Estratègies per a la resolució de conflictes grupals

  • Actitud dels alumnes davant els conflictes
  • Actitud dels alumnes davant els conflictes

Els conflictes són inherents a la persona i apareixen en un moment o altre de la vida del grup. El conflicte sempre és una oportunitat de millora i de transformació, tot i que moltes vegades és sentit com una amenaça per al grup. Això depèn de la cohesió del grup i de les percepcions distorsionades o no sobre la situació. No hi ha dubte que el conflicte trenca la tranquil·litat i la seguretat, i és important que el grup tingui clar quina finalitat té, de manera que es motivi per superar les petites dificultats que poden aparèixer en el camí. Cal que els membres del grup comparteixin la il·lusió per la satisfacció i l’eficiència comuna, i s’encomanin mútuament l’alegria i la il·lusió per superar el dia a dia, i també que facin revisions sistemàtiques del procés de funcionament que permetin detectar els desajustos entre els membres, reorientar-los i trobar nous acoblaments. Allò que uneix és la diferència.

En el procés d’animació d’un grup cal preveure l’aparició de conflictes i, per tant, cal disposar d’estratègies i tècniques que permetin abordar-los en les diferents fases:

  1. Preveure el conflicte.
  2. Afrontar el conflicte.
  3. Resoldre el conflicte.

Prevenció del conflicte

La prevenció del conflicte no passa per negar-lo o evitar-lo. El conflicte pot aparèixer i les posicions i les actituds dels membres del grup a l’hora d’encarar-lo fan que sigui positiu o negatiu per al grup.

Hi ha tot un seguit de conductes que poden provocar reaccions negatives dins del grup i que potencien l’aparició de conflictes. Cal detectar-les i intentar modificar-les:

  • Ordenar, dirigir, manar, imposar.
  • Amonestar, amenaçar.
  • Moralitzar, crear obligació.
  • Aconsellar, donar solucions sense que es demanin.
  • Intentar establir càtedra.
  • Jutjar, criticar, censurar.
  • Lloar, adular.
  • Ridiculitzar, avergonyir.
  • Interpretar, analitzar, diagnosticar.
  • Consolar, emparar si no es demana.
  • Interrogar.
  • Distreure, desviar, fer broma.

Quan apareix un conflicte entre grups, aquest fet té unes repercussions en la dinàmica del grup. Algunes de les repercussions del conflicte intergrupal són:

  • Augment de la cohesió entre els membres del grup front a un enemic comú
  • Orientació més interessada dels components del grup cap a la tasca del grup
  • Lideratge més autocràtic
  • Augment de l’èmfasi en les estructures formals
  • Normes del grup més fortes

Una de les maneres de prevenir el conflicte és vetllar perquè el grup i la seva organització siguin sans. Una organització sana es caracteritza pel realisme i perquè entén que poden aparèixer dificultats en el camí, però que no han de fer oblidar l’objectiu comú del grup, de manera que s’han de resoldre i continuar avançant amb una actitud positiva i satisfactòria.

Algunes de les característiques organitzatives d’un grup animat són:

  1. Organització centrada en els objectius. Els objectius han de ser:
    • Clars
    • Acceptats per tots els membres del grup
    • Assolibles, realistes i estimulants, apropiats i adequats en el temps, en les fites i en les persones
  2. Sistema de comunicació fluid
    • Fonamental per a la subsistència d’un grup
    • Lliure de distorsions i rumors: tota la informació ha de circular en totes les direccions, i ha de ser objectiva i aconseguida sense esforç.
  3. Repartiment equilibrat de poder
    • Influència equitativa cap a tots els nivells
    • Col·laboració i no rivalitat entre les persones que tenen els comandaments
    • Inexistència de lluites de poder
  4. Ús eficaç i eficient dels recursos
    • Bona coordinació
    • Evitar tant la sobrecàrrega com la manca de treball
    • Grau d’esforç equilibrat
    • És important que imperi el sentiment d’autorealització personal dels membres.
    • Fites i objectius convergent
  5. Sentit de cohesió. Cada membre ha de tenir un cert grau d’identitat amb el grup.
    • Sentir-se a gust amb un mateix
    • Valor, identificació i confiança en cadascun dels membres
    • Cadascú és com és, sigui ell mateix.
    • Sentiment de “nosaltres”
    • Sentit de pertinença
    • Igualtat de tracte
    • Respecte a cadascun dels membres
  6. Elevat nivell d’empenta per sortir endavant i aconseguir els objectius.
    • Confiança i optimisme
    • Clima de benestar
    • Persones satisfetes, alegres i contentes
    • No sentiments de rivalitat ni oposició entre els membres del grup
    • Alt grau de cooperació
  7. Desitjos d’innovació i canvi per al creixement. Això implica:
    • Tendència cap a nous procediments, nous objectius i nous productes
    • Evitament de la rutina, l’immobilisme, el convencionalisme i la tradició radical
    • No por al canvi ni a l’evolució
  8. Autonomia. Cada membre del grup actua des de dins de si mateix, sentint-se lliure de control i vigilància.
    • Independència de l’entorn i dels altres
    • Cadascú és ell mateix
    • Compartiment de responsabilitats
  9. Capacitat d’adaptació
    • Conjugació de l’estabilitat amb la tolerància, per fer front a les dificultats i els canvis.
    • Convivència amb l’entorn, influint-hi o deixant-se influir.
    • No resistència al canvi
  10. Capacitat per fer front als conflictes i problemes
    • Tècniques adequades per a la presa de decisions
    • Tècniques adequades per a la resolució de problemes
    • Energia i fortalesa per fer front a qualsevol situació adversa.

Afrontament del conflicte

Com que el conflicte forma part de la vida, quan diversos grups han de conviure és molt possible que apareguin conflictes entre si. Aquests conflictes intergrupals no han d’implicar directament tots els membres del grup alhora ja que no hi ha grups totalment cohesionats, perquè estan formats per individus diferents, amb diferències en les expectatives i fites. Pot ser que inicialment el conflicte només afecti alguns dels membres del grup. Malgrat això, és probable que l’enfrontament entre els grups afavoreixi la cohesió entre els membres de cada grup i que, finalment, tots els membres s’hi sentin implicats i afectats.

Davant d’aquesta realitat, cal promoure l’educació en el conflicte atès que convida a tenir una actitud activa i a disposar d’habilitats per afrontar-lo, buscant evitar la submissió, l’evasió o la competició a favor de la negociació i la cooperació. És important que els professionals dels àmbits educatiu i social disposin de tot un seguit d’aptituds i habilitats per treballar tant en la relació amb les altres persones (prevenció) com la capacitat d’analitzar, negociar i buscar vies de transformació d’un conflicte entre grups.

Per tal de fer una anàlisi ràpida dels conflictes grupals podem valorar tres aspectes:

  • Lideratge i ajustament de rols. En el si dels grups cal anar revisant els rols dels membres com també les expectatives que tenen tots els membres sobre això. Pot resultar interessant demanar a cada membre del grup que expliciti per escrit les seves expectatives respecte a cada membre del grup. Amb aquesta tècnica, normalment, s’expliciten conflictes latents, no manifestos, que d’aquesta manera es poden solucionar fàcilment. Aquesta metodologia permet ajustar molt bé les expectatives dels petits grups.
  • Cohesió de grup. Va lligada a la valoració que cadascú fa de les prioritats del grup. Pot resultar interessant fer una taula de jerarquització per tal d’elaborar una mena d’agenda de problemes, ordenats per importància, urgència i/o possibilitats d’intervenció. Es fa una ponderació de l’1 al 5 de cada factor estimat, en què el valor 1 és la ponderació més baixa i 5 és la més alta (vegeu la taula Table1).
  • Afectivitat o empatia. Moltes vegades quan el problema no acaba de fer-se explícit, l’afectivitat i l’empatia queden afectades. Per això és important generar espais d’expressió en un entorn que no suposi cap tipus d’amenaça i que permeti alliberar emocions fortes que potser han estat reprimides molt de temps. Aquesta tècnica afavoreix la capacitat de resoldre el conflicte i, per altra banda, allibera emocions fortes lligades a problemes concrets que es poden haver cronificat, la qual cosa permet un nou punt de partida per afrontar el conflicte. A més, permet reelaborar les relacions futures sobre noves bases.

  • L'empatia és un element fonamental en la resolució de conflictes grupals./-25
  • L'empatia és un element fonamental en la resolució de conflictes grupals.

Taula Taula de jerarquització
Problema Importància Urgència Capacitat d’intervenció Suma total
Aconseguir finançament
Reduir el preu
Fer vacances
Etc.

Algunes indicacions generals que cal tenir en compte en la gestió de conflictes són:

  • No cal arreglar allò que no està espatllat. Cal analitzar prèviament si el nivell de conflicte és adient per a una bona evolució de la relació i si hi ha alguna possibilitat que el tema es resolgui mitjançant la seva pròpia dinàmica.
  • No s’ha de confondre habilitat amb coneixement. Les habilitats s’han de practicar, i cal assumir el risc d’equivocar-se.
  • Un problema ben plantejat és un problema mig resolt, per la qual cosa cal fer una anàlisi de les dades, evitar els biaixos de percepció o raonament i prendre la via adequada per a la solució.
  • La paciència ha d’acompanyar tot el procés de gestió del conflicte. Les actituds d’autocontrol i de superació han de ser les que permetin superar les dificultats inherents al procés.
  • Quan un problema s’aborda, potser ja comença a canviar, de manera que moltes vegades només la possibilitat d’intervenir modifica la interacció entre les parts.
  • No hem de buscar culpables, hem de plantejar-nos la solució, que és el que permet avançar cap al futur.
  • Cal establir un model d’intervenció que sigui flexible i permeti valorar en cada moment si és el camí adient.
  • Tots els extrems es toquen. Sempre cal tenir en compte que tots els éssers humans som diferents però tenim arrels comunes.
  • Escoltar l’altre, profundament, amb interès, sempre dona resultat. Només s’ha de parlar quan hi ha alguna cosa a dir més interessant que el silenci.
  • En tots els aspectes de la vida, com es fan les coses té molta importància. Cal tenir en compte els detalls i actuar adequadament en cada situació.
  • Una mica de gràcia, de broma o somriure pot ajudar a distendre la situació i fer que tot flueixi suaument.

Vegeu algunes tècniques per aprendre a afrontar conflictes grupals:

  • Tècnica de la fortalesa
  • Les ovelles i el llop
  • El ‘collage’
  • Les vacances en creuer
  • Els ases

Tècnica de la fortalesa

La tècnica de la fortalesa es tracta d’una tècnica en la qual tres persones han d’intentar entrar en una rotllana, mentre que les persones de la rotllana els ho han d’impedir. Permet enfrontar-se a una situació no desitjada d’una manera positiva, alhora que afavoreix la creativitat en la generació de solucions alternatives.

  • Fortalesa. La unió fa la força.
  • Fortalesa. La unió fa la força.

  • Objectius:
    • Treballar l’empatia amb persones que se senten fora del grup.
    • Fomentar la cohesió dins del grup, unint les forces per aconseguir un objectiu comú.
    • Distendre el grup.
  • Durada: 20 minuts
  • Procés de realització:
    1. Es formen dos grups: un de format per tres persones i un altre de format per la resta de persones del grup.
    2. Les persones que formen el gran grup es posen en rotllana, agafades de les mans, i les tres altres persones es col·loquen fora de la rotllana.
    3. Les persones que són a fora de la rotllana han d’intentar entrar a dins de la rotllana, mentre les persones que formen la rotllana ho han d’impedir. Tots els mètodes estan permesos excepte la violència.
    4. Si una de les persones que de fora aconsegueix entrar, pot ajudar les altres dues a entrar a la rotllana.
  • Paper de la persona que dinamitza: vetllar per tal que es compleixi l’única norma: no utilitzar la violència.
  • Indicacions:
    • Preveure un espai considerable per fer aquesta activitat.
    • És important tornar a insistir en els estils més positius d’encarar un conflicte.

Les ovelles i el llop

Les ovelles i el llop és una tècnica en la qual una persona que fa de llop ha de treure de la tanca la resta de persones, que fan d’ovelles. Totes dues parts han d’enginyar-se-les per aconseguir el seu objectiu.

  • Les ovelles i llop. Quants més som, més força tenim.
  • Les ovelles i llop. Quants més som, més força tenim.

  • Objectiu:
    • Afavorir la cooperació i la coordinació de grup.
  • Durada: entre 10 i 20 minuts
  • Procés de realització:
    1. El grup representa un ramat d’ovelles, tots juntes situades en una tanca, representada per un cercle dibuixat a terra.
    2. Un dels membres del grup es queda a fora: és el llop. El monitor és el primer llop, i intenta separar les ovelles del ramat traient-les de la marca del terra.
    3. Quan aconsegueix treure alguna ovella, aquesta passa a ser un llop. El ramat ha d’impedir que els llops s’emportin les ovelles.
    4. El joc acaba quan totes les ovelles s’han convertit en llops. L’última ovella comença el joc com a llop.
  • Paper de l’animador/a: vetllar per tal que es compleixin la norma de no utilitzar la violència en cap moment.
  • Indicacions:
    • Cal respectar els membres del grup amb dificultats per establir contacte físic o ser agafats.
    • Cohesiona molt el grup el fet que entre tots s’han de defensar del llop. Es passa una estona molt divertida.
    • El llop ha de ser una mica fort, perquè si no, no hi ha manera de treure les ovelles.

El 'collage'

La tècnica del collage consisteix a dividir el grup en grups més petits i que cada grup elabori un mural. En el procés de realització del mural, a cada grup se li assigna un rol que ha de respectar.

  • Objectius:
    • Observar les actituds i els mecanismes que generen una dinàmica competitiva i les diferents maneres d’afrontar-les.
    • Valorar com se sent cadascú davant les diferents actituds dels altres.
    • Analitzar les reaccions davant d’una situació violenta.
  • Durada: 60 minuts
  • Recursos:
    • 3 cartolines
    • 1 barra de pega
    • 1 retolador
    • 1 revista
  • Procés de realització:
    1. El grup es divideix en tres grups petits.
    2. Cada grup rep la consigna de l’activitat: s’ha d’elaborar un mural sobre les estacions de l’any, utilitzant només el material lliurat en un temps de 20 minuts. Tots els grups tenen el mateix objectiu: fer el millor collage, de manera que totes les parts quedin perfectament enganxades a la cartolina i, com a mínim, hi ha d’haver escrit el títol.
    3. Un dels membres de cada grup ha de fer d’observador.
    4. S’assigna a cada grup un rol que cal respectar:
      • No cooperant: l’únic que volen és guanyar i han de fer el que calgui per aconseguir-ho.
      • Passiu: defugen les dificultats i els conflictes, no s’enfronten mai a ningú, i davant d’ordres o agressions acaten i se sotmeten.
      • Cooperatiu: tot el grup té dret a fer el mural, i afronten els conflictes de manera positiva.
  • Paper de la persona dinamitzadora:
    • Donar les consignes.
    • Proporcionar el material.
  • Indicacions:
    • Preveure un espai adient per a l’activitat.
    • És important que els participants situïn els enfrontaments en els rols que representen i que no ho facin de manera personal.

Les vacances en creuer

Les vacances en creuer consisteix en repartir entre els participants els rols d’actrius, actors i observadors per representar una telenovel·la. Entre tots els membres hauran de prendre decisions i superar els conflictes que puguin aparèixer.

  • Objectius:
    • Motivar la capacitat de rebutjar les injustícies i desigualtats per raó de sexe.
    • Afavorir el desenvolupament d’actituds positives i solidàries basades en l’equitat.
    • Propiciar el respecte i la confiança en la comunicació interpersonal entre persones de diferent sexe.
    • Fomentar les relacions lliures i igualitàries entre les persones.
  • Durada: 60 minuts
  • Procés de realització:
    1. Presentació de l’activitat i inici de la història a partir de la situació següent: Som la productora de la telenovel·la de més audiència en la franja horària del migdia Vacances en creuer. La telenovel·la il·lustra les aventures quotidianes dels passatgers d’un creuer de luxe que passen les seves vacances navegant de mar en mar. Ja fa un any i mig que rodem i tot ha anat bé, però justament després del capítol del naufragi del creuer en què vuit supervivents arriben a una illa deserta (evidentment el moment més emocionant de tota la història) els guionistes ens han deixat penjats. Entre tot el personal es decideix continuar la telenovel·la allà on l’han deixat…
    2. Repartiment dels participants (vegeu la taula Table2) en dos grups de vuit voluntaris (si és possible quatre nois i quatre noies per grup) que facin d’actors i actrius de la telenovel·la. La resta dels alumnes del grup són observadors.
    3. Presentació dels papers, de les característiques i de les tasques (vegeu taula Table3 i taula Table4).
    4. Els dos grups d’actors i actrius han de decidir, a partir d’una breu discursió pública, quin paper, quina característica i quina funció assumeix cadascú a l’illa.
    5. Els observadors i observadores recullen i analitzen el debat de cada grup.
    6. Un cop els actors i actrius s’han assignat els papers i les funcions en el capítol corresponent de la telenovel·la Vacances en creuer, tenen deu minuts per preparar la representació.
    7. Es fa la representació de les escenes dels dos grups d’actors i actrius.
    8. La resta del grup fa l’observació.
    9. Debat de tot el grup sobre les representacions realitzades i els rols assumits per homes i dones.
Taula Repartiment personatges
Personatge Edat i nom
Nàufrag home
Nàufrag home
Nàufrag home
Nàufrag dona
Nàufrag dona
Nàufrag nen
Nàufrag nena
Nàufrag nena
Taula Característiques dels personatges
Característiques dels personatges Actors
És el responsable del creuer.
Li agrada prendre el sol.
El motiu principal del viatge és tornar amb parella.
No li agrada ser el centre d’atenció.
Li agrada que la resta li faci cas quan fa propostes.
Es preocupa constantment per la resta.
El seu fort és la fortalesa física.
Plora sovint.
Taula Tasques dels personatges
Tasques per fer a l’illa Actors
Establir la comunicació amb l’exterior.
Gestionar els conflictes del grup de nàufrag.
Mantenir la foguera encesa.
Defensar el grup dels possibles perills de l’illa.
Coordinar el grup.
Fer la roba.
Tenir cura dels malalts.
Construir una barca per sortir de l’illa.
Buscar aigua.
Mantenir la barca.
Caçar i pescar.
Recol·lectar aliments.
Cuinar.
Construir la casa.
Cuidar i educar infants.
Descobrir l’illa.
Elaborar el programa d’activitats de la setmana.
Mantenir la casa: netejar, treure la pols, decorar…
  • Paper de l’animador/a:
    • Repartir equitativament el temps d’intervenció i protagonisme.
    • Repartir equitativament les tasques de gestió, organització i direcció d’activitats.
    • Orientar el debat final a partir d’algunes preguntes: quins han estat els rols que han assumit els homes? I les dones? Com es caracteritzen els uns i les altres?
  • Indicacions:
    • Formar grups mixtos, si és possible.
    • Fer reflexionar en la manera com les expectatives sobre les persones poden generar conflictes en els grups.

Els ases

En aquesta tècnica es mostra una imatge de dos ases intentant menjar en direccions oposades, i els participants han de trobar la solució més apropiada per tal que els dos animals aconsegueixin el seu objectiu.

  • Objectius:
    • Analitzar les diferents maneres possibles de fer front a un conflicte.
    • Analitzar que la força no fa la persona.
    • Entendre que la coordinació i el diàleg poden permetre una solució més bona al problema.
    • Fomentar la creativitat com a eina d’afrontament de conflictes.
  • Durada: 20 minuts
  • Recursos: gràfic dels dos ases (vegeu la figura Figure6).

Figura Dibuix dels ases.

  • Procés de realització:
    1. Lliurar el document gràfic de les escenes dels dos ases i fer especial esment en els aspectes relacionats amb les diferents posicions d’afrontament dels conflictes.
    2. Cada participant ha d’expressar allò que li suggereix cada escena del gràfic dels ases.
    3. Els participants han de ser creatius i ampliar la informació sobre les escenes dels dos ases.
      La taula taula Table5 mostra les diferents alternatives a l’hora de resoldre el conflicte.
Taula Diferents maneres d’afrontar un conflicte
Escena Descripció Conseqüències
Escena 1
Cadascú va per separat. La finalitat és menjar.
Cada ase va per separat. Cadascú té les seves necessitats, la seva gana i la seva ració d’aliment. Egoisme: cal menjar aviat, per evitar que vingui l’altre i ho agafi. No importa l’altre. Estil egoïsta i individualista.
Escena 2
“Vull menjar i no em deixen.”
Cadascú comença a fer força per tal d’arribar al seu menjar. Poden arribar a escanyar-se, es poden fer mal, fins i tot un dels dos pot morir.
Estil individualista.
Escena 3
“Per nassos, a veure qui pot més!”
Cadascú força la situació, és culpa de l’altre que no pugui aconseguir els objectius. Agressivitat, odi, lluita.
Estil agressiu.
Escena 4
“Així no podem continuar.” Cal reflexionar i trobar una solució.
Diàleg, negociació, aportació de solucions. Si no hi ha entesa ni negociació, no hi ha res a fer.
Estil dialogant, negociador.
Escena 5
“Tots contents, tots dos mengem!”
“Primer la meva ració, i després la teva.” Estil altruista, capacitat de compartir, confiança en l’altre, col·laboració.
Escena 6
“Finalment, ens hem atipat!”
“Ara et toca la teva ració.” Resultat: mengen tots dos, missió complerta.
  • Paper del dinamitzador: promoure la creativitat dels participants.
  • Indicacions: per finalitzar l’activitat pot ser convenient demanar als participants que exemplifiquin la situació del gràfic dels ases amb situacions de la pròpia vida professional o personal.

Resolució del conflicte

L’home és bo. Els homes són cruels, però l’home és bo.

Un cop el problema entre grups ha aparegut, si no s’hi fa front evoluciona i creix. Si el conflicte és entre grups, la dinàmica del conflicte encara és molt més complexa.

Un fet que fa que el conflicte intergrupal s’intensifiqui és que els grups són més competitius perquè es crea un sentiment d’identitat del grup. Quan s’inicia el conflicte, els membres dels grups tanquen files i s’exigeix més lleialtat i solidaritat cap al grup, fet que aprofiten els líders per aconseguir algun guany. El grup espera que l’altre sigui competitiu, que presenti la mateixa resistència (o més) que el grup.

Davant el conflicte intergrupal és freqüent la falta de diàleg entre les parts implicades. La manca de comunicació entre parts dificulta, i pot ser que impedeixi, qualsevol possibilitat d’entesa, i sol anar lligada a una intensificació de la comunicació interna que provoca una polarització del punt de vista grupal. Fins i tot la mateixa discussió interna dins del grup porta a adoptar més compromís amb el punt de vista del grup, que es fa més difícil de modificar si a sobre es fan defenses públiques de les posicions.

Però també pot ser que s’iniciï un diàleg, i que això tampoc sigui una condició suficient per reduir el conflicte. Una mala comunicació, en la qual prima la coacció, pot ser pitjor que una comunicació nul·la. Al llarg del conflicte van apareixent tot un seguit de fenòmens, actituds o percepcions que l’intensifiquen i que, a la llarga, el mantenen:

  • Tot acte agressiu troba resposta en un altre de més intensitat.
  • Els grups van formant coalicions que els permeten crear posicions més fortes.
  • El grup polaritza la percepció de l’altre grup en tant que no pot fer res bo, i la del seu propi grup en tant que mai pot fer res malament i ho pot aconseguir tot.

Els problemes també poden ser viscuts com una oportunitat per:

  • Promoure la reflexió i l’anàlisi sobre la pràctica professional, sobre les xarxes de comunicació de l’equip, sobre les relacions amb els usuaris (infants, pares…) i les organitzacions de la comunitat amb les quals es treballa. Poden ser un motor de canvi i de millores tècniques, professionals, personals i culturals.
  • Assolir i desenvolupar l’aprenentatge d’habilitats de negociació i per augmentar, com a equip, la pròpia autoestima, la percepció, el control i el sentit d’eficàcia personal davant de les dificultats.
  • Restablir i millorar la identitat grupal i la cohesió.
  • Establir i ampliar nous canals de comunicació, i millorar l’ajustament en les percepcions interpersonals i en els processos de transmissió de la informació, trencant processos fonamentats en el rumor.
  • Fomentar el reconeixement de la legitimitat dels diferents punts de vista i nivells d’anàlisi dins de l’equip, i afavorir d’aquesta manera la disposició dels grups cap al treball cooperatiu i interdisciplinari.
  • Contribuir a crear dins l’equip valors culturals, favorables a la cooperació i la creença que l’equip és competent per fer front a la crisi.
  • Transmetre un model de lideratge participatiu.

Però els conflictes també poden representar un risc per als grups, amb les conseqüències següents:

  • Afectar l’autoestima i l’autoimatge de l’equip, i reduir el seu sentit d’eficàcia i la seva percepció de control sobre els processos tècnics i les relacions interpersonals.
  • Limitar els canals de comunicació i dificultar les interaccions necessàries per tal de desenvolupar correctament les diferents tasques del grup.
  • Augmentar les distorsions de les percepcions interpersonals i els estereotips, i fer més difícil el treball interdisciplinari.
  • Fomentar la polarització i les actituds i comportaments hostils i establir la creença que la cooperació és impossible.
  • Disminuir la motivació pel treball.
  • Fer més difícil el treball cooperatiu i interdisciplinari, i provocar sovint que es dupliquin esforços, serveis i recursos i que disminueixi, per tant, la qualitat dels serveis.
  • Fer baixar la credibilitat de la institució i reduir la confiança dels usuaris.

Quan el problema ja ha aparegut entre els grups, cal solucionar-lo. Intuïtivament pot semblar que la manera més efectiva de resoldre els problemes, prenent les decisions més encertades en cada moment, és aconseguir la màxima informació sobre el problema en qüestió, analitzar-lo i prendre la decisió que permeti resoldre’l. Però amb això no n’hi ha prou: cal pensar també en les dades necessàries, els mètodes més eficaços per obtenir la informació més oportuna, la manera d’organitzar la informació, etc.

Per tal de poder donar resposta a aquestes qüestions, a l’hora d’abordar un problema cal tenir present que s’han de desenvolupar dos cicles bàsics d’activitat: un abans de prendre qualsevol solució o acció, i un altre després d’haver pres la decisió d’actuar.

  • Primer cicle
    1. Formular el problema: és l’etapa més difícil, ja que pot resultar difícil identificar els diferents símptomes relacionats amb el problema i diferenciar-los del problema real. És important identificar els símptomes i eliminar-los abans d’abordar el problema.
    2. Generar propostes per a la solució: quan el problema ja s’ha plantejat de manera adequada, el grup pot plantejar idees per tal de resoldre’l.
    3. Pronosticar les conseqüències i comprovar les solucions: es tracta de posar a prova les diferents solucions plantejades, pronosticant i avaluant les conseqüències que poden tenir. Per això és important que el grup tingui clars quins són els criteris per tal d’avaluar-les.
  • Segon cicle
    1. Planificar i fer l’acció: per tal que no es generin més problemes, en aquesta etapa de planificació cal assignar responsabilitats de manera clara, i així saber què posarà en pràctica cadascú.
    2. Avaluar els resultats: cal que el grup arribi a un consens pel que fa als criteris, les dates i els horaris, i les persones responsables d’informar sobre les dades avaluades.

Hi ha algunes activitats que es poden dur a terme per aprendre a resoldre conflictes grupals:

  • Joc de vermells i negres
  • La NASA
  • L’ONU
  • El planeta Atlantis

Joc de vermells i negres

En el joc de vermells i negres es formen quatre grups, i cada grup ha de decidir l’estratègia per guanyar tot el que pugui.

  • Negres i vermells. Guanyi tot el que pugui.
  • Negres i vermells. Guanyi tot el que pugui.

  • Objectius:
    • Experimentar les dificultats de l’acord.
    • Prendre consciència dels processos que intervenen en la presa de decisions en grup.
    • Analitzar les dinàmiques del grup a partir del lideratge i dels objectius en comú.
    • Demostrar que, sota condicions determinades, tothom tendeix a formar un sentiment de “nosaltres”.
    • Practicar la presa de decisions per consens.
  • Durada: 60 minuts
  • Procés de realització:
    1. La consigna del joc és: “Guanyi tot el que pugui”.
    2. Es divideixen els participants en quatre grups (millor en parelles), col·locats de manera que tothom pugui discutir amb tothom però separats per grups, per tal que cada grup pugui decidir la seva estratègia sense que el sentin els altres grups.
    3. Cada jugador rep el seu full de material i té tres minuts per repassar el material de joc. L’objectiu del joc és guanyar tot el que es pugui. El joc consta de deu rondes i a cada ronda el grup ha de triar, segons les indicacions del director de joc, el color vermell o negre. Amb cada elecció es guanyen o es perden punts. La quantia de guanys o pèrdues no només depèn de l’elecció del grup, sinó també del que hagin triat els altres grups, tal com queda recollit en el quadre de pèrdues i guanys.
    4. Cadascun dels quatre grups rep, a l’inici del joc, 75 punts (fitxes) dels quals n’ha de dipositar 50 a la banca abans de començar el joc.
    5. L’animador o animadora serà el director del joc i es fa càrrec de la banca.
    6. L’elecció de cada grup no es pot donar a conèixer fins que no ho digui el director de joc.
    7. Un cop que tots els grups han triat color, (disposen d’un minut per ronda) cada grup guanya o perd punts segons el quadre de guanys o pèrdues (vegeu la taula Table6).
    8. Durant l’elecció del color cada grup no pot consultar amb un altre grup excepte en les rondes especials en què el director de joc ho permeti.
    9. Hi ha tres rondes especials: les rondes 5, 8 i 10 (vegeu la taula Table7). En aquestes rondes els grups poden discutir entre si durant tres minuts; després han de prendre una decisió com en la resta de rondes, en un minut.
    10. A cada ronda, el director del joc recull les decisions de cada grup i cada grup anota al seu full-marcador els guanys o les pèrdues, i rep del director del joc els punts guanyats o retorna a la banca els perduts.
    11. A la ronda 5 es tripliquen els punts guanyats i perduts de tots els grups, a la ronda 8 es multipliquen per cinc i a la ronda 10 es multipliquen per deu.
    12. Al final del joc els grups fan liquidació amb el director del joc sobre els punts guanyats o perduts.
Taula Pèrdues i guanys per a les diferents eleccions
Eleccions Pèrdues i guanys
4 negres Cada parella perd 1 punt
3 negres i 1 vermell Cada parella que tria negre guanya 1 punt.
La parella que tria vermell perd 3 punts.
2 negres
2 vermells
Cada parella que tria negre guanya 2 punts.
Cada parella que tria vermell guanya 2 punts.
1 negre
3 vermells
La parella que tria negre guanya 2 punts.
Cada parella que tria vermell perd 1 punt.
4 vermells Cada parella guanya 1 punt.
Taula Recull dels resultats a les diferents rondes.
Ronda Temps Consultar Decisió Punts (+/-) Sumes
1 1 min. Amb els companys
2 1 min. Amb els companys
3 1 min. Amb els companys
4 1 min. Amb els companys
5
Ronda especial
3 min.

1 min.
Amb els grups

Amb els companys
x 3
6 1 min. Amb els companys
7 1 min. Amb els companys
8
Ronda especial
3 min.

1 min.
Amb els grups

Amb els companys
x 5
9 1 min. Amb els companys
10
Ronda especial
3 min.

1 min.
Amb els grups

Amb els companys
x 10
Punts totals
  • Paper de l’animador/a:
    • Distribuir el temps segons els diferents procediments.
    • Donar les consignes pròpies de cada ronda i vetllar perquè es compleixin.
    • Potenciar el diàleg per reflexionar sobre com s’ha entès la norma inicial: com a objectiu per a tot el grup o com a consigna per al grup propi?

La NASA

A la NASA, els participants són tripulants d’una nau espacial que, per problemes mecànics, han de decidir el material més important per a la seva supervivència.

  • L'activitat de la NASA fomenta la presa de decisions per consens.
  • L'activitat de la NASA fomenta la presa de decisions per consens.

  • Objectius:
    • Analitzar l’aprofitament del rendiment del grup i de la decisió per consens.
    • Analitzar les repercussions de les maneres de treballar en la qualitat de la decisió.
    • Confrontar les conclusions i solucions al problema per part de persones individuals i del grup quan no es tenen les coses clares.
  • Durada: 60 minuts
  • Procés de realització:
    1. Introducció de la situació: Es presenta partir de la premissa següent: Cada persona del grup forma part de la tripulació d’una nau espacial que s’ha de trobar amb la nau mare a la superfície il·luminada de la Lluna. Per unes dificultats mecàniques, la vostra nau ha d’allunar en un lloc a 350 km de distància del lloc on us havíeu de trobar amb l’altra nau. Durant el procés, gran part de l’equipatge queda destruït i, com que la vostra supervivència depèn del fet que arribeu a la nau mare, heu de seleccionar el material més important.
    2. Cada persona del grup elabora la seva pròpia escala d’importància de material (vegeu la taula Table8) i numera tots els possibles objectes de l’1 al 15.
    3. El gran grup es divideix en petits grups de treball. Cada grup disposa de 45 minuts per establir una nova escala d’importància dels objectes (vegeu la taula Table9), però escoltant les opinions de tots els membres i prenent la decisió per unanimitat.
    4. Els grups reben l’escala de valoració donada per la NASA i fan la comparació amb el desviament de les decisions preses seguint els diferents mètodes (individual, per votació i per consens).
    5. S’analitzen els resultats obtinguts amb cada mètode.
Taula Fitxa de dades individual
Núm. Full de recollida de dades individual
Llumins
Aliments concentrats
25 metres de corda de niló
Roba de paracaigudes
Escalfador d’aliments
Dues pistoles del 45
Capsa de llet en pols
Dos tancs d’oxigen
Mapa de la Lluna
Bot salvavides
Brúixola
25 litres d’aigua
Llums de bengala
Farmaciola d’urgències
Receptor-emissor d’ona ultracurta, alimentat amb energia solar
Taula Fitxa de dades grupal
Objectes Individual Grupal NASA Desviació individual Desviació grupal
Capsa de llumins
Aliments concentrats
25 m de corda de niló
Roba de paracaigudes
Escalfador d’aliments
Dues pistoles de 45 ml
Capsa de llet en pols
Dos tancs d’oxigen
Mapa de la lluna
Bot salvavides
Brúixola
25 l d’aigua
Llums de bengala
Farmaciola d’urgències
Receptor-emissor
Total
  • Paper de l’animador/a:
    • Distribuir el temps segons els diferents procediments.
    • Donar la puntuació proposada per la NASA per a cada objecte, que és: 15-4-6-8-13-11-12-1-3-9-14-2-10-5-7.
    • Fomentar la discussió en la presa de decisions per consens.
    • Potenciar el diàleg per reflexionar sobre els diferents mètodes de presa de decisions a partir de la formulació de preguntes tipus: Quines dificultats han sorgit per arribar a un consens? Quin mètode considereu més eficaç?

L'ONU

Els participants d’aquesta activitat representen membres de l’ONU que en esclatar la Tercera Guerra Mundial han d’escollir sis entre deu persones que necessiten la seva ajuda per poder entrar al refugi atòmic per salvar la seva vida.

  • Logo de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), organització intergovernamental mundial creada el 1945.
  • Logo de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), organització intergovernamental mundial creada el 1945.

  • Objectiu: prendre consciència de la dificultat d’un grup per posar-se d’acord en la presa de decisions.
  • Durada: 60 minuts
  • Procés de realització:
    1. Es distribueixen els participants en grups numèricament iguals en la mida del possible.
    2. A cada grup se li lliura el full amb la situació-problema que s’ha de resoldre: De sobte esclata la Tercera Guerra Mundial i comencen a caure bombes atòmiques arreu. Tothom corre cap a un refugi atòmic. En aquest moment rebeu una trucada d’urgència d’un dels vostres campaments demanant ajut. Tenen deu persones i a l’amagatall només tenen queviures i altres coses necessàries per a sis persones durant tres mesos. S’adonen que si ells mateixos decideixen qui hi va i qui no, no arribaran mai a una solució. Així, us demanen que prengueu la decisió vosaltres.
    3. Es demana als grups que decideixin qui salvar i qui no. És possible que les sis persones salvades siguin les úniques supervivents i en depengui el futur de la humanitat. L’elecció, per tant, és important (vegeu la taula Table10).
Taula A qui salvem?
Deu persones Manera de prendre decisions
1. Noia de 16 anys que ha acabat l’ESO, no treballa i pren drogues. 1. Decisions preses per una sola persona.
2. Mossèn obrer de 25 anys que treballa en una fàbrica. 2. Decisions preses per la majoria.
3. Policia amb una pistola (la pistola la porta sempre) de 30 anys. 3. Decisions preses per acord.
4. Metgessa de 35 anys molt de dretes.
5. Membre d’ETA que estudia quart de medicina.
6. Famós autor-historiador de 42 anys.
7. Atleta olímpic que practica diferents esports.
8. Estrella de cinema que canta i balla.
9. Bioquímic de 32 anys proposat per al premi Nobel, homosexual.
10. Noia que estudia segon de dret.
  • Paper de l’animador/a:
    • Analitzar el procediment de presa de decisions de cada grup.
    • Vetllar per tal que es respectin les normes establertes.
    • Observar com es desenvolupa el procés en cadascun dels grups de treball.
    • Afavorir l’anàlisi dels diferents procediments de presa de decisions.
    • Donar eines per veure que es pot arribar al consens de moltes maneres diferents.

El planeta Atlantis

Al planeta Atlantis els participants han de resoldre algunes incògnites sobre el planeta complint les normes establertes.

  • Objectiu: analitzar com es comporta un grup per resoldre un problema quan els membres només disposen d’informacions parcials.
  • Durada: 60 minuts
  • Procés de realització:
    1. Es distribueixen trenta targetes entre els membres del grup. A cada targeta hi ha informació sobre la situació problema. Tots poden intercanviar informació només de paraula, però cap membre pot deixar anar la seva targeta. Tampoc es pot designar cap persona que faci de cap o de coordinador.
    2. La persona animadora comunica la descripció de la situació: En una galàxia llunyana, gira un planeta semblant al nostre. Ens n’han fet arribar informació, però desordenada. Han decidit aixecar a Atlantis un monument en commemoració de l’arribada dels primers terrícoles. Volem saber quin dia de la setmana acabarà de construir-se el monument.
    3. Informació:
      • El Zin està fet de blocs verds.
      • Un dia a Atlantis està dividit en shhalibs i ponks.
      • A Atlantis el cinquè dia de la setmana és el doldromio.
      • A Atlantis es comença a treballar el primer dia de la setmana.
      • L’alçada del Zin és de 100 peus.
      • Cada treballador es pren moments de descans durant el treball diari que duren 16 poks.
      • Com se sosté el Zin?
      • Cada equip inclou dues dones.
      • El tercer dia de la setmana és el skardio.
      • Un membre de cada equip té deures religiosos i no col·loca blocs.
      • El Zin està fet de blocs de pedra.
      • El Zin fa 50 peus de longitud.
      • Només un equip treballa en la construcció del Zin.
      • Què és un cubit?
      • Cada bloc té un peu cúbic.
      • El verd té un significat religiós especial el mermadio.
      • Hi ha 3,5 peus a una iarda megalítica.
      • Cada treballador col·loca 150 blocs per schalib.
      • A qualsevol hora de l’horari de treball hi ha un equip de nou persones a la feina.
      • El dia de treball té 9 schalibs.
      • Es treballa en diumenge?
      • Què és un Zin?
      • Hi ha 8 ponks en un schalib.
      • A Atlantis el segon dia de la setmana és el neptimio.
      • Hi ha 5 dies de la setmana a Atlantis.
      • La profunditat del Zin és 10 peus.
      • No es treballa quan és doldromio.
      • A Atlantis el primer dia de la setmana és l’aquadio.
      • Un cubit és un cub en el qual tots els costats mesuren una iarda megalítica.
    4. Es fa la recerca de la solució entre tots els membres del grup respectant les normes donades.
  • Solució:
    • Hi ha 5 dies de la setmana a Atlantis:
      1. Aquadio
      2. Neptimio
      3. Skardio
      4. Mermadio
      5. Doldromio
    • No es treballa quan és doldromio.
    • La feina a Atlantis comença el primer dia de la setmana.
    • Un dia està dividit en schalibs i ponks.
    • Hi ha 8 ponks en un schalib.
    • El dia de treball té 9 schalibs.
    • Només un equip treballa en la construcció del Zin.
    • A qualsevol hora de l’horari de treball hi ha un equip de 9 persones a la feina.
    • Un membre de cada equip té deures religiosos i no col·loca blocs (8 persones que col·loquen blocs a l’equip).
    • Cada treballador es pren moments de descans durant la jornada que duren 16 ponks (2 schalibs).
    • Cada treballador col·loca 150 blocs per schalib.
    • Un dia de descans: 9 schalibs - 2 schalibs de descans = 7 schalibs.
    • Cada treballador en un dia de treball col·loca (7 schalibs per 150 blocs) 1050 blocs.
    • Un equip en un dia de treball col·loca (1050 blocs per 8 persones) 8400 blocs.
    • L’alçada del Zin és de 100 peus.
    • El Zin fa 50 peus de longitud.
    • La profunditat del Zin és de 10 peus.
    • El Zin fa (100*50*) 50000 peu cúbics.
    • El Zin està construït de blocs de pedra.
    • Cada bloc té un peu cúbic.
    • El Zin conté 50000 blocs.
    • Es necessiten (50000 blocs per dia de feina) 5,9 dies per construir el Zin.
    • Acabaran un neptimio.
  • Paper de l’animador/a:
    • Vetllar pel compliment de les normes.
    • Observar com es comporta el grup.
    • Fomentar l’anàlisi dels aspectes següents: Com es comporta un grup quan no hi ha un cap assignat? Com se selecciona la informació decisiva per resoldre el problema? Quines dificultats apareixen en l’intercanvi d’informació?
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats