Annexos

Qüestionari per auditar el sexisme en la comunicació

A la guia d’Eines per una comunicació no sexista. Estratègies des dels municipis hi ha un qüestionari força detallat que permet analitzar en profunditat si un anunci o contingut és sexista o no: el qüestionari per auditar el sexisme en la comunicació.

El sistema d’anàlisi utilitzat en aquest qüestionari es basa en una sèrie de preguntes. A partir del plantejament i la resposta de les preguntes es pot reconèixer i objectivar la presència de missatges que invisibilitzen les dones o promouen la seva discriminació amb relació als homes, que utilitzen la imatge de les dones de forma vexatòria o que fomenten els estereotips sexistes o la violència masclista.

En l’elaboració d’aquestes preguntes s’han tingut en compte els disset estereotips de gènere identificats a l’estudi Els estereotips sexistes a través dels anuncis publicitaris a l’espai mediterrani, elaborat pel CAA (Andalusia), el CAC (Catalunya), l’AEM (Croàcia) i l’HACA (Marroc), als quals s’han introduït noves variables, així com també el Decàleg per a una millor representació de les dones en la comunicació elaborat per l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, entre altres eines.

Aquest instrument està pensat per ser aplicat a la comunicació en tot el seu conjunt, de manera que pugui servir per detectar el sexisme a la llengua, als llenguatges audiovisuals, a les xarxes socials, a l’espai públic (senyalística), als mitjans de comunicació i a les campanyes institucionals. La creació d’aquest instrument ha de permetre que les institucions i entitats puguin, a partir d’eines d’anàlisi basades en criteris objectius, contribuir a l’eliminació de les comunicacions sexistes tant per mitjà de mesures de seguiment com, si escau, de sancions i puguin fomentar l’autoregulació i la corregulació, amb vistes a un compromís per part de la ciutadania en favor de la igualtat.

Aquest recurs pretén ser una eina que permeti ajudar a identificar les situacions ofensives i/o discriminatòries en la comunicació i actuar per revertir-les. En aquest sentit, cal destacar que el qüestionari com a eina de consulta dona una sèrie de pautes per identificar aquestes situacions, però en cap cas pot ser considerat per si mateix una eina absoluta o definitiva per determinar el sexisme en la comunicació. En cas de dubte, és recomanable contactar amb fonts expertes.

Consulteu el document Eines per a una educació no sexista, corresponent a la primera part.

De cara a poder extreure dades i conclusions pel que fa a les consultes rebudes, aquest qüestionari consta de dues parts que poden funcionar de manera independent.

  • La primera part (1) és una recol·lecció de dades que han de permetre identificar i recopilar informació sobre una comunicació en concret, a partir de preguntes obertes i preguntes tancades amb opció multiresposta.
  • La segona part (2) s’ocupa directament del contingut de la comunicació. Es compon d’una sèrie de preguntes de resposta tancada (Sí/No) que aporten arguments per determinar si hi ha indicis de sexisme en aquesta comunicació. En aquest sentit, es preveu observar els següents àmbits: la comunicació, les persones que la protagonitzen, el guió o el tema de la comunicació, la composició visual i les dades relatives als estereotips sexistes vinculats a l’ús o la utilitat de l’objecte o el tema anunciat.

Aquesta eina té una doble funció. En primer lloc, serveix per generar arguments i enunciats pel que fa a la presència o no de sexisme en l’àmbit de la comunicació, així com per arbitrar en possibles casos de conflicte, i, en segon lloc, té la funció de recopilar dades estadístiques a partir de les evidències empíriques recollides pel que fa als usos sexistes en la comunicació.

Qüestionari (2)

  1. La comunicació va adreçada únicament a un dels dos sexes, tot i que el producte o el missatge podria ser utilitzat per tothom? Sí/No
  2. La comunicació transmet la idea que les tasques de la llar o la cura de les persones dependents corresponen únicament a les dones o als personatges femenins? Sí/No
  3. La comunicació va adreçada explícitament als homes (i per tant exclou les dones i altres identitats) de manera injustificada? Sí/No
  4. Les protagonistes femenines hi apareixen com a persones dependents, ja sigui en situacions econòmiques o en altres activitats habituals? Sí/No
  5. Les protagonistes femenines necessiten rebre els consells, la invitació o ser guiades pels homes? Sí/No
  6. Les dones o els personatges femenins són objecte d’un tractament que les fa aparèixer com a auxiliars de l’acció dels personatges masculins? Sí/No
  7. La funció de les dones o els personatges femenins és purament decorativa, passiva amb relació a les funcions dels homes o personatges masculins, que són actius? Sí/No
  8. Les protagonistes femenines i/o les persones o personatges LGTBIQ presenten trets de personalitat inestable (hipersensibilitat, nerviosisme, histèria) o presenten una sèrie de defectes de comportament social (enveja, xafarderia, indiscreció, autoritarisme)? Sí/No
  9. L’ús del producte està associat, de forma indirecta, al gaudi eròtic del cos de les dones? (Aquesta associació pot establir-se verbalment o per mitjà d’imatges). Sí/No
  10. Les dones es representen com a objecte passiu de conquesta o seducció i/o només els homes tenen la capacitat de conquerir o seduir les dones de forma activa? Sí/No
  11. El cos de les dones és presentat com un espai d’imperfeccions i problemes que cal corregir? Sí/No
  12. L’envelliment o l’augment de pes es mostren com una cosa rebutjable i contra la qual les dones han de lluitar explícitament? Sí/No
  13. Només el cos de les dones apareix com a vulnerable, associat a malalties o problemes de salut que afecten tothom? Sí/No
  14. La comunicació utilitza el cos de la dona d’una forma fragmentada? Sí/No
  15. La dona és objectualitzada (posada al nivell d’un mer objecte) o animalitzada (exhibeix un desig desbocat, sense capacitat d’autocontrol)? Sí/No
  16. Hi apareixen escenes de violència explícita o implícita contra les dones? Sí/No
  17. Aquesta violència apareix d’una forma gratificant per a la dona víctima? Sí/No
  18. Hi apareixen actituds condescendents o còmplices amb relació a aquesta violència per part de les dones o els personatges femenins? Sí/No
  19. Es trivialitza la violència masclista? Sí/No
  20. Hi apareixen burles o humiliacions contra les dones per raons d’estatus, edat, aspecte físic, comportament, orientació sexual, etc.? Sí/No
  21. La dona hi apareix en una posició d’inferioritat o amb actitud de submissió i/o és victimitzada? Sí/No
  22. La comunicació no té en compte la diversitat de les dones i cau en construccions de la feminitat estereotipades? Sí/No
  23. La comunicació utilitza estereotips relacionats amb els rols de gènere a partir de l’assignació de colors, activitats, actituds i altres tòpics atribuïts culturalment als nens i a les nenes o als homes i a les dones? Sí/No
  24. Les nenes tenen una presència hipersexuada (es maquillen i es vesteixen com dones) o desitgen seduir pel seu físic? Sí/No
  25. La comunicació invisibilitza les dones com a subjectes i/o com a expertes? Sí/No
  26. La comunicació diversifica els rols associats a la masculinitat i a la feminitat? Sí/No
  27. La comunicació utilitza un llenguatge inclusiu? Sí/No
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Índex general