Resum

El comportament dels éssers humans, des del moment del naixement, està influït pels altres. Les primeres experiències i més significatives es produeixen en el si de grups petits, com ara la família, que de mica en mica es van ampliant: el grup de companys de l’escola, l’equip d’extraescolars, el grup de treball, etc.

Interessa conèixer quins són els processos que expliquen els fenòmens grupals, ja que no es poden entendre a partir de la suma de les individualitats. De fet, la societat es pot definir a partir dels grups socials i dels rols que es desenvolupen, la qual cosa fa que el seu estudi sigui tan atractiu.

Definim el grup com el conjunt d’un determinat nombre de membres que per aconseguir un objectiu comú s’inscriuen durant un període de temps en un procés d’interaccions i comunicacions i desenvolupen un sentiment de “nosaltres”. Això implica parlar de normes i de distribució de tasques (rols).

Les persones pertanyem a més d’un grup. Vegem quins són aquests grups.

Els grups es classifiquen segons l’adscripció dels membres en grups de pertinença i referència; segons la relació afectiva, en grups primaris i secundaris; segons la naturalesa de la seva constitució, en grups formals i informals, i segons el nombre de membres, en grups petits i grans.

Les relacions que s’estableixen entre les persones que integren un grup són moltes i donen lloc als fenòmens grupals, que s’influeixen mútuament. Ràpidament sorgeixen en el si del grup diverses estructures en les quals se situen els seus membres.

Hi ha moltes estructures, però en destaquen tres:

  1. Estructures de comunicació, o xarxa de comunicació
  2. Estructures d’afinitat
  3. Estructrures de poder

Una de les estructures bàsiques del grup és l’estructura de poder, en la qual cadascun dels membres té un lloc que marca la seva capacitat d’influir sobre els altres membres, el seu paper i el que s’espera d’ell. Es començara definir de manera molt ràpida, també és freqüent que vingui definit des de l’exterior, almenys en part. Shaw defineix rol com el conjunt de conductes esperades, que es vincula amb una determinada posició en el grup. Cal remarcar que es refereix a les expectatives del grup i que és una mica complex. Els rols solen tenir una estructura força estable i moltes vegades estan socialment definits.

Els rols són determinats per molts factors diferents:

  • Factors externs, com les característiques de la tasca, les limitacions en les comunicacions i en l’accés als recursos, i els objectius
  • Els factors interns, com la composició, la percepció de la situació, la disponibilitat d’informació i el plantejament organitzatiu; les característiques personals, les motivacions i les capacitats

Lligat al concepte de rol hi ha el d’estatus, que és el prestigi, el valor, els drets i els deures, que atorguen el lloc que ocupa en l’estructura, amb totes les seves conseqüències. La categorització més simple de rols és la divisió en rols centrats en la tasca i rols centrats en el grup.

Una classificació molt habitual és la de Benne i Sheats, que estableix tres categories:

  • Rols de tasca
  • Rols de manteniment i cohesió
  • Rols obstructius

Hi ha un rol que és molt important, el rol de líder. El líder és aquella persona que dona les normes, orienta i condueix el grup cap a uns objectius determinats i el manté cohesionat i amb seguretat. Hi ha tres tipologies de lideratge: l’autoritari, el permissiu i el democràtic.

Els membres d’un grup sempre estableixen relacions entre si. La interdependència entre ells, l’atracció interpersonal i la similitud entorn d’una tasca comuna són qualitats que produeixen la identificació amb el grup. Hi ha tot un seguit de tècniques que potencien la creació de la identitat social amb el grup mitjançant comunicacions interpersonals.

Una d’aquestes tècniques és la finestra de Johari, que segueix el model proposat per Luft i Ingram (1955) sobre les relacions interpersonals dins del grup. Aquesta tècnica permet analitzar el comportament dels individus respecte als altres i planificar estratègies que fomentin i facilitin les relacions interpersonals, i, també, la cohesió dins el grup.

El sociograma és una altra tècnica que permet recollir informació, tant individual com grupal, del grau de cohesió. Hi ha sociogrames de diferents tipus: d’afectivitat, de productivitat, d’interès. Arran de l’anàlisi d’un sociograma, es poden aplicar determinades tècniques de dinàmica de grups que incideixin en els aspectes que calgui millorar.

Hi ha altres tipus de tècniques que tenen com a objectiu “donar vida” al grup quan disminueix la seva activitat o els seus membres entren en un procés de regressió i apatia, bé perquè s’ha produït un estancament de les idees o bé perquè s’ha produït un bloqueig afectiu. Amb aquestes tècniques grupals es pot facilitar als membres del grup la comprensió de les pròpies posicions, les funcions, els rols i el sentit de l’activitat del grup.

Els éssers humans som éssers socials, necessitem dels altres per tal de desenvolupar-nos, i organitzem la nostra vida a dins de diferents grups (primaris, secundaris, formals, informals, etc). El grup permet a l’individu desenvolupar-se a través del diferents processos d’interacció, i alhora li facilita la vida en general. Però el grup, igual que els individus que el formen, té una dinàmica pròpia, i moltes vegades per tal d’aconseguir l’objectiu que s’ha proposat cal la dinamització del grup.

En aquesta unitat també es treballen les dinàmiques de grup enteses com un conjunt de mètodes i procediments que, aplicats al treball en grup, serveixen per fer-lo més eficaç, estimular l’acció i el funcionament del grup per aconseguir els seus objectius. Totes les dinàmiques de grup tenen en comú que són experiències vivencials i lúdiques.

Atès que les dinàmiques de grup són un potent recurs pedagògic, cal que estiguin ben planificades i que a l’hora d’aplicar-les es segueixin les diferents fases per obtenir els resultants més òptims tant per al grup com per als seus membres.

En la planificació de les dinàmiques s’han de tenir en compte els següents aspectes:

  • Un grup és una estructura diferent a la suma dels seus membres.
  • El comportament de la persona només té sentit dins l’entorn.
  • El grup té un gran poder educador.
  • En tot grup operen dos nivells: el de productivitat i l’afectiu.
  • Si un grup equilibra els objectius grupals i els personals obté més eficàcia.
  • Un lideratge positiu permet incrementar el valors dels membres del grup.
  • L’estil “jo guanyo-tu guanyes” potencia l’esperit de grup i millora el resultats.
  • Les dinàmiques de grup poden originar tensions que cal conservar i gestionar.

Per tal que l’aplicació de la tècnica permeti obtenir els resultats esperats, sobretot en l’àmbit educatiu, cal que es reconegui la capacitat educativa de les dinàmiques, i que el tècnic tingui capacitat de lideratge i formació en dinàmiques de grup. Cal començar per tècniques senzilles, i anar progressivament introduint tècniques que suposin un major compromís personal com les d’intel·ligència emocional o resolució de conflictes. Es important combinar aquesta tècnica amb d’altres, i estar emetent a les possibles dificultats que pot presentar el grup davant dinàmiques que impliquin major tensió.

Les tècniques de dinàmica de grups poden aplicar-se a camps molt variats (educació, organitzacions laborals, integració familiar, treballs de comunitats, grups heterogenis multinivell, teràpies diverses, etc.). Les finalitats de les tècniques de dinàmiques de grup també poden ser molt variades: formativa, psicoterapèutica, sociabilització, treball en equip, etc.

En el món educatiu les dinàmiques poden tenir moltes finalitats: motivadores, per transferir els coneixements, d’aprenentatge d’habilitats i actituds, avaluadores, de coneixement del grup, desbloquejadores, reforçadores, etc. Les dinàmiques de grup esdevenen facilitadores de l’aprenentatge, del procés de socialització i fins i tot poden tenir un efecte curatiu, per a aquells alumnes amb més dificultats per la interacció social. Per altra banda, comparades amb les classes magistrals, les dinàmiques de grup poden implicar algunes dificultats: l’organització del grup, les mesures d’avaluació del progrés tant del grup com dels seus membres…

El cert és que el grup-classe és un grup especial donat que té tot un seguit de característiques que el diferencien d’altres grups, per la qual cosa és essencial que el mestre disposi de prou recursos per optimitzar al màxim la vida del grup.

Tant un àmbit com en altre (educatiu, social, lúdic, professional…) la utilització de dinàmiques de grup implica la planificació prèvia. La planificació suposa conèixer i reflexionar prèviament sobre els següents aspectes:

  • Objectius proposats amb la dinàmica
  • Característiques del grup al qual va dirigida
  • Espai necessari i organització
  • Temps necessari
  • Fitxa de l’activitat

Un cop ja hem planificat la dinàmica de grups, hem de passar a la seva aplicació, que pot ser fa necessari aplicar una tècnica per formar els grups de les dinàmiques, i la seva avaluació.

Existeixen diferents classificació de les dinàmiques de grup. En general, les classificacions es realitzen a partir de l’objectiu que es pot aconseguir amb la seva realització.Així podem trobar dinàmiques de presentació, de coneixement, d’afirmació, de confiança, de comunicació de cooperació, de resolució de conflictes, de distensió…

Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge