Dinàmiques de grup

El nostre entorn està farcit de grups: la família, els veïns, la feina, una associació de caràcter lúdic, etc.

L’existència d’un grup, per si mateix, no garanteix que el grup avanci cap als seus objectius. De fet, tots coneixem grups (fins i tot en podem haver format part) que no han reeixit. Per avançar i evolucionar com a grup, per tal d’aconseguir el que el grup es proposa, cal la dinamització de grups.

Definició

Les dinàmiques de grup són processos d’interacció entre persones mitjançant situacions fictícies, plantejades amb objectius concrets. En aquest procés es mostra la conducta global i les variacions de la conducta individual dels membres sota la influència del grup. L’objectiu de les dinàmiques és l’aprenentatge, teòric i pràctic, mitjançant l’experiència vivencial participativa: a partir del que cada participant “sent i viu”.

Les dinàmiques de grup són un conjunt de mètodes i procediments que, aplicats al treball en grup, serveixen per fer-lo més eficaç, estimular l’acció i funcionament del grup per aconseguir els seus objectius.

Aquestes dinàmiques són aplicables a diversos camps i poden ser utilitzades amb diversos fins, encara que el seu ús s’ha estès més a l’àrea de l’aprenentatge i del coneixement, de les habilitats socials i dels valors i actituds personals. A més, permeten arribar a relacions humanes més profundes i possibiliten el desenvolupament, per mitjà de la lliure expressió, de les actituds personals i de cara als altres, ja que:

  • Permeten parlar de tabús.
  • Deixen al marge els mecanismes de defensa de les persones envers els altres.
  • Permeten alliberar-se de la màscara social, els protocols, la comunicació interessada.

Són una forma d’expressió de les relacions humanes i permeten avançar en el grup descobrint i vivint emocions noves, ocultes o adormides; obrint sentiments positius d’autoestima, de tolerància i respecte cap els altres. També permeten aconseguir que les creences errònies i els prejudicis cap als altres s’esvaeixin.

En tota dinàmica de grup:

  1. Hi ha una experiència concreta.
  2. Els individus pensen i reflexionen sobre aquesta experiència.
  3. Hi ha un aprenentage de generalització i a interiorització (aplicació) del que ha succeït i s’ha après.

Característiques

Les dinàmiques de grup són vivències pedagògiques que ajuden a prendre consciència dels diferents fenòmens que es donen en un grup. Per elles mateixes no són ni bones ni dolentes, tot depèn de la preparació, la capacitat de diagnòstic, el sentit comú i l’habilitat dels professionals que les apliquin.

Totes les dinàmiques de grup tenen en comú el caràcter vivencial i lúdic.

Són vivencials perquè els coneixements teòrics són la base de certs tipus d’aprenentatges que participen en el canvi d’actituds (sobre la comunicació, les habilitats socials o la resolució de conflictes). Però el canvi de conducta no s’aconsegueix només amb el coneixement.

Dinàmiques de grup

S’anomenen vivencials ja que fan viure o sentir les situacions com si fossin reals.

En les dinàmiques de grup,les respostes tenen lloc mitjançant l’experiència de l’altre i de la vivència grupal. Per tant, hi ha adquisició de coneixements i habilitats gràcies a la pràctica i a la participació en el grup.

Es pretén el següent:

  • Integrar la teoria mitjançant l’experiència i la pràctica.
  • Fer l’aprenentatge individual i l’aprenentatge grupal de manera participativa.
  • Desenvolupar les habilitats cognitives i afectives.

Les dinàmiques de grup són lúdiques perquè es presenten en forma de joc o exercici que dona un valor específic de diversió, i estimulen la creativitat i l’aflorament d’emocions. Aquest caràcter lúdic integra quatre components bàsics del desenvolupament humà: físic, afectiu, cognitiu, social.

Les dinàmiques no són un joc:

  • Tenen un objectiu que va més enllà de l’entreteniment.
  • No són mai un fi en si mateixes, sinó que són un mitjà per aconseguir un objectiu.

Principis

El món de les dinàmiques de grup es regeix per uns principis, o referents, sorgits de la confluència dels grans principis psicològics amb l’observació directa del treball grupal. Són uns enunciats que cal tenir en compte en tot treball grupal.

Aquests principis de les dinàmiques de grup són:

  1. Un grup és una estructura diferent de la suma dels seus individus.
    Podeu agafar els deu còmics millors d’un país i podrien constituir un dels grups més avorrits del món. Un alumne desmotivat a classe pot manifestar una alta motivació treballant en grup, ja que el seu espai vital en el grup pot donar-li una il·lusió que no troba en el treball individual. L’espai vital del grup també es forma segons el resultat de l’espai vital de cadascun dels individus.
  2. El comportament d’una persona tan sols té sentit en l’entorn on es troba.
    Aquesta afirmació justifica l’opinió d’incredulitat d’una família quan la tutora del seu fill diu que el seu comportament és molt negatiu. La família té com a referent el comportament en el grup familiar i no pot entendre el que diu la tutora i, alhora, la tutora faria molt bé de no dubtar del que diu la família. Tan sols es tracta d’entorns diferents i, per tant, de comportaments diferents.
  3. Un grup disposa d’un gran poder educador.
    La confiança de preguntar a un component del grup, salvant el sentit del ridícul de la pregunta al professional davant de tots els companys, sumada a la reformulació de coneixements que fa el company a l’hora de respondre, suposa un potencial educador de gran magnitud. Si també es té en compte la sinergia grupal, l’efecte multiplicador s’incrementa espectacularment.
  4. En tot grup operen dos nivells: el de productivitat i l’afectiu.
    Cal tenir presents ambdós nivells per aconseguir el màxim d’eficàcia, i és convenient tenir-los en compte quan es formulin els objectius. Conèixer les parts del nostre cos ha de ser perfectament compatible amb el fet de millorar la confiança en un mateix i en els altres membres del grup. Un bon dinamitzador sap trobar l’equilibri entre els dos nivells.
  5. Si un grup equilibra els objectius personals i els objectius grupals obté més eficàcia.
    En la mesura que els objectius individuals (per exemple, reduir la por envers altres membres del grup) i els objectius grupals (per exemple, avançar en els objectius de la matèria) es fan compatibles, el rendiment individual i grupal incrementen. Quan cap dels dos s’aconsegueix, el grup queda bloquejat i els membres en pateixen les conseqüències.
  6. Un lideratge positiu és el que incrementa el valor dels membres del grup.
    El lideratge d’un grup, a més de contribuir en gran manera a la consecució dels objectius grupals, és capaç de potenciar les capacitats de tots els seus membres. Per tant, si la directora d’un centre d’acollida en el moment de deixar el seu càrrec ha contribuït al creixement personal dels membres del grup, ha exercit un lideratge positiu.
  7. L’estil més-més (jo guanyo-tu guanyes) potencia l’esperit de grup.
    És bo impregnar tant les relacions interpersonals com les relacions intergrupals de l’esperit més-més, que és el mateix que el principi “no anem l’un contra l’altre, sinó tots dos contra el problema”. És normal que en la vida d’un grup hi hagi moments de conflicte que en facin trontollar els fonaments. En aquests moments la lucidesa d’alguns dels seus membres ha d’orientar el grup envers l’estil més-més perquè les “ferides”, en cas que n’hi hagi, cicatritzin apropiadament.
  8. Cal atendre les tensions que origini una tècnica.
    Les tècniques de dinàmica de grups poden originar tensions que cal observar i gestionar. Un grup que inicia la seva tasca demana tècniques que originin un grau de tensió baixa. A mesura que un grup incrementa la seva maduresa, cal introduir tècniques de tensió més elevada.

Fases d'aplicació de tècniques de dinàmica de grups

Els camps social i educatiu són un escenari idoni per portar a terme les tècniques de la dinàmica de grups. Els professionals disposen d’un camp d’aprenentatge i d’investigació per millorar l’eficàcia del grup i, de retruc, de cadascun dels seus membres. Avançar en la dinàmica de grups comporta explorar un camí que, encara que dificultós, dóna un alt grau de satisfaccions tant per a les persones que les apliquen com per a la persona que les dinamitza.

Arribar al mestratge en dinàmica de grups significa anar assolint diversos objectius:

  1. Reconèixer l’existència de les dinàmiques de grup i la seva eficàcia en la intervenció social i educativa.
  2. Reconèixer que el docent és el líder institucional del grup i que la seva influència ajuda tant a la cohesió grupal com al compromís dels membres del grup.
  3. Assolir un grau de formació que permeti liderar les dinàmiques amb un domini notable.
  4. Començar aplicant unes tècniques senzilles que garanteixin l’èxit i que comuniquin entusiasme als usuaris.
  5. Ampliar el ventall de tècniques a camps variats tant amb la finalitat d’incrementar l’aprenentatge com de millorar la cohesió grupal.
  6. Deixar per a més endavant les tècniques que impliquen un compromís personal més gran, com les d’intel·ligència emocional, les de resolució de conflictes, les de millora de l’autoestima, grups de reflexió, etc.
  7. Combinar les tècniques de dinàmica de grups amb d’altres metodologies per no saturar els usuaris.
  8. Observar, amb gran cura, l’existència de possibles bloquejos del grup per poder reconduir la situació tornant a tècniques de tensió més baixa.

Aplicacions de les dinàmiques de grup

Les tècniques de dinàmica de grups poden aplicar-se a camps molt variats, entre els quals hi ha: educació, organitzacions laborals, integració familiar, treballs de comunitats, grups heterogenis multinivell, teràpies diverses, etc.

Independentment del col·lectiu, les finalitats d’aquestes tècniques poden ser variades:

  • Formativa: per desenvolupar capacitats diverses.
  • Psicoterapèutica: per superar diversos problemes d’àmbit psíquic.
  • Sociabilització: per millorar la comunicació i potenciar determinats valors.
  • Treball en equip: per millorar el propi treball de l’equip.

En el món educatiu les dinàmiques de grup poden ser utilitzades amb finalitats diferents:

  • Motivar l’aprenentatge: tant a l’inici de l’avaluació o en el moment del repàs abans d’una prova.
  • Transferir els conceptes apresos a situacions reals: connectant el que s’ha après amb la vida diària.
  • Desenvolupar habilitats i actituds específiques: la col·laboració n’és un bon exemple.
  • Avaluar el coneixement: aplicant proves grupals d’avaluació.
  • Identificar les expectatives del grup: sintetitzant els objectius grupals.
  • Fixar els procediments del grup: seleccionant els més adequats per incrementar l’eficàcia grupal.
  • Superar un bloqueig del grup: amb tècniques de l’estil d’anàlisi de casos, que s’esmentaran posteriorment.
  • Reforçar un procés: aplicant tècniques formatives com el simposi o el panel integrat.
  • Fomentar la creativitat: combinant la sinergia grupal amb les tècniques creatives.
  • Buscar solucions a problemes: de manca de rendiment o de comportament negatiu.

Avantatges i desavantatges de les dinàmiques de grup

La conveniència del treball de grups i els avantatges que ofereix són recomanables. Pel que fa als àmbits social i educatiu, aquests avantatges es resumeixen en els punts següents:

  • L’efecte d’ajuda en l’aprenentatge. Els usuaris reben bona part de les explicacions dels mateixos companys del grup, emprant el vocabulari que fan servir habitualment. Això també ofereix la possibilitat de preguntar els dubtes plantejats sense la intimidació de fer-ho als tècnics.
  • L’efecte socialitzador. El repartiment de les tasques en funció de les capacitats de cada membre del grup, la millora de la confiança individual i grupal, la presa de decisions consensuades, amb tot el que significa d’exposició de raonaments, defensa dels arguments, tolerància amb les opinions…, produeix un efecte socialitzador.
  • L’efecte curatiu. Les persones més tímides tenen oportunitats de superar-ho, les persones amb poca confiança personal la poden incrementar, les persones amb dificultats emocionals milloren el control de les seves emocions en el treball grupal, etc.

Per justícia, cal assenyalar també alguns dels inconvenients:

  • És un tipus d’aprenentatge que demana més temps que l’aprenentatge més magistral, ja que l’elaboració dels materials, la discussió, el repartiment i l’execució de les tasques i la presa de decisions impliquen un increment del temps emprat.
  • Té la dificultat de trobar mesures fiables sobre el creixement personal dels membres del grup i les capacitats que aquesta metodologia de treball comporta, com ara la comunicació, la col·laboració, les habilitats socials, l’educació emocional, etc.
  • Comporta caos i moviment, molt superior al de tècniques tradicionals, aspecte que desestabilitza alguns tècnics.
  • Hi ha una pèrdua de control dels usuaris, molt més costosa comparativament parlant que en altres tècniques més tradicionals.

Una paraula que ho resumeix tot: sinergia

En la interacció interpersonal que es dona en les dinàmiques de grup es genera sinergia. La paraula sinergia ve del grec i significa cooperació. S’utilitza per explicar que el resultat del treball en grup és superior a la suma de treballs individuals.

Es defineix la sinergia com una acció combinada de diferents òrgans, moviments, etc. per acomplir una funció. La sinergia grupal és l’acció coordinada de les accions i les capacitats dels diferents membres d’un grup per aconseguir el seu objectiu.

La sinergia grupal no tan sols permet treure el millor del potencial de cada membre del grup, sinó potenciar aquestes capacitats, aconseguir-ne d’altres per contagi i, sobretot, potenciar la creativitat grupal. Per tant, el resultat del treball en grup és superior a la suma de treballs individuals.

Habilitats i rols assignats

El repartiment de tasques dins de cada grup provoca que cada persona porti a terme les tasques per a les quals té una habilitat destacada. La persona s’ofereix voluntàriament o el mateix grup li ho demana. A més, fer-ho en situacions diverses encara potencia més aquestes habilitats.

L’observació i la col·laboració de la resta dels membres del grup pot provocar que algunes persones millorin les seves habilitats en tasques que, en principi, no figuren entre les quals tenen més habilitat.

La sinergia també pot potenciar de manera extraordinària la creativitat. Si una persona té unes idees i no les comparteix es queda tal com estava. En canvi, el sol fet de reflexionar sobre les idees d’altres persones provoca no tan sols incorporar-ne algunes sinó el més important, l’aparició d’idees noves sorgides arran de les idees aportades per altres persones.

Dinàmiques en acció

L’ús de les dinàmiques de grup requereix uns coneixements teòrics i de l’experiència. Si encara no se’n tenen gaires, és convenient actuar amb prudència i utilitzar dinàmiques ja dissenyades i avaluades que ofereixin una garantia més gran d’èxit o bé dissenyar dinàmiques senzilles. A mesura que es va adquirint experiència, ja es poden introduir canvis convenients d’adaptacions a les diferents situacions.

