Resum

L’anàlisi de la realitat s’estudia a través de la investigació social, reconeguda com a disciplina científica, ja que al llarg del procés se segueixen les fases del mètode científic i s’utilitzen tècniques i instruments d’anàlisi de la realitat que permeten i asseguren la fiabilitat i validesa de la informació recollida.

No hi ha un únic model de mètode d’investigació social sinó diverses modalitats, si es tenen en compte criteris com la finalitat, la temporalitat, la profunditat, l’amplitud, la naturalesa o la localització. Les fonts d’informació són els recursos que contenen les dades necessàries per poder analitzar una determinada realitat social. Segons l’autoria, les tècniques de recollida i el moment en què s’utilitza cada tècnica es poden agrupar en fonts primàries i fonts secundàries, i aquestes últimes a la vegada es diferencien en internes i externes.

La realitat social es caracteritza per ser molt complexa i això requereix l’ús de diferents tècniques que permetin recollir tot tipus d’informació, ja siguin comportaments o conductes concretes com coneixements, opinions, explicacions o prediccions de conductes futures. Aquests objectes d’estudi poden presentar diferents variables, i és important valorar l’ús combinat de tècniques quantitatives i qualitatives. Les principals tècniques utilitzades en la investigació social són la recopilació documental, l’observació, l’entrevista i l’enquesta.

La recopilació documental és la tècnica encarregada de recollir tot tipus de document que aporti informació per a l’estudi. Els documents es poden trobar en diferents formats. El que presenta un nombre més elevat d’informació recollida és el document escrit, ja que inclou arxius públics i oficials, premsa i arxius privats. Cal tenir en compte dos aspectes en la recollida: el tipus de font d’informació secundària pel que fa a la localització i l’accés a les dades i l’anàlisi de la documentació per descartar qualsevol biaix informatiu.

En l’observació és important definir les unitats d’observació i els paràmetres a observar per tal que aquesta tècnica mantingui criteris de fiabilitat i validesa. Els tipus d’observació que es poden realitzar venen determinats per com es duu a terme la recerca. Així doncs, podem diferenciar entre observació directa i indirecta o entre observació participant i no participant. En tots els casos caldrà valorar les possibles fonts d’error. Totes aquestes decisions prèvies es plasmen finalment en l’elecció dels diferents registres. Aquests es poden separar en dos grans grups: els descriptius-narratius i els categorials. El diari, l’anecdotari, les notes de camp i les històries de vida formen part del primer grup i les llistes de control i les escales d’estimació del segon.

Pel que fa a la tècnica d’entrevista, n’hi ha de diferents tipus. El disseny, l’objectiu i l’objecte d’estudi, el nombre de participants o el grau de directivitat de la persona entrevistadora són aspectes diferenciadors entre els tipus d’entrevistes. El disseny d’una entrevista es pot desglossar en tres fases: el guió de l’entrevista, el mostreig de l’entrevista i l’execució.

Els qüestionaris són la part de registre de la tècnica d’enquesta i on es recullen i queden plasmades tant les preguntes com les respostes. De preguntes n’hi ha de diferents tipus segons els continguts, el tipus de resposta i la funció en el qüestionari. El disseny de la tècnica d’enquesta és un procés complex que passa per diferents fases.

La incorporació de les tecnologies en la investigació social ha fet variar l’aplicació i creació d’algunes tècniques de recollida d’informació. La recopilació documental ha sigut la que més ha avançat, sobretot pel que fa a l’accés de documents a través d’Internet. Tot i així, és necessari un bon domini de les eines de recerca per tal d’optimitzar el temps.

En totes les tècniques de recollida d’informació cal tenir present els aspectes ètics relacionats amb el dret fonamental a la protecció de les dades personals.

Gràcies a l’anàlisi de la realitat queda palès que la situació de la dona presenta desigualtats en tots els àmbits de desenvolupament humà. L’ús indiferenciat dels conceptes de sexe i gènere i l’aplicació dels rols de gènere fruit d’una societat androcèntrica perpetuen les diferències entre dones i homes.

Tot i que hi ha un consens internacional per eliminar les violacions dels drets de les dones, i que aquest es fa extensiu a Europa i a Espanya a través de la promulgació de lleis que fomenten la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, la vulneració dels drets segueix sent un contínuum.

Des dels diferents organismes d’àmbit internacional, europeu, estatal, i fins i tot autonòmic, es generen institucions, recursos i serveis per tal de crear polítiques i accions dirigides a assolir una igualtat efectiva.

Un dels punts clau per aconseguir aquesta igualtat passa per la incorporació, tant interna com externa, de la perspectiva de gènere i, en conseqüència, de la seva transversalitat i de l’apoderament de la dona. Per tant, l’anàlisi de la realitat i els instruments de recollida d’informació com a primers esglaons per dur a terme una intervenció han d’incloure la perspectiva de gènere.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge