Glossari

  • Afàsia f Afectació en la capacitat d’entendre i/o produir el llenguatge a causa d’una lesió cerebral.
  • Alzheimer (malaltia) f Tastorn de la memòria associada a d’altres capacitats intel·lectuals (dificultats d’expressió i comunicació, desorientació, dificultats per comprendre el significat dels objectes o del què és veu…) que afecta a l’organització de la vida diària, la vida social i familiar.
  • Audiòfon f Aparell de suport a l’audició per a persones afectades de certs casos de sordesa.
  • Bucle magnètic f Sistema de suport a les persones usuàries d’audiòfons i implants coclears que crea un camp magnètic que elimina la reverberació i el soroll ambient facilitant la qualitat de l’àudio.
  • Cadena fònica f Seqüència de sons que formen un enunciat en les llengües parlades.
  • Canal f Medi mitjançant el qual es produeix el missatge (oral, manual, tecnològic…).
  • Codi lingüísticf Llengua.
  • Commutador f Interruptor o polsador que permet accedir i controlar l’ordinador i altres dispositius electrònics.
  • Component no-manual m En les llengües de signes fa referència a la posició que adopten o el moviment que realitzen el tors, el cap i els elements facials.
  • Comunicació f Intercanvi de transmissió i recepció d’informació, entre dues o més persones.
  • Comunicació alternativa f La que substitueix al llenguatge oral.
  • Comunicació augmentativa f La que complementa i millora el llenguatge oral.
  • Comunicació simultània f També denominada Bimodal,és un sistema de comunicació augmentatiu que requereix l’ús de signes manuals que acompanyen el discurs oral.
  • Comunicador m Dispositiu electrònic portàtil destinat a facilitar l’emissió de missatges quan no existeix la parla funcional.
  • Comunicador ETRAN m Superfície vertical de metacrilat i, per tant, transparent, que facilita la comunicació cara a cara mitjançant la mirada per a aquells usuaris que no poden emprar les mans.
  • Configuració (de la mà) f En les llengües de signes fa referència a la forma que adopten els dits d’aquesta part del cos, segons el seu grau de flexió o extensió, la seva separació o unió, el contacte entre ells o amb una altra part de la mà, etc. i la combinació que en resulta.
  • Connector metatextual m Element que estructura i uneix les parts d’un text indicant-ne la seva funció.
  • Dactilologia f És la representació signada de paraules de la llengua o llengües parlades amb qui conviu la llengua de signes mitjançant un alfabet dactilològic.
  • Dactilologia en el palmell de la mà f És l’adaptació de la dactilologia al palmell de la persona sordcega.
  • Demència f Malaltia degenerativa que comporten una disminució de les funcions intel·lectuals, com ara pèrdua de memòria, dificultats comunicatives, dificultats en la presa de decisions…
  • Disàrtria f Alteració en l’articulació de la parla a causa d’una afectació cerebral.
  • Ecolàlia f Repetició ininterrompuda de paraules o frases característica de persones afectades de TEA.
  • Emissor m Persona que emet el missatge.
  • Emulador de teclat m Software, gratuït o de pagament, que permet recrear un teclat ubicat a la pantalla de l’ordinador.
  • Esclerosi lateral amiotròfica (ELA) f Malaltia degenerativa cerebral que ataca les cèl·lules nervioses (neurones) del cervell, el tronc cerebral i la mèdula espinal que que controlen els músculs voluntaris i que entre d’altres, provoca dificultats en la comunicació.
  • Esclerosi múltiple f Malaltia del sistema nerviós central a causa d’un error en la connexió de les fibres nervioses, fet que dóna lloc a lesions musculars, oculars, auditives i de control d’esfínters, així com a dificultats de comunicació.
  • Espai sígnic m Espai tridimensional al voltant del cos del signant emprat en la comunicació en una llengua de signes.
  • Gestos culturals m Comunicació que fa ús dels gestos d’ús comú arrelats a la comunitat, el context o la cultura pròpia. Inclou els gestos d’afirmació o negació realitzant moviments amb el cap, els gestos d’apujar o abaixar el dit polze de la mà per expressar acord o desacord i d’altres gestos comunicatius convencionals.
  • Gestos idiosincràtics m Comunicació que fa ús de gestos que es creen en l’entorn proper o familiar de l’usuari en situació de dependència, que serveixen per comunicar-se amb els seus familiars i interlocutors habituals, però que no tenen un significat comunicatiu per a les persones fora d’aquest entorn.
  • Gestos naturals m Comunicació fent ús dels díctics, és a dir, assenyalant objectes reals i/o persones de l’entorn, ja sigui per mitjà de qualsevol part del cos (dit, mà, braç, cama, llengua…) o amb la mirada.
  • Glossa f Paraula de la llengua oral que identifica el signe de la llengua de signes i que s’acosta més al seu significat.
  • Habilitació f Pràctica enfocada a compensar la dificultat o limitació funcional del subjecte i/o del seu entorn per tal que aconsegueixi fer una activitat malgrat el fet que continuï existint la diversitat funcional.
  • Implant coclear m Dispositiu electrònic que transforma senyals acústiques en senyals elèctriques que estimulen el nervi auditiu.
  • Indicació codificada f Assenyalar un pictograma mitjançant un codi d’una o de dues entrades (amb colors, números, lletres…).
  • Indicació directa f Assenyalar directament un pictograma amb qualsevol part del cos o mitjançant una ajuda tècnica (ratolí adaptat o de cap, punter làser o alicorn).
  • Indicació per encercament assistit o dependent f Assenyalar un pictograma amb l’ajuda d’una altra persona.
  • Indicació per encercament autònom f Assenyalar un pictograma amb l’ajuda d’un programa informàtic.
  • Intèrpret de llengua de signes m,f Professional que facilita la comunicació entre les persones sordes usuàries de llengües de signes i persones oïdores usuàries de llengües orals, a través de la interpretació entre totes dues llengües.
  • Llengua de signes recolzada f Modalitat de la llengua de signes adaptada a les persones sordcegues, en què la persona usuària recolza les seves mans sobre les de la persona emissora mentre signa.
  • Lloc d’articulació f En les llengües de signes fa referència bé a la ubicació on se situa la mà (o mans), bé al lloc inicial i final, si els articuladors manuals realitzen un moviment de trajectòria.
  • Logopèdia f Disciplina que s’encarrega de la correcció de les dificultats de la veu, l’articulació, la parla i el llenguatge oral.
  • Missatge m Allò que la persona emissora vol comunicar a la receptora.
  • Moviment (del signe) m En les llengües de signes fa referència al canvi de flexió a extensió (o a la inversa) que realitzen els dits i/o al desplaçament de la mà (o mans).
  • Orientació (de la mà) f En les llengües de signes és el paràmetre formatiu, que comprèn cap on mira el palmell de la mà i cap on es dirigeixen els artells del metacarp.
  • Paràmetre formatiu m Parts que formen els signes a les llengües de signes. És l’equivalent al fonema de les llengües parlades.
  • Paraula Complementada f Sistema que combina la lectura labial i la representació manual dels sons (fonemes) de la llengua parlada, possibilitant fer més perceptible la parla a la vista.
  • Parkinson (malaltia) m Malaltia que afecta al sistema nerviós en la coordinació d’activitats, to muscular i moviments que afecta a la comunicació.
  • Pedagogia f Disciplina s’encarrega de la ciència de l’educació.
  • Pluridiscapacitat f Persones en situació de dependència que presenten diverses deficiències (visual, auditiva, motriu, intel·lectual…) que afecten profundament la seva comunicació.
  • Programa Makaton m Programa educatiu a partir de la comunicació simultània (Bimodal) en què aquesta comunicació no es fa de manera natural, sinó que passa per nou etapes d’aprenentatge.
  • Proxèmia f Forma en què les persones estructuren i gestionen l’espai personal, en el qual la comunicació és més eficaç.
  • Psicopedagogia f Disciplina que aplica la psicologia a la pedagogia.
  • Receptor m Persona que rep el missatge.
  • SAAC amb ajuda m També anomenats Sistemes de signes amb ajut, requereixen fer ús de materials i recursos diferents del cos de la persona per a la seva producció.
  • SAAC sense ajuda m També anomenats Sistemes de signes sense ajut, impliquen l’ús de sistemes de signes executats únicament mitjançant el cos (signes manuals de la llengua de signes, l’ús de les mans o de la mirada per assenyalar, gestos culturals…) i no requereixen fer ús de cap suport material extern.
  • Signar v tr En l’àmbit de les persones usuàries de llengües de signes s’utilitza per designar l’acció d’emetre missatges en aquestes llengües.
  • Signe personal m Signe que funciona com a nom propi dins de la comunitat signant.
  • Signes bimanuals m En les llengües de signes són aquells signes on totes dues mans són actives.
  • Signes de mà dominant m En les llengües de signes, fa referència als signes que es produeixen únicament amb una mà. Aquesta mà sempre serà la mà dreta en els signants dretans i l’esquerra en els esquerrans.
  • Signoescriptura f Sistema de notació de les llengües de signes que es basa en dibuixos que representen els diferents paràmetres formatius.
  • Sistemes pictogràfics m Dibuixos lineals més simples i neutres que les imatges, molt icònics i fàcils d’aprendre i memoritzar, que es van crear per facilitar la comunicació en persones amb discapacitat motriu.
  • Sistemes de signes gràfics m Configuracions impreses que representen paraules i/o conceptes i que habitualment s’utilitzen amb persones que no estan alfabetitzades a causa de la seva edat o pel grau de discapacitat amb què compten o han oblidat part del llenguatge com a conseqüència d’un accident vascular.
  • Sistemes de signes tangibles m Utilitzen signes per a la comunicació a partir d’objectes reals, parts d’objectes reals, miniatures o simulacions d’objectes reals, els quals representen la globalitat de l’objecte.
  • Trastorn de l’espectre autista (TEA) m Grup de trastorns que es caracteritzen per alteracions en el desenvolupament que afecten l’activitat social, la comunicació i la conducta.
Anar a la pàgina anterior:
PDF Documents
Anar a la pàgina següent:
Índex general