Presa de decisions

No seria excessivament exagerat dir que la presa de decisions és un procés tan natural i necessari per a les persones com pugui ser el fet de respirar. Totes les persones saben com prendre decisions de forma més o menys intuïtiva. Malgrat tot, no està gens clar que les persones hagin après a prendre les millors decisions.

Projecte educatiu de centre (PEC)

El projecte educatiu de centre (PEC) és un document que serveix per plasmar-hi les finalitats educatives, les opcions educatives i el projecte lingüístic de cada un dels centres després d’una anàlisi de la pròpia realitat i del context socioeconòmic i cultural on el centre desenvolupa la seva acció formativa.

La millora de les decisions preses és un objectiu encara més rellevant dins de l'àmbit de l'educació o dels projectes educatius, tant a nivell individual com a educadors o educadores com a nivell de grup, dins de l'equip professional. Malgrat que l'activitat educativa estigui programada, en el dia a dia apareixen situacions imprevistes davant les quals cal donar respostes el més adients possibles (si un infant no està del tot bé, si trobem un niu d'ocells al pati…). A nivell d'equip professional, s'han d'arribar a consensuar uns mateixos valors i un projecte educatiu comú, fruit de reflexions conjuntes, de discussió, de polèmica, de decisions producte de la suma de diferents sabers i experiències.

Com es prenen les decisions

El que a continuació es detalla és una tècnica exposada per primer cop per D’Zurilla i Goldfried l’any 1972 i que ha estat desenvolupada per varis autors posteriorment. Es tracta d’una estructura simple que ajuda molt a clarificar la situació i a prendre decisions.

  1. Orientació cap al problema que suposa prendre una decisió.
  2. Definició i formulació del problema amb el que s'ha de prendre una decisió.
  3. Generació d'alternatives.
  4. Presa de decisions.
  5. Posada en pràctica de la solució i verificació.

1. Orientació cap al problema que suposa prendre una decisió

Acceptar el prendre decisions com a part de la vida i comprometre’s a dedicar-hi temps i esforç. Els problemes que porten a haver de prendre decisions es resolen afrontant-los (no evitant-los o resolent-los de forma impulsiva).

D’Zurilla i Goldfried van definir problema com “el fracàs per trobar una resposta eficaç”.

Què pot facilitar decidir-se a prendre una decisió?

  • Tenir en compte que prendre una decisió i enfrontar-te a problemes forma part del procés habitual de la vida.
  • Identificar quan tens una situació a resoldre (tan pot ser pel que penses com pel que sents).
  • Adonar-te que es pot prendre una decisió des de diferents perspectives.
  • Parar i pensar quins objectius vols aconseguir.
  • Descompondre la decisió final en varis objectius, quan això sigui possible.
  • Buscar informació per a poder prendre una decisió de la forma més adequada possible.
  • Connectar amb els propis desitjos.
  • Acceptar que decidir implica renunciar a quelcom.
  • Es pot demanar orientació a altres persones, però tenir en compte que en última instància el que decideix és un mateix.
  • Equilibrar el que penses i el que sents (el que et diu el “cap” i el “cor”).

Hi ha algunes preguntes que poden facilitar el procés de presa de decisions.

  • Què voldria que passés?
  • Per quines coses sento més interès?
  • Quines són les persones que respecto i per què les respecto?
  • Com em veig d’aquí a deu o vint anys?
  • El millor i el pitjor que em pot passar, què seria?

Què dificulta decidir-se?

  • Negar que hi ha una situació a resoldre o evitar la situació de decidir.
  • Reflexionar en excés i no prendre cap decisió.
  • Prendre una decisió de forma impulsiva, sense pensar.
  • No tenir en compte les meves emocions al decidir.
  • Voler comptar amb informació que encara no és possible tenir-la.
  • Pensar que hi ha solucions “perfectes” i d’altres “desastroses”.

Pensaments que ajuden poc:

  • El que decideixi ara afectarà tot el meu futur.
  • Vull tenir les coses molt clares abans de decantar-me per res.
  • Estic arribant a un punt en què tot m'és igual.
  • L’única cosa que faig és donar-hi voltes i voltes. No aconsegueixo decidir-me, sóc incapaç de prendre una decisió.
  • He de fer plans i saber quina direcció general he de prendre en aquesta vida.

2. Definició i formulació del problema amb què s'ha de prendre una decisió

Es tracta de concretar el problema (que suposa haver de prendre una decisió) el màxim possible. Pot ajudar contestar a les següents preguntes:

  • Què és el que vull decidir? Quin objectiu tinc?
  • Qui està implicat?
  • Quan he de prendre la decisió?
  • En quin àmbit/s he de prendre la decisió?
  • Per què he de prendre la decisió?

3. Generació d'alternatives

El problema no és el problema

El problema és la solució. Si comprenem el significat d'aquesta afirmació, comprendrem l'essència de la resolució de problemes.

Es tracta de pensar en totes les possibilitats per a resoldre el problema que es planteja per a poder decidir-se. S’utilitza la tècnica de la pluja d’idees. Consisteix en que s'expressin:

  • Quantes més possibilitats de resolució de la decisió millor (intenta, per tant, que el ventall de decisions sigui tan ampli com sigui possible).
  • Que les possibilitats siguin tan variades com sigui possible.
  • No jutgis les possibilitats, digues “el primer que se us passa pel cap”.
  • També pensa que potser ara no existeixen algunes de les possibilitats, però que pots “crear-ne” algunes de noves.
  • Alguna de les possibilitats pot ser combinar-ne dues o més.

4. Presa de decisions

Un cop ja es tenen totes les possibilitats “sobre la taula” arriba el moment de prendre la decisió. Per això és important que abans es valori:

  • El que anticipes que pot passar amb la decisió presa, tant a curt com a llarg termini.
  • Quins beneficis per tu mateix i pels demés té la decisió presa.
  • Quin temps, esforç i benefici personal et suposarà i si et veus capaç de prendre aquesta decisió.

Pot ajudar fer un llistat de les possibilitats i concretar els avantatges i desavantatges de cada una. D’acord amb aquestes valoracions, seleccionaràs una (o una combinació de vàries) possibilitats.

5. Posada en pràctica de la solució i la verificació

El pla d’acció ha de contemplar els medis necessaris per portar a la pràctica la decisió i el termini temporal per a que es porti a terme. Un cop “es passa a l’acció” i posis en marxa la decisió presa, és important que valoris les conseqüències que s’han donat a la pràctica. És important alhora que valoris l’esforç que has fet.

Pensa que aquest procés, amb la informació que disposaràs posteriorment, pot tornar a començar. Per tant, en el cas de que no es solucioni el problema inicial amb la decisió presa, es pot tornar a la llista d’alternatives millor avaluades i seleccionar la següent opció.

Tingues en compte que: les millors alternatives són les que tenen més avantatges i menys desavantatges. Així mateix, és important que valoris les conseqüències a curt i a llarg termini, les que suposen per tu mateix i per als altres.

El següent quadre et pot ajudar a fer tot el procés (taula).

Taula Esquema del procés de presa de decisions
Presa de decisions, avantatges i desavantatges a curt i llarg termini, per a mi i per als altres
Alternatives Avantatges Desavantatges Curt termini llarg termini Per a mi Per als altres
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Presa de decisions en grup

Si us situeu en el si d'un grup de persones que tenen una tasca definida explícita o implícitament, sempre apareixen problemes que s'han de solucionar, decisions que s'han de prendre i que afecten al conjunt de persones. La tècnica més adient per prendre decisions implica una estructura simple que ajuda molt a clarificar la situació i a prendre decisions.

  1. Orientació cap al problema que suposa prendre una decisió.
  2. Definició i formulació del problema amb el que s'ha de prendre una decisió.
  3. Generació d'alternatives.
  4. Presa de decisions.
  5. Posada en pràctica de la solució i verificació.

En el si d'un grup, la presa de decisions és un dels elements claus en el procés de solució de problemes. Existeixen diferents mètodes que podeu utilitzar per prendre decisions. Cada mètode té unes característiques, uns elements, uns avantatges i unes conseqüències per a futures actuacions del grup. La selecció del mètode més adient estarà en funció de diferents factors: temps disponible, antecedents del grup, el tipus de problema al que cal donar resposta, els valors que comparteixi el grup, la qualitat del clima que el grup vol establir… Els mètodes per prendre decisions en grup més usuals són:

  1. Decisions per manca de resposta: es presenten idees que no es comenten i que simplement són anul·lades per altres idees posteriors. La decisió s'ha pres perquè el grup no ha donat cap suport a la idea proposada, i ha estat substituïda per una altra a la que sí se li ha donat suport.
  2. Decisions per autoritat formal: aquest mètode es dóna en grups amb una estructura jerarquitzada, el que serà una persona amb autoritat la que prendrà la decisió final. El grup treballa de manera activa, generant idees i discussions, que seran utilitzades per la persona amb autoritat per prendre la decisió concreta. Aquest mètode no permet la implicació de tots els membres del grup en la posada en marxa de la decisió presa.
  3. Decisions per minories: aquest mètode implica que la decisió se'n deriva d'accions promogudes per alguns membres del grup, de manera que les accions passen a ser decisions preses sense el consentiment de la majoria, utilitzant expressions del tipus “sembla que tots estem d'acord…”, “si ningú té cap objecció, continuarem…”
  4. Decisions per majoria a través de votació i/o sondeig: és el més conegut i utilitzat. Existeixen dues versions, una simple i una altra més formal. La més simple consisteix en sondejar l'opinió de tots els membres de grup després d'un període de discussió, i si la majoria pensa igual, suposar que aquesta és la decisió de la majoria. La versió més formal consisteix en expressar una alternativa o proposta clara i demanar els vots a favor, en contra i les abstencions.
  5. Decisions per consens: és un dels mètodes més eficaços en la presa de decisions però també és el mètode que requereix més temps. El consens no s'ha de confondre amb la unanimitat; el consens permet a tots els membres del grup sentir que han tingut l'oportunitat d'exercir influència en la presa de decisió. El consens ve definit pel fet que els membres del grup que no van prendre l'alternativa de la majoria, l'han entès amb claredat i estan disposats a donar-hi suport.
  6. Decisions per consentiment unànime: és el mètode ideal però també el menys accessible, donat que consisteix en que tots els membres del grup estan d'acord en la decisió que s'ha pres.

En l'àmbit educatiu és fonamental la presa de decisions de manera conjunta entre tots membres de la comunitat educativa, i a més a més, és la base de d'una escola participativa, a la qual s'arribin a acords i es prenguin decisions consensuades per tothom: els professionals en les reunions d'equip, la parella pedagògica en el dia a dia, amb les famílies, amb el personal de la cuina i d'altres serveis…Per poder arribar a aquest consens cal partir de l'escolta activa, l'assertivitat i de disposar de temps. La comunitat educativa ha d'organitzar-se de tal manera que es disposi de temps per reflexionar, per observar, per escoltar, per equivocar-se, per tornar a començar i temps i actuar.

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats