Resum

L’accessibilitat universal és la condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes o instruments, eines i dispositius, per ser comprensibles, utilitzables i practicables per a totes les persones en condicions de seguretat i comoditat, i de la manera més autònoma i natural possible.

La importància de la promoció de l’accessibilitat com a instrument per fer efectiu el principi d’igualtat dels ciutadans s’ha materialitzat en diverses normatives i lleis. Actualment, dins el terreny normatiu català, l’atenció a les persones en situació de dependència està regulada en la Llei d’accessibilitat 13/2014, de 30 d’octubre, del Govern de Catalunya.

Cada persona en situació de dependència té unes necessitats diferents. Algunes de les dificultats que es poden trobar les persones amb alguna discapacitat són les següents:

  • Discapacitat visual: dificultats en la detecció d’obstacles, com ara escales, desnivells o objectes sortints. A més a més, presenten dificultats en el seguiment d’itineraris i tenen greus limitacions, o fins i tot la impossibilitat, d’identificar els missatges i els senyals visuals, com ara els cartells, els avisos, els semàfors o les senyalitzacions.
  • Discapacitat cognitiva: dificultats tant en l’orientació espacial com temporal, tot i que també és força freqüent que presentin limitacions en altres àrees, com per exemple en l’equilibri i en la percepció.
  • Discapacitat motriu: dificultats per salvar desnivells i escales (tant per problemes musculars com per no poder mantenir l’equilibri), passar per portes o passadissos estrets, executar trajectes llargs sense poder descansar, o accionar mecanismes relativament complexos i que es troben a diferents altures.
  • Discapacitat intel·lectual: dificultats respecte a l’orientació espacial i temporal.

Les barreres en l’accessibilitat són obstacles físics, socials, econòmics o arquitectònics que dificulten o limiten l’accés a l’entorn físic, transport, productes, serveis, informació i comunicacions, i la integració de les persones en la societat.

Les barreres arquitectòniques poden ser de molts tipus: urbanístiques, d’edificació, i de transport. Però també existeixen barreres de comunicació i barreres socials o actitudinals.

En l’àmbit residencial, trobem el Decret 205/2015, de 15 de setembre, del règim d’autorització administrativa i de comunicació prèvia dels serveis socials i del Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials, que regula com han de ser els diferents espais: emplaçaments i accessos, passadissos i portes, ascensors, rampes, escales, vestíbul, dormitoris, cuina, cambres de bany, espais de convivència, àrees d’atenció especialitzada, etc.

En l’àmbit educatiu, la Generalitat de Catalunya estableix a través dels codis i lleis d’accessibilitat, així com a partir dels codis tècnics d’edificació i criteris per a la construcció de nous edificis, quins requeriments han de complir els centres docents: patis, accessos, espais d’ús comú, menjador, lavabo, gimnàs, escales, aules o altres espais.

En l’àmbit domiciliari, també s’han de tenir en compte les recomanacions en la llar al dormitori, cuina, bany, menjador, entrades, passadisos o altres espais.

Per tal de superar aquestes barreres existeixen els mitjans de suport, que són les ajudes que actuen com a intermediàries entre l’entorn i les persones amb discapacitat, i els permeten millorar la qualitat de vida o incrementar l’autonomia personal. Poden ser productes de suport, el suport personal d’un professional o el suport d’un animal ensinistrat.

En referència als productes de suport, trobem:

  • Productes de suport per al tractament mèdic personalitzat
  • Productes de suport per a l’entrenament de capacitats
  • Productes de suport per a la cura i protecció personal
  • Productes de suport per a la mobilitat personal
  • Productes de suport per a les activitats domèstiques
  • Productes de suprot per a la comunicació i la informació
  • Productes de suport per a l’ocupació i la formació laboral
  • Productes de suport per a l’oci

Entre els productes de suport n’hi ha que són més de caire individual (productes d’higiene personal, ortesis o protesis), i altres que són més de caire compartit, per exemple, elements de protecció personal, accessoris de subjecció, dosificador d’aliments, productes de suport per a l’alimentació, productes per al vestit i el calçat, per als desplaçaments o transferències, etc.

En l’ambit educatiu, el disseny universal d’aprenentatge (DUA) es considera una actitud, i es refereix a la disposició a pensar en les necessitats d’aprenentatge de tot l’alumnat (no només les d’aquells estudiants considerats “especials”), assumint que la càrrega de l’adaptació ha d’estar situada primer en el currículum i no en l’aprenent. És, en segon terme, un conjunt ampli i flexible d’estratègies didàctiques orientades pels principis de flexibilitat i elecció d’alternatives, amb l’objecte d’adaptar-les a les múltiples variacions en les necessitats d’aprenentatge de la diversitat d’estudiants.

Les tecnologies de la informació i la comunicació són noves eines que ajuden a eliminar les barreres i permeten als estudiants beneficiar-se de les oportunitats educatives, ja que les TIC estan disponibles i són assequibles i accessibles. Introduir les TIC en l’entorn educatiu no s’ha de considerar un fi en si mateix, sinó un mitjà per a la inclusió educativa.

En l’àmbit domiciliari també és important saber com ha de ser el mobiliari adaptat i el disseny dels diferents espais perquè siguin accessibles.

A l’Estat existeix el Centre de Referència d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques; també existeix a Catalunya el Centre per a l’Autonomia Personal Sírius, i en l’àmbit local a l’Ajuntament de Barcelona es pot trobar el Banc del Moviment.

Finalment, cal conèixer la normativa de prevenció i seguretat per a la generació d’entorns segurs en l’àmbit educatiu, tant en els recintes tancats com en els no tancats. A l’àmbit residencial, s’han de conèixer els riscos en els llocs de treball, en la manipulació d’eines i equips de treball, etc. I en l’àmbit domiciliari, cal tenir en compte les lesions produïdes per accidents, caigudes, incendis, cremades, intoxicacions, ennuegaments, etc.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge