Activitats

El paper del tècnic en atenció a persones en situació de dependència

L’objectiu d’aquesta activitat és aprofundir en el paper del tècnic en atenció de persones en situació de dependència (APD) en el suport en la comunicació.

Feu una cerca sobre quins són els membres de l’equip multidisciplinar que s’encarreguen de l’avaluació i el procés d’ensenyament-aprenentatge d’un SAAC. Indiqueu en quins moments i passos pot participar el tècnic en atenció a persones en situació de dependència.

El professional encarregat de l’avaluació i el procés d’ensenyament-aprenentatge d’un SAAC és el logopeda. El tècnic en APD pot col·laborar en el procés de selecció del vocabulari, en el procés d’ensenyament-aprenentatge del SAAC, en les activitats de la vida diària i en el seguiment de la seva implementació. També podrà fer el seguiment del SAAC, i valorar com avança l’usuari, quines dificultats s’hi troba per consolidar i generalitzar els els aprenentatges.

Condicions per a l’adopció d’un SAAC

L’objectiu d’aquesta activitat és veure les diferències en la disposició i l’organització dels signes gràfics en el suport d’un SAAC d’acord amb les habilitats motrius, sensorials o cognitives de les persones usuàries. Indiqueu com s’organitzaran i disposaran els signes gràfics en la llibreta de comunicació o en el plafó en cadascuna de les situacions següents:

  • Si la mobilitat de la persona és reduïda.
  • Si la persona disposa de poca precisió en els seus moviments.
  • Si la persona té un dèficit visual.
  • Si la persona disposa d’un bon nivell lingüístic i cognitiu.

  • Si la mobilitat de la persona és reduïda. Els signes gràfics se situaran junts i, per tant, seran de grandària menor, ja que possiblement l’accés serà codificat.
  • Si la persona disposa de poca precisió en els seus moviments. Es disposaran separadament un signe d’un altre o bé s’utilitzaran signes de mida gran.
  • Si la persona té un dèficit visual. L’organització del signe serà més espaiada i la mida més gran, i s’utilitzaran signes amb contrast de signe i fons.
  • Si la persona disposa d’un bon nivell lingüístic i cognitiu. Els signes es podran organitzar per temes, categories i subcategories i per nivells, ja que l’usuari tindrà un vocabulari ampli i no tindrà problemes per aprendre amb facilitat la ubicació de cada símbol gràfic al plafó.

Estratègies d’ensenyament-aprenentatge d’un SAAC

L’objectiu d’aquesta activitat és descriure les estratègies per ensenyar a una persona a expressar-se mitjançant un SAAC.

Expliqueu en què consisteixen les diferents estratègies per afavorir el llenguatge expressiu i il·lustreu-ho amb un exemple per a cada cas.

  • L’espera estructurada. L’espera estructurada consisteix a esperar conscientment un temps predeterminat per donar a l’usuari la possibilitat d’emetre una demanda. Els intercanvis comunicatius entre usuari i tècnic han d’estar farcits de molts moments d’espera estructurada per permetre que sigui l’usuari qui progressivament iniciï més torns comunicatius.
  • Sobreinterpretar. Cal que el tècnic APD desenvolupi el temps d’espera i estigui pendent de qualsevol moviment, so, acció o signe de l’usuari i el sobreinterpreti donant-li un significat concret. Es tracta de reproduir les mateixes accions que desenvolupen els pares davant les primeres vocalitzacions no significatives dels seus fills, ja que el tècnic APD les interpretarà donant-los un significat corresponent a un símbol gràfic en el plafó. El fet de sobreinterpretar diferents accions, moviments, sons, etc., de l’usuari freqüentment augmenta les possibilitats que aquest es repeteixi i que l’usuari progressivament prengui la iniciativa.
  • El modelatge. El modelatge es pot definir com la correcta execució per part del terapeuta del moviment, el so o l’acció que hauria de fer l’usuari amb l’objectiu que es reprodueixi en un futur de manera autònoma per part d’aquest. En altres paraules, mitjançant el modelatge s’ofereix un model adequat per a la posterior repetició. Un exemple de l’estratègia de modelatge és quan el tècnic APD es comunica amb l’usuari fent ús del plafó de comunicació, és a dir, assenyalant els símbols gràfics per tal que l’usuari es vagi habituant al seu ús. Un altre exemple de modelatge es dóna quan el tècnic APD sobreinterpreta un concepte emès per l’usuari i anomena aquest concepte amb llengua oral i assenyalant-lo també en el plafó, donant el model correcte de com s’hauria d’haver comunicat l’usuari per expressar allò que volia.
  • Aprofitar les rutines diàries. Aquesta estratègia consisteix a aprofitar qualsevol acció quotidiana (l’hora del bany, l’hora del berenar, l’hora de vestir-se, etc.) com una situació comunicativa on poder utilitzar el SAAC. Per exemple, a l’hora de berenar es pot demanar a l’usuari què vol menjar, si li ha agradat o no, si està calent o fred… Sempre ens hem d’assegurar que l’activitat sigui prou motivadora perquè la persona usuària desitgi que es repeteixi.
  • Construir i interrompre cadenes. Aquesta estratègia consisteix a interrompre accions que resulten agradables per a l’usuari per provocar que sol·liciti, mitjançant el SAAC, la seva continuïtat. Aquesta estratègia és útil per a infants usuaris de SAAC per tal que s’adonin que mitjançant aquest poden satisfer els seus desitjos.
  • Expandir vocabulari. L’estratègia d’expandir una emissió consisteix en el fet que l’interlocutor lingüísticament més competent amplia l’emissió de l’usuari amb més quantitat de signes. Per exemple, si un usuari diu “aigua” i el tècnic APD interpreta que l’usuari vol beure aigua, aquest utilitzarà els símbols gràfics que apareixen al plafó per modelar “Ahhh, vols beure aigua”. D’aquesta manera, el tècnic APD ajuda l’usuari a ampliar el vocabulari i a anar estructurant frases cada vegada gramaticalment més acurades.

Les estratègies facilitadores de la conversa

L’objectiu d’aquesta activitat és proporcionar estratègies al tècnic APD per facilitar la conversa amb usuaris amb dificultats en la seva comunicació que produeixin missatges poc entenedors.

Expliqueu quins problemes suposa per a la comunicació que una persona emeti missatges difícilment intel·ligibles per a l’interlocutor. Assenyaleu algunes estratègies que facilitin la conversa proposaríeu utilitzar en aquests casos.

Per a l’interlocutor, no entendre el missatge que emet la persona amb discapacitat representa un problema. Aquest fet comporta que l’interlocutor difícilment pugui seguir el fil de la conversa, i en moltes ocasions acostuma a dir sí a tot o a fingir que entén l’usuari, quan això no és cert. Pel que fa a l’usuari, en ser conscient que el seu interlocutor no l’entén o que fingeix entendre’l quan no és cert, s’inhibeix i a poc a poc perd la motivació i va deixant d’intervenir. Algunes estratègies encaminades a disminuir aquesta dificultat són:

  • Emmarcar el tema del qual s’ha de parlar a l’inici de la conversa, així serà més fàcil interpretar el missatge gràcies al context.
  • Fer preguntes tancades amb resposta “sí” o “no” o preguntes d’elecció en què l’usuari hagi d’escollir diferents opcions per tal de definir el tema de conversa o per demanar més informació sobre el missatge. Per exemple, “Joan, m’estàs parlant de la família, dels amics o dels companys de la residència?”.
  • Utilitzar signes manuals o gràfics com a SAAC que ajudin a entendre la conversa.
  • Produir els diàlegs preferentment en situacions naturals i contextualitzades.
  • Facilitar la comunicació donant temps necessari a l’usuari per formular un signe o prendre el torn de paraula.
  • Mostrar predisposició per establir intercanvis comunicatius i afavorir la creació d’entorns i condicions favorables per tal que els intercanvis comunicatius tinguin lloc.
  • Dominar el temps d’espera i no tenir por del silenci.
  • No avançar-se a les possibles demandes de l’usuari.
  • Estar pendent de qualsevol tipus signe comunicatiu executat per part de l’usuari, com podria ser una mirada, un gest, un moviment, un so o fins i tot algun aspecte físic del dia a dia (roba, perfum, etc.).
  • No deixar a mitges una conversa i desenvolupar els recursos i les estratègies necessàries per acabar-la.
  • Treure profit dels recursos de la comunicació no verbal tant per a l’elaboració dels seus missatges com per a la interpretació dels missatges de l’usuari.
  • No tenir pressa per acabar una conversa.
  • Donar senyals que s’està entenent el missatge al llarg del procés i contrastar que ha entès la informació correctament al final de l’emissió per part de l’usuari quan hi ha dubtes de la seva comprensió.
  • Quan resulta impossible entendre el missatge emès per l’usuari es recomana al tècnic APD sol·licitar els aclariments necessaris o obtenir la informació addicional necessària per fer-ho. En cap de les circumstàncies es permet que el tècnic fingeixi haver entès un missatge quan això no és cert.
  • Assegurar-se que l’usuari ha entès el missatge emès pel tècnic APD. Una estratègia efectiva per comprovar la comprensió del missatge és fer preguntes o fer-li repetir el missatge. Quan l’usuari no ha entès el missatge, el tècnic pot utilitzar altres recursos: la repetició, la substitució de la paraula o frase per una de més senzilla, els recursos gestuals o les expressions facials o, fins i tot, un sistema augmentatiu com el llenguatge escrit o gràfic.
  • Rectificar els possibles malentesos que esdevenen al llarg del procés.
  • Fer un ús freqüent dels reforços positius, que serveixen per elogiar l’esforç comunicatiu que fa l’usuari i per animar-lo a continuar comunicant-se.
  • Per a aquells usuaris que facin ús de plafons de comunicació tipus alfabètic de lletreig o usuaris que fan servir la dactilologia com a SAAC convé que l’interlocutor compti amb un full de paper, un bloc de notes o una pissarra de tipus Veleda on anoti les diferents lletres que expressa l’usuari. Quan el tècnic APD faci ús d’aquesta estratègia afavorirà la fluïdesa i el ritme de la comunicació, facilitarà l’anticipació del significat de les paraules lletrejades i evitarà que hi hagi confusions, pèrdues o errors que interfereixin en l’eficàcia de l’acte comunicatiu.

El procés d'avaluació i de seguiment d'un usuari de SAAC

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar i consolidar els aprenentatges en relació amb el procés d’avaluació i de seguiment d’un usuari de SAAC. Llegiu i analitzeu el següent cas i contesteu les preguntes que se us plantegen.

La Maria és una usuària de 75 anys que pateix una afàsia d’expressió amb algunes dificultats en la comprensió afegides. A més a més, com a conseqüència d’una hemorràgia cerebral que va tenir fa quatre anys, presenta una alteració en la comprensió del llenguatge escrit (és a dir, ha perdut l’habilitat per llegir). Després d’un procés de rehabilitació logopèdica i funcional, i veient les poques millores en relació amb la parla, s’ha optat per facilitar-li un SAAC. En un principi utilitzarà un suport tipus llibre de comunicació, que assenyalarà mitjançant el puny de la mà esquerra.

Tasques a realitzar:

  • Indiqueu algunes recomanacions per escollir el vocabulari per formar part del llibre de comunicació.
  • Indiqueu el tipus de pictogrames que recomanaríeu i si el pictograma aniria acompanyat o no de la paraula escrita.
  • Expliqueu quins indicadors formarien part d’un registre de seguiment per valorar la idoneïtat del SAAC, el vocabulari, el suport (dimensions, mida dels signes, etc.), la indicació i la implicació del context.

  • Per escollir el vocabulari que formarà part de la llibreta de comunicació de la Sra. Maria, us suggerim descarregar-vos el recull de vocabulari titulat “Exemple de llibret de comunicació per a usuaris amb afàsia en català”, en format Word, de la pàgina web d’UTAC: http://www.utac.cat/descarregues/llibrets-de-comunicacio-per-afasia. Recomanem utilitzar d’entrada aquest vocabulari i, a mesura que es va fent servir, afegir o eliminar el vocabulari que no s’ajusti a les necessitats de la usuària.
  • Quant al tipus de pictogrames, recomanem utilitzar els símbols ARASAAC (http://www.catedu.es/arasaac/) amb llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial 3.0 CC (BY-NC-SA) creats por Sergio Palao. Aquests pictogrames són gratuïts i no requereixen comptar amb cap programa específic per poder crear el llibret de comunicació. A més a més, per a tots els usuaris, independentment que facin ús o no de la lectura, es recomana que els pictogrames sempre vagin acompanyats de la paraula escrita com a suport a l’interlocutor, ja que facilita que a un símbol se’l denomini sempre de la mateixa manera.
  • Exemples d’indicadors que formarien part d’un registre de seguiment:
    • Valorar la idoneïtat del SAAC: valorarem si la usuària fa servir el llibre de comunicació en diferents situacions comunicatives i per a diferents finalitats comunicatives (fer demandes, donar informacions, explicar fets i anècdotes, expressar emocions, fer preguntes…). També caldrà valorar altres aspectes com, per exemple, si la usuària requereix de suport per fer ús del SAAC o en fa un ús autònom, si utilitza adequadament els signes gràfics per elaborar missatges amb finalitats diverses, si comprèn els missatges que se li dirigeixen amb el suport dels pictogrames i si fa ús del SAAC per interactuar amb persones del seu entorn (familiar, amistats, professionals del centre…).
    • Valorar l’adequació del vocabulari: cal valorar si el llibre de comunicació compta amb el vocabulari necessari per fer demandes de necessitats bàsiques, per explicar anècdotes, motivacions i interessos personals, per fer preguntes, per gestionar la conversa i per expressar emocions. Valorar si hi ha vocabulari que convé eliminar del llibre de comunicació. Per a ambdós casos cal que el tècnic APD compti amb una graella, una llibreta o un full d’anotacions on vagi anotant el vocabulari a afegir o a eliminar del llibre de comunicació.
    • Valorar el tipus de suport (dimensions, mida dels signes, etc.): cal observar si la usuària es troba còmoda utilitzant el llibre de comunicació amb les dimensions actuals (3 x 3cm) o si convé augmentar la mida dels pictogrames.
    • Valorar el tipus d’indicació: ara mateix, la usuària fa ús d’una indicació directa, assenyalant els pictogrames directament amb el puny de la mà esquerra. S’ha de valorar si aquesta indicació és adequada o la usuària necessita alguna modificació en relació amb la forma d’indicar.
    • Valorar la implicació del context: s’ha d’avaluar si el context de la usuària (cuidadors, familiars, companys i amics) l’animen perquè faci ús del llibre de comunicació. Si s’observa que els membres propers a la usuària són reticents a utilitzar el llibre, hem de notificar aquest fet en una reunió de coordinació per tal de poder programar una reunió amb aquests i dissenyar algunes mesures per solucionar-ho.