Activitats

Usos androcèntrics del llenguatge

L’objectiu de l’activitat és aprendre a utilitzar el llenguatge inclusiu.

Llegiu les frases següents:

  1. Els funcionaris van reivindicar millores salarials.
  2. Els electors no van participar en el grau esperat a les municipals.
  3. L’home és un ésser social.
  4. Els joves han fet la demanda d’un espai de trobada al poble.
  5. Els tutors han de redactar l’informe individual al final del trimestre.

Responeu les preguntes següents:

Per què les frases són androcèntriques? Quins són els usos androcèntrics detectats? Proposeu els canvis necessaris perquè les frases siguin inclusives i redacteu-les de tal manera que ho deixin de ser.

El tret més característic del llenguatge sexista en les frases és l’ús del masculí genèric. Aquesta és una forma que discrimina i invisibilitza les dones, per això cal transformar les expressions cap a formes inclusives.

  1. El personal funcionari va reivindicar millores salarials / Les funcionàries i els funcionaris van reivindicar millores salarials. La ciutadania no va participar en el grau esperat a les municipals. “Els funcionaris” transmet la idea que només els homes són funcionaris i que només ells van reivindicar les millores. Dins del funcionariat (una altra forma d’evitar el masculí) hi ha tant homes com dones i en alguns àmbits, com el d’ensenyament, inclús hi ha més dones. Quan no disposem de noms genèrics, col·lectius o abstractes, ho podem substituir per perífrasis o bé optar per la simetria en el tractament per contribuir a un ús igualitari del llenguatge. És aconsellable alternar l’orde de masculí i femení.
  2. La ciutadania no va participar en el grau esperat a les municipals. “Els electors” transmet la idea que només participen els homes i deixa fora de la vida política i participativa les dones. Els substantius col·lectius són termes que designen en singular conjunts d’entitats i ens permeten evitar el masculí.
  3. Les persones són éssers socials. Cal anar amb compte amb els falsos genèrics com “home” amb el sentit d’humanitat. Es tracta d’un error molt comú, tant en el llenguatge oral com en l’escrit, que hem d’evitar perquè el seu ús suggereix clarament una referència a persones masculines i invisibilitza les dones. Podem emprar termes neutres com: ésser humà, persona o humanitat. L’evolució de l’home> l’evolució de l’espècie humana.
  4. El jovent ha fet la demanda d’un espai de trobada al poble. Aquí també és recomanable l’ús del substantiu genèric per fugir de la idea que només els nois han fet la demanda. Entre el jovent és important utilitzar el llenguatge inclusiu perquè permet anar dibuixant altres realitats on es visibilitza les noies i es transmeten valors com la cooperació i la solidaritat.
  5. Des de les tutories s’ha de redactar l’informe individual al final del trimestre. Aquí fem servir un terme col·lectiu per designar ambdós sexes. “Els tutors” transmet la idea que només els homes ocupen els llocs de responsabilitat com les tutories.

Anàlisi dels continguts sexistes als textos

L’objectiu de l’activitat és aprendre a identificar els continguts i missatges sexistes.

Feu un recull de 3 documents (frases, títols o fragments de textos) que considereu sexistes. Especifiqueu el lloc (premsa, ràdio, internet, converses…) i la data en què els heu trobat.

Responeu els següents aspectes:

  • Àmbit del qual prové el text: periodístic, publicitari, literari, conversacional, etc.
  • Usos o trets del document que fan que sigui sexista.
  • Manera de transformar el text per tal que deixi de ser sexista.

Activitat de resposta oberta.

En funció dels textos triats es poden comentar diferents aspectes.

Els textos són inclusius quan:

  • Eviten transmetre una idea de la dona dependent o complementària de l’home.
  • Procuren destacar el paper real de la dona a la societat, les seves aportacions i expertesa.
  • Eliminen els prejudicis que fan identificar el treball diferenciat segons el sexe.
  • Combinen possibilitats diferents, elaborant discursos variats i rics des de diferents punts de vista.
  • El llenguatge emprat és inclusiu i fuig del masculí genèric.

Per exemple, és recomanable utilitzar “el personal de neteja” i no “les dones de neteja”, “el personal mèdic” o “el personal de salut” i no “els metges i les infermeres”…

Anàlisi d'anuncis publicitaris

L’objectiu de l’activitat és identificar el sexisme en la publicitat.

Feu una cerca i trieu dos anuncis publicitaris: un que considereu sexista i altre que considereu inclusiu. Analitzeu-ne les diferències i reflexioneu entorn dels aspectes que fan que un anunci no sigui sexista.

Activitat de resposta oberta.

La publicitat és sexista quan:

  • Crea models que consoliden rols de gènere tradicionals. Dona, a casa; home, a la feina.
  • Mostra una imatge de la dona associada a uns estàndards de bellesa poc reals: dones altes, guapes i primes.
  • Representa imatges de control i dominació de l’home sobre la dona, ja sigui físicament, psíquica o laboral, situant la dona en posició d’inferioritat.
  • Exclou les dones dels espais de presa de decisions importants.
  • Centra la dona en els productes relacionats amb la neteja i la llar.
  • Utilitza la dona com a objecte sexual i empra el seu cos com a reclam d’objectes i productes dirigits a l’home.
  • S’invisibilitza, estigmatitza o desvalora la dona i les seves actuacions.

La publicitat és inclusiva quan:

  • Representa les dones tenint en compte la seva diversitat i no amb un únic model.
  • Utilitza imatges no sexistes ni denigrants, on apareguin subordinades als homes.
  • Explicita la presència dels dos sexes en les imatges, missatges institucionals, veus en off i campanyes de sensibilització ciutadana.
  • Transmet la idea de l’existència de dos sexes que tenen indistintament funcions en els àmbits privat i públic.
  • Representa dones i homes cooperant en diverses funcions i en actitud solidària.
  • Promou imatges on les dones tenen un paper actiu i es visualitza en primers plans.
  • Vetlla perquè a les imatges hi aparegui un nombre equilibrat de dones i d’homes.