Per posar en pràctica les dinàmiques de grup, cal seguir les fases següents:

  1. Planificació
  2. Aplicació
  3. Avaluació

Planificació

Les dinàmiques de grup tenen un potencial i unes possibilitats que es poden desenvolupar a partir de la creativitat i del bon coneixement de la dinàmica del professional que l’ha de dur a terme.

Primer de tot cal triar la dinàmica adequada i planificar-la. Per a això s’han de tenir en compte diversos factors.

Objectius

Els objectius de la planificació és allò que principalment vol potenciar o afavorir en el grup. És el primer factor a tenir en compte, en funció del qual es du a terme la dinàmica.

Els objectius poden ser, per exemple:

  • Promoure el canvi d’opinions.
  • Desenvolupar habilitats.
  • Resoldre conflictes.
  • Afavorir l’aprenentatge de coneixements.

S’han de tenir ben definits els objectius que es pretenen assolir amb el grup.

Característiques del grup

Els integrants del grup han d’establir els criteris per formar-lo, com ara l’edat, els interessos, les necessitats, el nivell de coneixements o educatiu, la cultura o el país, les motivacions i les expectatives, l’experiència en dinàmiques de grup, etc.

La mida del grup ve detrminada per l’activitat ja que cada activitat exigeix un nombre determinat de participants. Es poden utilitzar tècniques per a grups petits (fins a vint) o per a grups més grans (es recomana formar subgrups i fer una posada en comú posterior).

Les dinàmiques amb grups grans requereixen més preparació i experiència. En el grup petit les relacions són més disteses i amistoses, hi ha més possibilitat d’interacció, cohesió i seguretat i admeten més permissivitat.

També hi ha grups permanents o ocasionals. Els educadors infantils poden tenir un grup fix mentre que els integradors socials poden tenir grups més variables.

Espai

No es pot reunir tot un grup en un espai petit o poc il·luminat, o amb barreres de comunicació. Per a segons quines dinàmiques n’hi pot haver prou amb l’espai de l’aula, però altres cops calà una altra sala o sortir al pati. També es poden utilitzar espais a l’aire lliure per treballar amb grups grans.

Temps

Cada dinàmica ha de tenir una durada establerta prèviament.

La grandària del grup intervé en l’organització del temps, especialment pel que fa a l’avaluació final. De vegades un temps determinat és suficient per fer una dinàmica concreta, però no per a la retroalimentació i la reflexió final: això mai s’ha de donar, ja que l’avaluació és part fonamental de qualsevol dinàmica.

S’ha de tenir en compte no només el temps real de l’activitat, sinó també el temps que s’ha de destinar a les conclusions i les reflexions amb el grup un cop finalitzada.

Material

Algunes dinàmiques requereixen pissarra, canó, pantalla de projecció, o altres materials elaborats (etiquetes, cartolines amb noms o frases) o comprats (globus, adhesius, fils de colors, etc.). Convé que tot estigui a l’abast dels participants quan calgui i que s’hagi preparat prèviament. Resulta molt convenient disposar d’un petit magatzem.

Convé practicar abans amb el material, muntar i desmuntar si és necessari, fins a dominar la situació per evitar sorpreses en el moment de l’acció.

Síntesi de l’activitat: la fitxa

Per reflectir formalment la planificació d’una dinàmica és molt útil tenir un guió que reculli ordenadament tot allò que es pretén portar a terme. La fitxa serveix per classificar i organitzar les dinàmiques (vegeu la taula Table1).

Taula Exemple d’una fitxa per organitzar les dinàmiques
Títol de la dinàmica
Objectius
Edat
Nombre de participants
Temporització
Materials
Descripció de la dinàmica
Avaluació
Observacions

Aplicació

Segons els objectius, hi ha infinitat de dinàmiques ja elaborades. No obstant això, potser no hi ha la dinàmica ajustada a les característiques d’un grup concret.

En aquest cas, es pot optar pel següent:

  • Adaptar una dinàmica ja existent: pot ser molt eficaç, ja que coneixent el grup es pot fer encaixar perfectament, i pot donar resultats encara més satisfactoris. També permet un coneixement més alt del grup.
  • Crear una dinàmica segons els objectius a aconseguir: aquesta alternativa requereix més experiència. L’aprenentatge i els resultats obtinguts són molt valuosos, ja que la dinàmica s’ha adaptat a les necessitats del grup.

Si la dinàmica s’ha planificat adequadament, posar-la en pràctica no ha de presentar gaires dificultats. De totes maneres, l’habilitat de la persona que condueix l’activitat és fonamental perquè tingui èxit.

Elaboració d'un pastís

L’aplicació d’una tècnica comparada amb la feina de fer un pastís per postres per al proper diumenge dona idea de les etapes que cal seguir en l’aplicació d’una tècnica:

  • Cal saber que existeix aquell pastís (que surti un pastís i no un plat de macarrons).
  • Cal tenir els recursos per fer-lo (la bona massa, el llevat, el bon forn, etc.).
  • Cal saber fer el pastís (la seqüència per barrejar la massa amb el llevat, posar-la al forn a la temperatura adequada i el temps just, etc.).
  • Cal trobar el moment oportú (no hem de fer-lo aquell dia en el qual l’abundor del dinar fa que arribem al moment de les postres massa tips).

Les regles bàsiques del comportament del dinamitzador en l’aplicació de qualsevol dinàmica són:

  • Conèixer els fonaments teòrics i l’estructura de cada dinàmica, com també les possibilitats i els riscos.
  • Tots els participants han de comprendre en què consisteix l’activitat i conèixer-ne les regles.
  • Seguir els procediments establerts prèviament i aplicar-los amb un objectiu clar i ben definit.
  • Donar el temps necessari i suficient per fer l’activitat. No fer-ho precipitadament.
  • Respectar el nivell evolutiu del grup.
  • Intentar vèncer pors i inhibicions, superar tensions i crear sentiments de seguretat desenvolupant capacitats i actituds de cooperació, responsabilitat, creativitat i respecte.
  • Crear una atmosfera cordial, evitar la competitivitat i fomentar la participació activa i l’escolta.
  • Fer sempre l’avaluació amb el grup un cop finalitzada la dinàmica.

El conductor del grup ha de tenir en compte, a l’hora de dur a terme les dinàmiques, que les persones participants han de tenir garantits els principis següents:

  • Igualtat: tots han de sentir-se igual a l’hora d’expressar les opinions.
  • Immunitat: s’han de respectar les opinions i garantir que la resta no se’n burli.
  • Llibertat: s’han de poder expressar punts de vista i opinions.
  • Sinceritat: han de ser honestos a l’hora de donar respostes.
  • Acceptació: hi ha la premissa d’acceptar totes les persones tal com són.

Tècniques de formació de grups

Quan es treballa amb grups grans és inevitable, en primer lloc, distribuir els participants en subgrups, per fer les diferents activitats. Es plantegen diferents preguntes:

  • Quins criteris podem fer servir per formar els agrupaments?
  • Cal deixar que s’ajuntin voluntàriament?
  • El sorteig és una bona mesura?

La resposta està condicionada als objectius de l’activitat, a la fase en què es trobi el grup i a la sensibilitat de la persona que el condueix. En qualsevol cas, allò que és important és disposar d’un repertori de tècniques ampli i divers per poder triar la més adequada en cada moment.

En general hi ha tres tipus de tècniques de formació de grups:

  • Lliure: els integrants s’agrupen lliurement, de manera natural, segons les preferències.
  • Imposada: el conductor forma els grups segons el seu criteri.
  • Aleatòria: els grups es formen per atzar. Hi ha dos mètodes més habituals: Oxford i collage.
    • Mètode Oxford: permet trencar els grups de sempre i fer que es treballi amb altres persones del grup gran, cosa que facilita una integració més gran. Es fa seguint els passos següents:
      1. Es determina el nombre de grups que es vol formar. Per exemple, hi ha un grup de vint persones i es vol fer una activitat amb subgrups de quatre persones.
      2. Es formen els grups numerant tots els membres del grup de l’1 al 4 successivament: “Ets l’1, ets el 2, ets el 3, ets el 4; ets l’1, ets el 2…”.
      3. Les persones del grup s’ajunten per nombres idèntics: els uns amb els uns, els dosos amb els dosos, i així successivament.
    • Mètode collage: es poden crear diferents tipus de grups: parells, senars, parelles, grups de tres, etc. S’han de seguir els passos següents:
      1. S’elabora un collage amb tires de paper. A cada tira s’escriu una frase coneguda que es pugui partir en dues meitats (si es vol fer parelles). Per exemple: “Al maig, cada dia un raig”. S’escriuen tantes frases com grups calgui formar.
      2. Es retallen les tires per la meitat, es dobleguen i es barregen en una bossa.
      3. Tots els participants han d’agafar-ne una meitat i tot seguit buscar la seva meitat per reconstruir la frase.

Si es volen fer grups de tres, la frase es parteix en tres parts.

Es poden fer servir variants d’aquest mètode fent servir fotografies, imatges, etc. També es poden fer servir elements relacionats amb el tema.

Avaluació

Un cop finalitzada l’activitat, tots els participants han d’expressar les seves opinions sobre la vivència. Cal animar-los a reflexionar sobre tot allò que han experimentat, sentit i après. El professional ha de procurar crear un clima de confiança, llibertat i respecte que faciliti el debat entre els participants. S’ha d’encoratjar les persones més tímides o introvertides per tal que puguin expressar-se sense posar-les mai en evidència. No s’han de corregir errors, sinó permetre que el grup reflexioni segons la seva participació en l’experiència.

Finalment és important que el grup pugui identificar els punts clau del seu propi aprenentatge:

  • Què hem après?
  • Com ens sentim?

En infants petits la millor eina és l’observació, ja que no sempre saben verbalitzar els sentiments.

Prenent com a base les aportacions rebudes, cal valorar si l’activitat ha estat útil, si ha ajudat a assolir els objectius plantejats, si les persones que hi han participat s’ho han passat bé…

Amb totes aquestes consideracions s’està en disposició de decidir si és una dinàmica a repetir en el futur i, en cas afirmatiu, quines modificacions cal introduir-hi.

Consells per a la posada en pràctica

Disposar de tècniques és molt important, saber com aplicar-les és bàsic, saber quines aplicar és vital i saber quin és el moment apropiat per fer-ho és definitiu.

Moltes tècniques s’han fet malbé per aplicar-les incorrectament o per aplicar-les en un moment inapropiat.

Hi ha abundants llibres de tècniques de dinàmica de grups en el mercat per no haver de patir, tot i que cal tenir en compte que el més important no és el nom i les instruccions per aplicar-les, sinó veure com una persona experta les posa en pràctica.

Abans de llençar-se a fer tècniques de dinàmica de grups, cal tenir clars els supòsits previs següents:

  • Abans d’aplicar qualsevol tècnica és imprescindible fer una lectura pausada i reflexiva sobre les lleis que regulen la dinàmica de grups. No fer-ho és exposar-se a incórrer en errors dels quals és difícil sortir-se’n.
  • Abans d’aplicar una tècnica en concret, se n’ha de conèixer a fons l’estructura, les possibilitats i, també, els riscos.
  • Totes les tècniques necessiten un clima de classe apropiat, per la qual cosa si no s’aconsegueix, cal plantejar-se ajornar l’activitat i substituir-la per una altra d’un tipus diferent.
  • S’ha de promoure, en tot moment, una actitud de cooperació.
  • Totes les dinàmiques de grup es basen en la participació, el treball voluntari, la bona intenció i el joc net.
  • Totes les tècniques de grup han de tenir una finalitat implícita.

Diuen que donar consells és molt fàcil i, en canvi, el que costa és seguir-los. Vegeu algunes consells per dur a terme les dinàmiques de grup. És clar aquests consells s’han d’adaptar a l’edat de les persones que porten a terme la dinàmica grupal ja que, com és obvi, no cal donar tantes instruccions a persones adultes com a alumnes d’educació infantil o integració social.

En primer lloc, cal tenir en compte les etapes a seguir per aplicar una dinàmica grupal:

  1. Explicar per què es fa la dinàmica que es planteja. Algunes possibles respostes són: “Per conèixer-nos millor, per descobrir les maneres d’encarar conflictes, per tenir més confiança en el grup”.
  2. Explicitar en què consisteix l’exercici que es planteja. Per exemple: “Cal fer, per parelles, un dibuix que…” o “s’ha d’escriure una carta a una persona que t’estima explicant les teves millors qualitats” o “s’han de fer grups de cinc i, a partir d’uns sobres, construir cinc quadrats”…
  3. Expressar quan es dona per acabat l’exercici: l’exercici es pot donar per acabat després d’un temps (“d’aquí a 10 minuts s’acaba l’activitat”) o quan s’acabi la tasca encarregada (“l’activitat s’acaba quan hàgiu fet una pregunta a cada company del grup”), o quan hagi acabat tot el grup (“en acabar de construir els quadrats de tots els grups de la classe”).
  4. Verificar els resultats, cosa que significa que la feina encomanada s’ha fet realment: el dibuix fet, les preguntes que s’han plantejat, l’anàlisi del cas dut a terme, les opinions que s’han compartit, etc.
  5. Posar en comú el resultat: arribar a extreure’n alguna conclusió i constatar el grau de consecució dels objectius formulats a l’inici de la dinàmica.

És força comú començar una activitat sense verificar que tothom té clar per què es fa, què es fa i com sabem si hem aconseguit el resultat previst. Si fallen aquests supòsits, pot passar que el grup no arrenqui perquè no sap què fer o que vingui a preguntar qualsevol aspecte ja explicat.

I quatre consells finals:

  • La primera vegada que apliqueu una tècnica convé seguir les instruccions, ja que és perillós plantejar canvis o innovacions, atès que no se sap cap on poden conduir, i de vegades pot ser que el resultat sigui poc desitjat. El segon cop que una tècnica s’aplica és un bon moment per introduir petits canvis que la facin “més nostra”.
  • Si el grup no està receptiu, és millor no aplicar-la i deixar-la per a un altre moment. Forçar l’aplicació d’una tècnica no és gens convenient. Un dia de tempesta en què els alumnes estan inquiets, el moment immediatament després d’un examen, després d’una baralla al pati, etc., no són moments adequats per aplicar una tècnica, tret que la finalitat de la tècnica sigui buscar un moment de disbauxa, que és allò que el grup justament necessita.
  • Si la persona que ha d’aplicar una tècnica no està totalment convençuda de la seva eficàcia, és millor que no l’apliqui. En dinàmica de grups es diu que hi ha uns fils fràgils i invisibles entre la persona que dirigeix la tècnica i les persones que l’executen que fan que el resultat pugui moure’s en un ventall de possibilitats que va des d’un èxit clamorós fins a un fracàs estrepitós. Aquests fils tenen el seu suport en la mirada de la persona que dinamitza, la seguretat amb la qual parla, com es mou i gesticula, etc. I tot això té una correlació positiva amb el grau de convenciment pel que fa a la bondat i la idoneïtat de la tècnica.
  • Cal mostrar reserves davant de tècniques massa sofisticades o que demanen un material massa complicat o costós. Les tècniques de paper i bolígraf mereixen més confiança que les tècniques amb l’ordinador connectat a internet (si no hi ha la seguretat que funcionarà correctament o que tothom té el domini de l’eina), amb petites excepcions que confirmen l’enunciat.

Classificació de dinàmiques de grups

Hi ha moltes dinàmiques de grups i es poden classificar de moltes maneres.

Dues classificacions possibles són:

  • Segons el pla de formació d’animadors, d’Alfonso Francia i Javier Mata.
  • Segons el llibre La alternativa del juego. Juegos y dinámicas de educación para la paz , de Paco Cascón i Carlos Martín.

Els diferents tipus de dinàmiques que hi ha segons el pla de formadors d’animadors són els següents:

  • Dinàmiques de presentació: permeten un primer apropament i contacte amb els membres del grup. Són apropiades per a l’inici, ja que són dinàmiques destinades a aprendre els noms i alguna característica mínima dels participants. La presentació de les persones participants es fa de manera ràpida, dinàmica i eliminant les resistències. Normalment en aquest tipus de dinàmica no cal fer avaluació, si no és que es vol fer notar, al final de la sessió, la diferència entre aquesta manera d’entrar en contacte amb un grup i la fredor d’altres maneres d’iniciar sessions.

Les dinàmiques de coneixement es poden utilitzar en els primers mesos de vida del grup perquè ajuden a formar-lo. En les dinàmiques de confiança, el grup ja s’ha de conèixer.

  • Dinàmiques de coneixement i confiança. Són dinàmiques que permeten que els membres del grup es coneguin millor, però també poden posar en evidència la falta de confiança amb el grup o les pors, reaccions que poden ser contraproduents per al funcionament del grup. La persona que condueix i dinamitza el grup ha de tenir en compte que poden ser amenaçadores per als participants. Ha d’intentar reduir l’ansietat i afavorir un clima de tranquil·litat i calma. D’aquí, la importància de l’avaluació per explicitar les situacions viscudes durant la dinàmica, les noves experiències i fer conscients de la influència que pot tenir això en el grup. Els objectius d’aquest tipus de dinàmiques són:
    • Afavorir el coneixement mutu.
    • Potenciar l’autoestima.
    • Crear un clima de confiança grupal.
  • Dinàmiques per a l’estudi i treball de temes. Els objectius són:
    • Afavorir la participació activa de tots en un treball.
    • Millorar l’organització com a grup de treball.
    • Aplicar tècniques orientades a la tasca. Són eficaces en el treball grupal.
  • Dinàmiques d’expressió de valors: busquen identificar els propis valors i preferències. El dinamitzador ha d’evitar l’adoctrinament.
  • Dinàmiques de creativitat: busquen estimular i desenvolupar la creativitat, el pensament divergent, i donar oportunitats perquè els participants expressin les seves idees.
  • Dinàmiques d’avaluació: busquen valorar una reunió de grup, avaluar i autoavaluar el grup.
  • Dinàmiques de distensió. Aquest tipus de dinàmiques són bones en qualsevol moment i poden ser utilitzades amb finalitats diferents: per “escalfar” el grup; per trencar una situació de monotonia o tensió; de pas entre una activitat i una altra o com a punt final d’un treball en comú. Els seus objectius són:
    • Relaxar les tensions. Alliberar energia.
    • Crear un clima d’alegria, fer riure.
    • Promoure la lliure expressió.
    • Estimular el moviment.

Paco Cascón i Carlos Martín

Provenen del compromís amb el treball pacifista i antimilitarista. Fa anys que treballen tant en l’educació formal com en la no formal i en ONG, així com amb moviments populars de l’Amèrica Llatina.

Paco Cascón i Carlos Martín, en el llibre La alternativa del juego. Juegos y dinámicas de educación para la paz, afegeixen les dinàmiques següents:

  • Dinàmiques d’afirmació: desenvolupen l’autoconcepte de cada persona i la seva afirmació com a tal en el grup. L’afirmació del grup com a tal també és important. En aquestes dinàmiques es potencien els aspectes positius de les persones o del grup, per afavorir una situació en la qual tothom se senti a gust. De vegades, hi ha situacions d’un enfrontament relatiu, però l’objectiu no és la competició sinó afavorir la capacitat de resistència enfront les pressions externes i la manipulació i valorar la capacitat de resposta. Avaluar aquestes dinàmiques és molt important perquè s’avaluen tant les dificultats sorgides com els aspectes descoberts respecte a un mateix i els altres.
  • Dinàmiques de comunicació: desenvolupen la comunicació verbal i no verbal, l’expressió de necessitats o sentiments i l’escolta activa. Afavoreixen unes relacions interpersonals més properes i obertes entre els participants.
  • Dinàmiques de cooperació: proporcionen el procés per superar les relacions competitives. Potencien el treball en comú, desenvolupa la capacitat de compartir. En aquestes dinàmiques l’avaluació és important per deixar expressar als membres del grup el que els han aportat les experiències de col·laboració; valorar les actituds de cooperació/competició que s’hagin pogut donar en la dinàmica, les causes i efectes; dialogar sobre les actituds i mecanismes competitius en el grup.
  • Dinàmiques de resolució de conflictes: potencien la resolució de conflictes de manera creativa.

  • Potenciar la col·laboració i el treball en equip./-80
  • Potenciar la col·laboració i el treball en equip.

Recull de dinàmiques de grup

A partir de la classificació de Paco Gascón i Carlos Martín, es proposen un seguit de dinàmiques presentades en forma de fitxa. La finalitat és que el recull sigui útil i manejable.

En cada dinàmica queda explícit el següent:

  1. Definició: dona una idea de la dinàmica, diu en què consisteix en molt poques paraules.
  2. Objectius: presenten allò que principalment es vol afavorir.
  3. Participants: determina el mínim de persones necessàries.
  4. Edat: determina a partir de quina edat es pot fer la dinàmica.
  5. Durada: determina el temps necessari per fer la dinàmica. Sempre és aproximat, ja que depèn del temps necessari per a l’avaluació.
  6. Material: determina els utensilis necessaris per dur a terme la dinàmica.
  7. Consigna de partida: explica tot allò que el grup ha de saber i respectar durant tota la dinàmica.
  8. Desenvolupament: explica en detall el desenvolupament la dinàmica.
  9. Avaluació: és de gran importància, excepte potser en les dinàmiques de presentació i distensió. A partir de l’experiència, s’analitza, s’hi ha d’aprofundir i treure conclusions. Aquesta és la missió de l’avaluació. És el moment perquè surti tot i perquè tothom s’expressi.
  10. Observacions: s’inclouen les variacions de la dinàmica, com també algun comentari d’interès.

En totes les dinàmiques no calen tots els apartats.

Dinàmiques de presentació

Les dinàmiques de presentació permeten un primer apropament i contacte amb els membres del grup. Són apropiades per a l’inici, ja que són dinàmiques destinades a aprendre els noms i alguna característica mínima dels participants.

Es presenten tres exemples d’aquest tipus de dinàmiques.

Pilota calenta

1. Definició: consisteix a autopresentar-se indicant, a més del nom, unes dades bàsiques per mitjà d’una pilota que es llança entre els participants del grup.

2. Objectius: aprendre els noms i iniciar un petit coneixement del grup.

3. Participants: entre 10 i 25 persones.

4. Edat: a partir de 8 anys.

5. Durada: 15 minuts aproximadament.

6. Material: una pilota petita o un altre objecte que es pugui llançar.

7. Consigna de partida: ha de fer-se tan ràpid com sigui possible. La pilota està molt calenta i crema.

8. Desenvolupament: en cercle, asseguts o dempeus. La persona que s’encarrega de la dinamització explica que qui rep la pilota ha de donar-se a conèixer dient el nom amb el qual vol que l’anomenin i un dels seus gustos. Tot això s’ha de fer ràpid per no cremar-se. Quan s’acaba la presentació es llança la pilota a una altra persona que continua la dinàmica, fins que tothom s’ha presentat.

9. Observacions: segons les característiques del grup es pot ampliar el que cal dir a l’hora de presentar-se amb el nom, el lloc de procedència, el perquè de la presència al grup o l’objectiu de ser al grup. …

Pinyes de noms

1. Definició: es tracta de formar grups (pinyes) d’un nombre de persones igual al que crida el dinamitzador i dir-se els noms.

2. Objectius: aprendre els noms dels membres del grup de forma dinàmica.

3. Participants: a partir de 12 persones.

4. Edat: a partir de 7 anys.

5. Durada: 10 minuts aproximadament.

6. Material: una sala àmplia.

7. Consigna de partida: la dinàmica ha de desenvolupar-se amb rapidesa.

8. Desenvolupament: tots els membres del grup van passejant per la sala tranquil·lament fins que el dinamitzador crida un nombre. S’han de formar grups de persones d’aquest nombre i dir-se els noms ràpidament. Després, els grups formats se separen i es continua passejant fins a sentir un altre nombre.

9. Observacions: és una bona dinàmica de presentació per a grups nombrosos.

El pistoler

1. Definició: consisteix a repassar els noms dels companys de manera ràpida.

2. Objectius: repassar els noms dels companys i potenciar els reflexos.

3. Participants: a partir de 12 persones.

4. Edat: a partir de 8 anys.

5. Durada: 15 minuts aproximadament.

6. Material: una sala àmplia.

7. Consigna de partida: la dinàmica ha de desenvolupar-se amb rapidesa.

8. Desenvolupament: tots els membres del grup fan una rotllana i a dins se n’hi col·loca un, que serà el “pistoler”. Aquest gira sobre si mateix, apunta amb les mans algú i li diu el nom. La persona anomenada ha d’ajupir-se un moment, i els companys drets que queden a cada banda han de dir ràpidament el nom de l’altre. Qui el diu primer guanya; l’altre és eliminat de la dinàmica i ha de quedar-se ajupit. El pistoler torna a assenyalar un altre company i segueix el mateix procediment fins que només queden dos companys drets. Aquests dos companys fan un “duel”: es posen esquena amb esquena i el pistoler va dient nombres a l’atzar. A cada nombre fan un pas endavant, fins que sentin el nombre tres, llavors es giren i han de dir ràpidament el nom del company. Qui el diu abans és el guanyador.

Dinàmiques de coneixement

Les dinàmiques de coneixement permeten:

  • Afavorir el coneixement mutu.
  • Potenciar l’autoestima.
  • Crear un clima de confiança grupal.

Les dinàmiques de coneixement es poden utilitzar en els primers mesos de vida del grup, ja que ajuden a formar-lo.

Es mostren dos exemples d’aquest tipus de dinàmiques.

Basar màgic

1. Definició: es tracta d’agafar i deixar coses en un basar imaginari.

2. Objectius: aprofundir en el coneixement interpersonal i fomentar la cohesió i l’autoestima.

3. Participants: a partir de 12 persones.

4. Edat: a partir de 12 anys.

5. Durada: 40 minuts aproximadament.

6. Material: una pissarra o un gran mural i guix o retoladors.

7. Consigna de partida: es tracta d’imaginar un gran basar on hi ha de tot. Aquest basar és màgic i especial: cadascú pot escollir la característica que més desitjaria tenir i, en canvi, pot deixar la que menys li agrada de si mateix. Només es pot entrar un sol cop per deixar una cosa i agafar-ne una altra.

8. Desenvolupament: cada persona escriu en un paper el que deixaria i en un altre paper el que agafaria, amb el seu nom entre parèntesis. La pissarra o mural està dividida en dues seccions: “Agafar” i “Deixar”. Un cop que totes les persones ho han escrit van “entrant al basar” i col·loquen els papers a lloc. Al final es fa la posada en comú i s’expliquen les raons o motius de les eleccions de cadascú.

9. Avaluació: quines dificultats has trobat? Com t’has sentit al llarg de la dinàmica? Es pot arribar a alguna conclusió tenint en compte el contingut de la pissarra?

Autobiografia

1. Definició: cada participant explica les dades que considera més significatives de la seva vida.

2. Objectius: facilitar als altres la informació que cadascú considera més significativa de si mateix i afavorir el coneixement dels altres membres del grup.

3. Participants: a partir de 12 persones.

4. Edat: a partir de 12 anys.

5. Durada: 30 minuts aproximadament.

6. Material: folis i utensilis per escriure.

7. Consigna de partida: es tracta de posar el nom al full i explicar allò que es vulgui.

8. Desenvolupament: cada participant escriu en un foli durant un temps determinat (per exemple deu minuts) les dades que considera més significatives de la seva vida. A continuació, s’ajunten tots els folis i es barregen. El dinamitzador llegeix una història i els membres del grup han d’esbrinar de qui es tracta. Així successivament fins a llegir totes les històries de vida.

9. Avaluació: t’ha estat fàcil reconèixer els companys?

10. Observacions: per fer aquesta dinàmica els membres del grup s’han de conèixer mínimament.

Dinàmiques d'afirmació

Les dinàmiques d’afirmació desenvolupen l’autoconcepte de cada persona i la seva afirmació com a tal en el grup. En aquestes dinàmiques es potencien els aspectes positius de les persones o del grup, per afavorir una situació en la qual tothom se senti a gust.

Siluetes positives

1. Definició: a cada participant se li dibuixa la silueta i després és valorada positivament.

2. Objectius: desenvolupar l’autoestima i afavorir l’actitud de valoració positiva davant d’altres persones. Identificar-se amb el propi cos.

3. Participants: a partir de 10 persones.

4. Edat: a partir de 6 anys.

5. Durada: 60 minuts aproximadament.

6. Material: paper d’embalar i colors.

7. Consigna de partida: descriure aspectes positius de la persona.

8. Desenvolupament: es talla paper d’embalar a mida real dels participants. Per parelles una persona dibuixa la silueta de l’altra. Després es retallen i es pinten amb tons molt clars ja que s’hi ha d’escriure a sobre. Totes les siluetes s’han de penjar a la paret i tots els membres del grup han d’escriure a totes les siluetes frases positives i afirmatives cap a la persona que representa la silueta.

9. Avaluació: t’ha estat fàcil dir qualitats positives de tots els membres del grup? T’ha sorprès el que t’han escrit sobre tu?

Sóc lliure

1. Definició: una persona intenta alliberar-se d’una altra que la té presa.

2. Objectius: autoafirmar-se físicament i afavorir el contacte corporal.

3. Participants: a partir de 10 persones.

4. Edat: a partir de 12 anys.

5. Durada: 20 minuts aproximadament.

6. Material: una sala.

7. Consigna de partida: només es pot utilitzar la força, cal fer joc net.

8. Desenvolupament: el grup es reparteix per parelles. Una es col·loca darrere de l’altra, mirant en la mateixa direcció, i l’envolta amb els braços agafant amb la mà esquerra la mà dreta del company i viceversa, de tal manera que tingui els braços creuats. Estira amb força, mentre que l’altra persona, per mètodes legítims, intenta deixar-se anar. Quan ho aconsegueix o es cansa es canvien els papers.

9. Avaluació: com t’has sentit en els dos papers? Quina sensació has tingut en estar pres? I fent força física?

Dinàmiques de confiança

En les dinàmiques de confiança és condició imprescindible que el grup ja es conegui. No donen bons resultats si el grup està en la fase de formació o de coneixement.

Es mostren dos tipus de dinàmica de confiança.

Molla humana

1. Definició: es tracta de deixar-se caure cap a una altra persona cada cop des de més lluny.

2. Objectius: afavorir la confiança, estimular l’equilibri corporal i potenciar la cooperació.

3. Participants: entre 12 i 30 persones.

4. Edat: a partir de 10 anys.

5. Durada: 15 minuts aproximadament.

6. Material: una sala àmplia.

7. Consigna de partida: no forçar ningú. És totalment voluntari. Respectar el ritme de cada persona.

8. Desenvolupament: el grup es divideix en parelles. Els membres de la parella es col·loquen l’un davant de l’altre tocant-se els palmells de les mans. Un fa un pas cap enrere i sense separar els peus del terra es deixa caure cap endavant fins a recolzar-se un altre cop en els palmells de les mans. Van repetint l’acció cada cop des d’una mica més enrere fins on sigui possible. Després s’intercanvien els papers.

9. Avaluació: com t’has sentit? Quina sensació has experimentat? Has tingut confiança en el company? Hi ha hagut resistència a fer aquesta dinàmica?

10. Observacions: aquesta dinàmica també es pot fer tirant-se d’esquena cap al company/a.

Torre de control

1. Definició: consisteix a dirigir l’aterratge d’un avió (participant) en una situació de molta boira (ulls tapats).

2. Objectius: desenvolupar la confiança i afavorir la col·laboració.

3. Participants: a partir de 10 persones.

4. Edat: a partir de 8 anys.

5. Durada: 15 minuts aproximadament.

6. Material: roba negra o mocadors per tapar els ulls. Matalassos i objectes (cadires) per marcar la pista.

7. Consigna de partida: no obligar ningú. Respectar el ritme de cada persona.

8. Desenvolupament: es formen parelles i es decideix qui fa d’avió i qui fa de torre de control. Es fa una pista amb dues fileres de cadires i algun obstacle al llarg del camí, acabant en els matalassos. L’avió té els ulls tapats i la torre de control ha de guiar-lo verbalment, evitant els obstacles per a un bon aterratge (pista de matalassos). Després s’intercanvien els papers, i es modifica la situació de la pista i els obstacles.

9. Avaluació: com t’has sentit? Quina sensació has experimentat? Has tingut confiança en el company? Quines diferències hi ha entre ser dirigit i dirigir?

10. Observacions: es pot complicar fent que les torres de control mantinguin els seus avions en vol fins que puguin entrar a la pista sense perill de xocar amb altres avions.

Dinàmiques de comunicació

Les dinàmiques de comunicació desenvolupen tant la comunicació verbal com la no verbal, l’expressió de necessitats o sentiments i l’escolta activa. Afavoreixen unes relacions interpersonals més properes i obertes entre els participants.

Es mostren dos exemples de dinàmica de comunicació.

Dictar dibuixos

1. Definició: es tracta de dibuixar el que es comunica verbalment.

2. Objectius: afavorir la comunicació i l’escolta activa i analitzar les limitacions d’una comunicació unidireccional.

3. Participants: a partir de 10 persones.

4. Edat: a partir de 8 anys.

5. Durada: 40 minuts aproximadament.

6. Material: estris de dibuix.

7. Consigna de partida: no es poden mirar els dibuixos, ni el de la parella ni els altres, fins al final, tampoc es poden fer preguntes.

8. Desenvolupament: el grup es divideix en parelles que se situen esquena amb esquena i sense tocar-se. Un membre de la parella dicta i l’altre dibuixa. El dinamitzador entrega un dibuix a un membre de la parella, que el dicta a l’altre sense que el pugui veure ni fer cap so o pregunta. Mentre dura l’activitat cap dels dos pot girar el cap. Un cop totes les parelles han acabat el dibuix (quan qui els dicten ho considerin) s’ensenyen els dibuixos.

9. Avaluació: es comparen els dibuixos. A qui dibuixava: com t’has sentit? Quins problemes tenies? A qui dictava: eres conscient de la manera com donaves la informació? Has tingut problemes? Es pot parlar de la importància del llenguatge i de la seva precisió.

10. Observacions: es pot repetir la dinàmica canviant els papers, el dibuix i la situació. Ara, cara a cara, es poden fer preguntes, però no poden veure els dibuixos. Quines diferències hi ha entre el dibuix que pots preguntar i el que no? De temps, de precisió… Quins tipus de comunicació s’ha donat en un cas i en l’altre? Com influeix la mirada, expressió de la cara…?

Els missatges

1. Definició: es tracta de comunicar un missatge en una situació de comunicació difícil.

2. Objectius: valorar la importància d’unes condicions mínimes perquè la comunicació sigui possible, afavorir l’escolta activa i analitzar els obstacles en la comunicació.

3. Participants: mínim 12 persones.

4. Edat: a partir de 6 anys.

5. Durada: 20 minuts aproximadament.

6. Material: quatre textos a transmetre.

7. Consigna de partida: no us podeu moure del lloc.

8. Desenvolupament: el grup es divideix en quatre subgrups que se situen en els extrems d’una creu. Cada subgrup tria un representant que es col·loca darrere del subgrup oposat. A cada representant se li lliura un missatge que ha de transmetre al seu grup. Quan el dinamitzador ho indica, els quatre representants l’han de transmetre: com més cridòria, millor. Els missatges poden ser trossos d’un text i la dinàmica acaba quan cada subgrup recita el text original.

9. Avaluació: valoració del procés de comunicació. Dificultats i obstacles sorgits i anàlisi de com s’han solucionat.

10. Observacions: per dificultar la dinàmica es pot donar el mateix text a tots els subgrups.

Dinàmiques de cooperació

Les dinàmiques de cooperació potencien el treball en comú i desenvolupen la capacitat de compartir.

Es mostren dos exemples d’aquestes dinàmiques.

El pont

1. Definició: el grup ha de creuar un riu imaginari per unes “pedres” que porten els participants.

2. Objectius: desenvolupar la cooperació i estimular la imaginació i la recerca col·lectiva de solucions.

3. Participants: mínim 8 persones.

4. Edat: a partir de 8 anys.

5. Durada: 15 minuts aproximadament.

6. Material: tants trossos de paper (cartolines, diaris…) com participants hi ha menys un. La mida pot ser de 30 cm per 30 cm aproximadament.

7. Consigna de partida: es dibuixa un riu prou ample per al nombre de participants que hi ha. Tots els subgrups han de sortir del mateix costat del riu. No poden trepitjar fora de les “pedres”. Cada subgrup pensa i du a terme la seva pròpia estratègia.

8. Desenvolupament: es divideix el grup en subgrups de vuit persones. Tots els membres dels diferents grups han de creuar el riu sense mullar-se. Per fer-ho tenen tantes “pedres” (trossos de diari) com participants hi ha menys un que han de col·locar per passar-hi per sobre. Tots han d’arribar a l’altra vorera del riu i amb totes les pedres.

9. Avaluació: com s’ha pres la decisió sobre quina estratègia seguiríeu? Com us heu posat d’acord? Com s’ha desenvolupat el treball en equip? Quin paper heu tingut cadascun de vosaltres?

10. Observacions: una altra versió de la dinàmica pot ser amb cadires. Tots els participants pugen a una cadira formant una fila. Un cop a dalt tenen la missió d’anar a un altre lloc a recollir una bossa que és a l’altre extrem de la sala. Han d’arribar sense perdre la fila, de manera que el primer de la fila agafi la bossa i la passi de mà en mà (sense llançar-la) al següent.

Construir una màquina

1. Definició: es tracta que tots els participants construeixin una màquina.

2. Objectius: desenvolupar la imaginació, fomentar la idea que tots tenim alguna cosa per aportar al treball en equip i aconseguir la coordinació de moviments.

3. Participants: màxim de 12 persones per grup.

4. Edat: a partir de 5 anys.

5. Durada: 10 minuts aproximadament.

6. Material: una sala àmplia

7. Consigna de partida: hem de construir una màquina i tots en som part.

8. Desenvolupament: cada grup tria la màquina que vol crear: túnel de rentat, màquina d’escriure, rentaplats, una d’imaginària… Una persona del grup comença i els altres membres del grup es van incorporant amb so i moviment al lloc on han de situar-se. Cal assegurar que aquesta peça connecta amb una altra part de la màquina. Entre tots han de formar la màquina sencera i fer que funcioni.

9. Avaluació: com s’ha decidit la màquina? Com s’ha sentit cadascú amb l’aportació a la màquina?

Dinàmiques de resolució de conflictes

Les dinàmiques de resolució de conflictes potencien la resolució de conflictes de manera creativa.

Es mostren dos exemples de dinàmica de resolució de conflictes.

Teranyina

1. Definició: es tracta que totes les persones participants passin per una “teranyina” sense tocar-la.

2. Objectius: desenvolupar la capacitat col·lectiva de prendre decisions i resoldre conflictes, fomentar la necessitat de cooperar i potenciar la confiança del grup.

3. Participants: a partir de 10 persones.

4. Edat: a partir de 12 anys.

5. Durada: 20 minuts aproximadament.

6. Material: corda i espai que disposi de dos pals, columnes, arbres… entre els quals es pugui construir la teranyina.

7. Consigna de partida: amb la corda, cal construir una teranyina entre els dos costats (columnes, pals…) d’uns dos metres d’ample. Convé fer-la deixant molts espais de mides diferents, els més grans per sobre d’un metre.

8. Desenvolupament: el grup ha de passar per la teranyina sense tocar-la, és a dir, sense tocar les cordes. Es pot plantejar al grup que estan atrapats en una cova o en una presó i que l’única sortida és per aquesta tanca electrificada. S’ha de buscar la solució per passar els primers amb l’ajuda dels altres, després un a un fins a arribar a la situació de veure la manera com passen els últims.

9. Avaluació: com s’han pres les decisions? Quina estratègia s’ha seguit?

Silenci

1. Definició: es tracta d’un joc de rol sobre un conflicte en una aula.

2. Objectius: estimular la creativitat i la imaginació a l’hora de resoldre conflictes, afavorir l’observació i potenciar la capacitat de saber-se posar en el lloc de l’altre.

3. Participants: a partir de 12 persones.

4. Edat: a partir de 10 anys.

5. Durada: 50 minuts aproximadament.

6. Material: una sala.

7. Consigna de partida: es divideix el grup en subgrups de tres persones: observadora, mestra i alumna.

Mestre: l’alumne a qui estàs cridant mai t’ha donat problemes. L’has cridat tres vegades i ni s’ha mogut. Cap resposta. Has d’intentar que surti a la pissarra o que respongui, ja que la situació davant la classe és incòmoda.

Alumne: la nit anterior a casa teva hi ha hagut una baralla familiar molt forta. La situació és molt tensa i només tens ganes de plorar, però no has tingut més remei que anar a classe. Has sentit el teu nom, però saps que si surts a la pissarra no podràs aguantar les llàgrimes. Només donaràs explicacions si algú t’inspira confiança, sap ser proper i creus que et pot entendre.

8. Desenvolupament: l’escenari és una classe. El mestre crida un alumne a la pissarra per fer un exercici o activitat similar i l’ alumne no respon. A partir d’aquí cada participant ha de desenvolupar el seu paper segons la seva consigna. Al cap d’uns deu minuts es fa l’avaluació. Després un grup pot tornar a repetir la dinàmica aplicant les possibles solucions o una altra manera d’enfrontar el conflicte i la resta del grup pot fer d’observador.

9. Avaluació: com ens hem sentit? Sabies què sentia l’altre? Quin és el conflicte? Quines actituds s’han donat? Pluja d’idees sobre les possibles actituds que cal prendre davant de situacions similars.

Dinàmiques de distensió

Les dinàmiques de distensió són bones en qualsevol moment, es poden aplicar sempre que es vulgui. Permeten relaxar les tensions, crear un clima d’alegria, fer riure i promoure la lliure expressió.

Es mostren dos exemples de dinàmica de distensió.

Ha-ha-ha

1. Definició: consisteix a provocar una cadena de rialles.

2. Objectius: fer riure i distendre el grup.

3. Participants: a partir de 12 persones.

4. Edat: a partir de 5 anys.

5. Durada: 15 minuts aproximadament.

6. Material: una sala àmplia.

7. Consigna de partida: hem de riure tot el que puguem.

8. Desenvolupament: una persona s’estira a terra. La següent col·loca el seu cap sobre la panxa de la primera, i així successivament. Un cop tothom s’ha col·locat, la primera persona de la fila diu “Ha!”, la segona diu “Ha, ha!”, la tercera diu “Ha, ha, ha!”; i així successivament augmentant el nombre de “Ha!”. Al final de la cadena es pot començar en l’ordre invers, de manera que l’última persona comença dient tants “Ha!” com participants hi ha, fins a arribar a la primera, que només en diu un.

9. Avaluació: t’has sentit còmode fent la dinàmica?

Despertar a la jungla

1. Definició: es tracta d’imitar el so d’un animal augmentant progressivament la intensitat.

2. Objectius: alliberar tensió i descarregar energia.

3. Participants: a partir de 10 persones.

4. Edat: a partir de 6 anys.

5. Durada: 15 minuts aproximadament.

6. Material: una sala àmplia.

7. Consigna de partida: triar un animal de la jungla.

8. Desenvolupament: el dinamitzador convida els membres del grup a imaginar que és de nit i que tots els animals de la jungla estan dormint. Amb les primeres hores del dia es comencen a despertar, es mouen i s’estiren. Al mateix temps, van saludant-se fent el soroll de l’animal que han escollit, al començament molt fluix i cada cop més fort, fins a arribar a la màxima intensitat, com més escàndol millor. Posteriorment, els sons van perdent força fins a arribar al silenci, ja que representa que torna a ser de nit.

9. Avaluació: t’has sentit còmode fent la dinàmica?

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats