Resum

El conflicte sol considerar-se una cosa negativa perquè es percep a través de les conseqüències destructives que comporta la forma habitual de resoldre’ls. Conflicte no significa violència, sinó que és quelcom natural que forma part de la vida humana. Per tant, l’existència del conflicte no ha de preocupar: el que és important és la manera com es resol.

Les causes que originen els conflictes són múltiples, però generalment la no-satisfacció de necessitats o desitjos sol provocar frustracions que desencadenen en conflictes.

Hi ha diferents tipus de conflictes segons la forma que prenen o segons les relacions:

  • Conflictes latents o conflictes manifestos
  • Conflictes que fan referència a les relacions que s’estableixen entre les persones, o bé entre els grups. Es classifiquen en conflictes intrapersonals, interpersonals, intragrupals i intergrupals.

Un conflicte es pot analitzar des de diferents enfocaments. Cal fer un abordatge del conflicte de manera interdisciplinària, des de múltiples perspectives. Segons Lederach, en un conflicte s’han de diferenciar els elements més vinculats a les persones, el procés i el problema.

  • Persones: qui són els protagonistes del conflicte? Quin poder tenen? Com perceben el conflicte? Quines posicions defensen? Quins interessos tenen?
  • Procés: quin és l’origen i l’evolució del conflicte? Quin tipus de relació mantenen les parts implicades? Com es comuniquen?
  • Problema: què ha passat? Són les situacions o esdeveniments que succeeixen. Cal centrar-se en les dades.

Hi ha, bàsicament, cinc actituds davant d’un conflicte: competició, evitació, acomodació, cooperació i negociació. Cap no es dona de forma totalment pura, però sí que cada persona té una preferència, una inclinació a l’hora d’afrontar un conflicte. En cada conflicte s’ha de veure quins estils han posat en joc cada part.

En el si d’un grup de persones que tenen una tasca definida explícitament o implícitament sempre apareixen problemes que s’han de solucionar, decisions que s’han de prendre, i que afecten el conjunt de persones. La tècnica més adient per prendre decisions implica una estructura simple que ajuda molt a clarificar la situació i a prendre decisions:

  1. Orientació cap al problema
  2. Definició i formulació del problema
  3. Generació d’alternatives
  4. Presa de decisions
  5. Posada en pràctica de la solució i verificació

Per resoldre els conflictes existeix la via exògena i la via endògena.

La via exògena requereix la intervenció d’institucions o persones alienes al conflicte i pren diverses formes: l’arbitratge, la justícia i la mediació.

La mediació és el procés de comunicació entre les parts en conflicte amb l’ajuda d’un mediador imparcial, que procura que les persones implicades puguin arribar, per elles mateixes, a establir un acord que permeti recompondre les bones relacions i donar per acabat el conflicte. Hi ha diferents tipus de mediació.

La mediació escolar és un mètode que comporta un canvi cultural, ja que es pretén transformar el conflicte i les relacions treballant les diferències, donant el protagonisme a les persones implicades en el conflicte perquè reconeguin les seves responsabilitats.

La mediació pot realitzar-se d’una manera informal o formal. Malgrat que sempre ha de ser flexible, hi ha una sèrie de fases per les quals ha de passar tot procés de mediació, per més dificultosa que sigui la pràctica. Aquestes fases són: premediació, entrada, explica’m, ubiquem-nos, arreglar i acord.

La via endògena per resoldre un conflicte és la negociació. La negociació és un procés a través del qual les parts en conflicte es comuniquen i s’influeixen mútuament per tal d’assolir un acord quan tenen preferències parcialment oposades.

Per iniciar un procés de negociació cal:

  • Reconèixer que hi ha un conflicte.
  • Reconèixer que hi ha desitjos i interessos oposats entre les parts.
  • Reconèixer que també hi pot haver desitjos i interessos comuns.
  • Reconèixer que per negociar amb èxit cal intentar fer intercanvis entre les parts negociadores.

Una negociació amb èxit es dona quan les dues parts poden considerar-se guanyadores (guanyar/guanyar). Guanyar en un procés de negociació implica, necessàriament, perdre-hi una mica també. Així, abans d’iniciar el procés negociador hi ha una sèrie d’aspectes que cadascuna de les parts ha de tenir clars: les opcions i les alternatives.

Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge