La perspectiva de gènere en l'anàlisi de la realitat

Al llarg del segle XX i l’inici del XXI la situació de la dona a la societat ha millorat en molts aspectes, però encara no hi ha un total reconeixement sobre el fet que les dones han de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats que els homes. Aquestes desigualtats entre els dos gèneres estan presents en tots els àmbits de desenvolupament humà i dels drets humans.

Vegeu a “Annexos” el dossier estadístic Les dones a Catalunya 2018 de l’Institut Català de les Dones i elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere recull indicadors disponibles, a dia d’avui, d’algunes desigualtats entre dones i homes.

Hi ha molts estudis realitzats, en tots els àmbits i en diferents països, que recullen dades i indicadors sobre les desigualtats d’oportunitats i la vulneració sistemàtica de drets que pateixen les dones.

Desigualtats en l'àmbit laboral

En el mercat de treball, les dones estan discriminades en aspectes tan destacats com l’accés, la promoció i el salari.

  • Accés: la taxa d’atur és més alta en les dones que en els homes, amb una diferència gairebé de dos punts percentuals. El 2006 la taxa d’ocupació de les persones d’edats compreses entre quinze i seixanta-quatre anys dels 28 estats membres de la Unió Europea era del 57,2% en el cas de les dones i del 71,6% en el dels homes. (Font: Eurostat)
  • Promoció: la dona es troba principalment amb dues barreres invisibles. D’una banda, topa amb l’anomenat sostre de vidre, expressió que fa referència a les limitacions amb què es troben les dones per ocupar càrrecs de responsabilitat, i, de l’altra, amb el terra enganxós, que s’associa a la realització de tasques de cura i de tipus familiar que li impedeixen el desenvolupament professional.
  • Salari: el salari mitjà de les dones és inferior al dels homes. A Catalunya la diferència salarial bruta anual més significativa entre dones i homes es troba en les ocupacions més precàries.

Ruanda és el país amb major nombre de parlamentàries: un 61,3 % dels escons de la cambra baixa estan ocupats per dones.

Desigualtats en l'àmbit social

Respecte a l’àmbit social, podem observar el següent:

  • Divisió sexual del treball: entesa com la diferenciació de funcions, tant en la vida privada com en la pública, segons el sexe o el rol de gènere assignat.
  • Mitjans de comunicació: indicadors com el temps de paraula als informatius, la proporció de presència de dones a la ràdio, a programes de televisió o a la premsa escrita i en línia ens mostren que la presència de dones en aquests mitjans és inferior al 40%. Amb això es visualitza que en aquests mitjans el paper de la dona i, en conseqüència, la seva opinió i veu queden relegats a un segon pla. (Font: Les dones a Catalunya, 2018)
  • Participació política: les dones encara tenen poca representació, no tan sols com a votants, sinó també com a càrrecs electes. L’any 2017, només un 23,3% de parlamentaris nacionals eren dones.

La diferenciació entre els mots sexe i gènere és pròpia del camp de l’antropologia i la sociolingüística, però també existeix des d’un punt de vista lingüístic.

Històricament, l’exclusió de les dones s’ha justificat a partir de diferències naturals i biològiques. Ja en la primera Declaració Universal dels Drets Humans (1789) s’argumentava que les dones tenien menys capacitat per ser subjectes amb ple dret i decisió sobre les seves vides, i que se les excloïa de l’àmbit públic i polític. D’aquesta lectura es desprenia la consideració d’éssers inferiors amb necessitat de dependència i subordinació i se’ls assignava com a funció principal la reproducció i l’àmbit de la llar i la família. Aquestes argumentacions basades en algunes diferències biològiques han permès al llarg de molt anys la discriminació contra les dones.

No va ser fins als anys setanta que es va començar a parlar de gènere i a diferenciar-lo del terme sexe, tot i que sovint aquests termes s’han utilitzat erròniament com a sinònims. La paraula sexe fa referència a una condició biològica i física, com és la composició cromosòmica o la presència d’un òrgan genital. És el punt de partida que permet classificar i encasellar una persona o un animal, fins i tot abans de néixer, en el sexe masculí o femení. En canvi, el gènere és una construcció social i, com a conseqüència, cultural que assigna diferents trets, actituds i comportaments a cadascun dels sexes. És la manera com una societat entén i defineix què és un home i què és una dona i reflecteix opinions generalitzades en la societat. Pot variar al llarg del temps i entre diferents cultures. Per tant, és un concepte que s’aprèn a través del procés de socialització i que és susceptible de canvi.

Del concepte de gènere se’n deriven els rols de gènere, és a dir, l’atribució diferenciada de comportaments entre sexes. D’aquí apareixen termes com la feminitat i la masculinitat. Els rols de gènere es construeixen a partir de la perspectiva de l’androcentrisme i de les seves creences i estereotips sobre ambdós sexes. Aquest punt de vista situa l’home en el centre del món i silencia i invisibilitza la dona. Idees sense base científica i fruit de l’herència cultural com que unes tasques són més ben fetes per les dones que pels homes, i a l’inrevés, han fet que les dones siguin socialitzades per a la cura i la gestió de la vida i que als homes se’ls pressuposi domini i superioritat. Els rols de gènere, per tant, afecten tant dones com homes perquè limiten la llibertat d’elecció de les persones i les possibilitats de desenvolupament personal i social.

Marc legal de la igualtat d'oportunitats

El ple reconeixement de la igualtat formal davant la llei, tot i haver comportat, sens dubte, un pas decisiu, està resultant insuficient. La violència de gènere, la discriminació salarial, la discriminació en les pensions de viduïtat, la conciliació laboral i familiar i un llarg etcètera demostren que la igualtat plena i efectiva entre dones i homes encara no s’ha assolit. Tot i així, és necessari una acció normativa dirigida a combatre totes les manifestacions encara subsistents de discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe, i a promoure la igualtat real entre dones i homes.

Els diferents organismes, ja sigui des dels àmbits més internacionals fins als més autonòmics, tenen el deure d’establir lleis per promoure la igualtat d’oportunitats i eliminar qualsevol discriminació que es pugui fer cap a qualsevol persona per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altre condició o circumstància personal o social.

Legislació internacional

La igualtat és un dret universal, reconegut en diversos textos internacionals sobre els drets humans, però, a més, és un principi jurídic estretament vinculat a l’exercici de la ciutadania, requisit imprescindible en tota societat que es consideri democràtica.

L’any 1983 l’Estat espanyol va ratificar la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona.

Al llarg de molts anys, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha estat l’organisme internacional encarregat de lluitar per la promoció de la igualtat de gènere a tot el món. Exemples d’aquesta tasca els trobem en la publicació de documents com la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, aprovada per l’Assemblea General de l’ONU el desembre de 1979, o en la realització de conferències mundials monogràfiques. Aquestes conferències han estat molt efectives i han permès donar un gran impuls a la reflexió de la situació de la dona i a la posterior publicació de tractats, acords i convenis internacionals.

Conferència Mundial de l'Any Internacional de la Dona

La primera conferència mundial va tenir lloc a Mèxic l’any 1975. Va ser una de les actuacions lligades a la proclamació de l’Any Internacional de la Dona per part de l’Assemblea General de Nacions Unides. D’una banda, es volia fer un reconeixement a la tasca desenvolupada al llarg dels últims vint-i-cinc anys per la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona així com la Declaració per l’eliminació de la discriminació contra la dona de 1967, i, de l’altra, marcar uns objectius i metes perquè es poguessin assolir durant el segon decenni de Nacions Unides. En la Conferència Mundial de l’Any Internacional de la Dona es va definir un pla d’acció mundial per a la consecució dels objectius de l’Any Internacional de la Dona, que incloïa un ampli conjunt de directrius per al progrés de les dones fins al 1985. D’aquesta conferència també en va sorgir la creació de l’Institut Internacional d’Investigació i Capacitació per a la Promoció de la Dona (INSTRAW) i el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM).

Conferència Mundial del Decenni de les Nacions Unides per la Dona

Cinc anys més tard, el 1980, un total de 145 estats membres es van reunir a Copenhaguen per celebrar la segona Conferència Mundial de les Dones sota el lema “Igualtat, desenvolupament i pau”. La conferència es va centrar a examinar els avenços assolits amb l’acompliment dels objectius marcats en la primera conferència mundial, especialment en els temes de salut, educació i ocupació. I el programa d’acció que es va aprovar recollia, en trenta articles, els principis per aconseguir l’eliminació de tota discriminació contra la dona, pel que fa a aspectes com la propietat i el control d’aquesta per part de la dona, i en l’àmbit de la protecció dels drets d’herència, de custòdia dels fills i de nacionalitat de la dona.

Conferència Mundial per l'Examen i l'Avaluació dels Assoliments del Decenni de les Nacions Unides per a la Dona

La tercera conferència, l’any 1985 a Nairobi, tenia l’objectiu d’avaluar fins a quin punt s’havien aconseguit les metes plantejades al llarg del últims deu anys en la lluita per la igualtat de la dona. Les dades presentades van ser decebedores i assenyalaven que les millores només havien afectat un nombre reduït de dones. Per aquesta raó la conferència es va marcar com a fita cercar formes per a superar els obstacles amb què s’havien trobat i es van establir tres categories bàsiques per mesurar els avenços: la introducció de mesures constitucionals i jurídiques, la igualtat en la participació social i la igualtat en la participació política i en la presa de decisions. La Conferència de Nairobi reconeixia així que la igualtat de la dona abraça tota l’activitat humana i que era necessari comptar amb la participació de la dona en totes les qüestions, no tan sols aquelles que feien referència a ella.

IV Conferència Mundial de les Dones

La quarta Conferència Mundial de les Dones, celebrada a Beijing, va marcar un punt d’inflexió en la lluita per la igualtat de gènere. Tenint com a base els acords polítics aconseguits en les tres conferències mundials anteriors es van aprovar, unànimement per 189 països, la Declaració de Beijing i la Plataforma d’Acció. Tots dos documents constitueixen un programa a favor de l’apoderament de la dona i, a partir de diferents diagnòstics, estableixen una sèrie d’objectius estratègics i mesures pel progrés de les dones i l’assoliment de la igualtat de gènere en dotze aspectes crucials. Lligats als objectius estratègics es descriuen accions que han de prendre tant els governs com les institucions financeres i de desenvolupament multilateral com organitzacions no governamentals:

  • La dona i la pobresa. Més de mil milions de persones en el món d’avui, la gran majoria de les quals són dones, viuen en condicions inacceptables de pobresa, principalment als països en vies de desenvolupament. Dins d’aquest àmbit es plantegen objectius estratègics relacionats amb la revisió, l’adopció i el manteniment de polítiques macroeconòmiques i estratègies de desenvolupament adaptades a les necessitats i esforços de les dones en situació de pobresa, la revisió de les lleis i les pràctiques administratives que garanteixen la igualtat de drets de les dones i l’accés als recursos econòmics, així com l’accés als mecanismes i institucions d’estalvi i crèdit i el desenvolupament de metodologies de gènere i investigacions per fer front a la feminització de la pobresa.
  • Educació i formació de la dona. L’educació és un dret humà i una eina essencial per assolir els objectius d’igualtat, desenvolupament i pau, però l’accés igualitari a l’educació encara no està garantit. Per això trobem objectius estratègics dirigits a assegurar l’accés igualitari a l’educació, a erradicar l’analfabetisme entre les dones i a millorar l’accés a la formació professional, a la ciència i la tecnologia, i a l’educació contínua i permanent.
  • La dona i la salut. Tenir un alt nivell de salut tant física com mental capacita per a la participació en tots els àmbits de la vida pública i privada. Però en aquest aspecte també trobem desigualtats entre dones i homes i entre dones de diferents regions geogràfiques, classes socials i grups ètnics i indígenes. Els objectius estratègics plantejats fan referència a l’augment de l’accés de les dones al llarg del cicle de vida a una atenció sanitària adequada, assequible i de qualitat, a la promoció de programes de salut preventiva, especialment de malalties de transmissió sexual o relacionades amb la reproducció.
  • La violència contra la dona. Quan s’utilitza aquesta terminologia abasta molt més que la violència física, sexual i psicològica que es produeix dins de la família, a la comunitat o que és perpetrada per l’Estat. Per això els objectius estratègics marcats en aquest àmbit giren entorn a la prevenció i l’eliminació de tota violència contra les dones, a l’estudi de les causes i de les conseqüències d’aquesta violència i a l’eficàcia de les mesures preventives i a l’eliminació del tràfic de dones.
  • La dona i els conflictes armats. Un entorn que manté la pau mundial i promou i protegeix els drets humans, entre d’altres, conforma un important factor per consolidar la igualtat entre dones i homes. Augmentar la participació de les dones en la resolució de conflictes en els nivells de presa de decisions, reduir les despeses militars i proporcionar protecció i assistència a les dones que viuen en situacions de conflictes armats o sota l’ocupació estrangera són alguns dels objectius estratègics d’aquest àmbit.
  • La dona i l’economia. Les desigualtats davant l’accés i les oportunitats que tenen dones i homes per exercir el poder sobre les estructures econòmiques de les seves societats són considerables. Per tant, és important promoure els drets econòmics i la independència de les dones, així com facilitar l’accés igualitari als recursos, l’ocupació, els mercats i el comerç. Promoure l’harmonització de les responsabilitats laborals i familiars per a dones i homes també es considera que ha de ser un objectiu per assolir pel que fa a l’apoderament de la dona i l’economia.
  • Dones al poder i en la presa de decisions. Dins d’aquest àmbit tan sols dos objectius estratègics es marquen: prendre mesures per garantir l’accés i la participació total de les dones en les estructures de poder i presa de decisions i augmentar la seva capacitat per participar en la presa de decisions i el lideratge. Amb aquestes dues fites es vol potenciar l’apoderament i l’autonomia de les dones i aconseguir millora el seu estatus social, econòmic i polític.
  • Mecanismes institucionals per al progrés de la dona. Aquest àmbit afecta directament els organismes governamentals i les seves maquinàries nacionals. Tot i que s’han establert en gairebé tots els estats membres mecanismes que promouen l’avenç de la dona, com ara incloure factors de gènere en la planificació de polítiques i programes, l’eficàcia d’aquests mecanismes és desigual i sovint es troben amb falta de compromís en els nivell més alts. Els objectius van dirigits a crear o enfortir aquestes maquinàries nacionals i integrar les perspectives de gènere en legislació, polítiques públiques, programes i projectes.
  • Els drets humans de la dona. La preocupació per la promoció i protecció de tots els drets humans és un eix puntal per a l’Organització de les Nacions Unides. La Plataforma d’Acció reafirma que tots els drets humans són universals, indivisibles, interdependents i interrelacionats. En aquesta línia, promoure i protegir els drets humans de les dones, mitjançant la implementació plena de tots els instruments de drets humans i garantir la igualtat i la no-discriminació forma part dels objectius proposats en aquest àmbit.
  • La dona i els mitjans de comunicació. El diagnòstic dels mitjans de comunicació ens revela la projecció continuada d’imatges negatives i degradants de les dones. Per aquest motiu un dels objectius estratègics va encaminat a promoure un retrat equilibrat i no estereotipat de les dones als mitjans de comunicació. A més a més, la seva participació i l’accés a l’expressió i la presa de decisions a través dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies també es veu limitada i és on fa incís l’altre objectiu proposat.
  • La dona i el medi ambient. Des de diferents conferències relacionades amb el medi ambient i el desenvolupament s’ha fet referència al paper essencial que tenen les dones pel que fa als patrons de consum i a la producció, la gestió i l’ús de recursos naturals. Dins d’aquest sector les dones continuen sense formar part de tots els nivells de formulació de polítiques i de presa de decisions. És per això que els objectius formulats en aquest àmbit busquen involucrar activament les dones en la presa de decisions ambientals a tots els nivells, integrar les inquietuds i perspectives de gènere en polítiques i programes per al desenvolupament sostenible i reforçar o establir mecanismes a escala nacional, regional i internacional per avaluar l’impacte del desenvolupament i les polítiques ambientals sobre les dones.
  • La nena. Aquest aspecte és el que presenta més objectius estratègics, ja que moltes de les desigualtats explicades al llarg d’aquestes línies comencen a la infància i tenen lloc per actituds i pràctiques culturals negatives. Així, podem trobar objectius dirigits a l’eliminació de la discriminació contra les nenes en àmbits com l’educació, la salut, l’explotació econòmica o la violència. Treballar per promoure la consciència i la participació de les nenes en la vida social, econòmica i política pot ser la base de l’erradicació de futures desigualtats.

El gran impuls per la lluita de la igualtat de les dones i els homes que va comportar la Conferència de Beijing ha fet que es commemori mitjançant esdeveniments mundials, regionals i nacionals cada cinc anys: Beijing +5, Beijing +10, Beijing +15 i, l’última, l’any 2015, Beijing +20.

Legislació europea

L’interès de la Unió Europea (UE) per la igualtat d’oportunitats té un llarg recorregut. A la dècada dels seixanta, quan encara no en formaven part els 28 estats membres actuals, els sis estats membres fundadors van signar a Roma l’any 1957 el Tractat Constitutiu de la CEE (Comunitat Econòmica Europea), que adoptava el principi d’igualtat de tracte d’ambdós sexes pel que fa al salari. Més tard, es va fer extensiu aquest principi a altres àmbits polítics com l’ocupació, la formació i la família. En aquest sentit, la CEE desenvolupa un conjunt de normes de protecció laboral que els països membres aniran adoptant i incloent en el seu ordenament jurídic. Coincidint amb la celebració de la III Conferència Mundial de les Dones de l’ONU es posen en marxa polítiques centrades en la igualtat en la participació social i la igualtat en la participació política. Al llarg dels anys noranta i actualment s’aposta per la transversalització de la perspectiva de gènere.

El dret comunitari europeu és el conjunt de normes i principis que regeixen l’organització, les competències i el funcionament de la comunitats europees.

La Unió Europea estableix dins del dret comunitari europeu la igualtat entre dones i homes. Des de l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam, l’1 de maig de 1999, la igualtat entre dones i homes i l’eliminació de les desigualtats entre ells són un objectiu que s’ha d’integrar en totes les polítiques i accions de la Unió i dels seus membres. Ja hi ha tretze directives europees adoptades en l’àmbit de la igualtat de tracte entre dones i homes, totes elles vinculants pels estats membres de la Unió, que estan obligats a incloure-les en les seves legislacions nacionals.

La Comissió Europea, com a òrgan executiu políticament independent, és l’organisme responsable d’aplicar les decisions del Parlament Europeu i el Consell de la UE. El 5 de març del 2010, amb motiu del Dia Internacional de la Dona i del 15è aniversari de la Conferència Mundial de les Dones, va aprovar una Carta de la Dona per promoure de manera eficaç la igualtat entre dones i homes a Europa i al món i integrar la perspectiva de gènere. Al llarg del document subratlla la necessitat de contemplar la igualtat de gènere en el conjunt de les seves polítiques i proposa cinc àmbits d’actuació específics: la independència econòmica, la igualtat en el salari, la representació de les dones en la presa de decisions i en els llocs de responsabilitat, el respecte de la dignitat i integritat de les dones, així com l’erradicació de la violència de gènere i l’acció exterior de la UE en matèria d’igualtat.

Actualment a la UE els drets d’igualtat entre dones i homes estan protegits a través de les següents directives:

  • Directiva 2000/78/CE contra la discriminació en el treball per motius de religió o creences, discapacitat, edat o orientació sexual.
  • Directiva 2006/54/CE per la igualtat de tracte entre homes i dones a la feina, inclosos els plans de seguretat social.
  • Directiva 2010/41/UE per la igualtat de tracte entre homes i dones que treballen en una activitat per compte propi.
  • Directiva 92/85/CEE per la protecció de treballadores embarassades, treballadores que han donat a llum recentment i dones en període de lactància.
  • Directiva 2004/113/CE per la igualtat de tracte entre homes i dones a l’accés i subministrament de béns i serveis.
  • Proposta COM (2008) 462 per a una directiva contra la discriminació per motius d’edat, discapacitat, orientació sexual i religió o creences més enllà del lloc de treball.

Legislació estatal

Espanya forma part de la UE des del 1986 i, per tant, ha de tenir en compte i incorporar les directives marcades des de la Comissió Europea en tots els àmbits. Tot i així, l’afany per la igualtat d’oportunitats entre dones i homes dins l’Estat espanyol ja queda palès amb anterioritat en la carta magna del poble espanyol. En els darrers anys, i a partir de la detecció de necessitats i arran de les recomanacions d’acció de la UE, s’han decretat lleis específiques per la lluita de la igualtat de gènere. Per exemple, la Llei orgànica 16/1983, de 24 d’octubre, de creació de l’organisme autònom Institut de la Dona i la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Constitució espanyola

La promulgació de la Constitució espanyola, el 6 de desembre de 1978, va suposar l’afirmació legal de la igualtat entre dones i homes i la no-discriminació per raons de raça, sexe i religió, i el seu reconeixement com a principis inspiradors de l’ordenament jurídic d’Espanya.

L’article 9.2 de la Constitució estableix que correspon als poders públics promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixen o dificulten la seva plenitud, i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

A l’article 14 s’estableix que els espanyols i les espanyoles són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altre condició o circumstància personal o social.

Llei 16/1983, de 24 d'octubre, de creació de l'organisme autònom Institut de la Dona

La Llei 16/1983 va ser modificada per l’article 17.1 de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa. Entre les modificacions hi ha el canvi de nom de l’Institut de la Dona per Institut de la Dona i per la Igualtat d’Oportunitats.

Per mitjà de la Llei 16/1983 es crea l’Institut de la Dona, com a organisme autònom adscrit inicialment al Ministeri de Cultura i amb la finalitat primordial, en compliment i desenvolupament dels principis constitucionals recollits als articles 9.2 i 14, de promoure i fomentar les condicions que possibiliten la igualtat social d’ambdós sexes i la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social.

Llei 3/2007, de 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes

La Llei orgànica 3/2007 va ser un punt d’inflexió en les polítiques d’igualtat a Espanya, ja que radica en la prevenció de conductes discriminatòries i en la previsió de polítiques actives per fer efectiu el principi d’igualtat. Aquest principi s’aplica a diversos àmbits de la realitat social i, per tant, la seva dimensió és transversal. Això va fer que moltes lleis es veiessin afectades i, com a conseqüència, haguessin de ser modificades amb l’establiment de criteris d’actuació i pautes afavoridores de la igualtat. Polítiques com l’educativa, la sanitària, l’artística i cultural, de la societat de la informació, de desenvolupament rural o d’habitatge, esport, cultura, ordenació del territori o de cooperació internacional per al desenvolupament es van veure afectades.

Gràcies a aquesta llei es van incorporar modificacions en la igualtat de tracte entre homes i dones pel que fa a l’accés a l’ocupació, a la formació i a la promoció professionals, a les condicions de treball i en l’accés a béns i serveis i el seu subministrament. També es van crear instruments bàsics com un pla estratègic d’igualtat d’oportunitats, la creació d’una comissió interministerial d’igualtat, els informes d’impacte de gènere i les avaluacions periòdiques sobre l’efectivitat del principi d’igualtat.

Legislació autonòmica

A Catalunya, per la seva banda, amb l’interès de completar la normativa relativa a la paritat es va promulgar la Llei orgànica 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

L’objecte d’aquesta llei és establir i regular els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida. En aquest sentit, es proposa la creació de plans d’igualtat amb l’objectiu de garantir l’aplicació efectiva del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i homes i eliminar la discriminació per raó de sexe amb relació a l’accés al treball remunerat, al salari, a la formació, a la promoció professional i a la resta de condicions de treball.

Organismes i recursos promotors de la igualtat

Entre els principals objectius de les entitats i administracions públiques que treballen en pro de la igualtat entre dones i homes hi ha els de dur a terme actuacions com la creació d’organismes i recursos especialitzats en igualtat de gènere. La majoria van dirigits a la ciutadania i tenen la funció de lluitar per l’eliminació de la discriminació i facilitar l’accés a la informació de tots els temes relacionats amb la promoció de la igualtat de gènere des de l’àmbit internacional fins a l’àmbit municipal.

Àmbit internacional

L’Organització de les Nacions Unides és el principal organisme internacional encarregat de prendre mesures per afrontar els problemes de la humanitat en el segle XXI. Actualment 193 estats estan representats en el seu òrgan més decisiu, l’Assemblea General. Aconseguir la igualtat de gènere és un dels seus objectius prioritaris. En aquest sentit advoca per un treball específic tant des de dins d’òrgans i programes principals com des de la creació d’organitzacions específiques.

Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona

El Consell Econòmic i Social (ECOSOC) forma part del nucli del sistema de l’ONU i té l’objectiu de promoure el desenvolupament sostenible. Lligat a aquest òrgan hi ha la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW). La tasca que desenvolupa aquesta comissió va dirigida principalment a avaluar els progressos i a formular recomanacions addicionals per accelerar la implementació de la Plataforma d’Acció.

Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Contra les Dones

Aquesta comissió, també integrada dins de la ONU, està formada per un cos de 23 experts independents de l’organització. És l’encarregada de supervisar la implementació de la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona. D’una banda, els estats que la van ratificar estan obligats a presentar informes periòdics sobre com estan aplicant els drets i, de l’altra, el comitè aborda les seves preocupacions i formula recomanacions i suggeriments.

El comitè pot rebre reclamacions de violacions de drets protegits per la convenció, tant de particulars com de grups d’individus, i està obligat a iniciar consultes en el cas que es detectin situacions de violacions greus o sistemàtiques dels drets de les dones. Només ho pot fer en els estats membres que ho hagin acceptat.

ONU Dones

El juliol de 2010 l’Assemblea General de les Nacions Unides va crear un organisme independent de l’ONU exclusivament dirigit a promoure la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones. A partir de la tasca desenvolupada des de diferents organismes independents, com la Divisió per l’Avançament de la Dona (DAM), l’Institut Internacional d’Investigacions i Capacitació per a la Promoció de la Dona (INSTRAW), l’Oficina de l’Assessor Especial en Qüestions de Gènere i Progrés de la Dona (OSAGI) i el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM), unifica els esforços i els concentra en un sola organització.

Principalment treballa en àrees prioritàries per la igualtat de les dones i que promouen el progrés de manera generalitzada. Aquestes àrees són: lideratge i participació política, apoderament econòmic, violència contra les dones, pau i seguretat, acció humanitària, joves, governança i planificació nacional, desenvolupament sostenible i VIH i sida.

En aquest organisme la Divisió de Polítiques i Programes elabora una sèrie de publicacions. N’hi ha dues que destaquen per la seva rellevància en l’àmbit:

  • El progreso de las mujeres en el mundo. Sèrie dirigida principalment a persones encarregades de dissenyar polítiques i personal d’investigació, pretén ser un document marc per a temes de gènere i de drets de les dones. Recull al llarg de les seves set edicions –la primera de l’any 2000– la situació de la dona a tot el món.
  • Estudio mundial sobre el papel de la mujer en el desarrollo. Estudi publicat cada cinc anys que gira entorn a qüestions econòmiques i financeres des d’una perspectiva de gènere. Per exemple, l’edició del 2014 feia referència a la igualtat de gènere i el desenvolupament sostenible.

La secció d’Investigació i Dades, per la seva banda, també publica una sèrie de documents de discussió que inclouen investigacions originals des de la perspectiva de diferents contextos nacionals i regionals.

Àmbit europeu

En el context de la Unió Europea hi ha tres grans organitzacions encarregades de procurar que es respectin els drets d’homes i dones dins dels 28 països membres de la UE. Aquestes organitzacions són el Comitè dels Drets de les Dones i de la Igualtat de Gènere (FEMM), l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA) i l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE) .

Comissió dels Drets de les Dones i de la Igualtat de Gènere

Els diputats del Parlament Europeu estan distribuïts en vint comissions permanents especialitzades. Aquestes comissions es van crear amb la finalitat de desenvolupar propostes legislatives mitjançant l’aprovació d’informes i la presentació d’esmenes per tal que es considerin en el Ple. La Comissió dels Drets de les Dones i de la Igualtat de Gènere és una d’aquestes comissions. La FEMM publica tots el informes, opinions, esmenes i projectes que emet, a més d’un butlletí mensual en què s’informa sobre tots els apartats tractats en la reunió ordinària i els acords i mesures als quals s’ha arribat.

Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea

L’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA, per les sigles en anglès), tal com el seu nom indica, és el centre especialitzat en drets fonamentals de la UE. Va néixer amb l’objectiu de protegir tots els ciutadans europeus i garantir els seus drets. En aquest sentit, fa tasques d’assessorament en aquesta matèria a les institucions de la UE i als estats membres. La igualtat de gènere constitueix una de les àrees de recerca temàtica de la FRA, ja que, tot i el reconeixement per part de la Unió Europea que és un principi fonamental, encara es detecten desigualtats i discriminacions per raó de sexe dins del territori europeu.

La FRA també ha assumit el lideratge en qüestió de violència contra la dona. En aquesta línia, va ser la impulsora de l’enquesta més gran fins ara realitzada a la UE sobre les experiències de violència de les dones. L’informe dels resultats és especialment detallat pel que fa a la metodologia, la mostra i el treball de camp realitzat.

Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere

L’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE, per les sigles en anglès) és un òrgan autònom de la UE creat l’any 2006, per contribuir a la promoció de la igualtat de gènere, i reforçar-la, inclosa la transversalitat de gènere en totes les polítiques de la UE i les polítiques nacionals resultants i la lluita contra la discriminació basada en sexe, així com per sensibilitzar els ciutadans de la UE sobre la igualtat de gènere. Té com a principal missió convertir-se en el centre europeu de coneixement sobre qüestions d’igualtat de gènere.

Àmbit estatal

A Espanya el Reial decret 1887/2011 estableix, com a òrgan directiu del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, de la qual depèn la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats. Però l’organisme referent en qüestió d’igualtat entre dones i homes és l’Institut de la Dona i per la Igualtat d’Oportunitats (IMIO). Tanmateix, per lluitar contra la violència de gènere com a mesura de protecció integral es crea una delegació de govern específica, la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere.

Institut de la Dona i per la Igualtat d'Oportunitats

L’IMIO és un organisme autònom adscrit a l’actual Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. La seva finalitat és la promoció i el foment de les condicions que possibiliten la igualtat social d’ambdós sexes i la participació de la dona en la vida política, cultural, econòmica i social, així com la prevenció i eliminació de tota classe de discriminació de les persones per raó de naixement, sexe, origen racial o ètnic, religió o ideologia, orientació o identitat sexual, edat, discapacitat o qualsevol altre condició o circumstància personal o social.

De les seves primeres actuacions dirigides a impulsar la creació de serveis d’informació i d’atenció en destaquen les campanyes d’informació sobre els drets de les dones per difondre els canvis en l’ordenament jurídic i els estudis sobre els maltractaments, que van ajudar a la visibilització de la situació d’aquest problema a Espanya.

A través dels plans per a la igualtat d’oportunitats de les dones (PIOM) encaminats a eliminar les diferències per raons de sexe i a afavorir que les dones no siguin discriminades en la societat espanyola, es fomenta la creació de polítiques per a la igualtat d’oportunitats des de l’Administració. Els plans d’igualtat ajuden a crear un marc de referència pel que fa als objectius que es volen assolir, les mesures i actuacions que cal seguir i demanen un seguiment i una avaluació del grau d’assoliment.

L’IMIO disposa d’un dels centres de documentació especialitzats més gran d’Espanya, amb més de 25.000 documents de tot tipus: llibres, fullets, revistes, materials audiovisuals (cartells, fotografies i audiogravacions) i documents electrònics. L’accés a aquest fons documental és públic.

Tota la informació relativa a les polítiques transversals sobre igualtat de gènere duta a terme des dels diferents departaments ministerials, organismes autònoms i altres entitats públiques i privades és analitzada, avaluada i difosa pels observatoris d’igualtat. L’IMIO s’encarrega de la gestió de dos d’ells: l’Observatori de la Igualtat d’Oportunitats i l’Observatori de la Imatge de les Dones.

Delegació del Govern per a la Violència de Gènere

A la delegació del Govern específica li correspon proposar polítiques de govern contra les diferents formes de violència de gènere i impulsar, coordinar i assessorar en totes les mesures que es duguin a terme en aquesta matèria.

La delegació està dividida en dos òrgans:

  • Subdirecció General de Sensibilització, Prevenció i Coneixement de la Violència de Gènere, encarregada, entre altres tasques, de la sensibilització ciutadana i la prevenció de totes les formes de violència contra la dona mitjançant la realització, promoció i difusió d’informes, estudis i investigacions sobre qüestions relacionades amb les diferents formes de violència de gènere.
  • Subdirecció General de Coordinació Interinstitucional en Violència de Gènere, amb funcions com l’impuls de l’aplicació del principi de transversalitat de les mesures destinades a la lluita contra les diferents formes de violència de gènere o el foment de la formació i especialització dels col·lectius professionals que intervenen en el procés de prevenció, informació, atenció i protecció a les víctimes.

Àmbit autonòmic

Les comunitats autònomes tenen delegades moltes competències pel que fa a temes d’igualtat de gènere.

A Catalunya, la Direcció General d’Igualtat en relació amb aquest àmbit té les següents funcions:

  • Promoure la igualtat efectiva de drets de ciutadania en totes les polítiques públiques.
  • Promoure i avaluar les polítiques d’igualtat efectiva en matèria d’accés al treball i formació ocupacional i formació no reglada.
  • Promoure i impulsar les polítiques que permetin una plena igualtat de la ciutadania en matèria d’alfabetització digital.
  • Planificar i implementar les polítiques per a la igualtat de tracte i no-discriminació de persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals (LGBTI), així com contra la discriminació per raó de l’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere de les persones.
  • Actuar com a òrgan responsable de l’aplicació de la transversalitat de la perspectiva de gènere en la planificació, la gestió i l’avaluació de les polítiques departamentals, mitjançant l’exercici de les funcions que estableix l’article 8.2 de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.
  • Col·laborar amb altres departaments, institucions o entitats en programes, projectes o iniciatives que tinguin per objectiu la igualtat.
  • Establir i mantenir relacions amb la Unió Europea i les comissions internacionals per a la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació, l’intercanvi d’experiències i el desenvolupament de la transversalitat de gènere.

Aquesta llibertat de moviments permet la creació d’organismes de Govern com l’Institut Català de les Dones (ICD).

Institut Català de les Dones

L’Institut Català de les Dones dissenya, impulsa, coordina i avalua les polítiques per a l’equitat de gènere que desenvolupa l’Administració de la Generalitat, a partir de les competències exclusives que atorga l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. S’encarrega de vehicular altres serveis i òrgans:

  • Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC). El CNDC és l’òrgan col·legiat de participació i consulta de l’ICD que integra les representacions de les entitats que treballen en programes a favor de la igualtat i la promoció de la dona, així com les diferents entitats de dones del territori català, per a les qüestions vinculades al pla de Govern en matèria de polítiques de dones en els àmbits polític, social, cultural, econòmic i educatiu. Entre les seves funcions promou la participació i l’associacionisme de les dones, incentiva el treball en xarxa, i fa propostes a l’ICD sobre qüestions que afecten les dones i l’equitat de gènere.
  • Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca (CDJAIR). Per tal de poder desenvolupar tasques de promoció i afavoriment de l’estudi i la investigació sobre les dones, l’ICD ofereix un servei de consulta bibliogràfica i documental obert a tothom. Aquest servei és el Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca, adscrit a la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya i a la Xarxa de Centres de Documentació i Biblioteques de Dones.

Anàlisi de la realitat des de la perspectiva de gènere

Malgrat que la igualtat entre dones i homes és un dret universal reconegut en diversos textos internacionals sobre drets humans i tot que hi ha un reconeixement de la igualtat formal davant la llei, molts indicadors encara mostren greuges comparatius evidents. La dificultat de l’erradicació rau en el fet que moltes desigualtats tenen un caràcter d’invisibilitat i es consideren normals.

Partint de la base que la nostra societat és androcèntrica i que els rols de gènere han permès la discriminació contra les dones, és necessari repensar tota intervenció social per tal que les accions que es duguin a terme puguin reconèixer la diferència entre sexes però a la vegada oferir igualtat, en el sentit de reconèixer els mateixos drets i deures, les mateixes oportunitats i les mateixes possibilitats per accedir als recursos.

El camí per assolir aquest objectiu passa per la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les actuacions. Aquesta estratègia parteix de la presa de consciència de les diferències entre dones i homes en cada àmbit per, després, fer l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de la intervenció, tenint en compte la manera en què les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten tant dones com homes. La perspectiva de gènere permet visualitzar dones i homes en la seva dimensió biològica, psicològica, històrica, social i cultural, i també permet trobar línies de reflexió i actuació per erradicar les desigualtats.

Transversalitat i apoderament

La incorporació de la perspectiva de gènere ha de facilitar les condicions necessàries perquè hi hagi una participació efectiva de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social, i ha de ser un dels objectius prioritaris en qualsevol intervenció social. Incloure i tenir en compte la perspectiva de gènere, en concret en l’anàlisi de la realitat, ajuda a considerar les diferències entre homes i dones i permet reflexionar sobre les similituds i diferències i actuar-hi en conseqüència. Aplicar la perspectiva de gènere significa promoure’n la incorporació en qualsevol acció que es realitzi i impulsar la transversalitat de gènere o transversalització de gènere (gender mainstreaming), que significa integrar la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la investigació. Es tracta de prestar atenció a la realitat diferenciada de les dones i els homes i dissenyar actuacions que s’hi adaptin o hi donin resposta.

La transversalitat de gènere no vol dir implementar accions específicament adreçades a les dones, sinó dissenyar i avaluar el conjunt de les accions sota el criteri d’identificar i preveure les repercussions diferenciades en homes i dones.

Un altre concepte molt lligat a la igualtat de gènere és l’apoderament, en concret l’apoderament de la dona. Aquest concepte fa referència al procés pel qual la dona augmenta la confiança en ella mateixa sent conscient de les seves fortaleses, per poder afrontar qualsevol situació de desigualtat o vulnerabilitat i impulsar canvis per a aconseguir una transformació. Dins d’aquest procés es busca que la dona aconsegueixi ser la protagonista de la seva pròpia història, des del canvi individual fins a l’acció col·lectiva.

Perspectiva de gènere en el disseny d'instruments d'anàlisi de la realitat

Tenint en compte el context social, la investigació té el repte de produir coneixement amb la finalitat d’afavorir la reducció de les discriminacions i de les seves causes, així com de donar suport a una transformació social equitativa. Això presenta una gran dificultat: les investigacions com a acció realitzada per l’ésser humà no estan excloses de la influència cultural. Per això moltes investigacions tenen un caràcter androcèntric i sexista. La invisibilitat i desatenció cap a les experiències i els interessos de les dones i la desigualtat de gènere en els processos de producció de coneixement han estat una constant al llarg de les últimes dècades.

En aquest sentit, en el Pla d’acció de Beijing es proposen objectius estratègics i accions a prendre per part de governs, organitzacions intergovernamentals, institucions acadèmiques i de recerca i del sector privat.

Dona i pobresa

Objectiu estratègic:

Desenvolupar metodologies de gènere i realitzar investigacions per fer front a la feminització de la pobresa.

Accions:

  • Desenvolupar metodologies conceptuals i pràctiques per incorporar perspectives de gènere en tots els aspectes de la formulació de polítiques econòmiques, inclosos els plans i programes d’ajustament estructural.
  • Aplicar aquestes metodologies en la realització d’anàlisis d’impacte de gènere de totes les polítiques i programes, inclosos els programes d’ajustament estructural, i difondre els resultats de la recerca.
  • Recopilar dades sobre desigualtat de gènere i edat, sobre la pobresa i tots els aspectes de l’activitat econòmica i desenvolupar indicadors estadístics qualitatius i quantitatius per facilitar l’avaluació del rendiment econòmic des d’una perspectiva de gènere.
  • Escriure mitjans estadístics adequats per reconèixer i fer visible les desigualtats de gènere.

Font: Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing

Dona i salut

Objectiu estratègic:

Promoure la investigació i difondre sobre la salut de la dona.

Accions:

  • Impartir formació als investigadors i introduir sistemes que permetin l’ús de les dades recollides, analitzades i desglossades, entre altres aspectes, per sexe i edat i altres criteris demogràfics establerts i variables socioeconòmiques, en la determinació de polítiques, segons convingui, la planificació, supervisió i avaluació.
  • Promoure investigacions, tractaments i tecnologies que tinguin en compte el gènere i que se centrin en les dones, i vincular els coneixements tradicionals i indígenes com la medicina moderna, posant la informació a disposició de les dones per permetre’ls prendre decisions informades i responsables.

Font: Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing

Mecanismes institucionals per al progrés del diagnòstic de la dona

Objectiu estratègic:

Generar i difondre dades i informacions desglossades per sexe per a la planificació i l’avaluació.

Accions:

  • Assegurar-se que les estadístiques relacionades amb les persones són recollides, compilades, analitzades i presentades per sexe i edat i reflecteixen problemes i qüestions relacionades amb dones i homes en la societat.
  • Recopilar, compilar, analitzar i presentar de manera periòdica dades desglossades per edat, sexe, socioeconòmiques i altres indicadors rellevants, inclosos el nombre de persones dependents, per a la seva utilització en la planificació i implementació de polítiques i programes.
  • Involucrar centres d’estudis de dones i organitzacions de recerca en el desenvolupament i la prova d’indicadors i metodologies d’investigació adequades per reforçar l’anàlisi de gènere, així com en el seguiment i avaluació de la implementació dels objectius de la Plataforma d’Acció.
  • Designar o nomenar personal per enfortir els programes d’estadístiques de gènere i garantir la coordinació, el seguiment i la vinculació a tots els camps del treball estadístic i preparar resultats que integrin estadístiques de les diferents àrees temàtiques.
  • Millorar la recopilació de dades sobre la contribució íntegra de dones i homes a l’economia, inclosa la seva participació en el sector informal.
  • Desenvolupar un coneixement més complet de totes les formes de treball i ocupació.
  • Desenvolupar una classificació internacional d’activitats per a estadístiques d’ús del temps que sigui sensible a les diferències entre dones i homes en feines remunerades i no remunerades i recopilar dades desglossades per sexe.
  • Millorar els conceptes i mètodes de recopilació de dades sobre el mesurament de la pobresa entre dones i homes, inclòs el seu accés als recursos.
  • Reforçar els sistemes estadístics vitals i incorporar l’anàlisi de gènere en publicacions i investigacions; donar prioritat a les diferències de gènere en el disseny de la recerca i en la recollida i anàlisi de dades per tal de millorar les dades sobre la morbiditat; i millorar la recopilació de dades sobre l’accés als serveis de salut, inclòs l’accés a serveis integrals de salut sexual i reproductiva, atenció maternal i planificació familiar, amb especial prioritat per a mares adolescents i per a la cura de persones grans.
  • Desenvolupar dades millorades sobre la víctima i els autors de totes les formes de violència contra les dones, com ara la violència domèstica, l’assetjament sexual, la violació, l’incest i els abusos sexuals, i el tràfic de dones i nenes, així com sobre la violència per part d’agents de l’Estat.
  • Millorar els conceptes i mètodes de recopilació de dades sobre la participació de dones i homes amb discapacitat, inclòs el seu accés als recursos.

Font: Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing

Accions com la creació d’equips d’investigació mixtos i la reivindicació de les dones com a objecte d’estudi afavoreixen una major diversitat i sensibilitat de gènere en la investigació i obren la porta a tractar nous temes d’investigació. Si s’aconsegueix reduir els biaixos de gènere la validesa dels estudis augmenta, ja que s’eviten generalitzacions a partir de dades parcials, i s’incrementa la utilitat i l’impacte equitatiu i no discriminatori de les recerques.

Instruments d'anàlisi de la realitat

Incloure i valorar la perspectiva de gènere en l’elecció de les fonts d’informació, la creació dels instruments de recollida i la posterior anàlisi de dades, és el primer pas per entendre la realitat des de la diversitat, a més de permetre el disseny d’intervencions que ofereixen igualtat d’oportunitat.

En la recopilació documental cal descartar aquells documents que en la seva elaboració no tenen en compte la perspectiva de gènere, ja que les conclusions o interpretacions de la informació presentada poden contenir un biaix de gènere. D’altra banda, és recomanable escollir les investigacions que posin de manifest el gènere en els resultats de la recerca. Cal recollir dades, informació i estadístiques sobre si el rols o estereotips de gènere o el sexe afecten l’àmbit d’investigació, i si és així saber en quin sentit ho fan.

Per escollir el marc mostral en observacions, entrevistes i enquestes, s’ha de valorar la quantitat de persones de cada sexe que inclou, exceptuant casos en què s’estudiï valorar exclusivament un sexe. En la recollida d’informació, l’anàlisi de dades i la presentació de l’informe final és necessari diferenciar per sexes.

Tant en la redacció d’indicadors o preguntes en la construcció d’instruments com en l’exposició de resultats a través d’informes s’ha de redactar, en la mesura del possible, utilitzant un llenguatge no sexista. Algunes organitzacions han publicat protocols per tal d’eliminar expressions, girs o paraules que comporten un llenguatge sexista i discriminatori dins de les seves organitzacions i publicacions.

Protocols sobre llenguatge sexista

L’IMIO té publicat un recurs anomenat Guías para el uso no sexista del lenguaje on fa una recopilació de protocols i guies que ofereixen pautes sobre com utilitzar un lenguatge no sexista.

Les guies estan classificades en dotze àmbits d’actuació: acadèmia, administració, comunicació i publicitat, esports i cultura, discapacitat, educació, ocupació i relacions laborals, sensibilització general i recursos web, jurídic, salut, societat civil, i ciència, tecnologia i medi ambient.

La UNESCO, com a exemple d’organisme internacional, amb l’afany d’“assegurar el respecte universal a la justícia, a la llei, als drets humans i a les llibertats fonamentals […] sense distinció de raça, idioma o religió…” tal com menciona en l’article I de la seva Constitució, té un recull de pautes o recomanacions per a l’ús d’un llenguatge no sexista en la redacció de tots els seus documents de treball i dels seus estats membres.

Entre les recomanacions destaca:

  • Evitar, en la mesura del possible, l’ús de termes que facin referència explícita o implícita a un sol sexe, sobretot si aquest té flexió de gènere, llevat que es vulgui fer referència a aquell sexe. Així doncs, es recomana substituir, per exemple, el mot “entrevistat” per “persona entrevistada”.
  • Utilitzar, en el cas dels plurals, l’ús de les dues categories o, si existeix, d’un nom col·lectiu. Per tant, és menys sexista parlar del poble gitano o de la comunitat gitana que dels gitanos.
Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats