Presa de decisions

No és exagerat dir que la presa de decisions és un procés tan natural i necessari per a les persones com pot ser respirar. Totes les persones sabem com prendre decisions de forma més o menys intuïtiva. Malgrat tot, no està gens clar que les persones haguem après a prendre les millors decisions.

La millora de les decisions preses és un objectiu encara més rellevant tant dins de l’àmbit de l’educació o dels projectes educatius com dins l’àmbit social, tant a nivell individual com a nivell de grup, dins de l’equip professional. Malgrat que l’activitat professional estigui programada, en el dia a dia apareixen situacions imprevistes davant les quals cal donar respostes el més adients possibles (si un infant no està del tot bé, si sorgeix un problema amb un usuari…). Amb l’equip professional s’ha d’arribar a consensuar uns mateixos valors i un projecte comú, fruit de reflexions conjuntes, de discussió, de polèmica, de decisions producte de la suma de diferents sabers i experiències.

Procés de presa de decisions

La tècnica de solució de problemes i presa de decisions exposada per primer cop per D’Zurilla i Goldfried, l’any 1972, ha estat desenvolupada per diversos autors posteriorment. Es tracta d’una estructura simple que ajuda molt a clarificar la situació i a prendre decisions, a través de passos ben definits i dividint el procés en petites parts. El seu model de presa de decisions té els següents passos:

  1. Orientació cap al problema que demana prendre una decisió.
  2. Definició i formulació del problema pel qual s’ha de prendre una decisió.
  3. Generació d’alternatives al possible problema.
  4. Prendre decisions.
  5. Posada en pràctica de la solució i verificació.

1. Orientació cap al problema

Primer de tot, cal acceptar que prendre decisions forma part de la vida i comprometre’s a dedicar-hi temps i esforç. Els problemes que comporta haver de prendre decisions es resolen afrontant-los (no evitant-los o resolent-los de forma impulsiva).

D’Zurilla i Goldfried defineixen “problema” com el fracàs per trobar una resposta eficaç.

Què pot facilitar decidir-se a prendre una decisió?

  • Tenir en compte que prendre una decisió i enfrontar-se a problemes forma part del procés habitual de la vida.
  • Identificar quan hi ha una situació a resoldre (tant pot ser pel que pensem com pel que sentim).
  • Adonar-se que es pot prendre una decisió des de diferents perspectives.
  • Parar i pensar quins objectius es vol aconseguir.
  • Descompondre la decisió final en diversos objectius, quan això sigui possible.
  • Buscar informació per poder prendre una decisió de la forma més adequada possible.
  • Connectar amb els propis desitjos.
  • Acceptar que decidir implica renunciar a quelcom.
  • Es pot demanar orientació a altres persones, però tenir en compte que en última instància el que decideix és un mateix.
  • Equilibrar el que pensem i el que sentim (el que et diu el cap i el que et diu el cor).

Hi ha algunes preguntes que poden facilitar el procés de presa de decisions:

  • Què voldria que passés?
  • Per quines coses sento més interès?
  • Quines són les persones que respecto i per què les respecto?
  • Com em veig d’aquí a deu o vint anys?
  • Què pot ser el millor i el pitjor que em pot passar?

Hi ha situacions quepoden dificultar decidir-se:

  • Negar que hi ha una situació a resoldre o evitar la situació de decidir.
  • Reflexionar en excés i no prendre cap decisió.
  • Prendre una decisió de forma impulsiva, sense pensar.
  • No tenir en compte les pròpies emocions.
  • Voler comptar amb informació quan encara no és possible tenir-la.
  • Pensar que hi ha solucions perfectes i d’altres de desastroses.

Hi ha pensaments que ajuden poc. Per exemple:

  • El que decideixi ara afectarà tot el meu futur.
  • Vull tenir les coses molt clares abans de decantar-me per res.
  • Estic arribant a un punt en què tot m’és igual.
  • L’única cosa que faig és donar-hi voltes i voltes. No aconsegueixo decidir-me, soc incapaç de prendre una decisió.
  • He de fer plans i saber quina direcció general he de prendre en aquesta vida.

2. Definició i formulació del problema

Cal concretar el problema (que suposa haver de prendre una decisió) al màxim possible per fer-hi front.

Les següents preguntes poden ajudar-hi:

  • Què és el que vull decidir? Quin objectiu tinc?
  • Qui hi està implicat?
  • Quan he de prendre la decisió?
  • En quin àmbit he de prendre la decisió?
  • Per què he de prendre la decisió?

3. Generació d’alternatives

El problema no és el problema

El problema és la solució. Si comprenem el significat d’aquesta afirmació, comprendrem l’essència de la resolució de problemes.

S’ha de pensar en totes les possibilitats per resoldre el problema que es planteja per poder decidir-se. S’utilitza la tècnica de la pluja d’idees.

Consisteix a expressar:

  • Com més possibilitats de resolució de la decisió, millor (cal intentar que el ventall de decisions sigui tan ampli com sigui possible).
  • Possibilitats tan variades com sigui possible.
  • Possibilitats sense jutjar-les. Cal dir “el primer que passa pel cap”.
  • Crear noves possibilitats, encara que potser ara no n’existeixin algunes.
  • Combinacions entre possibilitats (és possible combinar dues o més possibilitats).

4. Presa de decisions

Amb totes les possibilitats sobre la taula, arriba el moment de prendre la decisió. Per això és important valorar abans:

  • L’anticipació del que pot passar amb la decisió presa, tant a curt com a llarg termini.
  • Els beneficis per a un mateix i per a la resta que comporta la decisió presa.
  • El temps, l’esforç i el benefici personal que suposa la decisió, i si un mateix es veu capaç de prendre-la.

Pot ajudar fer un llistat de les possibilitats i concretar els avantatges i desavantatges de cada una. D’acord amb aquestes valoracions, cal seleccionar una (o una combinació) possibilitat.

5. Posada en pràctica de la solució i verificació

El pla d’acció ha de contemplar els mitjans necessaris per portar a la pràctica la decisió i el termini temporal per portar-la a terme. Un cop es passa a l’acció i es posa en marxa la decisió presa, és important valorar les conseqüències que s’han donat a la pràctica. És important, alhora, valorar l’esforç fet.

Aquest procés, amb la informació posterior, pot tornar a començar. Per tant, en el cas de que no se solucioni el problema inicial amb la decisió presa, es pot tornar a la llista d’alternatives més ben avaluades i seleccionar la següent opció.

Les millors alternatives són les que tenen més avantatges i menys desavantatges. Així mateix, és important valorar les conseqüències a curt i a llarg termini, per a un mateix i per als altres.

Vegeu les competències en la presa de decisions en la secció “Annexos” del web del mòdul.

El quadre mostrat a la taula TableX2 ajuda a fer tot el procés.

Taula Esquema del procés de presa de decisions, avantatges i desavantatges a curt i llarg termini
Alternatives Avantatges Desavantatges Curt termini llarg termini Per a mi Per als altres
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Presa de decisions en grup

En el si d’un grup de persones amb una tasca definida explícitament o implícitament sempre apareixen problemes que s’han de solucionar, decisions que s’han de prendre i que afecten el conjunt de persones. La tècnica més adient per prendre decisions implica una estructura simple que ajuda molt a clarificar la situació i a prendre decisions.

  1. Orientació cap al problema que demana prendre una decisió.
  2. Definició i formulació del problema pel qual s’ha de prendre una decisió.
  3. Generació d’alternatives
  4. Presa de decisions
  5. Posada en pràctica de la solució i verificació

En el si d’un grup, la presa de decisions és un dels elements clau en el procés de solució de problemes. Hi ha diferents mètodes per prendre decisions. Cada mètode té unes característiques, uns elements, uns avantatges i unes conseqüències per a futures actuacions del grup. La selecció del mètode més adient va en funció de diferents factors: temps disponible, antecedents del grup, tipus de problema, valors que comparteix el grup, qualitat del clima que el grup vol establir…

Els mètodes per prendre decisions en grup més usuals són:

  • Decisions per manca de resposta: es presenten idees que no es comenten i que simplement són anul·lades per altres idees posteriors. La decisió s’ha pres perquè el grup no ha donat cap suport a la idea proposada, i ha estat substituïda per una altra a la qual si que ha donat suport.
  • Decisions per autoritat formal: es dona en grups amb una estructura jerarquitzada, en què una persona amb autoritat pren la decisió final. El grup treballa de manera activa, generant idees i discussions, que seran utilitzades per la persona amb autoritat per prendre la decisió concreta. Aquest mètode no permet la implicació de tots els membres del grup en la posada en marxa de la decisió presa.
  • Decisions per minories: implica que la decisió es deriva d’accions promogudes per alguns membres del grup, de manera que les accions passen a ser decisions preses sense el consentiment de la majoria. S’utilitzen expressions del tipus: sembla que tots estem d’acord amb…, si ningú hi té cap objecció, continuarem…
  • Decisions per majoria a través de votació i/o sondeig: és el mètode més conegut i utilitzat. Hi ha dues versions: una de simple i una altra de més formal. La més simple consisteix a sondejar l’opinió de tots els membres de grup després d’un període de discussió, i si la majoria pensa igual se suposa que aquesta és la decisió de la majoria. La versió més formal consisteix a expressar una alternativa o proposta clara i demanar els vots a favor, en contra i abstencions.
  • Decisions per consens: és un dels mètodes més eficaços en la presa de decisions, però també és el mètode que requereix més temps. El consens no s’ha de confondre amb la unanimitat. El consens permet a tots els membres del grup sentir que han tingut l’oportunitat d’exercir influència en la presa de decisió. El consens ve definit pel fet que els membres del grup que no prenen l’alternativa de la majoria, l’entenen amb claredat i estan disposats a donar-hi suport.
  • Decisions per consentiment unànime: és el mètode ideal, però també el menys accessible, donat que consisteix a estar d’acord entre tots els membres del grup amb la decisió presa.

En el dia a dia de la vostra professió serà fonamental la presa de decisions de manera conjunta entre tots membres de l’equip. Serà necessari arribar a acords i prendre decisions consensuades per tothom: els professionals en les reunions d’equip, el personal d’altres serveis, les famílies, els usuaris… Per poder arribar a aquest consens cal partir de l’escolta activa, l’assertivitat i la disponibilitat de temps. Cal d’organitzar-se de tal manera que es tingui temps suficient per reflexionar, per observar, per escoltar, per actuar, per equivocar-se i per tornar a començar.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats