Resum

Al llarg d’aquesta unitat hem vist com es du a terme el procés de planificació en projectes d’intervenció social. Els principals models teòrics de la intervenció social són el model psicodinàmic, el model de modificació de la conducta, el model d’intervenció en crisi, el model centrat en la tasca, el model humanista, el model crític o radical, el model de gestió de casos, el model ecològic i el model sistèmic. Aquests models, sense ser pròpiament la metodologia, ajuden a definir-la. No es pot parlar de planificació (especialment en l’àmbit d’allò social) si no es considera que aquesta té una fonamentació teòrica al darrere que explica com ha de ser la relació amb l‘usuari.

S’estableixen algunes de les característiques pròpies de la planificació dins l’àmbit social i els nivells de planificació, per tal de situar correctament les accions de planificació, especialment pel que fa al projecte d’intervenció social.

Especialment cal tenir present com s’elabora un projecte d’intervenció social. Cal tenir clar cada apartat d’aquest document i les fases que han d’acomplir-se en la planificació del projecte, fent èmfasi en la redacció dels objectius, per un costat, i en l’elaboració de fitxes d’activitats, per l’altre. Tant un com l’altre són aspectes centrals en la planificació i aplicació del projecte d’intervenció, ja que en un cas marquen els resultats per al projecte i en l’altre, les accions concretes que cal desenvolupar per assolir els objectius, que també han d’estar programats seguint indicacions concretes.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge