Resum

Viure i educar les emocions és una necessitat humana de primer ordre, de manera que el pensament, tot i ser un element importantíssim, no ho és tot. Sentir és indispensable per desenvolupar conductes personalment i socialment integradores, transformadores i solidàries. Al llarg d'aquesta unitat estudiarem la importància de l'educació emocional i de les habilitats socials , tant en relació als mateixos professionals de l'educació com al treball que es fa amb els infants des dels diferents serveis d'atenció a la infància.

El procés d'educació emocional s'inicia necessàriament amb un reconeixement de les emocions i els sentiments, tant les pròpies com les dels altres.Les emocions són les que fan que les persones es protegeixin dels perills que les amenacen, i cerquin noves formes de vida i de relacions més satisfactòries. La principal funció de les emocions és la d’assenyalar quins fets són veritablement importants per al benestar i la vida, ja sigui per la seva perillositat o pel potencial de plaer; una altra funció important de les emocions és que impulsen a actuar, ja sigui per acabar amb el perill o el malestar, ja sigui per acostar-nos i mantenir la font del benestar. Davant un canvi a l'entorn, la persona reacciona produint-se una excitació o pertorbació que predisposa a una resposta organitzada a través dels tres components, el cognitiu-subjectiu que es manifesta a través d'un procés de reflexió personal, el fisiològic-corporal, és a dir un estat corporal determinat, i el conductual-social, la conducta biològicament adaptativa i èticament compromesa. Malgrat aquest esquema és genèric per a totes les persones, val a dir que cada subjecte construeix el seu propi esquema emocional que establirà les pautes de reacció de cada persona als diferents esdeveniments importants que van apareixent a la vida.

Un cop ja coneixem els mecanismes vinculats a les emocions, caldria diferenciar-les. Les emocions es poden classificar tenint en compte dos criteris:

  • La complexitat de l’emoció: podem diferenciar entre primàries, vinculades a la supervivència, universals i properes a estats corporals i mentals intensos, i les secundàries, que matisen les primeres i estan vinculades amb estats emocionals més persistents que les emocions primàries.
  • La tipologia de l’emoció: podem diferenciar entre positives i negatives, en funció de la valoració que cada persona fa dels esdeveniments que l'envolten.

La tasca educativa s'ha de desenvolupar tenint en compte relació emocional implícita en tota interacció. El benestar vital dels infants està lligat al benestar vital dels adults que comparteixen la vida amb ells. El benestar vital és un estat emocional que s’aprèn i es pot entrenar, i l’educació de les emocions, tant en els professionals com en els infants, proporciona tot un seguit de competències emocionals que milloren la nostra posició com a subjectes i les relacions amb el món que ens envolta.

Pel que fa als sentiments, són les sensacions conscients de les reaccions emocionals. Els sentiments impliquen un procés de reflexió sobre les emocions pròpies; els sentiments són més profunds que les emocions i perduren en el temps.

Les emocions i els sentiments interactuen amb el pensament i amb la conducta. El que pensem i interpretem sobre els esdeveniments que succeeixen al nostre entorn i en nosaltres mateixos, ens produeix unes emocions, unes reaccions físiques, i ens fa comportar-nos d’una manera determinada, que ens ocasiona diferents conseqüències. Davant de qualsevol situació, s'activa la seqüència penso-sento–actuo, moltes vegades de manera immediata i inconscient.

Per això, el següent pas consisteix en aprendre a regular les emocions, que vol dir aprendre a introduir una pausa per a pensar la resposta oportuna a cada situació i evitar les reaccions impulsives. I l'educació emocional proporciona al subjecte coneixements i habilitats sobre les emocions amb objecte de capacitar a l’individu per afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida quotidiana. La regulació emocional emocional també està relacionada amb la regulació del pensament, donat que el que sentim depèn del que pensem. Si tenim pensaments poc raonables i perjudicials ens produeixen emocions desagradables que ens dificultes avançar positivament. Les idees inexactes que tenim de la realitat poden ser fruit de:

  • Creences irracionals: ferm assentiment i conformitat amb alguna cosa que no se sustenta en cap fet racional. Determinades conviccions irracionals, profundes i arrelades i tot sovint inqüestionades.
  • Pensaments distorsionats: errors cognitius que fan percebre la realitat de manera equivocada, tant per exageració com per magnificació.

És important aprendre a ser conscients dels propis pensaments, a practicar i ensenyar el pensament positiu. Aprendre a pensar, i pensar positivament, també formarien part de l'educació emocional.

Igual que s'aprèn a regular les emocions i els pensaments, també és important aprendre a regular la conducta. Les tècniques de relaxació ajuden a disminuir els pensaments que provoquen ansietat i porten a un estat de tranquil·litat que afavoreix l’enfrontament de les diverses situacions de la vida quotidiana. Algunes tècniques de relaxació que poden ajudar-nos tant a nivell personal com amb la nostra tasca amb els infants són:

  • Respiració abdominal: la respiració suau i abdominal, facilita la relaxació dels òrgans i la ment, que ha estat concentrada, també s’ha oxigenat i relaxat, produint efectes calmants. Cal poder utilitzar-la conscientment per desactivar les alteracions emocionals i aconseguir la relaxació i el benestar, i aconseguir que sigui la respiració natural del nostre cos.
  • Relaxació progressiva de Jaconbson: consisteix en aprendre a tensar, durant 10 segons, i relaxar seqüencialment diversos grups musculars al llarg de tot el cos, aprenent a reconèixer i discriminar els processos de tensió i relaxació i a comprovar els beneficis i el plaer que proporciona la relaxació.
  • Tècnica de relaxació de Koeppen per a infants es divideix en nou passos: mans i braços, braços i espatlles, espatlles i coll, mandíbula, cara i nas, pit i pulmons, estómac, cames i peus i imatge positiva. L'adult, a través d'un llenguatge clar i entenedor, i de la pròpia pràctica si s'escau, acompanyada de música i dibuixos, ajuda a l'infant a tensar i relaxar les diferents parts del cos.

Les emocions són essencialment impulsos que ens porten a actuar. Tota emoció porta implícita una tendència a l’acció. La consecució del benestar, de la felicitat, és el que ens mou a fer, a actuar per cercar aquesta emoció i aquest benestar. I també és la felicitat la que ens facilita el camí i ens ajuda a esforçar-nos per assolir les fites que ens proposem. Hi ha tot un seguit d’elements que formen part de la intel·ligència emocional, que intervenen en el nivell de motivació de les persones per assolir unes fites determinades:

  • El propi nivell d’expectatives.
  • El control dels impulsos i la capacitat de demorar la gratificació.
  • L’optimisme.

És important entendre des de la infància que el benestar propi està lligat al benestar dels altres. L'educació emocional ha de permetre a les persones, en última instància, regular les emocions, i acceptar-se, tant a un mateix com als altres, malgrat les emocions.L'empatia permet la comprensió i identificació amb la situació de l'altre, sense censurar, jutjar o condemnar el que sent. L’empatia és un procés relacional, fonamentat en la comunicació entre les persones. Els components essencials de l’empatia són: l’escolta activa, la comprensió del món vivencial de l’altra persona, i partir del propi jo, els missatges “jo”, en comptes del “tu”. L'empatia és una qualitat consubstancial a l’ésser humà, està implicada en un ampli espectre d’activitats i constitueix una qualitat bàsica per ser feliç, ja que ens obre les portes dels altres, de sintonitzar emocionalment amb els altres, i això en l'àmbit educatiu és essencial per poder col·laborar en el desenvolupament integral i harmònic de tots i cadascun dels infants.

Lligada a l'empatia, apareix l'assertivitat. Ser assertiu significa ser capaç d’expressar-se amb seguretat i tenir confiança en un mateix. Ser capaç de plantejar i defensar un argument, una crítica o una postura; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte. Ser capaç de dir “sí” quan decidim dir sí, i dir “no” quan volem dir no. Els educadors i educadores infantils han de utilitzar l'assertivitat com una tècnica de treball. Amb els infants l'assertivitats ens ajudarà a marcar normes i límits, a saber expressar sentiments, fer elogis, o reconèixer els errors propis, afavorint l'autoestima dels infants. Amb les famílies, l'asertivitat permet a l'educador assumir la pròpia responsabilitat educativa, i facilita una bona comunicació i relació. Amb la resta de companys i companyes, l’ús de la conducta assertiva permet establir un model de relació pràctic i efectiu, que reverteix positivament en la tasca educativa del centre. Algunes tècniques que ajuden a tenir conductes assertives són: El disc ratllat, Asserció negativa, el banc de boira i el compromís viable o autorevelació. La competència social de les persones es desenvolupa i s’aprèn al llarg del procés de socialització, principalment al llarg de la infància, gràcies a la interacció amb altres persones, en especial amb els adults, que participen de manera intencionada en tots els mecanismes d'aprenentatge de les habilitats socials. Les habilitats socials són un conjunt de competències conductuals que possibiliten que la persona mantingui relacions socials positives amb els altres i que afronti, de manera efectiva i adaptativa, les demandes del seu entorn social, aspectes que contribueixen significativament, per una part, a l’acceptació per part dels companys i, per altra, a un ajuts i adaptació social adequat. Les habilitats socials són comportaments complexos en què intervenen tots els elements implicats en qualsevol altre acte comunicatiu, entrellaçats els uns amb els altres: components motors (Verbals, no verbals i paralingüístics, components socioafectius i components cognitius. Malgrat que tothom podria enumerar algunes habilitats socials, hores d'ara no hi ha una única classificació d'aquestes, en part per les característiques pròpies de les habilitats socials: han d'estar orientades pels objectius i les regles de la situació. Per tal de poder adaptar la nostra conducta a les diferents situacions d'interacció en les quals ens trobem cal, per una banda, conèixer un ampli repertori d'habilitats comunicatives, aprendre a seleccionar les habilitats en funció de les característiques específiques de cada situació, i utilitzar-les fins incorporar-les al nostre repertori. Algunes de les habilitats socials més importants són: l'escolta activa, formulació de preguntes, expressar la pròpia opinió, iniciar, mantenir i finalitzar una conversa, donar informació, saber rebre crítiques, fer front a a la pressió del grup, fer i rebutjar peticions, defensar els propis drets, expressar sentiment si afecte, donar instruccions, etc. L’entrenament de les habilitats socials és una estratègia bàsica per millorar l’estil de comunicació en l'activitat educativa. Les habilitats socials en l’àmbit de l’atenció a la infància i a les seves famílies s’han d’entendre des d’una doble dimensió:

  • Les habilitats socials són una necessitat tècnica donat que constitueixen una eina fonamental per establir el vincle afectiu amb els infants i amb els altres adults que intervenen, i generen una relació de confiança, respecte i serenor.
  • Les habilitats socials són una necessitat ètica, que permet considerar tota persona (infants i adults) el protagonista de la seva pròpia vida, i que educar, créixer, significa donar prioritat a les possibilitats de la persona sobre les dificultats.
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge