Activitats

Anàlisi de la realitat

L’objectiu de l’activitat és justificar el paper de l’anàlisi de la realitat en l’èxit de la intervenció.

Raoneu i argumenteu per què és necessària una anàlisi de la realitat abans d’iniciar qualsevol intervenció.

Activitat de resposta oberta.

La resposta hauria d’incloure alguns d’aquests aspectes:

  • Conèixer les característiques d’un determinat col·lectiu i el seu entorn.
  • Entendre situacions i comportaments.
  • Detectar necessitats, interessos i tendències.
  • Localitzar i contactar amb entitats, organitzacions i institucions que treballen amb col·lectius concrets.
  • Anticipar conductes futures.
  • Valorar altres intervencions i serveis.

Tècniques d'obtenció d'informació

L’objectiu de l’activitat és identificar a través d’un cas pràctic els instruments o les tècniques per a la recollida d’informació i les seves aplicacions.

Heu de fer una intervenció sobre assetjament escolar amb els joves de l’institut del vostre barri.

Responeu les preguntes següents:

  • Quines tècniques podeu utilitzar per obtenir la informació necessària per planificar-la i dur-la a terme?
  • Quina informació podeu obtenir de cada tècnica?

Activitat de resposta oberta, però per tal que sigui correcta hauria d’incloure les tècniques següents: la recopilació documental, l’entrevista, l’observació i la metodologia d’enquesta.

La recopilació documental de llibres i articles sobre l’assetjament escolar ajudarà a emmarcar i conèixer aspectes sobre el tema i de com intervenir-hi. També cal saber quin tipus d’intervencions s’han realitzat fins ara a l’institut i quin és el nombre d’alumnes del centre.

Amb entrevistes a l’equip de tutors i tutores es pot recollir la tipologia i característiques de l’alumnat, esbrinar si hi ha hagut algun cas d’assetjament, i això ens donarà pistes de com podria ser la possible intervenció.

La metodologia d’enquesta aplicada a l’alumnat permet obtenir informació sobre les actituds i accions que tenen davant de situacions d’assetjament i, finalment, l’observació als patis o a espais comuns del centre, com són els passadissos, acabarà d’aportar dades sobre el coneixement del centre i les dinàmiques del professorat i l’alumnat.

Recopilació documental

L’objectiu de l’activitat és utilitzar les tecnologies de la comunicació en la recopilació documental.

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) és l’òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya, i com a tal és l’encarregat de proveir informació estadística rellevant i d’alta qualitat. En moltes recerques, obtenir aquest tipus d’informació del col·lectiu o de la zona que s’analitza sempre és un primer pas.

Esteu iniciant un estudi per detectar l’impacte que té en els barris la creació de diferents centres de culte. A través de la pàgina web de l’Idescat cerqueu les religions amb centre de culte reconegut a Catalunya l’any 2012 i quina era la comarca que presentava més diversitat.

A Catalunya, l’any 2012 hi havia representació de més de 13 religions. El Barcelonès, seguit d’Osona, eren les comarques amb més diversitat pel que fa a centres de culte.

La cerca a través de la pàgina web s’ha realitzat seguint els següents passos:

Dades / Cultura - Llengua / Religió / Centres de culte

Bibliografia

L’objectiu de l’activitat és utilitzar les tecnologies de la comunicació en la recopilació documental.

La recopilació documental va molt lligada a la citació de documents i a la creació d’una bibliografia. Una bona bibliografia ha de recollir tots els documents citats i consultats per a la realització de la recerca. Tot i que hi ha diversos estils a l’hora de confeccionar una bibliografia, és recomanable seguir el que marca la disciplina científica objecte d’investigació. En aquest cas, les ciències socials utilitzen l’estil APA.

Cerqueu com a mínim cinc documents de diferents tipus i creeu una bibliografia seguint l’estil APA.

Activitat de resposta oberta.

Els documents han d’estar ordenats per ordre alfabètic i seguir les següents indicacions:

Llibre: Cognom, Inicial del nom o nom de la institució (any). Títol en cursiva: Subtítol (núm. edició). Ciutat: Editorial.

Llibre digital: Cognom, Inicial del nom (any). Títol en cursiva: Subtítol. Recuperat d’URL o DOI: adreça DOI.

Article de revista: Cognom, N. (data). “Títol de l’article: Subtítol de l’article”. Títol: Subtítol, volum(núm. del número), pàg.

Article de revista electrònica: Cognoms, N. (data). “Títol article: Subtítol”. Títol: Subtítol, volum(núm. del número), pàg. DOI o Recuperat d’URL.

Article de diari: Cognom, N. (data). “Títol article: Subtítol”. Títol, pàg.

Legislació: Títol de la regulació, Nom publicació oficial núm. publicació i secció publicació (any publicació).

Pàgina web: Autor, N. (any). Títol. Recuperat d’adreça URL.

Enregistraments sonor: Cognom compositor, N. (any del copyright). “Títol de la cançó” [Enregistrat per…]. A Títol de l’àlbum [Tipus de suport: CD, disc, DVD, etc.]. Lloc: discogràfica (Data d’enregistrament, si és diferent de la data de copyright).

Pel·lícules, vídeos i DVD: Cognom productor, N. (prod.), i Cognom director, N. (dir.) (any). Títol [Tipus]. País d’origen: Estudi

Vídeos (YouTube): Cognom, N. (data). Títol vídeo [Vídeo]. Recuperat d’URL.

Observació

L’objectiu de l’activitat és identificar les possibilitats i limitacions dels diferents registres d’observació.

Compareu els registres d’observació descriptius i narratius amb els registres categorials tenint en compte els següents aspectes: estructuració i objectivitat del registre i gestió del temps.

  • Estructuració i objectivitat: en comparació amb els registres categorials, els registres descriptius-narratius són registres molt oberts i poc estructurats. Això significa que el nombre d’indicadors marcats prèviament és mínim. Aquesta poca estructuració permet que la informació recollida sigui més subjectiva.
  • Gestió del temps: el temps invertit en el disseny dels registres categorials és més ampli perquè cal decidir tots els indicadors. Però aquest es veu compensat per la rapidesa d’aplicació de la tècnica i la posterior recollida de dades.

Entrevista i enquesta

L’objectiu de l’activitat és identificar les possibilitats i limitacions d’aplicació entre l’entrevista i la metodologia d’enquesta.

Compareu els avantatges i desavantatges de fer una entrevista o una enquesta.

Estandardització: és segurament la diferència més important i clara entre qüestionari i entrevista. Mentre que les entrevistes possibiliten comprendre amb més profunditat, sense idees, ni categories predeterminades, l’objecte d’estudi a partir de la reflexió i perspectiva de l’entrevistat, els qüestionaris condicionen les respostes a uns esquemes preestablerts.

Comprensió davant documentació: el qüestionari és utilitzat com a instrument per a recollir informació sobre les opinions, les característiques o els comportaments de les persones. En canvi, l’entrevista, com a instrument d’investigació, s’utilitza per a comprendre la realitat des de les persones.

Mostreig: quan s’utilitza l’entrevista, fins i tot sistematitzant la selecció de subjectes que cal entrevistar, no es pretén fer un mostreig representatiu de la població, una cosa bastant més habitual en la utilització del qüestionari.

Criteri centrat en el subjecte respecte a criteri centrat en les variables: en l’anàlisi de les dades procedents de les entrevistes, l’objectiu principal no sol ser aïllar variables per a estudiar les relacions que s’estableixen entre elles, sinó reconstruir històries per a una comprensió millor de la realitat des de la individualitat.

Protecció de dades

L’objectiu de l’activitat és valorar els aspectes ètics de la recollida i el tractament de la informació.

El mes d’abril de 2016 es va aprovar un reglament europeu relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades. Aquesta regulació va fer canviar aspectes com la manera d’obtenir el consentiment de persones que cedeixen dades personals.

A partir de la guia per als ciutadans publicada per la UE, feu una llista dels drets de les persones pel que fa a les seves dades personals.

Guia per als ciutadans sobre la protecció de dades a la UE

  • Dret a saber qui tracta les dades, quines dades tracta i per a què.
  • Dret a accedir a les dades.
  • Dret a oposar-te a cedir-les, amb excepció d’investigacions científiques o històriques.
  • Dret a corregir les dades.
  • Dret a esborrar les dades i dret a l’oblit.
  • Dret a opinar quan les decisions són automatitzades.
  • Dret a traslladar les dades.

Anar a la pàgina anterior:
La investigació social
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació