Activitats

Conceptes clau en la igualtat d'oportunitats

L’objectiu de l’activitat és entendre i interpretar el marc legislatiu que promou la igualtat d’oportunitats.

A partir de les definicions proposades a la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, definiu els conceptes següents: perspectiva de gènere, equitat de gènere, igualtat de gènere, representació equilibrada, representació paritària, estereotips de gènere.

Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes

  • Perspectiva de gènere: presa en consideració de les diferències entre dones i homes en un àmbit o una activitat per a l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de polítiques, tenint en compte la manera en què les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones. La perspectiva de gènere permet visualitzar dones i homes en llur dimensió biològica, psicològica, històrica, social i cultural, i també permet trobar línies de reflexió i d’actuació per erradicar les desigualtats.
  • Equitat de gènere: distribució justa dels drets, els beneficis, les obligacions, les oportunitats i els recursos sobre la base del reconeixement i el respecte de la diferència entre dones i homes en la societat.
  • Igualtat de gènere: condició d’ésser iguals homes i dones en les possibilitats de desenvolupament personal i de presa de decisions, sense les limitacions imposades pels rols de gènere tradicionals, per la qual cosa els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i d’homes són igualment considerats, valorats i afavorits.
  • Representació equilibrada: situació que garanteix la presència de les dones en una proporció adequada en cada circumstància.
  • Representació paritària: situació que garanteix una presència de dones i homes segons la qual cap sexe no supera el 60% del conjunt de persones a què es refereix ni és inferior al 40%, i que ha de tendir a assolir el 50% de persones de cada sexe.
  • Estereotips de gènere: imatges simplificades que atribueixen uns rols fixats sobre els comportaments pretesament «correctes» o «normals» de les persones en un context determinat en funció del sexe al qual pertanyen. Els estereotips de gènere són a la base de la discriminació entre homes i dones i contribueixen a justificar-los i a perpetuar-los.

Organismes de promoció de la igualtat d'oportunitats

L’objectiu de l’activitat és conèixer recursos i/o organismes que promouen la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

Visiteu la pàgina web de l’Institut Català de les Dones cerqueu quin servei ofereixen les oficines d’informació.

Les oficines d’informació de l’Institut Català de les Dones ofereixen informació i orientació sobre serveis i recursos per a les dones de qualsevol matèria, com ara salut, treball, habitatge, separacions i pensions o violència masclista. Des d’aquestes oficines es facilita la informació o es deriva cap a les entitats i organismes que en són responsables. També s’ofereixen serveis gratuïts d’atenció psicològica i assessorament jurídic.

Incorporació de la perspectiva de gènere

L’objectiu de l’activitat és identificar criteris per incorporar la perspectiva de gènere en l’anàlisi de la realitat.

Participeu en la confecció d’un estudi sobre assetjament escolar. Esmenteu quins criteris podríeu marcar-vos per incorporar la perspectiva de gènere en l’estudi.

Activitat de resposta oberta.

La solució hauria de recollir alguns d’aquests aspectes:

  • Cercar documentació sobre els aspectes diferenciadors entre gènere pel que fa a l’assetjament escolar.
  • Explorar altres investigacions sobre el tema que presentin els resultats tenint en compte el sexe dels subjectes.
  • Recollir el sexe dels subjectes participants.
  • Incloure en els marcs mostrals el mateix percentatge d’homes/nois que de dones/noies.
  • En la redacció, fer servir mots col·lectius com professorat i alumnat, o bé els dos gèneres. Exemple: Els i les joves.
  • En la redacció, fer ús dels dos gèneres pel que fa als adjectius. Exemple: Et sents trist/trista?

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació