Incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny de projectes d'intervenció social

Per abordar les desigualtats de gènere, qüestió clau per reduir tot tipus de desigualtat social, el primer que cal fer és aprofundir en els conceptes que hi intervenen per poder analitzar la realitat de forma integral. Comprendre bé el significat de gènere i intervenció social allunya d’una errònia utilització dels termes i, per tant, de dissenyar les intervencions des d’una visió també equivocada.

Una intervenció social que té en compte la perspectiva de gènere no és una intervenció destinada només a un col·lectiu reduït de dones desafavorides o específica per a dones, sinó que té l’objectiu d’arribar a tots els col·lectius d’una comunitat per tal de transformar les relacions desiguals de poder que es donen entre les persones i, per tant, millorar les condicions perquè tothom pugui prendre part en el camí de la superació de les pròpies dificultats. Per tal d’aconseguir-ho, la proposta metodològica s’ha de fixar en totes les qüestions relatives al gènere que puguin afectar un col·lectiu o entitat, com a reflex d’una societat, la nostra, on el sistema patriarcal dictamina les maneres de relacionar-nos, actuar i viure, i això produeix i perpetua les desigualtats.

Conceptes bàsics

La construcció cultural del gènere basada en el patriarcat atorga privilegis als homes i subordina les dones, fet que genera injustícies que es poden i cal revertir.

“Gènere és la forma en què totes les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen l’home i la dona. Mentre que el sexe fa referència als aspectes biològics que es deriven de les diferències sexuals, el gènere és una definició de les dones i dels homes construïda socialment i amb clares repercussions polítiques. El sexe d’una persona es determina per la naturalesa, però el seu gènere l’elabora la societat.”

ONU (1995). IV Conferència Mundial de les Dones.

Cal tenir en compte que el gènere és après i no donat; l’aprenem a partir del procés de socialització que comença amb el naixement i perdura al llarg de tota la vida. És a través de la imitació, de l’aprenentatge per observació, dels límits, reconeixements, mirades, sancions, etc. que anem elaborant la nostra identitat sexual en els diferents contextos socialitzadors: la família, l’escola, el barri, el llenguatge, els mitjans de comunicació, etc.

El terme "gènere"

L’ús del terme gènere per primera vegada correspon a Simone de Beauvoir, al seu llibre El segon sexe (1949), expressat de la següent manera: “No es neix dona, s’arriba a ser-ho.” Ja als anys noranta del segle XX, el terme passa a formar part de les polítiques públiques, en la IV Conferència de les Dones de 1995.

Agents de socialització

La família representa el primer medi social on l’infant comença a aprendre a imitar els rols masculins i femenins associats al sexe, sobretot a partir de les figures materna i paterna. És l’agent de socialització més important on es configura la identitat de gènere.

El grup d’iguals, les amistats, els amics i les amigues, tenen una gran importància en la pròpia creació de la identitat. Sobretot en l’adolescència, els nois i noies adopten aquells estereotips que els assegurin l’èxit en la seva inclusió en el grup social, intensificant alguns trets en particular. La pressió social sobre les noies les porta desitjar un físic d’acord amb el cànon de bellesa imposat i els nois a adoptar actituds rudes o agressives per tal de ser acceptats.

El sistema educatiu representa un altre dels grans agents de socialització determinant en l’elaboració de la identitat de gènere. És cabdal en el camí cap a la transformació social. El sistema educatiu pot perpetuar determinats patrons de funcionament social o esdevenir un motor que faciliti l’eliminació de les desigualtats i les discriminacions. Cada vegada més des de les escoles i els instituts es pren més consciència de la importància d’incorporar la perspectiva de gènere, però sovint la intenció, a la pràctica, es queda en accions puntuals, xerrades o dinàmiques aïllades, mentre que a les aules es continua visibilitzant el paper protagonista dels homes en la història o menystenint el paper de les dones, per exemple. A això, cal afegir-hi la reproducció de les pautes socials, per les quals s’encamina les nenes i noies cap a tasques de cura i atenció i als nens i nois, cap a d’altres tasques més tècniques. Només cal posar atenció en l’elecció de carreres universitàries: tot i que es comença a entreveure un canvi, queda molt de camí cap a la igualtat.

La televisió, la publicitat, internet i la premsa tenen un paper clau en els processos de socialització de gènere. El bombardeig audiovisual és constant en els mitjans de comunicació i pren una força decisiva a l’hora d’identificar-nos amb determinats referents. Tot i que s’ha avançat molt, i cada vegada hi ha més cadenes i plataformes que tenen cura del tractament de gènere, encara no s’ha arribat a prendre plena consciència de la responsabilitat que tenen els mass media en la reproducció de patrons de gènere desigual. Hi ha anuncis on la dona apareix com a objecte i l’home com a triomfador o anuncis on les dones tenen cura d’infants o apareixen amb actituds delicades i els homes són més agressius o actius. També passa que quan es parla d’homes se n’especifica el nom complet, la formació i la professió, i en canvi les dones són anomenades només pel seu nom de pila o se n’exalten els trets físics.

Les accions socioeducatives en intervenció social poden estar dirigides a individus, grups, col·lectius o fins i tot a tota la comunitat. Per tant, si s’assumeix el paper transformador de les intervencions, els aspectes en relació amb el gènere haurien d’estar contemplats en les intervencions realitzades a tots els àmbits d’actuació, per tal que es vagin incorporant al llarg de tota la socialització.

Estereotips de gènere

Els estereotips de gènere són totes aquelles característiques i atributs tant físics com psicològics assignats a homes i dones per fer-ne una diferenciació. Aquests estereotips van canviant a mesura que canvia i es transforma la societat, en funció de les pautes socials establertes i acceptades. Ara bé, el patró que es repeteix, per més que la societat hagi evolucionat en molts sentits, és la distribució desigual que es fa del valor assignat a uns i altres atributs: els que s’identifiquen com a masculins són més valorats socialment en detriment de les característiques considerades femenines.

A la taula podeu veure una distribució clara dels estereotips que s’atribueixen a cada gènere:

Taula: Estereotips de gènere (font: CIRD, 2017)
Estereotips femenins Estereotips masculins
EspontaneïtatRaó
TendresaAgressivitat
Feblesa físicaFortalesa física
Intuïció Intel·ligència
Acceptació Autoritat
Superficialitat Profunditat
Submissió Domini
Passivitat Activitat
Abnegació Inconformisme
Volubilitat Tenacitat
Dependència Independència

Aquesta distribució dels estereotips de gènere porta a assumir també rols diferenciats per gèneres, és a dir, un seguit de tasques, funcions i comportaments segons el sexe. És aquí on s’evidencien les desigualtats de gènere.

A les dones, històricament se’ls ha atribuït una major facilitat per a les relacions personals i afectives i se les socialitza en les tasques de cura i contenció emocional. La seva principal funció és la reproductiva i fer-se càrrec de l’esfera familiar. Aquests rols femenins són socialment invisibles, són considerats secundaris i s’associen amb la dependència.

Els homes, en canvi, encarnen valors i rols visibles en l’esfera pública i professional. La seva principal funció és la productiva i se’ls educa perquè aprenguin a augmentar la seva autoestima a partir de l’èxit en els àmbits laboral, econòmic, científic i tecnològic.

La diferenciació entre els rols adjudicats a homes i dones s’anomena divisió sexual del treball. Es basa en la separació (el treball reproductiu i de cures pertany a les dones i el productiu, als homes) i en la jerarquia (té més prestigi i valor el treball productiu que el reproductiu).

Igualtat de gènere

Promoure la igualtat de gènere implica acabar amb les discriminacions existents entre homes i dones basades en el sexe atorgant el mateix valor, drets i oportunitats a la societat. A l’article 14 de la Constitució espanyola es recull el principi de no-discriminació per raó de sexe: “Els espanyols són iguals davant la llei sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.”

En el cas de Catalunya, a més, quan es parla d’igualtat de gènere es té present la Llei 7/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes a Catalunya. Aquesta llei defineix la igualtat com “la condició d’ésser iguals homes i dones en les possibilitats de desenvolupament personal i de presa de decisions, sense les limitacions imposades pels rols de gènere tradicionals, per la qual cosa els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i d’homes són igualment considerats, valorats i afavorits”.

Igualtat formal vs. igualtat real

  • Igualtat formal és el fet de ser iguals davant la llei.
  • Igualtat real implica la inexistència de qualsevol tipus de discriminació per raons de sexe en tots el àmbits, social, cultural, laboral…

Malauradament, el fet que hi hagi lleis específiques, orientades a assegurar la igualtat, no implica necessàriament que les desigualtats i discriminacions no continuïn tenint lloc en la societat, ans al contrari, queda molta feina en el dia a dia, tant a escala individual com col·lectiva per tal d’aconseguir la igualtat real.

Equitat de gènere vol dir reconèixer que en el punt de partida d’homes i dones les condicions no són iguals i, per tant, cal dissenyar estratègies i mesures per corregir-les. Del concepte d’equitat parteix l’objectiu d’incorporar la perspectiva de gènere en tots els àmbits.

Perspectiva o mirada de gènere

Una perspectiva o mirada de gènere és aquella que té en compte les diferències i desigualtats entre homes i dones existents a la realitat. És a dir, és la mirada que visibilitza la forma en què el gènere pot afectar la vida i les oportunitats de les persones per resoldre els seus problemes i dificultats.

La perspectiva de gènere és una mirada sobre la realitat que contempla i inclou aquelles situacions que normalment no es tenen en compte, i això genera malestars, en tant que es pren l’home com a paràmetre universal. El gènere és de per si un factor generador de desigualtat.

La mirada o perspectiva de gènere (López Méndez, 2007) es fonamenta en tres eixos fonamentals:

  • Identificació de les diferències en els rols i les identitats de gènere i com aquests són valorats de manera desigual.
  • Identificació dels obstacles amb els quals es troben les dones a l’hora de controlar i accedir als recursos.
  • Identificació de les dificultats a l’hora de prendre decisions encaminades a millorar les seves condicions i projecte vital.

Alhora que s’identifiquen els diferents factors, cal analitzar-ne també les causes:

  • Perspectiva transformadora de gènere. Si entenem el gènere com el conjunt de valors, comportaments, actituds, rols, posicions i tasques que defineixen allò masculí i allò femení, es tracta de transformar els patrons rígids, històricament dominants, que equiparen sexe i gènere, atribuint conductes biològicament determinades per a dones i homes. Cal transformar els patrons per una altra concepció on el gènere és après culturalment i, per tant, les conductes que se li atribueixen són modificables.
  • Transversalitat de gènere o mainstreaming de gènere. Mieke Verloo, del Grup d’Experts del Consell d’Europa, defineix el mainstreaming de gènere com: “l’organització (o reorganització), la millora, el desenvolupament i l’avaluació dels processos polítics, de manera que una perspectiva d’igualtat de gènere s’incorpori en totes les polítiques, en tots els nivells i en totes les etapes, per part dels actors normalment involucrats en l’adopció de mesures polítiques”.

Aconseguir la transformació de les relacions entre els sexes seria la fita final del mainstreaming (Gelambí, 2016). Arribar a popularitzar la perspectiva de gènere, incorporant els homes en el procés de canvi cap a una societat allunyada de l’androcentrisme, arribar a una realitat on tots els valors humans i no només els masculins siguin reconeguts amb el mateix valor i importància és crucial per tal de comptar amb el potencial, totes les qualitats, capacitats i possibilitats humanes de manera íntegra i sense disparitats. Aquest és el camí cap a una societat igualitària i justa.

Si la perspectiva de gènere és l’equivalent al resultat desitjat, és a dir, a una nova realitat sense desigualtats de gènere, el mainstreaming és l’eina fonamental durant tot el procés per a aconseguir-ho.

Incorporació de la perspectiva de gènere en la intervenció social

En el context de les associacions i entitats en gènere i intervenció social cal tenir present que no són projectes o intervencions destinats de manera aïllada a un col·lectiu, per exemple, de dones en condicions especialment desafavorides, sinó que es tracta d’accions, mesures i objectius que travessen totes les intervencions, en tots els àmbits i amb qualsevol tipus de col·lectiu. Més concretament, abordar el gènere implica la redistribució del poder dins de les societats i, per tant, d’associacions, entitats o col·lectius.

Cal tenir clars una sèrie de conceptes i perspectives que permetin elaborar una anàlisi crítica i en profunditat i, d’aquesta manera, aconseguir canvis qualitatius en la nostra manera d’entendre i concebre les relacions humanes. L’objectiu fonamental d’aquesta anàlisi és sempre la transformació social; l’eliminació de les desigualtats socials.

D’altra banda, incorporar la perspectiva de gènere en les intervencions socials condueix a deixar enrere pràctiques que perpetuen aquestes desigualtats, pel seu tarannà assistencialista, que victimitzen les persones en situació de vulnerabilitat. Cal deixar enrere els discursos i les pràctiques assistencialistes o de protecció per tal d’incorporar-ne d’altres que posin al centre de les intervencions l’apoderament dels individus i col·lectius. L’apoderament entès sempre no només com una presa de consciència individual, sinó com a mobilització política col·lectiva.

Tant homes com dones poden trobar-se en situacions de vulnerabilitat per diferents causes, però les dones com a gènere pateixen situacions de discriminació només pel fet de ser dones. És a dir, que el gènere no és en si mateix un factor de vulnerabilitat sinó de discriminació. Aquesta discriminació és generadora de vulnerabilitats compartides amb altres col·lectius (López Méndez, 2007).

Per tal d’entendre millor aquest fenomen cal entendre la interseccionalitat.

El concepte d’interseccionalitat l’introdueix per primera vegada Kimberlé W. Crenshaw, a la Conferència Mundial contra el Racisme de 2001. Crenshaw (Crenshaw, 1995) considera que existeixen categories com la raça i el gènere que interseccionen i influeixen en la vida de les persones. Per a ella el racisme no tenia el mateix efecte sobre els homes que sobres les dones negres, i aquestes tampoc no vivien les conseqüències del sexisme de la mateixa manera que les dones blanques. Partia d’una estructura primària on interseccionava, a més de la raça i el gènere, la classe social, a la qual calia afegir la condició de dones immigrades.

Informació extreta de: C. Expósito (2012) “¿Qué es eso de la interseccionalidad? Aproximación al tratamiento de la diversidad desde la perspectiva de género”: A: “España22” d’Investigaciones feministas (vol. 3).

Al factor de discriminació que representa el gènere, cal afegir-hi les múltiples i diverses situacions de discriminació que poden patir les dones per raó de sexe, edat, origen, classe, religió, orientació sexual o discapacitat. El paradigma de la interseccionalitat permet entendre que les diferents identitats que travessen les persones (relacionades amb el gènere, la classe social, la sexualitat, l’ètnia, la nacionalitat, etc.) no actuen de forma independent, sinó que estan interrelacionades i generen sistemes d’opressió i discriminació determinats.

La interseccionalitat posa el repte d’incloure altres diversitats o altres eixos d’opressió-privilegi que es troben amb el factor gènere. No és el mateix ser home nascut a Catalunya que ser dona en un país diferent, o ser ric o ser pobre, etc.

Contemplar les identitats de les persones com quelcom complex i en constant interacció amb l’estructura social i els seus valors ens allunya de concepcions essencialistes i estàtiques (no existeix una “dona” o un “immigrant” universal) i permet apropar-se i intervenir en la realitat de forma sensible i respectuosa amb els diversos col·lectius, ja que les seves experiències i necessitats es posen al centre (CRAJ, 2018).

Així, tenint en compte el concepte d’interseccionalitat, es visibilitzen col·lectius de dones específics, en els quals al fet de ser dona s’hi afegeixen altres diversitats que augmenten la seva vulnerabilitat. A la llista següent, vegeu alguns dels col·lectius que veuen augmentada la seva vulnerabilitat pel fet de ser dona.

Dones amb especials dificultats:

  • Dones amb diversitat funcional
  • Dones i salut mental
  • Dones grans
  • Dones desocupades majors de 45 anys
  • Dones titulars de famílies monoparentals
  • Dones expreses
  • Dones drogodependents
  • Dones prostituïdes
  • Dones rurals
  • Dones víctimes de violència masclista
  • Dones immigrades en situació de risc d’exclusió:

Dones immigrades en situació de risc d'exclusió

Les dones immigrades en risc d’exclusió, pel fet de ser-ho, corren majors riscos de patir violències de tot tipus, incloent la sexual. A més, quan poden participar en el mercat de treball ho fan des de situacions de feblesa, i poden optar a pitjors condicions de treball.

En alguns casos la seva cultura dificulta aquest accés al mercat de treball ja que han de dedicar-se a les tasques familiars de cura, fet que dificulta l’aprenentatge de l’idioma del país d’acollida i que acaba dificultant possibilitat d’accedir a determinats recursos.

D’aquests col·lectius específics es deriven àmbits d’intervenció amb perspectiva de gènere. Per exemple:

  • Interculturalitat amb perspectiva de gènere
  • Tractament de la diversitat funcional amb perspectiva de gènere
  • Salut mental amb perspectiva de gènere
  • Treball amb famílies amb perspectiva de gènere
  • Inserció sociolaboral amb perspectiva de gènere
  • Tractament de les drogodependències amb perspectiva de gènere

Inserció sociolaboral amb perspectiva de gènere

Tenint en compte l’exemple anterior, quan dissenyem projectes en l’àmbit de la inserció sociolaboral destinats a la població en general tindrem en compte les desigualtats que puguin actuar com a factor de discriminació envers les dones. Per exemple la manca d’una formació reglada, la manca de coneixement de l’idioma, els usos de temps, les càrregues familiars i altres aspectes culturals o no.

Incorporar la perspectiva de gènere als projectes d’intervenció social implica una aposta per la igualtat amb tots els col·lectius i a tots els nivells de planificació. La perspectiva de gènere en la intervenció social és una eina de diagnòstic de la realitat i una eina d’intervenció estratègicaque permet dissenyar estratègies adaptades a les intervencions i actuar per eliminar les desigualtats entre homes i dones.

És complex elaborar una diagnosi compartida sobre com treballen les entitats del tercer sector les qüestions de gènere, donat que hi ha moltíssima diversitat en el teixit associatiu. Per tant, elaborar un manual amb pautes per a totes per igual és complicat. És cert que tots els agents socials i, per tant, també les entitats i associacions són part i reflex d’una societat on es donen desigualtats i discriminacions. Per això és responsabilitat dels professionals anar trobant eines i estratègies que visibilitzin i corregeixin les discriminacions.

Hi ha diverses raons (López Méndez, 2007) per les quals aplicar la perspectiva de gènere a la intervenció social:

  • Raons polítiques. El marc legal recull el reconeixement de la igualtat de gènere com a cabdal en el disseny de polítiques socials en tant que no és possible aconseguir els objectius de desenvolupament i d’integració social sense equitat de gènere.
  • Raons d’eficiència. Aconseguir la participació del conjunt de la població, incloses les dones amb tot el seu potencial, és enfortir els recursos i les iniciatives. En el moment que es perd aquesta participació a causa de les discriminacions que pateixen les dones, es perd també qualitat i sostenibilitat en les intervencions.
  • Raons ètiques. En qualsevol societat que es vulgui dir democràtica la igualtat real de gènere ha de ser una aposta prioritària. Es tracta d’una qüestió de justícia social que ha d’anar més enllà de la igualtat formal per aconseguir el progrés social sense l’exclusió ni discriminació de ningú per cap motiu.
  • Raons tècniques. La perspectiva de gènere és un dels instruments indispensables per poder millorar la qualitat i l’eficàcia de les intervencions; la seva incorporació als projectes apropa l’èxit a la tasca social.

A més, no podem oblidar que tota intervenció social té un impacte sobre les relacions humanes i per tant de gènere, no hi ha intervencions “neutres” respecte al gènere. Qualsevol acció social que pretengui millorar la realitat de les persones ha de tenir en compte en quina mesura el gènere la modifica o l’influeix, tot aplicant una anàlisi de gènere que permeti conèixer els diferent elements en profunditat i així dissenyar les intervencions amb coherència.

Recursos i estratègies per a la igualtat d'oportunitats

Hi ha diverses estratègies i eines que permeten portar a la pràctica projectes que promouen la perspectiva de gènere de manera efectiva, visibilitzant les diferents condicions, situacions i necessitats de les dones i els homes per tal d’eliminar totes les que puguin representar un obstacle per a la participació en igualtat.

La transversalitat de gènere tracta el fet d’integrar la perspectiva de gènere en tots els àmbits, les àrees i els nivells de les accions planificades amb la voluntat de tenir en compte les condicions i situacions que puguin afectar les dones (i també els homes), amb l’objectiu de reduir aquelles que els puguin suposar un obstacle i eliminar les desigualtats. Per tant, aplicar la transversalitat de gènere comporta incloure un seguit de canvis interns en les associacions i entitats que, per descomptat, haurien de ser visibles en el disseny i la implementació dels diferents projectes que es duen a terme. Aquests canvis s’han de donar a diferents nivells.

Hi ha diferència entre accions internes i accions externes. Les accions internes tenen a veure amb l’organització pròpia i el funcionament diari de les entitats i es poden agrupar, tal com proposa el col·lectiu Candela, en els nivells polític, estructural i cultural. Les accions externes fan referència a l’acció social amb els col·lectius d’intervenció.

Accions internes

Les accions internes en l’àmbit polític representen la determinació que pren l’entitat a l’hora de posicionar-se a favor de les polítiques de gènere i incloure-les en els seus documents, estatuts, idearis, programes, etc. La defensa ideològica i el discurs que s’adopta tenen com a eix de les intervencions el gènere. Les estratègies i accions programades per les entitats en matèria de gènere tenen el suport d’un seguit de mesures recollides en el següent marc legal.

  • Àmbit europeu: la UE pren un compromís important en matèria de gènere, tot posant com a objectius principals garantir la igualtat d’oportunitat i de tracte entre ambdós sexes. Per això s’han establert un conjunt de mesures:
    • 1957 Tractat de Roma: fa referència en l’article 119 a la no-discriminació salarial.
    • 1993 Tractat de Maastricht: es reconeix la necessitat d’incorporar mesures d’acció positiva a favor de les dones.
    • 1999 Tractat d’Amsterdam: es prohibeix tota discriminació per raons de sexe, origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual. S’autoritza els estats membres a adoptar mesures d’acció positiva.
    • Directives comunitàries: es tracta d’un conjunt de normes que han de complir els estats membres. Entre d’altres qüestions es recull un marc general per a la igualtat de tracte a la feina i a l’ocupació, les condicions de treball, l’accés i subministrament de béns i serveis, etc.

Les mesures d’acció positiva són un dels diversos mecanismes per garantir una major participació ciutadana. L’acció positiva, concepte també conegut com a discriminació positiva, és definida, segons el Comitè per la Igualtat entre Homes i Dones del Consell d’Europa, com una estratègia destinada a establir la igualtat d’oportunitats per mitjà d’unes mesures (temporals) que permetin contrastar o corregir aquelles discriminacions que són el resultat de pràctiques o de sistemes socials. O sigui, és un instrument que desenvolupa el principi d’igualtat d’oportunitats i que tendeix a corregir les desigualtats.

L’acció positiva va tenir el seu origen en els anys seixanta als Estat Units, gràcies a la pressió dels diversos moviments socials que pretenien promoure la participació de les persones afroamericanes en els diversos aspectes de la societat (treball, política, etc.). Més tard, als anys vuitanta, aquestes mesures van ser traslladades a Europa i aplicades essencialment per disminuir les desigualtats entre homes i dones, perquè és en aquesta altura que es torna més visible que no n’hi ha prou amb el reconeixement de la igualtat en les constitucions i en les lleis per a la seva consecució en la pràctica i es constata que la igualtat formal entre homes i dones davant la llei és insuficient per assegurar la igualtat d’oportunitats entre els sexes.

SURT, 2018

  • Àmbit estatal
    • Constitució espanyola de 1978: recull el principi d’igualtat i no-discriminació en els següents articles:
      • Article 92: responsabilitza els poders públics de fer efectives la igualtat i la llibertat així com remoure els obstacles per a la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
      • Article 14: “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.”
      • Article 35: fa referència al dret al treball sense que es pugui fer discriminació per raó de sexe.
    • Estatut dels treballadors: el principi d’igualtat com a principi constitucional és present també en l’Estatut dels treballadors, en diversos articles. La legislació que contempla el dret a la igualtat i la no-discriminació és present a tots els àmbits de manera específica. Malgrat tot, el reconeixement de la igualtat formal és insuficient, com hem dit amb anterioritat, per a eliminar els obstacles que dificulten la igualtat plena de les persones i arribar a la igualtat real. Per això es fa necessària una acció normativa encaminada a eliminar tots els obstacles i manifestacions de discriminació encara existents.
    • Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes: recull l’objectiu ferm de preveure polítiques actives per a fer efectiu el principi d’igualtat. Té com a objectiu bàsic (CIRD, 2017) garantir una igualtat efectiva i real entre dones i homes, tot assumint el principi de transversalitat i la integració de la perspectiva de gènere en tot l’ordenament jurídic estatal. A continuació es detallen algunes de les mesures que estableix la llei:
      • Definició dels conceptes bàsics amb relació a la igualtat.
      • Establiment de mesures específiques per a prevenir l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.
      • Regulació dels plans d’igualtat a les empreses.
      • Instauració del permís de paternitat de tretze dies ininterromputs.
      • Reconeixement del dret de conciliació de la vida personal, familiar i laboral i promoció d’una major coresponsabilitat entre homes i dones en el repartiment de les obligacions familiars.
      • Introducció de mesures d’acció positiva en les situacions on s’evidencia una discriminació real entre homes i dones, com per exemple la bretxa salarial, l’atur femení, la poca presència de les dones en càrrecs de responsabilitat, la conciliació, etc.
      • Requeriment als poders públics perquè facin un ús no sexista del llenguatge.
      • Creació de nous organismes com la Comissió Interministerial d’Igualtat entre Dones i Homes, Unitat d’Igualtat i Consell de Participació de Dones.
  • Àmbit català
    • Estatut d’autonomia de Catalunya (2006): estableix en el títol preliminar que els poders públics han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat i la cohesió social, l’equitat de gènere i la sostenibilitat. A més a més l’article 19 del títol I del nou Estatut admet la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació com a dret de les dones. I en l’article 41 reconeix l’obligació dels poders públics a implementar el principi de la transversalitat de gènere en totes les polítiques públiques.

Estructuralment, les entitats revisen qui forma part de determinades comissions, qui pren les decisions, com estan repartides les tasques, qui ocupa càrrecs de major responsabilitat o visibilitat. És important crear una comissió específica que valori en tot moment els processos que s’estan duent a terme, els projectes que es planifiquen, així com la gestió del personal. Aquesta comissió específica encarregada de realitzar el seguiment de les accions amb perspectiva de gènere estarà formada per professionals amb amplis coneixements sobre la matèria i realitzarà formacions per continuar actualitzant els recursos i les estratègies per a la millora continuada.

Cal tenir en compte, a l’hora d’intervenir en el funcionament intern de les entitats, els àmbits següents (CIRD, 2017):

  • Mesures i plans d’igualtat
    • Qüestionari d’autodiagnosi: com a punt de partida es pot realitzar un qüestionari d’autodiagnosi amb la intenció d’iniciar un procés de reflexió i debat sobre aspectes que afecten el gènere a l’entitat.

Exemple de preguntes en un qüestionari

  • Els objectius recullen de manera clara la voluntat d’abordar la perspectiva de gènere?
  • Hi ha una proporció equitativa de participants homes i dones? Ocupen llocs de presa de decisions de manera igualitària?
  • Quin tipus d’imatges representen l’entitat? Transmeten valors d’igualtat?
  • Hi ha professionals especialitzats en gènere a l’entitat?
  • Es plantegen intervencions de gènere?
  • Com es distribueixen les tasques?
  • Quins valors estan més valorats a l’entitat?
  • Hi ha espais per a la resolució dels conflictes?
  • Mesures d’igualtat: són accions específicament dissenyades per a eliminar qualsevol tipus de discriminació per raons de gènere. Àmbits on es poden desenvolupar:
    • Organització del temps per afavorir la conciliació
    • Prevenció de l’assetjament sexual
    • Accés i permanència en matèria de participació
    • Utilització de llenguatge, imatge i comunicació no sexista
  • Plans d’igualtat: incloure un pla d’igualtat a l’entitat estableix les bases per començar a analitzar la realitat i posicionar-se a favor de la igualtat, malgrat no sigui una mesura indispensable.
  • Usos del temps: la divisió sexual del treball ha estat el sistema que ha distribuït les funcions realitzades per homes i dones (CIRD, 2017), amb una major presència i responsabilitat de les dones en l’àmbit privat, de cura i reproducció i als homes en l’esfera pública. Des que han entrat al mercat de treball, les dones han hagut d’assumir la doble responsabilitat d’encarregar-se del treball de cures i de la llar i de complir la seva jornada de treball remunerat. En aquest sentit les entitats tenen un paper cabdal a l’hora de conscienciar sobre els usos del temps i les seves conseqüències, dissenyar projectes en l’àmbit comunitari que promoguin la conciliació i redueixin els obstacles per a la participació i aplicar mesures per a una distribució del temps més equitativa. Aquesta situació posa les dones en dificultats a l’hora de:
    • Gaudir de temps personal.
    • Promocionar a nivell professional.
    • Participar de la vida associativa i ciutadana.

Exemple: "Temps per a tu"

El programa “Temps per a tu” de l’Ajuntament de Barcelona té l’objectiu d’oferir temps personal a les famílies amb infants a càrrec que tenen algun tipus de discapacitat, oferint-los alhora un temps lúdic socialitzador i de qualitat per a tots ells, millorant la qualitat de vida tant dels infants com de les famílies. (Gelambí, 2016).

Amb aquest projecte l’Administració, en aquest cas, assumeix la responsabilitat de donar resposta a les famílies amb aquesta necessitat, posant sobre la taula la necessitat particular de disposar de temps propi de les dones.

  • Apoderament de les dones de les entitats: l’apoderament (empowerment) és un procés mitjançant el qual les dones prenen consciència dels seus propis drets i realitats, guanyant capacitat per identificar aquelles situacions en les quals són víctimes de discriminació i subordinació i reconeixent el seu potencial per dur a terme canvis individuals, grupals i col·lectius. Les entitats, des del seu paper protagonista, tenen la responsabilitat d’afavorir l’apoderament de les dones i poden fer-ho propiciant les trobades i xarxes de dones, oferint activitats de creixement personal i en matèria de gènere i apostant pel paper de les dones en llocs de poder i presa de decisions (CIRD, 2017).

Les accions enteses a escala cultural són els valors o les maneres de fer o de pensar de l’entitat, és a dir, la cultura organitzativa. L’entitat ha de dedicar temps i esforços a realitzar formacions internes per tal que tot l’equip professional estigui capacitat per a treballar des de la perspectiva de gènere. Aquest treball implica una manera determinada de relacionar-se, tenint en compte totes les sensibilitats, repartint el poder de manera equitativa, utilitzant mecanismes per donar espai als malestars i/o conflictes i visibilitzar les desigualtats de gènere existents, etc.

Cal assegurar que els canals de participació són igualitaris i que queda recollida la veu de tothom. Tot i que pot haver-hi un error de percepció quan es parla de participació i igualtat en les associacions que es dediquen a l’àmbit social, la realitat és que continuen existint patrons sexistes en les relacions i maneres de funcionar que es reprodueixen a l’hora d’intervenir. Aconseguir un canvi real i profund en el nivell cultural a les entitats és rellevant per tal de dur a la pràctica projectes on la igualtat sigui també real.

Accions externes

Si les accions internes serveixen per aconseguir la integració sistemàtica de la igualtat de gènere en el funcionament intern de les entitats i associacions, les externes fan referència a totes les eines i recursos que permetin assegurar la igualtat de gènere a les accions d’intervenció social, als projectes dirigits cap als col·lectius amb els quals s’intervé.

Hi ha una sèrie d’eines per promoure la igualtat en els projectes i les actuacions:

  • Indicadors de gènere: són dades que permeten analitzar la realitat: situació, condicions, necessitats, amb l’objectiu de visibilitzar les desigualtats existents entre homes i dones. Permeten apropar-se a una realitat específica, en funció de la intervenció que es pretén dur a terme. Els indicadors poden ser:
    • Quantitatius: es basen en mesures de qualitat i posen l’èmfasi en la generalització dels resultats. Són instruments per a la recollida de dades les enquestes, entrevistes o qüestionaris.
      • Micro: nombre de dones i homes que participen a una determinada activitat, nombre de dones que participen a les assemblees, etc.
      • Macro: bretxa salarial, percentatge de dones amb càrrecs de responsabilitat, taxa d’atur, percentatge de dones participants que tenen fills en edats entre zero i tres anys, etc.
    • Qualitatius: busquen aconseguir aprofundir en un tema determinat, copsant tota la complexitat de la realitat i els aspectes subjectius. No es poden mesurar en xifres. Els instruments per recollir aquestes dades es basen en l’observació o l’entrevista, per obtenir opinions o graus de satisfacció. Cal tenir en compte les dades obtingudes a partir dels indicadors tant qualitatius com quantitatius per tal d’oferir una aproximació precisa de la realitat de gènere de l’àmbit on s’intervindrà (CIRD, 2017).

Exemples d'indicadors de gènere

  • Participació en accions de capacitació dirigides a persones aturades i inactives per incorporar-se al treball assalariat.
  • Taxes d’ocupació.
  • Doble presència: treball productiu / treball de cura de la llar i de persones.
  • Preferència d’ocupació del temps.
  • Ocupació de càrrecs de responsabilitat.
  • Índex de seguretat percebuda a les estacions i vehicles de transport públic.
  • Percepció de l’angoixa per falta de temps.
  • Taxa de realització d’activitats culturals i de lleure.
  • Taxa de realització d’activitats socials.
  • Participació en els òrgans de decisió i de treball de les associacions de veïns i veïnes.
  • Dones organitzades en grups de dones.

Font: Carrasco, 2006

Disseny de projectes amb perspectiva de gènere

Una vegada aclarits els conceptes clau entorn al significat de gènere i especificades les estratègies de les entitats en tots els nivells, cal apropar-se a la realitat dels projectes, a la pràctica del dia a dia amb els col·lectius. La igualtat formal no assegura la igualtat real, ni tampoc totes les entitats dedicades a la intervenció social apliquen la perspectiva de gènere en el seu dia a dia com a organització, tot reproduint situacions de discriminació i, per tant, poden estar posant en pràctica projectes socials amb aspectes sexistes que podrien estar bloquejant la participació, la implicació o la visibilització de les dones.

Per dissenyar projectes amb perspectiva de gènere no hi ha “receptes” úniques, sinó eines teòriques i pràctiques que cada entitat ha d’adaptar de manera creativa i flexible a la seva realitat i al seu context.

Hi ha diferències entre projectes d’igualtat de gènere i projectes amb perspectiva de gènere (CIRD; 2017).

  • Projectes d’igualtat de gènere: projectes que tenen per objectiu principal fomentar la igualtat efectiva (real) entre homes i dones.
  • Projectes amb perspectiva de gènere: els seus objectius generals presten especial atenció a les diferències entre les necessitats, condicions i situacions de dones i homes.

Fases per elaborar projectes amb perspectiva de gènere

Les fases en el disseny de projectes amb perspectiva de gènere són essencialment les mateixes que cal seguir en qualsevol altre tipus de projecte d’intervenció. Tanmateix, a cadascuna s’hi incorporen un seguit d’accions amb l’objectiu d’assegurar la igualtat real i efectiva entre homes i dones.

1. Diagnosi/anàlisi de gènere

Algunes preguntes clau per començar a elaborar el diagnòstic són:

  • Qui està experimentant la dificultat o el problema?
  • Qui té capacitat per a posar-hi solució?
  • En quina mesura el gènere està relacionat amb el problema i la solució?
  • Quines són les causes del problema i els mitjans per a resoldre’l?
  • On estan localitzats el problema i les possibles solucions, en l’organització del treball, de la intimitat o de la ciutadania en general?
  • Quins actors tenen veu o estan exclosos a l’hora de definir el problema i la solució?

Per tal de poder conèixer allò que cal canviar o millorar, s’ha de tenir una anàlisi detallada sobre la realitat en la qual es vol intervenir, per tant, durant aquesta primera fase del projecte, l’objectiu principal serà realitzar un estudi de tots aquells aspectes específics sobre dones i homes que puguin estar generant discriminacions per tal de revertir-les. És aquí on s’han d’identificar els indicadors de gènere tant quantitatius com qualitatius, tot comprovant que les dades estan disgregades per sexes i no fan referència a la població en general.

Anàlisi de rols de gènere

  • Divisió d’espais públic i privat
    • Quin tipus de treball realitzen les dones i els homes?
    • En quina mesura el treball productiu i reproductiu afectaran el projecte i en quin sentit o mesura aquests diferents tipus de treball entre homes i dones es veuran afectats pel projecte?
  • Divisió sexual del treball
    • El projecte tendeix a reforçar o a desafiar la divisió actual del treball?
    • Com està organitzat el treball en els col·lectius que es veuran afectats pel projecte?
  • Dificultats de la conciliació
    • Es té en compte la noció dels usos del temps?
    • Quins són els índexs de participació?

Anàlisi de les desigualtats de gènere

  • Accés i control de recursos i beneficis: gènere implica una distribució desigual dels recursos i les oportunitats, oferint als homes major privilegi i posicionant les dones en situació de desavantatge i subordinació. Com a resultat d’aquesta divisió desigual per gènere esdevé el fet que les dones tinguin més dificultat per accedir i controlar els recursos existents a la societat en general i dels projectes socials en particular. A partir de l’anàlisi d’aquestes desigualtats es poden determinar concretament les que estan representant les causes de la discriminació que repercuteixen en els projectes i per tant dissenyar les estratègies oportunes per a revertir-les, segons el context en particular. Cal determinar els recursos dels quals es disposa i la manera en què homes i dones hi accedeixen, així com la seva capacitat per a controlar-los. A partir d’aquesta anàlisi es podran dissenyar estratègies en to d’igualtat.

És important aclarir la diferència entre accés i control dels recursos, ja que la possibilitat de fer ús d’un recurs en particular no implica per força la capacitat de prendre decisions sobre la seva gestió i definició.

  • Accés es refereix a la capacitat d’utilitzar un recurs, obtenint-ne el seu benefici.
  • Control està relacionat amb la possibilitat de determinar de quina manera s’utilitzarà el recurs i com es gestionaran els seus beneficis.

L'ús del preservatiu

Una dona pot tenir accés a l’ús del preservatiu (recurs), però quedar exclosa de la decisió de fer-lo servir o no.

Tipus de recursos

Els diferents tipus de recursos s’enumeren a la Guia sobre l’enfocament de gènere a la intervenció social elaborada per la Creu Roja (López Méndez, 2007)

  • Recursos econòmics o productius. Són els més visibles, es refereixen al treball, els ingressos, el crèdit, els equipaments, etc. Les dones en general guanyen menys que els homes, tenen més risc de caure a l’atur, tenen menys propietats, utilitzen en menor mesura les tecnologies… Això explica el fenomen conegut com a “feminització de la pobresa”.
  • Mobilitat. Té a veure amb el grau de limitació del moviment i per accedir als mitjans de transport propis i segurs. Les dones troben, en general, més dificultats a l’hora de desplaçar-se, ja que tenen més responsabilitat i càrregues familiars o troben més inseguretat en horaris nocturns, per exemple. Aquest factor pot afectar el grau de participació de les dones en determinades activitats.
  • Recursos socials. Fan referència a les xarxes de suport i ajuda mútua que tant homes com dones creen en els seus contextos de convivència. I també als serveis públics com llars d’infants, serveis de salut…
  • Recursos polítics. Es tradueixen en la participació de les dones en associacions i organitzacions representatives, on puguin exercir un rol de lideratge guanyant experiència, autoconfiança i legitimitat en l’esfera pública. L’anàlisi de l’accés i control a aquest recurs en concret és cabdal, ja que la participació activa de les dones en la vida comunitària i associativa assumint rols de lideratge i tenint accés a la presa de decisions sobre qüestions polítiques i públiques assegura la representativitat de totes les necessitats i interessos.
  • Recursos culturals. Engloba tot el coneixement que una persona va adquirint al llarg de tota la seva vida, així com la llengua i les tradicions, l’art, etc. En aquest punt les diferències entre homes i dones poden representar obstacles importants per a la participació de les dones o, si més no, són aspectes que cal visibilitzar per tal que no ho arribin a ser. Per exemple, en el cas de la població immigrada d’origen magrebí, algunes dones parlen només la seva llengua materna, mentre que els homes, que empenyen rols socials més dirigits a la producció, aprenen amb més facilitat la llengua local.
  • Temps. El temps (CIRD, 2017) és concebut com un recurs escàs que la teoria del gènere ha posat sobre la taula a l’hora de visibilitzar desigualtats importants entre homes i dones. La manca de capacitat en el poder de decisió i gestió sobre el propi temps (accés i control) condiciona indubtablement el grau de participació econòmica, cultural o política de les dones. Malgrat que s’ha avançat en la conciliació i corresponsabilització respecte a dècades enrere, aquest continua sent un factor que afecta les oportunitats de les dones a l’hora d’implicar-se en el desenvolupament del seu projecte vital.

Amb l’anàlisi acurada de tots els aspectes s’obté una diagnosi de la realitat on intervenir que permet visibilitzar l’existència de desigualtats i discriminacions, detectar les necessitats específiques de dones i homes i, per tant, plantejar actuacions i intervencions adequades en funció de les necessitats i interessos dels col·lectius.

Exemple de bona pràctica en la diagnosi de gènere

En el marc del projecte “L’esport ens mou”, al barri de Roquetes de Barcelona, es programen un seguit d’activitats esportives amb els objectius de promoure la participació juvenil en medi obert (places, pistes esportives, casal de joves, poliesportiu, etc.), fomentar estils de vida saludables entre nois i noies i arribar al jovent que no es vincula als recursos.

És el tercer any que es duu a terme el projecte i s’ha detectat una participació majoritàriament de nois, a partir de l’avaluació del projecte durant les darreres edicions. Des del Pla comunitari s’ha decidit dissenyar el projecte amb perspectiva de gènere i per això es fan servir qüestionaris adreçats a joves del barri per tal d’obtenir dades sobre els interessos i necessitats específiques dels i les joves a partir dels següents indicadors: nombre de joves que practiquen algun esport segregats per sexe, quin tipus d’esport practiquen, si han participat en les activitats del projecte en anys anteriors, motius pels quals hi han participat o no, etc.

Una vegada fet el buidatge dels qüestionaris s’evidencia que hi ha un grup nombrós de noies que no han participat en les activitats per diferents raons:

  • El protagonisme principal el té el futbol i, malgrat que la pràctica d’aquest esport entre les noies ha augmentat notablement, les noies del barri practiquen majoritàriament el bàsquet o el vòlei;
  • No tenien coneixement de les activitats. La informació arriba més als nois a partir de canals informals.
  • Pensen que són activitats “per a nois”. De fet hi ha qui ha participat com a públic i ha trobat que era un espai força agressiu.

A partir de la diagnosi obtinguda es dissenyen diferents accions per tal d’evitar discriminacions i afavorir la participació de les noies en el projecte, eliminant els obstacles que existien. Algunes de les accions són les següents:

  • Ampliació de la difusió a partir de canals formals del barri: institut, casals, xarxes socials, cartelleria
  • Disseny de cartells amb imatges inclusives, amb equips mixtos i diversos esports (bàsquet, voleibol, ping-pong…)
  • Disseny de díptics amb informació detallada sobre les diferents categories i dies específics per a cada esport
  • Incorporació d’àrbitres noies

2. Disseny des de la perspectiva de gènere

A partir de l’exemple anterior del programa “L’esport ens mou”, a partir de la realitat detectada en la diagnosi es defineix la intervenció i es planifiquen accions específiques per tal de reduir les desigualtats, tot eliminant els factors que puguin suposar un obstacle a la participació. En aquesta fase es formulen els objectius, es defineixen les metodologies i les persones beneficiàries i es temporitza el projecte.

Cal tenir presents diferents criteris tenint en compte els objectius (CIRD, 2017):

  • Identificar les desigualtats de gènere que cal reduir.
  • Definir les persones beneficiàries tenint en compte l’anàlisi de les desigualtats de gènere (usos del temps, rols, accés i control dels recursos i els espais, etc…)
  • Evidenciar la desigualtat en els rols.
  • Formular objectius que contribueixin a afavorir la igualtat.
  • Determinar persones encarregades de dur a terme un seguiment i avaluació de les propostes.
  • Utilitzar metodologies participatives.

3. Execució i seguiment amb perspectiva de gènere

Amb l’objectiu d’afavorir la igualtat s’ha de dur a terme un seguiment continuat durant l’execució. Hi ha diferents estratègies:

  • Incloure metodologies participatives i assegurar-se en tot moment que s’estan posant solucions als possibles obstacles a la participació de les dones.
  • Preveure a les activitats aquells aspectes que puguin condicionar la lliure participació de les dones:
    • Tenir en compte el calendari, ubicació i durada de les activitats, tenint en compte les limitacions en el temps lliure de què disposen degut a les càrregues familiars.
    • Considerar la mobilitat de les dones.
    • Dissenyar les activitats de manera que siguin accessibles, tenint en compte la durada, els mitjans de transport, la cura d’infants, etc.)
  • Observar durant l’execució de les activitats:
    • Observar la presa de consciència i adquisició de capacitats d’homes i dones per analitzar la realitat i incloure la perspectiva de gènere.
    • Incloure mecanismes de resolució de conflictes i canals de comunicació eficaços durant el procés.
  • Facilitar formacions que promoguin la consciència sobre la igualtat de gènere.

4. Avaluació de l’impacte de gènere

Durant l’avaluació del projecte s’examina si la proposta realitzada, a la pràctica, tindrà impactes diferents en dones i homes. És el moment d’identificar en quina mesura la intervenció afectarà de manera diferent homes i dones per tal d’introduir els canvis necessaris que ajudin a neutralitzar les diferències i possibles discriminacions.

Cal introduir indicadors específics de gènere per tal de comprovar la idoneïtat, l’èxit i l’impacte de totes les accions per a dones i homes que persegueixen la igualtat d’oportunitats. Els indicadors són l’instrument que permet mesurar el grau de participació d’homes i dones i valorar les causes que puguin esdevenir obstacles així com analitzar si s’han tingut en compte les necessitats diferenciades per sexe i si les accions proposades donen resposta a aquestes necessitats. Per exemple, és important avaluar si la ubicació i l’horari de les activitats del projecte responen a les necessitats de les dones.

És a dir, que gràcies als indicadors de gènere ens és possible mesurar els canvis positius i negatius que es produeixen directament o indirecta a partir de la implementació del projecte i sobre les condicions socials i econòmiques de dones i homes.

La mesura de l’impacte es realitza tenint en compte els següents aspectes (Ajuntament de Dènia, 2018):

  • Quins són els beneficis obtinguts per a les persones participants, per sexes?
  • Com s’ha portat a terme el procés per a arribar als resultats obtinguts?
  • Existeix una coherència entre els objectius i els resultats del projecte?
  • Quin ha estat el grau de participació, implicació, motivació i satisfacció de les persones participants?
  • Quins són els factors que interfereixen negativament en els resultats obtinguts al projecte?
  • En quin grau hi ha hagut una millora o transformació de la situació problemàtica?
  • S’ha generat ocupació i a qui beneficia? (impacte econòmic)
  • Quins són els canvis que es produeixen per als homes, per a les dones, per a les famílies i la societat? (impacte social)
  • En quin grau hi han participat empreses, associacions i institucions i com s’ha establert la relació?
  • Es produeixen canvis al voltant dels estereotips i rols de gènere? En quins espais i àrees es fan evidents aquests canvis?
  • Produeixen transformacions en l’organització? (impacte cultural)

A continuació se sintetitzen els elements clau que cal observar per tal d’obtenir una avaluació sobre l’impacte real que ha tingut o està tenint el projecte en els aspectes relatius al gènere (font: López Méndez 2007):

  • Impacte sobre les identitats de gènere:
    • Canvis en l’autopercepció del gènere
    • Generació d’actituds menys sexistes
  • Impacte sobre els rols de gènere:
    • Flexibilització i repartiment equitatiu dels rols de gènere
    • Conciliació, diversificació professional, valoració del treball reproductiu
  • Impacte sobre l’accés i control de recursos:
    • Augment de l’accés i control de tot tipus de recursos per part de les dones
  • Qualitat de la participació de les dones i homes en el projecte:
    • Augment de la participació com a agents i en la presa de decisions per part de les dones

Comunicació inclusiva de gènere

Quan parlem de comunicació inclusiva de gènere ens referim al fet de posar atenció a la idea que transmetem quan ens referim a les dones i als homes. Aquesta idea es genera a partir dels missatges que emetem a través del llenguatge, de les imatges i dels continguts que emetem. Els agents de la intervenció social tenen una responsabilitat especial en la revisió i transformació de la comunicació que es fa servir per tal d’aconseguir abandonar les formes sexistes de comunicació que tendeixen a generar i a perpetuar les desigualtats entre homes i dones.

Per fer-ho hi ha una sèrie d’aspectes concrets que cal analitzar.

1. Ús de llenguatge no sexista

El llenguatge, malgrat les transformacions socials, continua reproduint patrons de discriminació i desigualtat en tant que manté els estereotips i rols de gènere tradicionals i invisibilitza les dones. En el llenguatge s’evidencia la discriminació històrica vers les dones utilitzant el masculí genèric. Aquest no és un fet irrellevant i transformar-lo en formes més inclusives no respon a criteris purament formals, sinó que es converteix en un potent instrument de transformació social. El llenguatge construeix la manera com entenem i percebem la realitat. Per això és cabdal realitzar esforços cap a la seva transformació i així fomentar la igualtat entre homes i dones.

Vegeu algunes recomanacions concretes sobre com es pot modificar el llenguatge cap a formes inclusives (Direcció General de Política Lingüística, 2011):

  • Utilitzar mots genèrics. Cal evitar l’ús del masculí com a única forma de fer referència a persones o grups, ja que invisibilitza les dones. Hi ha diferents recursos gramaticals:
    • Col·lectius i abstractes: el professorat i no els professors, el jovent en comptes de els joves.
    • Expressions despersonalitzades: amb la col·laboració de i no col·laboradors.
    • Adjectius: cal un informe mèdic en comptes de cal un informe del metge.
    • Frases i perífrasis: qui signa l’informe i no el signant de l’informe.
    • Anteposició de la paraula persona: la persona usuària en comptes de l’usuari.
    • Utilització de mots epicens, substantius de gènere inherent arbitrari que designen indiferentment els individus mascles i femelles: persona, ésser humà, individu i no home; infant, criatura en comptes de nen; bebè, nadó en comptes de nounat.
  • Recórrer al doble gènere. S’utilitza sobretot per a remarcar que es refereix tant a homes com a dones, però no convé abusar de la forma. Exemple: les treballadores i els treballadors i no els treballadors.
  • Suprimir o substituir l’article o determinant. En els casos on no es distingeix el sexe: cada participant en comptes de els participants.
  • Utilitzar pronoms indefinits. Quan no se sap si la persona és home o dona i per no caure en recursos sexistes com “el” o “aquells”, es pot recórrer a altres formes indefinides com “algú”, “qui”… Exemple: “tothom qui ho necessiti” i no “aquell que ho necessiti”, “qui consideri” i no “els que considerin”.
  • Ús de barreres inclinades. No s’ha de fer servir quan es tracta de textos amplis ja que en dificulta la lectura. S’aconsella utilitzar la forma en el cas de formularis o per a abreujar en determinades situacions: guanyadors/es en comptes de guanyadors.
  • Evitar l’ús de l’@. Aquest recurs no permet la pronunciació i no està reconegut com a recurs de gènere gramatical, malgrat que s’utilitzi a les pàgines web.
  • Evitar l’ús exclusiu del masculí per a referir-se a professions, titulacions i càrrecs. S’ha d’utilitzar la forma femenina que correspon a cada professió acompanyada del nom propi. Exemple: la Laura és jutgessa en comptes de la Laura és jutge.
  • Dir l’acció en comptes de la persona. Exemple: la presidència i no el president, la direcció i no el director.

Per a aprofundir en el tema trobem una sèrie de protocols internacionals, guies i manuals de llenguatge no sexista que, amb la consciència que el llenguatge crea realitats i imaginaris i genera situacions de desigualtat i discriminació, des de diferents entitats i organitzacions així com des de l’Administració aporten criteris i recomanacions concretes per a una utilització del llenguatge inclusiu, que faciliti l’eliminació d’estereotips i ajudi a superar la desigualtat de gènere.

L’IMIO (Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades) ofereix en la seva publicació Guías sobre el uso del lenguaje no sexista una recopilació de guies i manuals sobre l’ús del llenguatge, amb què pretén donar resposta a una de les mesures previstes en II Pla per a la igualtat entre dones i homes en l’Administració general de l’Estat i en els seus organismes públics. A la guia hi ha diversitat de recursos classificats per àmbits (comunicació i publicitat, esports i cultura, educació, salut, tecnologia…) de manera que en facilita la utilització.

Hi destaquen els següents:

  • Nombra. En femenino y en masculino. La representación del femenino y el masculino en el lenguaje (30 p.) Madrid: Instituto de la Mujer, 1995. Elaborat per Eulàlia Lledó Cunill, conjuntament amb Carmen Alario, Mercedes Bengoechea i Ana Vargas.
  • Guia per a l’ús no sexista del llenguatge de la Universitat Autònoma de Barcelona. Document elaborat pel Servei de Llengües de la UAB per encàrrec de l’Observatori per la Igualtat de la UAB.
  • Guías y manuales (para evitar el uso de un lenguaje sexista y androcéntrico), Eulàlia Lledó.
  • Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
  • Eina per a una comunicació no sexista. Observatori de les Dones. bit.ly/2Qi1tka
  • Guia de llenguatge no sexista del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua, editat per la Secretaria de Política Lingüística i l’Institut Català de la Dona.
  • Recomanacions per a un ús no sexista de la llengua en l’àmbit de la salut.
  • Guia de llenguatge no sexista de l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
  • Guia de llenguatge no sexista de l’Ajuntament de Cambrils.
  • Guia del llenguatge no sexista ni androcèntric de l’Ajuntament de Reus.

2. Utilització d’imatges no discriminatòries ni estereotipades

Les imatges també determinen el grau en què les dones poden sentir-se incloses, valorades i reconegudes. Per això cal prestar una atenció curosa a la tria que es fa de les imatges a l’hora de difondre les accions, tant en els documents i articles com en blocs, xarxes socials, etc. Les dones han de ser visualitzades per tal que puguin sentir-se’n part i que la resta de la societat rebi un missatge no discriminatori.

Aspectes a tenir en compte en la tria d’imatges (Observatori de les Dones, 2018):

  • Evitar imatges que reforcin els estereotips de gènere, com aquelles en què apareixen dones en situacions tradicionalment feminitzades com en la cura de la llar o de persones.
  • Representar les dones tenint en compte la seva diversitat i no amb un únic model.
  • Evitar sempre l’ús del cos de les dones com a reclam.
  • Visualitzar models de relació d’igualtat, cooperació i solidaritat entre homes i dones i mostrar la màxima diversitat de rols possibles.
  • Promoure imatges on les dones tinguin un paper actiu i es visualitzin en primers plans.
  • Dissenyar logotips inclusius, tot fugint de l’androcentrisme.
  • Vetllar perquè a les imatges hi aparegui un nombre equilibrat de dones i d’homes.

3. Gestió de continguts inclusius

Cal parar atenció no només al llenguatge i al tipus d’imatges, sinó també al tipus de continguts que comuniquem i revisar-los per tal d’assegurar-nos que no estem transmetent una imatge de la dona dependent o complementària als homes. A més, cal destacar sempre el seu paper real a la societat, les seves aportacions i la seva expertesa (CIRD, 2017) .

Finalment, és en la gestió dels continguts on, d’una manera explícita i curosa, es poden recollir i visualitzar les necessitats i els interessos de les dones per tal de promoure canvis en els valors, i així trencar amb els estereotips.

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats