Activitats

L'educació emocional

L’objectiu de l’activitat és identificar els elements més rellevants que conformen l’educació emocional.

A partir de la lectura de l’entrevista al psicòleg Ferran Salmurri, recolliu els aspectes que cregueu més importants en relació amb l’educació emocional.

Entrevista a Ferran Salmurri

Resposta oberta.

A tall d’exemple, algunes idees clau:

  • Cal pensar bé per sentir-se bé.
  • La felicitat es pot aprendre.
  • Hem d’aprendre a identificar i controlar les emocions.
  • Si no ens sentim bé, cal detectar el que sentim i pensar quina percepció hem de canviar.
  • És fonamental aprendre a pensar bé d’un mateix.
  • Les persones necessitem sentir-nos acceptades, valorades, estimades, respectades i ajudades.
  • El nostre cervell es modifica contínuament en base a allò que fem, pensem i sentim.
  • Hem d’aprendre a tenir autoestima, pensar millor, empatitzar, relacionar-nos, comunicar-nos i esforçar-nos.

L'educació emocional: procés relacional

L’objectiu de l’activitat és identificar i caracteritzar els tres elements que intervenen en el procés relacional: pensament, sentiment i acció.

Perquè els missatges arribin de forma clara i entenedora, és important que el que diem fem i sentim estigui en harmonia. A partir de les situacions següents, i seguint l’exemple, empleneu el quadre.

Quan observo que l’usuari… Dic Faig Sento
Necessita el meu suport. Té por de fallar. “Confio en tu.” Li toco l’espatlla. El miro a la cara, amb mirades que recorren el triangle entre ulls i boca. L’abraço. Li parlo en to suau i pausat. Comprensió.
Està confós, no gosa demanar. Crida malament l’atenció.
Necessita elogis pel que ha aconseguit.
Se sent molt malament per no ser perfecte. Tem el rebuig.
Necessita un permís per actuar, i després sentir-se lliure.
Necessita saber que no està sol, que té protecció.

Resposta oberta.

A tall d’exemple i guia, en el segon cas Està confós, no gosa demanar. Crida malament l’atenció proposem:

  • Dic: “Demana’m ajuda si la necessites. Estaré encantat/da de donar-te un cop de mà.”
  • Faig: M’apropo, li agafo la mà i somric. Parlo amb calma.
  • Sento: Empatia, compassió.

Emocions bàsiques

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar les emocions bàsiques.

Trieu un programa de televisió/conte adreçat al públic infantil. Feu-ne una gravació, de manera que pugueu analitzar-la en detall les vegades que ho necessiteu.

Identifiqueu les sis emocions bàsiques i posteriorment detalleu quin és el tractament que se’ls dóna des del programa en qüestió. El model a seguir és el següent:

  • Programa
  • Horari
  • Franja d’edat del públic
  • Emoció
  • Tractament (què passa?, quina és la resposta de l’entorn?, hi ha un enfocament educatiu?)
  • Valoració

Redacteu conclusions generals de l’activitat.

Resposta oberta.

Cal tenir present que les emocions bàsiques són l’alegria, la tristesa, la por, la ira, la sorpresa i el fàstic.

Valoreu com es tracta l’emoció, si s’empatitza, s’acull l’emoció o s’ignora; si s’eduquen les emocions, s’ensenya a reconèixer-les, comprendre-les, gestionar-les, etc.

Distorsions cognitives

L’objectiu de l’activitat és identificar les distorsions cognitives o els pensaments automàtics que apareixen en situacions quotidianes.

En una situació determinada sorgeixen pensaments automàtics que no sempre són raonables. Per ajudar a prevenir les distorsions cognitives, és convenient acostumar-se a examinar diferents situacions quotidianes i les seves possibles distorsions.

Us proposem l’exercici següent: a la primera columna hi ha una situació determinada i a la segona columna, els possibles pensaments automàtics. Completeu la tercera columna amb les distorsions cognitives que van associades a aquests pensaments.

Situació Pensaments automàtics Distorsió cognitiva
Em crida inesperadament el gerent de l’empresa on treballo. a) Segur que és per escridassar-me.
b) Li deu passat alguna cosa a la meva família.
c) És un autèntic dictador, així demostra que qui mana és ell.
d) Aquestes coses només em passen a mi.
M’encarreguen una feina que suposa una responsabilitat important. a) Segur que em sortirà malament.
b) Està clar que no hi havia ningú més i me l’han donat a mi.
c) Sembla que confiïn en mi, però jo sé que no és així.
d) Si em surt malament, segur que m’acomiaden.

Primera situació:

  • a) Anticipació negativa.
  • b) Magnificació.
  • c) Etiquetatge.
  • d) Personalització.

Segona situació:

  • a) Anticipació negativa.
  • b) Desqualificar el positiu.
  • c) Lectura de pensament.
  • d) Pensament del tot o res.

Relaxació

L’objectiu de l’activitat és dur a terme una sessió de relaxació seguint una de les tècniques treballades.

Cerqueu tres o quatre persones voluntàries i dirigiu una sessió de relaxació utilitzant la tècnica que creieu més adient. Elaboreu una fitxa de l’activitat i, si és possible, graveu la sessió i valoreu-la.

Resposta oberta.

Podeu utilitzar diferents tècniques de relaxació:

  • Respiració abdominal
  • Tècnica de relaxació progressiva de Jacobson
  • Tècnica de relaxació de Koeppen per a infants.

En la fitxa d’activitat hi han de constar els següents aspectes:

  • Nom de l’activitat
  • Objectius
  • Edat
  • Nombre de participants.
  • Durada
  • Materials
  • Desenvolupament
  • Avaluació
  • Observacions

Comunicació assertiva

L’objectiu de l’activitat és caracteritzar l’estil de relació assertiu a través dels personatges de la faula.

A partir del text de la faula de L'ostra i el peix, responeu les qüestions següents:

  1. Alguna vegada us ha passat el mateix que al peix? Descriviu la situació.
  2. Us heu trobat amb persones “ostra”?
  3. Què vol dir conèixer El manual de l’obridor d’ostres?

Resposta oberta.

Reflexioneu sobre la relació amb els altres i el propi comportament.

Una resposta a mode d’exemple:

3. Conèixer El manual de l’obridor d’ostres vol dir aprendre a tractar les persones, apropar-se a elles, respectar els seus temps, empatitzar, comunicar-se efectivament, mostrar-se assertiu, etc. En definitiva, tenir habilitats socials.

La comunicació d'un somriure

L’objectiu d’aquesta activitat és manifestar el que trasmetren els diferents tipus de somriure.

Busqueu informació sobre el psicòleg Paul Ekman i definiu els tipus de somriure més utilitzats.

Paul Ekman, professor emèrit de Psicologia en la UCSF, és l’investigador i autor més conegut per ampliar el coneixement de la conducta no verbal, que abasta les expressions facials i els gestos. A més de la seva pròpia carrera acadèmica distingida, Ekman ha escrit més de 100 articles publicats i té diversos doctorats honorífics. Psicòleg i codescobridor preeminent de microexpressions amb Fregissin, Haggard i Isaacs, Ekman va ser nomenat per l’Associació Americana de Psicologia com un dels psicòlegs més influents del segle XX, i la revista Estafi (2009) l’ha aclamat com un de les 100 persones més influents del món.

Els tipus de somriure més usats són:

  • Somriure sincer: dura més quan els sentiments positius són molt intensos. Participa el múscul zigomàtic. S’eleven les galtes i surten potes de gall.
  • Somriure trist: mostra emocions negatives sense voler ocultar les dissort. És asimètric i perllongat. Habitualment indica que la persona no vol queixar-se.
  • Somriure amortit: mostra sentiments positius encara que en dissimula la intensitat. S’estrenyen els llavis, surten potes de gall i s’estiren les comissures dels llavis.
  • Somriure fals: el seu fi és camuflar i convèncer l’altre que se sent una impressió positiva. Contradiu l’emoció interior. De tots, és l’únic somriure mentider.
  • Somriure temerós: no transmet expressió positiva. El múscul irrisori tira dels llavis cap a les orelles i els llavis queden en posició rectangular.
  • Somriure burleta: és anomenat també somriure de Chaplin. És poc corrent. Els llavis s’eleven en un angle molt pronunciat. Insolent, s’alegra del mateix fet de somriure.

Test d'assertivitat

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els comportaments assertius.

Heu d’elaborar un test d’assertivitat. Un cop elaborat, feu una observació in situ d’alguna persona del vostre entorn habitual, amb qui després pugueu fer una posada en comú. Podeu comprovar com us n’heu sortit entrant a internet i comparant-lo amb alguns tests que s’hi troben. (Orientació: amb l’entrada “test d’assertivitat” al buscador podeu trobar-ne més d’un.)

Resposta oberta.

En aquesta pàgina web, hi trobareu, com a exemple, el test d'assertivitat RAS.

Anar a la pàgina anterior:
L'educació emocional
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació