Glossari

  • accessibilitat f. Conjunt de característiques que fan possible que un entorn, bé, servei o mitjà sigui apte per al màxim nombre de persones en condicions de confort, seguretat i igualtat.
  • actitud f. Posicionament expressiu i conductual que presenta una persona davant una determinada situació, condicionat pels seus pensaments i creences al respecte.
  • activitat f. Tasca, feina o conjunt d’accions que es porten a terme amb un objectiu determinat.
  • ambient m. Conjunt d’elements que integren el camp de percepció sensorial.
  • assistent personal m. i f. Persona que n’ajuda una altra a fer les tasques de la vida diària que, a causa de la seva situació, no pot executar per ella mateixa.
  • autoavaluació f. Avaluació feta a un mateix.
  • autodeterminació f. Capacitat i dret d’una persona per actuar lliurement i prendre les pròpies decisions, assumint els riscos que se’n deriven.
  • autonomia personal i social f. Capacitat de cada persona de prendre, per pròpia iniciativa, decisions personals sobre com viure i, a la vegada, desenvolupar sense ajuda les activitats que li permetin fer-ho.
  • avaluació f. Acció de valoració amb la finalitat de comprovar de quina manera s’han aconseguit els objectius fixats.
  • barrera f. Obstacle que impedeix o limita el lliure accés o el moviment.
  • biopsicosocial adj. Dit del model o enfocament orientat a satisfer les necessitats de l’ésser humà a través de la seva triple vessant: biològica, psicològica i social.
  • capacitats clauf.Són les capacitats transversals que afecten diferents llocs de treball i que són transferibles a noves situacions de treball.
  • continguts m. Conjunt de sabers que componen un bloc temàtic i que es poden ordenar, estructurar i seqüenciar.
  • deficiènciaf. Pèrdua o dèficit en el funcionament d’una estructura corporal o una funció psíquica, fisiològica o anatòmica.
  • dependència f. Estat de caràcter permanent en què es troben les persones que requereixen ajuda d’altres per fer activitats de la vida diària o altres actes per a la seva autonomia personal.
  • discapacitat f. Condició d’una persona que presenta limitacions pel que fa a la capacitat per dur a terme unes determinades funcions, a causa d’un dèficit sensorial, físic o bé intel·lectual.
  • diversitat funcional f. Conjunt de característiques que presenta una persona que fa que, pel fet que una part o la totalitat del seu cos o ment funciona de manera diferent, dugui a terme les activitats de la seva vida diària també de manera diferent.
  • entrevista f. Situació comunicativa que permet el traspàs d’informació entre dues o més persones a través d’una conversa. Com a tècnica de recollida i obtenció d’informació usada en ciències socials, pot considerar-se una conversa professional que té com a objectiu la recollida d’informació objecte de la investigació per a la seva anàlisi i estudi posteriors.
  • equip de treball m. Grup de persones amb una missió o objectiu comú, amb habilitats que es complementen, que treballen de forma coordinada i amb la participació de tots els seus membres per tal d’aconseguir una sèrie d’objectius comuns, dels quals en són responsables.
  • equip interdisciplinari m. Equip format per professionals que procedeixen de diferents disciplines, però que estan orientats a un mateix objectiu: l’atenció integral.
  • ètica f. Ciència filosòfica que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
  • fase f. Cadascun dels estats o moments successius pels quals passa una cosa o fet.
  • funció f. Acció pròpia, facultat que caracteritza la cosa o el fet.
  • independència f. Capacitat de la persona per dur a terme les activitats de la vida diària per ella mateixa i sense ajuda dels altres.
  • instrument m. Eina, aparell, mitjà a través del qual s’obté un resultat.
  • intervenció social f. Qualsevol procés o acció que, de manera intencionada i justificada, es programi o executi amb una finalitat social o cultural.
  • limitació f. Alteració en la capacitat funcional de determinades habilitats cognitives, motrius, sensorials o d’orientació.
  • material m. Conjunt d’eines i objectes necessaris per desenvolupar una tasca.
  • metodologia f. Conjunt d’estratègies, mètodes i procediments organitzats i seqüenciats que s’utilitzen per intervenir o actuar en l’àmbit social. Respon a la manera com es vol desenvolupar el projecte d’intervenció i que ajudarà a establir les accions a realitzar per dur-lo a terme.
  • mesura f. Expressió del resultat d’un mesurament. Acció de disposició o prevenció relativa a situacions d’intervenció.
  • minusvalidesa f. Situació de la persona que presenta un trastorn físic o mental, sia congènit o adquirit, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal de l’activitat.
  • mitjà m. Element o cosa que pot servir per assolir una determinada fita.
  • mobiliari m. Conjunt de mobles que componen un espai.
  • multisensorial adj. Qualitat d’un objecte o situació que posseeix o potencia diversos estímuls sensorials.
  • necessitat f. Carència de recursos, béns o materials necessaris per a una millor adaptació a l’entorn tant en l’àmbit personal com social.
  • normalitzar v. tr. Fer normal, reduir a una norma.
  • normalitzacióm. Principi en virtut del qual les persones amb discapacitat han de poder portar una vida normal i accedir als mateixos llocs, àmbits, béns i serveis que estiguin a disposició de qualsevol altra persona.
    • objectiu m. Fita que es desitja aconseguir amb la intervenció social.
  • observació f. Tècnica de recopilació de dades i de captació de la realitat sociocultural d’una comunitat o d’un grup social determinat.
  • ortesi f. Producte sanitari d’ús extern destinat a modificar les condicions estructurals o funcionals del sistema neuromuscular o de l’esquelet.
  • pla m. Nivell màxim d’organització i estructuració de la intervenció social, que inclou tots els altres.
  • procediment m. Manera de procedir per aconseguir un resultat.
  • producte de suport m. Determinades ajudes tècniques com instruments, equips o dispositius que poden substituir, compensar o millorar les capacitats funcionals, cognitives o comunicatives de les persones en situació de dependència.
  • programa m. Instrument que permet programar tàcticament. S’intenten adequar les directrius estratègiques del pla a un context determinat. Es concreta en objectius específics que concreten els objectius generals del pla.
  • programar v. Preveure actuacions que s’han de dur a terme, a partir de l’anàlisi de necessitats i dels recursos disponibles, amb la finalitat d’aconseguir uns objectius desitjats.
  • projecte m. Nivell operatiu del procés de programació. Respon a uns objectius operatius i expressa amb precisió les fites assolibles i mesurables.
  • pròtesi f. Producte sanitari que requereix una elaboració o adaptació individualitzada, destinada a substituir un òrgan o una estructura corporal o la seva funció.
  • prova f. Exercici on es comprova i es demostren qualitats o habilitats relatives a un contingut o competència determinada.
  • qualitatf. Fa referència al grau en què un conjunt de característiques s’adapta als requeriments d’un producte, sistema o servei.
  • qüestionari m. Conjunt de preguntes sobre un o més temes en un examen, una prova, un test, una enquesta…
  • recurs m. Qualsevol mitjà que, en cas de necessitat, serveix per aconseguir l’objectiu previst.
  • registre m. Document o formulari on s’anoten les dades de manera ordenada i sis temàtica.
  • reunió f. Conjunt de persones que es troben formalment per tractar un tema i aconseguir uns objectius concrets en un lloc i un temps determinats.
  • rol m. Conjunt de conductes esperades que es vincula amb una determinada posició en el grup.
  • servei d’ajuda a domicili (SAD) m. Servei que integra un conjunt d’accions individuals, preventives i rehabilitadores, dutes a terme en el domicili de la persona dependent amb la finalitat d’atendre les seves necessitats de la vida diària.
  • servei de teleassistència m. Servei que gràcies al suport de les TIC i amb el suport de mitjans personals, dona resposta immediata davant de situacions d’emergència, d’inseguretat, soledat o aïllament de les persones dependents.
  • sostenibilitat f. Concepte econòmic, social i ecològic entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d’organitzar l’activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim.
  • supervisióf. Procés sistemàtic de control, seguiment, avaluació, assessorament i formació, de caràcter administratiu però també educatiu.
  • suport m. Recurs (tècnica, instrument, ajut personal, estratègia) que es pot activar perquè les persones en situació de dependència puguin, en la mesura de les seves possibilitats, incrementar funcionalment la seva autonomia.
  • suport formal m. Conjunt de recursos i serveis creats per la societat per donar resposta a les persones que no poden viure de manera independent a casa seva i no poden ser ateses íntegrament per la seva família.
  • suport informal m. Conjunt d’atencions i cures prestades dins el nucli familiar, de manera altruista i gratuïta, per algun membre de la família o per diversos.
  • tècnica f. Conjunt dels procediments necessaris per a l’aplicació de models científics i artístics.
  • transversalitat m. Principi en virtut del qual les actuacions que desenvolupen les administracions públiques no es limiten únicament a plans, programes i accions específics pensats exclusivament per a les persones discapacitades, sinó que comprenen les polítiques i línies d’acció de caràcter general en qualsevol dels àmbits d’actuació pública, on es tindran en compte les necessitats i demandes de les persones amb discapacitat.
  • universalitat f. Concepte que es refereix al fet que tots els individus de la mateixa classe, del mateix gènere, de la mateixa espècie disposen del mateix dret.
  • vida independent f. Situació en la qual la persona amb discapacitat exerceix el poder de decisió sobre la seva pròpia existència i participa activament en la vida de la seva comunitat, d’acord amb el dret al lliure desenvolupament de la personalitat.
Anar a la pàgina anterior:
Continguts en PDF
Anar a la pàgina següent:
Índex general