Introducció
La duplicació virtual de les superfícies és possible mitjançant la captura de fons de la natura i també, amb complexos processos matemàtics, la combinació de paràmetres per obtenir estructures que afavoreixin la interpretació de les substàncies. Un cop havent aconseguit referències adequades, el projecte passa per un seguit de proves, on es refina la qualitat del nostre producte per fer-lo versàtil.
Per portar a terme aquesta tasca, les tècniques per a la creació d’objectes fotorealistes tenen un seguit de condicions. La correcta observació i anàlisi de les referències pot ser la clau per desenvolupar imatges virtuals.
El primer apartat, “Objectes reals: característiques i comportaments. Cerca de fonts”, analitza les característiques superficials dels objectes reals, aspectes com l’especularitat, l’ambientació, la transparència, etc., així com el comportament dels materials en diferents entorns. Finalment, també veureu com podeu cercar fonts reals o virtuals per a les vostres texturitzacions.
El segon apartat, “Aplicació dels materials sobre els models”, estudia les pautes d’aplicació dels materials als objectes virtuals. Fent servir estructures de nodes virtuals hi ha una multitud de factors que, en la seva edició, ens permetran interpretar tots els materials i la seva semblança amb els de la natura. Veureu exemples de programari 2D i 3D i tipus de resolucions de treball. Analitzareu les característiques de les textures: transparència, volum, brillantor i color. Per acabar, corregireu les vostres textures, mitjançant renderitzacions, fins a obtenir-ne la seva visualització òptima.
Al tercer apartat, “Animació de les textures”, veureu com, amb l’ajuda de les tècniques virtuals i fent servir seqüències, és possible animar, sobre les nostres superfícies, l’aspecte, i fins i tot donar ritme i personalitat als objectes. A més, mitjançant l’ús de protocols, els projectes són més flexibles i amigables a tots els usuaris que necessitin contribuir-hi. D’altra banda, els elements més complexos gaudeixen de la possibilitat de combinar diferents estructures i millorar la superfície. En la majoria dels casos, el programari, que interpretarà les estructures de materials, pot variar molt. Per això cal preparar opcions que permetin la representació acurada dels recursos. També veureu com, fent servir tècniques avançades de texturització, es poden projectar detalls sobre els models que s’heretin de models d’alta poligonització o creats amb programari d’edició.
Per treballar aquest mòdul és necessari complementar les explicacions textuals dels continguts amb els vídeos referenciats en els enllaços, que permeten apropar-se de manera gràfica i visual als conceptes que es tracten. De la mateixa manera, és convenient fer les activitats i els exercicis d’autoavaluació que es proposen en cada apartat.