Resum

La comunicació augmentativa i alternativa es refereix a formes de comunicació diferents del llenguatge oral que s’utilitza per substituir i/o complementar o millorar la parla natural. Existeixen persones que a causa d’una discapacitat, ja sigui motriu, intel·lectual, sensorial, congènita i/o adquirida, tenen greus problemes per comunicar-se utilitzant la parla natural. Això afecta considerablement les seves possibilitats d’interacció i relació amb les persones del seu entorn, així com la seva participació en activitats socials.

La comunicació alternativa (la que substitueix el llenguatge oral) s’utilitza quan la persona no pot parlar, el seu llenguatge és incomprensible i no pot treure profit d’altres recursos com els gestos facials o manuals.

La comunicació augmentativa (la que complementa i millora el llenguatge oral) s’utilitza en els casos en què la parla de l’usuari, per si mateixa, no és prou eficaç per comunicar-se de manera comprensible.

Les comunicacions augmentativa i alternativa no són incompatibles, sinó complementàries a la rehabilitació de la parla, i sovint poden ajudar el desenvolupament de la mateixa quan aquesta no és possible. Per aquest motiu és important entendre que les mesures habilitadores són mesures complementàries a les tècniques compensatòries tradicionals (rehabilitació o ajuts terapèutics) que habitualment s’ofereixen a la persona.

Els candidats a utilitzar SAAC són les persones, nens o adults, amb trastorns congènits o trastorns adquirits que dificulten la seva comunicació.

Dins dels sistemes de signes que s’utilitzen com a SAAC podem trobar els que coneixem com a sistemes de signes sense ajut i els denominats sistemes de signes amb ajut.

En els sistemes de signes sense ajut, els signes s’executen únicament mitjançant el propi cos (signes manuals de la llengua de signes, l’ús de les mans o de la mirada per assenyalar, gestos culturals…). Els principals sistemes de comunicació sense ajut són:

  • El sistema de comunicació bimodal o comunicació simultània (CS)
  • Els gestos naturals i/o culturals
  • Els gestos idiosincràtics
  • La paraula complementada (Cued Speech)
  • La dactilologia

En els sistemes de signes amb ajut, els signes no s’executen per mitjà del propi cos, sinó que la producció i/o la indicació dels signes requereix l’ús d’un suport físic o d’alguna ajuda tècnica. Aquests inclouen els recursos, les estratègies i els mitjans comunicatius que necessiten un suport físic per elaborar, emetre o captar els missatges. Són sistemes de signes tangibles, sistemes de signes gràfics (fotografies o sistemes pictogràfics) o sistemes basats en escriptura ortogràfica (lletres, paraules o frases). Els elements que componen un sistema de comunicació amb ajut són:

  • Els signes gràfics: són representacions d’una realitat perceptibles sensorialment, en format pictogràfic o alfabètic, en virtut de trets que s’hi associen per una semblança o per una convenció socialment acceptada (llengua escrita).
  • Les llibretes i els plafons de comunicació: són suports en els quals apareixen una sèrie de símbols amb què la persona usuària crearà el seu missatge.
  • Els comunicadors: són uns dispositius electrònics portàtils destinats a facilitar l’emissió de missatges quan no existeix la parla funcional.
  • La indicació: és la manera com un usuari d’un SAAC assenyala o indica els signes gràfics que apareixen en un plafó. Aquesta forma d’indicació pot ser directa, per encercament assistit o autònom, codificada o combinada.
Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge