amplada de la imatge’): és l’amplada que tindrà la imatge quan la imprimim (en centímetres o polzades).
4. Height (‘alçada de la imatge’): és l’alçada que tindrà la imatge quan la imprimim (en centímetres o polzades).
5. Resolution (‘resolució’): és el nombre de píxels per polzada.

Si voleu esbrinar el mode de color de la imatge heu d’anar a la barra de menú superior i seleccionar Image / Mode. Aquí estarà marcada l’opció del mode de color de la imatge.

Per veure la profunditat de color de la imatge heu d’anar a la barra de menú superior i seleccionar Image. Veureu marcada la profunditat de color de la imatge, que serà de 8, 16 o 32 bits.

D’una manera més directa, veureu aquesta informació en la pestanya de la finestra de l’arxiu que està obert. En aquesta pestanya sempre s’indica el mode de color i la profunditat de color. En la figura podeu veure la pestanya de la finestra de l’arxiu, on “RGB/8” indica que la imatge està en mode RGB i la profunditat de color és de 8 bits:

1. noi_ulleres.jpg: és el nom de l’arxiu.
2. (RGB/8*): indica que la imatge està en mode RGB i la profunditat de color és de 8 bits.

En Adobe Photoshop podeu treballar a partir d’una imatge capturada amb una càmera fotogràfica, o també a partir d’un arxiu nou en blanc.

Per crear un arxiu nou heu d’anar la barra de menú superior i seleccionar File / New. S’obrirà un panell amb les opcions per definir les característiques del nou arxiu (vegeu la figura).

El panell mostrarà les següents opcions (vegeu la figura):

1. Name (‘nom’): aquí podeu escriure el nom que tindrà l’arxiu.
2. Document type (‘tipus de document’): seleccioneu el tipus de document segons la finalitat del treball. Teniu les opcions per a web, fotografia, vídeo o també l’opció Custom, que és l’opció personalitzada.
3. Size (‘mida’): segons l’opció que trieu a Document Type es mostrarà una llista predefinida de mides d’arxiu.
4. Width (‘amplada’): podeu definir l’amplada de la imatge en píxels, centímetres, polzades o mil·límetres. També hi ha altres unitats de mesura més inusuals com piques, columnes i punts.
5. Height (‘alçada’): podeu definir l’alçada de la mateixa forma que l’amplada.
6. Resolution (‘resolució’): especifiqueu la resolució més adient segons la finalitat de la imatge. Habitualment s’indica 300 ppp per a treballs fotogràfics, 150 ppp per a impressió domèstica i 72 ppp per a treballs dirigits a pantalles i dispositius mòbils.
7. Color mode (‘mode de color’): definiu el mode de color de la imatge. RGB és el mode més habitual per treballar en pantalla.
8. Background Contents (‘contingut del fons’): podeu triar un color de fons per al document nou.

Alhora, en les opcions Advanced podem definir:

• 9. Color profile (‘perfil de color’): és el perfil de color ICC. S’ha de triar un perfil de color quan es vulgui imprimir l’arxiu en un sistema d’impressió específic.
• 10. Pixel aspect ratio (‘proporció de píxel’): per defecte sempre treballareu amb Square Pixels (‘píxels quadrats’). És la proporció del píxel. Square pixel equival a una proporció d’1:1. Tindreu en compte aquest paràmetre si treballeu amb formats de vídeo digital.

El panell d’eines ofereix moltes eines per a diferents propòsits, que us serviran per manipular la imatge. Trobareu eines de selecció, pintura, retoc… El panell eines s’ha de tenir sempre visible, perquè conté totes les eines d’edició. En la figura trobareu les diverses eines i la descripció de cadascuna.

Les eines de selecció s’utilitzen per escollir un grup de píxels i fer-hi canvis. Sempre que vulgueu aïllar una zona de la imatge i modificar només aquesta part, haureu de seleccionar-la prèviament amb l’eina de selecció més adequada.

Hi ha diferents eines especialitzades per seleccionar, depenent de la naturalesa de les zones de la imatge que volem editar. Tenim eines molt senzilles, per zones més generals, i d’altres molt complexes, que permeten controlar amb molta precisió quins píxels seleccionem.

A continuació detallem quines són les eines de selecció, classificades en tres grups:

• Selecció geomètrica: Rectangular Marquee (‘marc rectangular’), Eliptical Marquee (‘marc el·líptic’), Single Column Marquee (‘marc de columna única’), Single Row Marquee (‘marc de fila única’).
• Selecció de dibuix a mà alçada: Lasso (‘llaç’), Poligonal Lasso (‘llaç poligonal’), Magnetic Lasso (‘llaç magnètic’).
• Selecció per gamma de colors: Magic Wand (‘vareta màgica’), Quick Selection Tool (‘eina de selecció ràpida’), Color Range (‘selecció per rang de color’).

Les eines de selecció geomètrica permeten dibuixar una selecció amb una forma geomètrica bàsica.

L’eina Rectangular Marquee (‘marc rectangular’) dibuixa una selecció rectangular. Per fer-ho heu d’anar al panell d’eines i seleccionar l’eina Rectangular Marquee. Dibuixeu un marc en una zona de la imatge i feu una selecció rectangular (vegeu la figura).

Per la seva banda, l’eina Eliptical Marquee (‘marc el·líptic’) us servirà per fer una selecció el·líptica.

En aquest grup d’eines també trobareu l’eina Single Row Marquee (‘marc de fila única’) i el Single Column Marquee (‘marc de columna única’) per definir una selecció d’una fila o columna d’un píxel d’amplada.

Per afegir i restar seleccions podeu usar les icones de la barra d’opcions (vegeu la figura):

1. Normal: dibuixa una nova selecció.
2. Sumar a la selecció: suma les noves seleccions que dibuixeu.
3. Resta a la selecció: resta la nova selecció que dibuixeu.
4. Intersecció de seleccions: el resultat és la intersecció de les seleccions que heu dibuixat
5. Feather (‘calat’): podeu establir un calat o difuminat per les vores de la selecció. Cada cop que dibuixeu una selecció, aquesta tindrà el calat que heu establert aquí.

S’utilitzen per seleccionar formes especials o irregulars, més enllà de les seleccions geomètriques. I, a diferència d’aquestes, quan seleccionem a mà alçada, som nosaltres els que hem de tancar tots els punts de la selecció. Es troben al panell d’eines, i són tres (vegeu la figura).

Les eines Lasso (‘llaç’) i Poligonal Lasso (‘llaç poligonal’) permeten dibuixar segments amb les vores rectilínies o amb les vores corbes, com si fossin dibuixades a mà alçada (vegeu la figura).

L’eina Magnetic Lasso s’ajusta a les vores de les àrees definides de la imatge quan dibuixem. Si utilitzeu aquesta eina és important que la zona que voleu seleccionar tingui una vora definida i estigui contrastada amb el fons, d’aquesta manera s’identificarà millor el contorn de la figura (vegeu la figura).

Les eines de selecció per gamma de colors trien els píxels per la seva informació cromàtica. Al panell d’eines trobareu dues eines de selecció per gamma de colors (vegeu la figura): l’eina Magic Wand Tool (‘vareta màgica’) i l’eina Quick selection Tool (‘selecció ràpida’).

L’eina vareta màgica us permetrà seleccionar una zona amb colors similars, sense haver de traçar el contorn. Si proveu de seleccionar amb ella un píxel de la imatge, l’eina crearà una selecció de píxels que tinguin valors RGB similars al del píxel que hem definit inicialment (vegeu la figura).

Dintre de la vareta màgica trobareu quatre opcions interessants (vegeu la figura):

1. Tolerance (‘tolerància’). Serveix per modificar la tolerància. Si poseu un valor baix de tolerància, la vareta màgica només seleccionarà el píxel que heu definit en clicar i només aquells que són iguals a aquest. I al contrari, si poseu un valor de 255 se seleccionaran tots els colors, perquè la tolerància és molt gran. Per controlar la vostra selecció heu d’indicar el valor de tolerància adequat, i d’aquesta manera, amb un sol clic, seleccionareu tots els colors que vulgueu.
2. Anti-allas (‘suavitzat’). Aquesta opció suavitza les vores de la selecció.
3. Contiguous (‘colors continus’). Selecciona només zones del mateix color que estan juntes en la imatge; en cas contrari, se seleccionarien totes les zones del mateix color, encara que estiguin separades les unes de les altres.
4. Sample All Layers (‘mostrejar totes les capes’). Heu de tenir en compte que l’eina vareta màgica només selecciona els píxels de la capa que està seleccionada. Si voleu que es tinguin en compte totes les capes visibles heu d’activar l’opció Sample All Layers (‘mostrejar totes les capes’).

Una altra opció per seleccionar mitjançant gamma de color és Color Range; literalment, ‘gamma de colors’. Podeu accedir-hi des de la barra de menú superior fent Select / Color Range (vegeu la figura).

Des de Color Range, amb el desplegable Select, s’obrirà un panell on podeu seleccionar entre dues opcions:

• Sampled colors (‘mostrejats’): si trieu l’opció mostrejats, amb el comptagotes podeu seleccionar un color en passar per sobre de la imatge. A la finestra Color Range es mostra en blanc i negre la imatge. Les zones en color blanc són les que hem seleccionat per rang de color (vegeu la figura).

• Escollir un color de la llista que apareix al desplegable (si ho feu, es seleccionaran tots els píxels de la imatge amb aquest color; vegeu la figura).

Un cop heu finalitzat la selecció, haureu de perfeccionar les vores de la selecció activa. Fareu servir el panell Select and Mask; especialment, si voleu editar les imatges amb un mínim de qualitat. Aquesta eina defineix les vores i permet que hi hagi una fusió suau entre els elements que estem editant. L’efecte es farà visible després d’editar la imatge amb la selecció activa, ja sigui copiar i enganxar, omplir de color, moure el contingut de la selecció…

Per obrir el panell premeu el botó Select and Mask, que està ubicat a la dreta de les opcions de totes les eines de selecció (vegeu la figura).

Veureu que té dues parts diferenciades (vegeu la figura):

1. Wiew mode (‘mode de visualització’): previsualització de la selecció activa mitjançant diferents opcions.
2. Global Refinements (‘ajustos de la selecció’): modifiquen les vores de la selecció segons quatre paràmetres.

Les opcions de previsualització de les vores d’una selecció les veureu al panell Select and Mask, que es troba a la barra d’opcions de les eines de selecció. Són les següents (vegeu la figura):

1. Onion Skin (‘paper ceba’): mostra les zones no seleccionades amb transparència.
2. Marchin Ants (‘cadena de formigues’): mostra les zones seleccionades amb una línia discontínua que es mou.
3. Overlay (‘superposar’): mostra les zones no seleccionades en color vermell amb transparència.
4. On Black (‘sobre negre’): mostra les zones no seleccionades en negre.
5. On White (‘sobre blanc’): mostra les zones no seleccionades en blanc.
6. Black and White (‘blanc i negre’): mostra les zones no seleccionades en negre i la zona seleccionada en blanc.
7. On Layers (‘sobre les capes’): es veu el resultat final mostrant les capes que hi ha a sota.

Al panell Select and Mask, que podeu obrir des de la barra d’opcions de qualsevol eina de selecció, trobareu els ajustos per modificar la vora de la selecció. Són els següents (vegeu la figura):

1. Smooth (‘suavitzat’): fa que el contorn de la selecció sigui més arrodonit.
2. Feather (‘calat’): suavitza les vores de la selecció amb un efecte de desenfocament o difuminat. Els valors s’indiquen en píxels. Si voleu una selecció molt suavitzada, apliqueu un valor alt, com per exemple 50 píxels. Per obtenir un suavitzat subtil apliqueu valors baixos, d’1 a 5 píxels.
3. Contrast (‘contrast’): contrasta les vores eliminant el suavitzat.
4. Shift Edge (‘desplaçament de les vores’): amplia o redueix el contorn de la selecció. El valor inicial és 0. Si donem valors positius, el contorn s’amplia. Si donem valors negatius, el contorn es redueix.

Una característica principal dels arxius en Adobe Photoshop és que les imatges es componen de capes independents que se superposen les unes sobre les altres.

Per exemple, es poden emmagatzemar fotografies o elements de fotografies en capes diferents, i a continuació combinar-les en una imatge composta. En realitat són com fulls d’acetat de fotografies diferents, apilades una a sobre de l’altra (vegeu la figura).

On no hi ha cap imatge, és a dir, on la capa és transparent, veureu les capes inferiors. Les zones de píxels transparents, on no hi ha cap informació, es veuen amb una trama de quadrats blancs i grisos.

Per treballar amb les capes heu de tenir visible el panell Layers. Per obrir-lo heu de seguir aquesta ruta a la barra de menú superior: Window / Layers. En la figura podeu veure totes les opcions del panell i el significat de cada icona:

1. Link Layers (‘enllaçar capes’): permet enllaçar capes per moure-les juntes.
2. Layer Effects (‘efectes de capa’): s’utilitza per aplicar efectes d’ombrejat, relleu, vores de color i altres efectes a una capa.
3. Layer Mask (‘màscara de capa’): crea una màscara de capa.
4. Layer Adjustment (‘capa d’ajust’): crea una capa d’ajust.
5. Layer Group (‘grup de capes’): crea un grup de capes. S’usa per organitzar les capes quan en tenim moltes.
6. New Layer (‘nova capa’): crea una nova capa buida.
7. Delete layer (‘eliminar capa’): serveix per eliminar una capa.
8. Blend Mode (‘mode de fusió’): en aquesta llista desplegable podeu triar el mode de fusió de la capa.
9. Lock Layers (‘bloqueig de les capes’): les quatre primeres icones bloquegen parcialment una capa, de manera que no es poden modificar els píxels transparents, no es pot pintar sobre ella, no es pot moure, o no es pot transformar. L’última opció és el bloqueig total.
10. Toggle Visibility (‘canviar visibilitat’): canvia la visibilitat de la capa. Si activem la icona de l’ull, la capa estarà visible. Si la desactivem, estarà oculta.
11. Opacity (‘opacitat de la capa’): podeu canviar l’opacitat de la capa, de manera que sigui transparent i es vegin les capes que n’hi ha a baix. Amb 100% d’opacitat és totalment opaca, i amb 0% és invisible.
12. Layer 1 (‘capa 1’): és una capa nova que s’ha creat a la imatge. Adobe Photoshop l’ha anomenat ‘Layer 1’.
13. Background (‘capa fons’): per defecte, quan obrim una imatge, al panell Layers aquesta es veurà com una capa de fons o Background. La capa de fons estarà bloquejada, però podem convertir-la en una capa si hi fem doble clic.
14. Lock Layer (‘bloquejar capa’): indica que la capa està totalment bloquejada.

D’altra banda, si premeu el botó dret del ratolí apareixerà el menú contextual. A dins hi podeu trobar altres opcions molt interessants (vegeu la figura).

Per actuar sobre les capes les heu de tenir seleccionades; per fer-ho, cliqueu a sobre: la capa seleccionada es veurà en un to més obscur, i significa que aquesta és la capa on s’aplicaran les modificacions que fem. Des d’aquest panell, i amb l’ajut del menú contextual, podeu gestionar molts aspectes de les capes, com ara:

• Canviar el nom: feu doble clic al text d’una capa i us apareixerà el cursor per escriure un nou nom per a la capa.
• Canviar l’ordre: és senzill, només heu d’arrossegar una capa i portar-la a la nova posició que desitgeu. La capa que es veu més a dalt del panell taparà les altres capes que queden a sota.
• Eliminar una capa: per exemple, podeu prémer la icona de la paperera o bé el botó dret del ratolí. Un cop dins del menú contextual, seleccioneu Delete Layer.
• Duplicar una capa; tenim mètodes diversos:
  • Amb l’eina Move Tool (‘moure’): dupliqueu una capa en un mateix document a partir d’una zona seleccionada, amb l’eina Move Tool, mentre premeu la tecla Alt.
  • Amb els comandaments Copy i Paste. Seleccioneu la capa, aneu a la barra de menú superior i seleccioneu Edit / Copy, i després a la barra de menú superior i seleccioneu Edit / Paste. Per copiar i enganxar capes també teniu la drecera Cmd+C i Cmd+V (Mac) o Ctrl+Ci Ctrl+V (Windows).
  • Al panell Layers, al menú contextual, Duplicate.
• Enllaçar capes: és una opció molt útil; heu de seleccionar totes les capes que vulgueu enllaçar i després prémer la icona amb el dibuix d’una cadena. Quan les capes estan enllaçades mostren la icona d’una cadena. Les capes enllaçades actuen com un grup, i si movem o transformem les capes el canvi s’aplicarà a totes.
• Fusionar capes: és a dir, combinar capes enllaçades o visibles o fusionar tota la imatge. En tots els casos significa que les capes seleccionades es fusionen i es converteixen en una de sola. Les opcions, que es troben al menú contextual de les capes, són les següents:
  • Merge Down: es fusionen totes les capes seleccionades.
  • Merge Visible: es fusionen totes les capes que estan visibles, és a dir, que tinguin activada la icona de l’ull.
  • Flatten Image: fusiona totes les capes i crea una imatge única com a fons (Background).
• Protegir els continguts d’una capa: heu de fer servir les opcions de bloqueig presents a la paleta de capes; podeu fer un bloqueig:
  • De les zones transparents de la capa seleccionada.
  • Per pintar en la capa seleccionada.
  • Per moure la capa seleccionada.
  • Total; és a dir, no podreu pintar en cap zona (sigui o no transparent) ni podrem moure la capa.

Al panell de capes o Layers hi ha dues opcions que us oferiran resultats molt interessants:

• L’opacitat: és el grau de transparència d’una capa. Una opacitat d’un 0% significa que la capa és completament transparent i, al contrari, un 100% d’opacitat significa que la capa és completament opaca.
• Els modes de fusió o Blend modes: s’utilitzen per determinar com es fusionen els píxels d’una capa o d’un conjunt de capes amb els píxels de les capes subjacents de la imatge. En aplicar diferents modes de fusió es poden crear una gran varietat d’efectes i acabats. A més, els modes de fusió tenen tres usos principals:
  • Creació d’efectes i fusió d’imatges o textures
  • Reforçar i contrastar una imatge
  • Integrar elements sense fer cap selecció prèvia

  No es pot canviar l’opacitat d’una capa de fons (Background) o bloquejada.

L’histograma és un gràfic que mostra com estan distribuits els píxels d’una imatge segons els valors de lluminositat. A més, ens dona informació de la quantitat de píxels que hi ha en cada nivell d’intensitat del color. Dit d’una altra manera, ens permet saber la quantitat de píxels amb valors clars, intermedis o obscurs que té la imatge.

Quan treballem amb imatges del món real és important ajustar les característiques tonals i de lluminositat. Això es farà amb l’eina Adjustments (‘ajustos’), però el primer que hem de saber amb certesa són els valors cromàtics i lumínics de la imatge. L’histograma ens donarà tota aquesta informació.

El trobareu seguint aquesta ruta des de la barra de menú: Window / Histogram. I veureu que té dos eixos (vegeu la figura):

• L’eix x, on es representen els valors de lluminositat, des del negre fins al blanc.
• L’eix y, on s’acumulen línies que representen la quantitat de píxels de la imatge amb el valor de lluminositat específic.

Cada imatge té el seu propi histograma. No hi ha cap histograma ideal, però com a regla general es considera que una imatge té un bon contrast si el seu histograma s’estén ocupant quasi tot el rang de tons. Al contrari, una imatge amb moltes zones obscures acumula més píxels en la zona esquerra de l’histograma. I quan una imatge té moltes zones clares, l’histograma mostra més quantitat de píxels a la dreta (vegeu la figura):

Per altra banda, l’histograma no només representa els valors lumínics d’una imatge en escala de grisos, sinó que també pot mostrar la informació d’una imatge en color. En aquest cas, si la imatge està en mode RGB, tindrà un histograma diferent per a cadascun dels colors primaris RGB (vegeu la figura).

Els Adjustments (‘ajustos’) són essencials per modificar i editar el color i la lluminositat d’una imatge. Per aplicar-los heu de crear una capa independent anomenada Adjustment Layer (‘capa d’ajust’). Ho heu de fer des de la icona Adjustment Layer, a la part inferior del panell Layers (vegeu la figura).

D’aquesta manera, els ajustos queden independents de la imatge i no alteren la seva informació d’origen. Aplicar els ajustos amb les capes d’ajust és un mètode no destructiu, perquè no degrada la qualitat de la imatge original.

L’ús de tècniques no destructives us permetrà fer canvis en les imatges sense sobreescriure les dades de la imatge original. D’aquesta manera romandran disponibles per si cal tornar a fer-ne ús. Com que l’edició no destructiva no elimina les dades de la imatge, la seva qualitat no es degrada en fer les modificacions. És, per tant, molt recomanable fer-les servir.

En Adobe Photoshop es fan edicions no destructives amb els següents mètodes:

• Treballar amb capes d’ajust
• Transformació amb objectes intel·ligents
• Aplicació de filtres amb filtres intel·ligents
• Retoc en capes separades amb les eines de retoc
• Creació de màscares de capa

Els ajustos es classifiquen en dos grups: modificar els colors i modificar la llum, tot i que aquests últims també modifiquen la informació cromàtica de la imatge (vegeu la figura):

• Els ajustos de lluminositat (encara que també alteren el color) són:
  • Brightness/Contrast (‘lluminositat i contrast’): permet fer ajustos senzills en la gamma tonal d’una imatge. Amb ell es pot modificar la lluminositat i el contrast. Per crear una capa d’ajust Brightness/Contrast heu de clicar la icona de capa d’ajust i seleccionar aquesta opció.
  • Levels (‘nivells’): permet corregir la gamma tonal i l’equilibri de color d’una imatge, ajustant els nivells d’intensitat de les ombres, els mitjos tons i les llums. El panell Levels ens mostra un gràfic amb l’histograma de la imatge com a fons, el qual ens serveix de guia visual per ajustar la tonalitat de la imatge. Per crear una capa d’ajust Levels premeu la icona de capa d’ajust i seleccioneu Levels.
  • Curves (‘corbes’): permet ajustar la gamma tonal d’una imatge. És una eina molt precisa que ens permet modificar i controlar els valors de cada píxel, i també permet aïllar una part de la imatge perquè l’ajust només actuï sobre aquesta zona específica. Per crear una capa d’ajust de corbes premeu la icona de capa d’ajust i seleccionau Curves.
• Els ajustos cromàtics són:
  • Hue/Saturation (to/saturació): permet ajustar el to, la saturació i la lluminositat. Hue/Saturation és un ajust adequat per canviar el color d’un objecte o d’elements d’una imatge de manera realista. Per aplicar-lo premeu la icona de capa d’ajust i seleccioneu Hue / Saturation. Al panell d’aquest ajust, podeu:
    • Ajustar el to, o color, que representa un desplaçament en la roda cromàtica.
    • Ajustar la saturació dels colors de la imatge.
    • Ajustar la lluminositat per aclarir o enfosquir la imatge.
    • Usar l’opció Colorize també es pot usar per afegir color a una imatge en escala de grisos, o per a una imatge en color RGB si voleu convertir-la en una imatge monocromàtica.
  • Color Balance (‘equilibri de color’): és molt útil, perquè permet ajustar la dominant cromàtica d’una imatge. Per exemple, si heu fet una fotografia, i per les condicions lumíniques ha resultat massa engroguida, té una dominant del component de color groc. Si voleu que la imatge s’equilibri i no tingui cap color dominant, utilitzeu l’eina d’equilibri de color.

Les màscares de capa (Layer Mask) són molt adequades per a treballs d’integració d’elements en una mateixa composició. Amb les màscares, els retocs són modificables i permeten crear fusions i degradats, de manera que podem controlar la integració entre les capes de forma molt precisa.

Una màscara capa és un canal de la imatge que canvia l’opacitat d’una capa. El canal de la màscara té 265 nivells de gris, i per tant sempre es veurà en escala de grisos. Aquest canal és addicional als canals RGB que constitueixen la imatge.

El color negre en la màscara indica que la capa on actua serà transparent. Altrament, una zona blanca indicarà que la capa tindrà opacitat 100%, o sigui, que estarà completament visible. Per consegüent, els diferents nivells de grisos equivalen a diferents nivells d’opacitat. Per exemple, el 50% de gris provocarà que la imatge tingui una transparència del 50%.

En la figura es veu la imatge original a la dreta, el canal de la màscara de capa al centre (és la imatge en blanc i negre), i finalment el resultat. Fixeu-vos que en aquesta última imatge les zones que corresponen al negre es veuen transparents -es veu la retícula de quadrats blancs i grisos que indica que la zona és transparent-, mentre que les zones que corresponen al blanc mostren la imatge original.

La tècnica de màscara de capa és una tècnica no destructiva, perquè la imatge de la capa sempre queda intacta i no s’esborren zones de la imatge, només queden ocultes sota l’efecte de la màscara que està actuant. Per tant, no es perden dades i sempre podreu tornar al contingut original.

Crear una màscara és senzill, només cal seguir uns quants passos:

1. Seleccioneu al panell Layers la capa sobre la qual voleu que actuï la màscara (vegeu la figura).
2. Dibuixeu amb una eina de selecció la zona que serà després la màscara (vegeu la figura).
3. Des del panell Layers, premeu el botó Add layer Mask a la part inferior del panell (vegeu la figura).

Al panell de capes apareix la icona de la nova màscara en una nova miniatura a la dreta de la miniatura de la capa. Aquesta és la miniatura de la màscara.

El requadre que envolta la miniatura de la màscara indica on estem aplicant la pintura. En fer clic sobre una de les miniatures canviem el seu estat, activant-les i habilitant l’ús de la pintura.

Podeu fer canvis sobre la màscara o sobre la capa, i alternar entre aquestes, fent-les actives segons ens interessi, en clicar en la seva miniatura.

Finalment, la icona d’enllaçat bloqueja la capa i la màscara i les uneix. Si en movem una, l’altra es mourà amb ella. Si les desenllacem, fent clic sobre la icona, podem moure-les independentment l’una de l’altra.

Per editar la màscara podem usar qualsevol eina de pintura: pinzells, degradats, pot de pintura… En aquest cas seguirem els passos següents:

1. Seleccioneu la capa on volem afegir la màscara.
2. Creeu la màscara de capa (en aquest cas buida, sense selecció prèvia).
3. Activeu la visibilitat del canal de la màscara amb la drecera: Alt i clicant sobre la miniatura de la màscara al mateix temps.
4. Treballeu pintant o dibuixant directament en la màscara en escala de grisos.

Activant la icona de visibilitat podem veure la nostra màscara de capa sobre el Canvas o llenç. Per defecte està predefinit que les màscares es mostrin en color vermell i amb una opacitat del 50% (figura), però podeu canviar aquestes propietats fent doble clic sobre la miniatura.

Si cliqueu amb el botó dret en la miniatura de la màscara obrireu un menú contextual on trobareu les següents opcions:

• Eliminar màscara de capa: elimina la màscara de capa i torna la capa al seu estat original.
• Aplicar màscara de capa: fusiona la capa i la màscara. El resultat és una sola capa amb els efectes obtinguts.
• Deshabilitar la màscara de capa: no s’elimina, però es desactiva el seu efecte.

Podeu veure explicat amb detall com crear una màscara de capa en el següent vídeo:

En Adobe Photoshop trobem moltes eines per fer pintura digital. Aquesta consisteix a usar eines digitals de la mateixa forma que si estiguéssim pintant amb pintura física. Els pinzells d’Adobe Photoshop emulen les característiques i els aspectes dels pinzells reals i les tècniques de pintura física, com l’oli o l’aquarel·la.

La pintura digital la podem utilitzar per a la realització del disseny conceptual i també en l’edició i el retoc de textures i elements que després aplicarem en models 3D.

Trobareu l’eina pinzell (Brush Tool) dins del panell d’eines. És molt important definir les característiques del pinzell que usarem. Segons com el configurem, els efectes i resultats seran molt diferents. Trobareu les opcions del pinzell a la barra d’opcions, amb els següents paràmetres (vegeu la figura):

1. Tool Preset Picker (‘selector d’eines predefinides’): permet canviar d’eina des d’una galeria d’eines predefinides.
2. Brush Preset Picker (‘selector de pinzell predefinit’): mostra la galeria de pinzells predefinits i les opcions per canviar el diametre i la duresa del pinzell.
3. Toogle Brush panel (‘visibilitat del panell de pinzell’): mostra o oculta el Brush panel o panell per configurar nous pinzells.
4. Blend mode (‘mode de fusió’): defineix el mètode per fusionar el color amb els píxels de la capa inferior. Els modes de fusió que es mostren són similars als modes de fusió de les capes, els quals ja hem vist a l’apartat “Modes de fusió”.
5. Opacity (‘opacitat’): defineix la transparència del color. Amb opacitat de 100% la pintura és opaca, però si baixem l’opacitat la pintura serà transparent i deixarà veure les taques de pintura prèvies, creant efectes de textura interessants.
6. Tablet controls opacity (‘la pressió de la tauleta controla l’opacitat’): si activeu aquesta icona, quan pinteu amb una tauleta gràfica la pressió del pinzell afectarà a l’opacitat.
7. Flow (‘flux’): defineix la càrrega de pintura del pinzell.
8. Airbrush (‘aerògraf’): simula la pintura feta amb aerògraf.
9. Pen Presure (‘la pressió de la tauleta controla la mida’): si activeu aquesta icona, al pintar el pinzell canviarà de mida segons la pressió que feu.

Les opcions Tablet controls opacity i Pen Pressure són imprescindibles si volem pintar emulant la pintura física. Farem servir una tauleta gràfica, en comptes d’usar el ratolí, i per tant hem d’activar aquestes opcions perquè el pinzell canviï segons la pressió i la inclinació que fem amb el llapis sobre la tauleta.

En la barra d’opcions també trobareu el menú pinzells predefinits, amb una galeria de pinzells predefinits. Aquí podem configurar dos aspectes molt importants del pinzell, i que afecten la seva empremta (vegeu la figura); són:

1. Size (‘diàmetre’): és l’amplada o mida del pinzell.
2. Hardness (‘duresa’): indica si les vores del pinzell són definides o difoses. 0% de duresa serà un pinzell que pintarà taques molt difuminades, i amb 100% seran molt retallades.
3. Presets gallery (‘galeria de pinzells predefinits’): és galeria de mostres de pinzell predefinides.

Per triar un color per pintar hem d’obrir l’eina Color Picker (‘selector de color’). El selector és una mena de paleta de color on podem triar un valor de color específic per usar-lo amb les eines d’edició. El trobareu al panell d’eines, al final de tot. Veure que té dos requadres superposats. Per obrir el panell de selector premeu un dels dos; són aquests:

• Foreground Color (‘color frontal’): és el color que usarem amb les eines de pintura: pinzells, pot de pintura.
• Background Color (‘color de fons’): és el color que usarem amb eines d’esborrat: goma d’esborrar, eliminar contingut.

Al selector de color d’Adobe podeu triar els colors segons quatre models de color (vegeu la figura):

1. HSB
2. RGB
3. Hexadecimal
4. Lab
5. CMYK

Podeu introduir un valor numèric als camps de text i es mostrarà el color corresponent en el requadre superior, o bé es pot seleccionar el color al requadre de color i amb el regulador de color. Els valors numèrics canvien segons ens movem pel requadre. Veureu que, en seleccionar un color, s’hi mostren els valors numèrics per a HSB, RGB, Lab, CMYK i números hexadecimals, simultàniament. D’aquesta manera sabem com es descriu un color en els diferents models de color.

En el model de color HSB, el to s’especifica en el camp de color amb un valor entre 0° i 360°, que correspon a una posició en la roda cromàtica. La saturació i la lluminositat s’especifiquen amb percentatges. Al camp de color, la saturació del to augmenta d’esquerra a dreta, i la lluminositat de baix a dalt. Els passos per seleccionar un color amb HSB són els següents (vegeu la figura):

1. Seleccionar el to: seleccioneu l’opció H i trieu un to al regulador de color.
2. Ajustar la saturació: seleccioneu l’opció S i ajusteu amb el regulador la saturació del color que heu elegit abans.
3. Ajustar la lluminositat: seleccioneu l’opció B i ajusteu amb el regulador la lluminositat del color triat.

Finalment, veureu al requadre de resultat el color que heu definit, i als camps H, S i B els valors numèrics per descriure el color. També teniu els valors equivalents que descriuen aquest color en els altres models de color.

Una altra opció és seleccionar una tinta plana. Les tintes planes són colors específics per a impressió. Els fabricants tenen la seva pròpia biblioteca de colors on es descriu amb exactitud cada color de tinta. Un dels més coneguts és el sistema Pantone, que trobareu a l’opció Color Libraries del selector de color (vegeu la figura).

Finalment, a baix del requadre de color veureu un casella de verificació amb la llegenda Only Web Colors. Aquesta opció limita la gamma de colors als colors segurs per a web (Web Safe colors). A sota dels valors RGB, el camp de text amb el coixinet mostra la codificació de color hexadecimal, que usarem per denominar colors en alguns llenguatges de programació (vegeu lafigura).

Les eines de retoc de Photoshop permeten, a grans trets, reproduir uns píxels de la imatge en altres zones. Tenen diferents usos:

• Retocar desperfectes i reconstrucció en fotografies antigues; retocar textures o la pell humana en fotografia de moda i publicitat.
• Reproduir o copiar un element.
• Eliminar un element en una fotografia.

Les eines que podeu usar per a treballs de retoc són les següents:

• Pinzells de retoc: Clone Stamp Tool (‘tampó de clonar’), Healing Brush Tool (‘pinzell corrector’), Spot Healing Brush Tool (‘pinzell corrector puntual’), Patch Tool (‘pedaç’).
• Eines per modificar el to: Dogde Tool (‘subexposar’) i Burn Tool (‘sobreexposar’).
• Eines de desenfocament i enfocament: Blur Tool (‘pinzell de desenfocament’), Sharpen Tool (‘pinzell d’enfocament’), Smudge Tool (‘dit’).
• Filtres: Add Noise (‘soroll’), Despeckle (‘destramar’), Dust and Scratches (‘pols i rascades’).

Els pinzells de retoc són les eines Clone Stamp Tool (‘tampó de clonar’), Healing Brush Tool (‘pinzell corrector’), Spot Healing Brush Tool (‘pinzell corrector puntual’) i Patch Tool (‘pedaç’).

El tampó de clonar pren la mostra d’una imatge que més tard es pot aplicar sobre una altra imatge o una zona de la mateixa imatge. Cada traç de l’eina pinta usant la mostra. El tampó és un pinzell que té les propietats dels pinzells: duresa, diàmetre i opacitat (vegeu la figura).

Per usar el tampó heu de seguir els següents passos:

1. Seleccioneu l’eina tampó de clonar.
2. Trieu un diàmetre de pinzell en les opcions de l’eina tampó de clonar.
3. Seleccioneu Sample All Layers perquè tingui en compte totes les capes per clonar.
4. Col·loqueu el punter en la zona de qualsevol imatge per definir l’origen de la mostra. Premeu Alt(Windows) o Opció (Mac) i feu clic. El punt de mostra és l’origen que es duplica en pintar.
5. Arrossegueu el ratolí per pintar amb l’eina en una altra zona on vulgueu clonar.

Per la seva banda, el ‘pinzell corrector’ s’utilitza per corregir imperfeccions o textures. Té en compte la lluminositat, el color i el contrast de la zona on reemplacem els píxels i iguala els valors tonals creant una integració total i natural. Hi ha diverses opcions (vegeu la figura).

El pinzell corrector pren una mostra de la zona que triem i després l’aplica sobre la zona que li indiquem. És el mateix procés que s’usa amb el tampó de clonar. Primer heu de definir l’origen que volem reproduir, premeu la tecla Alt i cliqueu amb el ratolí al mateix temps per definir l’origen. Després podeu pintar directament amb el pinzell en la zona que vulgueu retocar.

El pinzell corrector puntual es diferencia de l’anterior en el fet que no cal prendre una mostra prèvia. Aquesta eina pren com a referència els píxels que envolten la zona on pintem. És molt útil per eliminar elements i per retocar petits defectes quan la zona al voltant es pot prendre com a referència (vegeu la figura).

L’eina pedaç funciona d’una manera similar al pinzell corrector. Pren una mostra d’una zona i l’aplica en una altra zona de la imatge. Té en compte la textura, la lluminositat, el color i el contrast de la zona final i les iguala. Per usar-la heu de crear una selecció a mà alçada amb l’eina pedaç, i després heu de moure la selecció a la zona que voleu retocar.

Les opcions origen o destí canvien el sentit del retoc. Amb origen modificarem l’àrea seleccionada, i amb destí, la zona cap a on movem la selecció.

Les eines per modificar el to són Dogde Tool (‘sobreexposar’) i Burn Tool (‘sobreexposar’). S’utilitzen per aclarir i enfosquir zones petites de la imatge, i s’usen com un pinzell. En passar per sobre d’una zona de la imatge podem aclarir-la o enfosquir-la (vegeu la figura).

Les eines de desenfocament i enfocament també són pinzells que s’utilitzen per modificar les zones on s’està pintant (vegeu la figura). Són Blur Tool (‘pinzell de desenfocament’), Sharpen Tool (‘pinzell d’enfocament’) i Smudge Tool (‘dit’).

Els filtres d’Adobe Photoshop són Add Noise (‘soroll’), Despeckle (‘destramar’) i Dust and Scratches (‘pols i rascades’).

Els filtres de ‘soroll’ afegeixen o eliminen el soroll de la imatge, una textura causada per píxels que tenen una variació aleatòria de color i lluminositat i que produeixen textures en zones de la imatge que haurien de ser planes.

Els filtres de soroll poden crear textures inusuals o eliminar zones problemàtiques de la imatge, com àrees de pols o ratllades en una imatge deteriorada. Els trobareu a la barra de menú superior: Filters / Noise / Add Noise.

El filtre destramar detecta les vores d’una imatge i desenfoca tota la selecció amb excepció de les vores. Està indicat per eliminar textures en la fotografia i conservar el detall. Trobareu el filtre de destramar a la barra de menú superior: Filters / Noise / Despeckle.

El filtre ‘pols i ratlladures’ desenfoca la imatge, però manté el detall segons l’ajust que fem amb els paràmetres ràdio i llindar. S’utilitza per eliminar les partícules de pols i ratllades d’una imatge antiga o bé quan s’ha escanejat la imatge i han quedat partícules enganxades a la fotografia que han afectat el resultat de l’escanejat. El trobareu a la barra de menú superior: Filters / Noise / Dust and Scratches.

Una textura és una imatge que s’aplicarà després a un suport, en aquest cas digital, i que li donarà aparença matèrica a la superfície on s’aplica. La creació de textures implica un desenvolupament de la nostra imaginació i creativitat.

Podem aprofitar imatges ja existents o fotografiar nosaltres mateixos materials que trobem al nostre entorn i després manipular-los amb Adobe Photoshop. O al contrari, podem generar una textura des de zero, treballant directament al Canvas. Tenim totes les eines del programari a la nostra disposició, i les possibilitats són molt extenses.

És important conèixer les característiques dels tipus d’arxiu i quin format es recomana usar en cada situació. En concret, es distingeixen dos tipus de formats:

• Els formats d’edició són aquells que mantenen tota la informació de l’arxiu i no redueixen el seu pes eliminant o comprimint les dades; d’altra banda:
  • Estan indicats per al treball durant el procés edició de l’arxiu del projecte que esteu realitzant.
  • No s’utilitzen per enviar i mostrar el treball acabat, perquè aquest tipus d’arxius només es poden obrir si useu el programari específic amb què esteu treballant.
  • En Adobe Photoshop heu de treballar amb el format PSD, que és el format nadiu del programari. Aquest format emmagatzema tota la informació del projecte, capes, màscares de capa i canals alfa, de manera que si l’obriu de nou podeu continuar el treball tal com l’havíeu deixat.
• Els formats d’exportació són formats per crear arxius amb compressió de les seves dades perquè tinguin un pes en memòria més reduït, però que al mateix temps preservin al màxim possible la qualitat. Són els formats JPG, PNG,GIF i TIFF.

En la taula veureu els diferents formats, les extensions i les seves característiques:

Usarem JPG per compartir o mostrar les imatges per a web, i quan no volem editar-les. Hem de tenir en compte que la informació de l’arxiu es comprimeix, i que cada cop que exportem en aquest format hi ha pèrdua de dades, i per tant la imatge es degrada.

Farem servir PNG per compartir o mostrar les imatges en web i quan no volem editar-les. Hem de tenir en compte que aquest format comprimeix les dades però sense cap pèrdua d’informació, per tant la imatge no es degrada.

I emprarem TIFF si volem editar les imatges amb un programari de tractament digital, o bé si volem imprimir-les en una impremta.

Un altre format d’arxiu que és interessant conèixer és el format RAW. El terme RAW no és un acrònim, com acostumen a ser les denominacions de gran part dels arxius d’imatge (JPG, PNG, TIFF), sinó un adjectiu en anglès que significa literalment ‘cru’, i que el que fa és guardar la imatge en brut.

El format RAW només l’obtindrem a partir de la presa d’imatge amb una càmera digital, en cas que especifiquem que volem capturar imatges d’alta qualitat a la configuració de la càmera. Es diu que el format RAW és el negatiu digital , perquè té tota la informació de la imatge que s’ha obtingut en el procés de captura amb la càmera.

Si treballem amb RAW cal usar un programari específic per editar els ajustos de la imatge. El seu gran avantatge és que la imatge no es degrada amb els canvis que fem, i sempre podem recuperar la informació original.