Activitats

Funcions de la comunicació

L’objectiu d’aquesta activitat és caracteritzar les funcions de la comunicació a través de diferents situacions educatives.

Poseu un exemple de diferents situacions professionals en les quals quedin reflectides cadascuna de les diferents funcions de la comunicació:

  • Informativa
  • Valorativa
  • Reguladora

Resposta oberta.

  • Informativa: té a veure amb la transmissió i recepció de la informació. Per mitjà d’això es proporciona a l’individu tot el cabal de l’experiència social i històrica, i també la formació d’hàbits, habilitats i conviccions. En aquesta funció l’emissor influeix en l’estat mental intern del receptor aportant nova informació. Per exemple, explicar als usuaris del centre obert al qual treballeu l’activitat que es durà a terme el dia de Sant Jordi.
  • Valorativa: l’emissor ha d’atorgar al seu missatge la càrrega afectiva demanada. No tots els missatges requereixen la mateixa emotivitat, i per això és de summa importància per a l’estabilitat emocional dels subjectes i la seva realització personal. Gràcies a aquesta funció, els individus poden establir una imatge de si mateixos i dels altres. Per exemple, manifestar una situació de malestar amb un company de la institució on treballeu.
  • Reguladora: té a veure amb la regulació de la conducta de les persones respecte dels seus semblants. De la capacitat autoreguladora i de l’individu depenen l’èxit o el fracàs de l’acte comunicatiu. Per exemple, fer una crítica sobre la gestió dels conflictes interpersonals entre els alumnes de l’escola on treballeu.

Elements del procés de la comunicació

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents elements que intervenen en el procés de la comunicació en una situació professional quotidiana.

A partir de la situació comunicativa següent en una escola bressol, identifiqueu els diferents elements que intervenen en el procés de la comunicació:

El Xavi és un infant de l’escola on treballeu com a tècnics. Avui l’ha portat l’avi a l’escola i això no li ha agradat gaire perquè prefereix que ho faci el seu pare. Ha entrat a classe i ha anat al racó dels ninos, ha agafat el seu nino preferit i s’ha quedat allà, mirant-lo i amb un posat seriós. La Dolors, la mestra, ha anat a donar-li la benvinguda i a dir-li bon dia, però ell no li ha respost fins que no li ha repetit tres vegades. Li ha contestat: “Bon dia, no tinc ganes de jugar amb tu”.

Els elements del procés de comunicació en aquesta situació són:

Emissor: l’infant

Receptor: la mestra

Missatge:

  • Pensat: volia que em portés el pare a l’escola.
  • Transmès: verbalment “Bon dia, no tinc ganes de jugar amb tu”; no verbalment, entra a classe sense saludar, va al racó, es queda mirant la joguina amb posat seriós i no contesta fins a la tercera vegada.
  • Rebut: no vol jugar perquè deu estar enfadat.

Codi: paraules, postura, gestos, expressió facial

Canal: l’aire

Barreres comunicatives

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les diferents barreres que poden dificultar la comunicació en diferents situacions educatives.

El Francesc treballa en un centre obert. En una reunió amb les famílies dels usuaris es troba la situació següent:

Els pares de la Paula són sords, es comuniquen amb llenguatge de signes i saben llegir els llavis. Els pares de la Roselin, el Michel i la Lourdes Maria són de Colòmbia, acabats d’arribar. Els pares del Francesc són el Raül i el Lluís. Els pares de la Mercè són els únics que volen fer religió a l’escola, i tenen unes fortes conviccions religioses. Per últim, els pares del Martí són unes de les famílies de tota la vida del poble, són venedors ambulants i amb els altres fills ja han tingut problemes per temes d’absentisme.

1. A partir d’aquesta situació, indiqueu les possibles barreres que poden intervenir en la comunicació del Francesc amb les diferents famílies.

2. Penseu quins aspectes podria incorporar per tal de facilitar la comunicació i la comprensió de la informació de la reunió.

Resposta oberta.

Una resposta que pot servir de guia:

1. Poden intervenir barreres semàntiques, físiques, fisiològiques, socioculturals i psicològiques.

2. Un facilitador del procés de comunicació que pot incorporar és la disponibilitat, física i psicològicament activa, envers la persona amb qui es comunica, entenent aquesta disponibilitat com l’obertura a l’altra persona, de manera que pugui percebre la seva manera d’entendre el món. I també la disponibilitat pròpia perquè la seva percepció es pugui modificar a partir de la visió i les expectatives de l’altra persona.

Altres facilitadors poden ser tenir clar què vol transmetre i preveure les possibles objeccions, utilitzar un llenguatge ampli, però adequat a l’oient, de manera que el missatge s’adapti a les seves característiques. També el fet de triar les millors condicions físiques i psicològiques per fer la comunicació i controlar els factors externs, com ara el soroll, la comoditat i l’ambientació adequada de l’espai on es produeix la comunicació.

La comunicació: barreres comunicatives

L’objectiu de l’activitat és identificar les diferents barreres que poden aparèixer en la comunicació i dificultar el procés comunicatiu.

Aquesta activitat es fa en grups de 4 o 5 persones. Un membre del grup fa un dibuix (senzill) i després, sense mostrar el dibuix, l’explica a la resta del grup. Ha d’escollir si l’explica de manera oral o per escrit. No pot dir el nom de l’objecte, sinó que n’ha de fer una petita descripció. Per exemple, no pot dir “dibuixeu un sol” sinó que ha de dir “a dalt a l’esquerra, feu un cercle”.

A partir de les instruccions, els altres membres del grup han de fer el dibuix. Després mostren els dibuixos resultants i es compara amb el dibuix original. Cada membre del grup ha de fer una reflexió sobre el procés comunicatiu (què és el que ha entès, el que no ha entès, en què es diferencia el seu dibuix de l’original i dels de la resta del grup…).

Resposta oberta.

Amb aquesta activitat s’identifiquen barreres físiques, a més d’altres que puguin sorgir.

Barreres de la comunicació verbal

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les barreres que dificulten la comunicació verbal en el context educatiu i/o social.

Quines barreres de comunicació pot trobar un usuari que no parla el mateix idioma? Penseu què podria fer un tècnic per ajudar-lo a superar-les.

Resposta oberta.

Cal posar-se en el lloc de l’usuari i reflexionar sobre les barreres que es pot trobar: socioculturals, semàntiques o psicològiques, entre d’altres.

Com a tècnics cal tenir en compte els facilitadors del procés de comunicació, entre els quals cal destacar la disponibilitat, física i psicològicament activa, envers la persona amb la qual ens hem de comunicar, entenent aquesta disponibilitat com l’obertura a l’altra persona, de manera que puguem percebre la seva manera d’entendre el món, i també la disponibilitat pròpia que la nostra percepció es pugui modificar a partir de la visió i les expectatives de l’altra persona.

Comunicació no verbal

L’objectiu d’aquesta activitat és caracteritzar els diferents elements que intervenen en la comunicació no verbal així com els significats que s’hi poden atribuir.

Elaboreu un mural/presentació amb fotografies que reculli algun dels següents elements de la comunicació no verbal: mirada, somriure, postura i distància, i els diferents significats que poden tenir i les diferents informacions que aporten a la comunicació.

Resposta oberta.

La presentació ha de contenir els aspectes següents:

  • Una mirada intensa i fixa indica sentiments actius, que poden ser d’amistat, d’hostilitat o de temor. El desviament de la mirada està lligat a la timidesa, la superioritat ocasional o la submissió. La mirada fixa, en funció del context, pot ser interpretada com a senyal d’hostilitat i provocar en els altres enfrontament o fugida.
  • El somriure predisposa a interaccionar amb els altres. Mostra la persona relaxada i feliç, i aquesta actitud provoca un corrent de benestar que s’encomana i obre els canals de comunicació.
  • La postura, en combinació amb la posició dels membres del cos, reflecteix determinades actituds i sentiments referits tant a la persona emissora com a les altres persones. L’apropament indica atenció, la postura retirada indica tancament, l’expansió indica orgull i menyspreu, i la contracció indica depressió o abatiment.
  • En qualsevol cultura hi ha normes explícites referides al camp de distància permesa entre dues persones que parlen. Hall estableix quatre distàncies: íntima (zona de família, amics), personal (reunions, festes, treball), social (amb persones estranyes) i pública (xerrades, conferències).

Estils de comunicació

L’objectiu de l’activitat és identificar i caracteritzar els diferents estils de comunicació (passiu, agressiu i assertiu).

Identifiqueu quin estil de comunicació (comunicació passiva, agressiva i assertiva) es dona en les situacions següents. Passeu a l’estil de comunicació assertiva aquelles situacions que no ho siguin.

  1. Un estudiant universitari decideix canviar els seus estudis per una altra carrera que els seus pares no aproven. Queda amb els seus pares per comunicar-los la decisió: “Ja sé que us feia il·lusió que jo estudiés medicina. Des de fa un temps m’adono que a mi en realitat no m’agrada, m’és molt difícil estudiar i no aconsegueixo concentrar-me. Per això he decidit que estudiaré magisteri, que és el que sempre he volgut estudiar. Així jo seguiré amb el meus estudis, treuré bones notes i estaré més tranquil”.
  2. Un company de classe demana ajuda a un altre company per buscar bibliografia per al treball que s’ha de lliurar la setmana vinent. Aquest li respon: ”Busca’t la vida, tio! No veus que jo també estic ocupat?”.
  3. Un company critica a un altre injustament, aixecant-li la veu. Aquest decideix callar i no expressar el seu enuig de manera clara.
  4. Un professor torna un treball a un alumne i li comenta: “Si no t’esforces una mica més et poso un zero directament… Quin desastre, espavila’t, perquè ho estàs fent fatal, vas per mal camí”.
  5. Una alumna és a classe i té un dubte. El planteja de manera oberta: ”Si us plau Cristin, podries aclarir els passos que hem de fer per elaborar la pràctica?”
  6. Una professora arriba tard a una xerrada. Es queda dreta al costat de la porta en lloc d’anar a seure a primera fila ja que suposaria cridar l’atenció de manera destacada.

  1. Assertiu.
  2. Agressiu. Una resposta assertiva podria ser: “Entenc que necessitis ajuda, però jo també tinc molta feina i ara no et puc ajudar. Quan pugui, t’ho faré saber.”
  3. Passiu. Una resposta assertiva podria ser: “No m’agrada que em critiquis injustificadament. Si tens algun comentari a fer-me l’escoltaré amb molt de gust sempre que parlis amb respecte i no alcis la veu.”
  4. Agressiu. Una resposta assertiva podria ser: “Estic segur que pots fer-ho millor. Hauràs de posar-te les piles i treballar de valent si vols aprovar. Ànims, segur que ho aconsegueixes!”
  5. Assertiu.
  6. Passiu. Un comportament assertiu seria que la professora anés directament a seure a primera fila tan bon punt arribés a la xerrada.

Proxèmica i cultures diferents

L’objectiu d’aquesta activitat és veure les diferències en l’espai personal entre cultures diferents.

Busqueu quines diferències sobre l’espai personal hi ha entre Gran Bretanya i Catalunya. Feu el mateix entre un país occidental i un país àrab.

Resposta oberta.

A tall d’exemple, a la Gran Bretanya les distàncies personals són més grans que a Catalunya, i també gesticulen molt menys, cosa que es podria interpretar erròniament com a rigidesa.

Anar a la pàgina anterior:
La comunicació, eina d'interacció
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació