Productes de suport per l'autonomia personal

La Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat, té per objecte garantir a les persones amb discapacitat la igualtat d’oportunitats en relació amb l’accessibilitat universal i el disseny per a tothom pel que fa als entorns, processos, béns, productes i serveis, així com en relació amb els objectes o instruments, eines i dispositius, de manera que es facin comprensibles, utilitzables i practicables per a totes les persones, en igualtat de condicions de seguretat i comoditat i de la manera més autònoma i natural possible.

Productes de suport

Un producte de suport es defineix en la Norma UNE-EN ISO 9999:2017 (bit.ly/2QOefKh), adaptada a Espanya per AENOR, com qualsevol producte (incloent-hi dispositius, equips, instruments i programari) fabricat especialment o disponible al mercat, utilitzat per o per a persones amb discapacitat destinat a:

  • Facilitar-ne la participació;
  • Protegir, donar suport, entrenar, mesurar o substituir funcions/estructures corporals i activitats;
  • Prevenir deficiències, limitacions en l’activitat o restriccions en la participació.

Segons la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat, els mitjans de suport són les ajudes que actuen com a intermediàries entre l’entorn i les persones amb discapacitat i els permeten de millorar la qualitat de vida o d’incrementar l’autonomia personal. Els mitjans de suport d’ús particular es consideren elements necessaris i no se’n pot restringir la utilització, excepte per motius de seguretat o de salubritat, o per les altres causes que siguin establertes per reglament.

Els mitjans de suport es classifiquen en:

  • Producte de suport: instrument, aparell, eina, dispositiu, mecanisme o element anàleg que permet a les persones amb discapacitat de dur a terme activitats que sense aquesta ajuda no podrien fer, o que només podrien fer a costa d’un gran esforç. Pel que respecta a la seva utilització, podem diferenciar entre productes de suport d’ús compartit i productes de suport individual.
  • Suport personal: persona preparada per facilitar o garantir l’ús de productes i serveis, la comunicació o la mobilitat a les persones amb discapacitat, com ara l’intèrpret de la llengua de signes, el guia intèrpret o l’assistent personal.
  • Suport animal: animal ensinistrat especialment per cobrir necessitats concretes d’una persona amb discapacitat, com els gossos d’assistència.

Els mitjans de suport són útils:

  • Per a tot tipus de discapacitat (física, sensorial, intel·lectual)
  • En totes les etapes de la vida (nens, adults, persones grans)
  • Per a tot tipus d’activitat (mobilitat, activitats de la vida diària, comunicació, treball, lleure, esport, etc.)
  • Per a tots els llocs on poden estar les persones (espai residencial, espai educatiu, domicili, transport, zones urbanes o rurals, etc.)

Classificació dels productes de suport

L’Organització Internacional d’Estandardització (ISO) va publicar l’estàndard internacional ISO 9999: 2007 “Assistive products for persons with disability - Classification and terminology”, d’on es va extreure la versió oficial en espanyol en la norma UNE EN ISO 9999 (Productes de suport per a persones amb discapacitat. Classificació i terminologia, a bit.ly/2qMCOgb). Aquesta norma ha estat modificada en diverses ocasions; la seva darrera versió és del 2017 i ha estat publicada per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR 2018).

Aquesta norma fa una classificació de les ajudes tècniques (productes de suport) en dotze nivells segons la seva funcionalitat:

1. Productes de suport per a tractament mèdic personalitzat (ISO 04)

En medicina, tractament o teràpia, és el conjunt de mitjans de qualsevol classe (higiènics, farmacològics, quirúrgics o físics) amb la finalitat de la curació o l’alleujament (pal·liació) de les malalties o símptomes. Aquesta classe de la norma ISO 9999 (04) es refereix als productes utilitzats per cuidadors o pacients destinats a millorar, controlar o mantenir la condició mèdica d’una persona.

Queden exclosos de la classificació els productes que siguin usats exclusivament per professionals de la salut.

Alguns dels productes de suport per a tractament mèdic personalitzat són:

  • Productes de suport per a la respiració
  • Productes de suport per a teràpia circulatòria
  • Productes de suport per a la prevenció de formació de cicatrius
  • Productes de compressió per al control del cos i la conceptualització
  • Productes de suport per a fototeràpia
  • Productes de suport per a diàlisi
  • Productes de suport per administrar medicines
  • Productes de suport per a l’esterilització
  • Productes, equips i materials per a proves físiques, fisiològiques i bioquímiques
  • Productes, equips i materials d’avaluació cognitiva
  • Productes de suport per a teràpia cognitiva
  • Productes estimuladors
  • Productes de suport per mantenir la integritat dels teixits
  • Productes de suport per a l’entrenament de la percepció
  • Productes de suport per a tracció de la columna vertebral
  • Productes per a l’entrenament del moviment, la força i l’equilibri
  • Productes per a la cura de ferides

2. Productes de suport per a l’entrenament/aprenentatge de capacitats (ISO 05)

S’hi inclouen, per exemple, dispositius destinats a millorar les capacitats físiques, mentals i socials d’una persona. Per exemple:

  • Productes de suport per a teràpia i entrenament de la comunicació
  • Productes de suport per a l’entrenament en comunicació alternativa i augmentativa
  • Productes de suport per a l’entrenament de la continència
  • Productes de suport per a l’entrenament de les capacitats cognitives
  • Productes de suport per a l’entrenament de funcions bàsiques
  • Productes de suport per a l’entrenament de temes educatius
  • Productes de suport per a la formació artística
  • Productes de suport per a l’entrenament d’habilitats socials
  • Productes de suport per a l’entrenament en el control de dispositius d’entrada i la manipulació de productes i béns
  • Productes de suport per a l’entrenament en activitats de la vida diària

3. Ortesis i pròtesis (ISO 06)

Les ortesis són dispositius que s’apliquen externament i s’utilitzen per modificar les característiques estructurals i funcionals dels sistemes neuromuscular i esquelètic; les pròtesis són dispositius que s’apliquen externament i s’utilitzen per reemplaçar completament o parcialment una part del cos no existent o deficient. S’hi inclouen, per exemple, les ortesis accionades pel cos i per una font d’energia externa, les pròtesis, les pròtesis estètiques i el calçat ortopèdic. Se n’exclouen les endopròtesis, les quals no formen part d’aquesta norma internacional.

4. Productes de suport per a la cura i la protecció personal (ISO 09)

Comprenen diferents estris de diferent complexitat segons l’activitat per a la qual estiguin destinats. S’hi inclouen, per exemple, productes de suport per vestir-se i desvestir-se, per a protecció corporal, per a higiene personal, per a la cura de traqueotomies, per a la incontinència i per a activitats sexuals.

5. Productes de suport per a la mobilitat personal (ISO 12)

Són aquells dispositius que ajuden a l’autonomia en la deambulació, com les cadires de rodes (vegeu figura), passamans i rampes, caminadors, bastons; també els elevadors i transferències, com les grues de transferència, les barres i/o agafadors de bany i tots aquells accessoris per accedir al vehicle o per conduir-lo.

Figura Cadira de rodes
Beatrice BB (Pixabay)

6. Productes de suport per a activitats domèstiques (ISO 15)

Consulteu la guia de productes de suport a les activitats domèstiques a l’apartat “Annexos”.

Entre els productes de suport per a activitats domèstiques hi ha els productes de suport per preparar el menjar o per menjar-se’l. També s’hi inclouen, per exemple, refrigeradors i congeladors, productes de suport per rentar la vaixella o productes de suport per manipular recipients. També hi ha productes de suport per emetre alarmes, indicar, recordar i assenyalar, així com adaptadors d’adherència i subjeccions, productes de suport per a la neteja de la casa, etc.

7. Mobiliari i adaptacions per a habitatges i altres immobles (ISO 18)

És aquell mobiliari adaptat, tant per a la feina com per al moment de descans. S’hi inclouen lliteres per a bany, lliteres de dutxa i lliteres per a canvi de bolquers; taules regulables, taules de planxar i taules per a l’escriptura o de treball; taulers per a disseny i taulers per a dibuix; faristols per a llibres i aguantallibres; equips per a la il·luminació; mobiliari regulable per seure; llits que s’ajusten i que no s’ajusten a la posició del cos i llits desmuntables, i dispositius per obrir i tancar reixes, portes, finestres i cortines.

8. Productes de suport per a la comunicació i la informació (ISO 22)

També cal tenir en compte els productes de suport per a la comunicació i la informació que ajuden les persones a rebre, enviar, produir i/o processar informació de diferents formes, a través de dispositius de maquinari i programari (hardware i software), fent que les tecnologies digitals siguin més accessibles. Dins d’aquest grup s’hi inclouen també els ajuts per veure-hi, sentir-hi, llegir, escriure, assenyalar o fer trucades telefòniques, així com alarmes de seguretat i tecnologia de la informació, entre d’altres (AENOR 2007). Podem esmentar:

  • Productes de suport per veure-hi
  • Productes de suport per a l’audició
  • Productes de suport per a la producció vocal
  • Productes de suport per a dibuix i escriptura manuals
  • Productes de suport per al càlcul
  • Productes de suport per al maneig d’informació audiovisual i vídeo
  • Productes de suport per a comunicació cara a cara
  • Productes de suport per telefonar (i per missatgeria telemàtica)
  • Productes de suport per a alarma, indicació i senyalització
  • Productes de suport per a la lectura
  • Ordinadors i terminals
  • Dispositius d’entrada per a ordinadors
  • Dispositius de sortida per a ordinadors

Consulteu els catàlegs de productes de suport a l’apartat “Annexos”.

9. Productes de suport per a la manipulació d’objectes i dispositius (ISO 24)

Són tots aquells objectes o dispositius que faciliten la manipulació i el control d’objectes i mercaderies. Es tracta de tots aquells objectes per permetre agafar un instrument o per permetre el control remot, robòtic o informàtic que permeti obrir o tancar finestres, apujar i abaixar persianes o connectar electrodomèstics.

Hi ha cada vegada més assistents de veu al mercat que permeten controlar els mecanismes de casa, com l’exemple recent d’Alexa d’Amazon, que entre altres coses permetran fer més fàcils les tasques domèstiques o de lleure a persones amb discapacitat visual o un altre tipus de diversitat funcional. D’altra banda, també poden interactuar amb aquest assistent virtual les persones que no poden parlar o no poden sentir-hi, mitjançant el “Tap to Alexa”, que permet als propietaris de l’altaveu intel·ligent unir-lo a una pantalla tàctil.

10. Productes de suport per a la millora i l’avaluació de l’ambient i/o entorn (ISO 27)

En formarien part els dispositius de purificació d’aigua i les ajudes per reduir els sorolls. També instruments de mesura com termòmetres, bàscules, etc.

11. Productes de suport per a l’ocupació i la formació laboral (ISO 28)

Són dispositius que responen principalment a les exigències del lloc de treball i dispositius destinats a la formació laboral. Inclouen, per exemple, màquines, dispositius, vehicles, eines, materials i programes informàtics, mobiliari i instal·lacions de fabricació i d’oficina, i materials per a l’avaluació i la formació laboral. Se n’exclouen els productes que s’utilitzen principalment fora de l’entorn del treball.

Materials d’oficina són tots els elements utilitzats regularment a les oficines de les empreses i altres organitzacions. Inclouen objectes petits, consumibles, d’ús diari, com ara clips, notes adhesives i grapes; també màquines petites, com perforadores, carpetes, grapadores i laminadors, a més d’estris i paper d’escriure, però també abasten equips d’alt cost com els ordinadors, impressores, màquines de fax, fotocopiadores i caixes registradores, així com mobles d’oficina, com ara cadires, taules, arxivadors, armaris i escriptoris (vegeu figura).

Figura Taula adaptada
Font: Maika Herrero

12. Productes de suport per a l’oci (ISO 30)

Un joc és una activitat que s’utilitza com a diversió i gaudi quan s’hi participa; en moltes ocasions, fins i tot com a eina educativa. Els jocs normalment es diferencien dels treballs per l’objecte de la seva realització, però en molts casos no hi ha una diferència massa clara. Un joc també és considerat un exercici recreatiu sotmès al concurs de regles.

Un joc accessible és aquell dissenyat o adaptat per a persones amb diversitat funcional. Es poden destacar les bicicletes adaptades, les cartes de mida especial, aparells per fer ganxet, etc.

Altres jocs accessibles o adaptats són els productes dissenyats per ajudar les persones a participar en activitats d’esplai que segueixen regles fixes. Inclouen, per exemple, jocs de taula, jocs de cartes, trencaclosques, jocs d’ordinador, de consola, etc.

Productes de suport compartits i individuals

Els productes de suport compartits

Els productes de suport compartits són els productes que utilitzen diversos usuaris: primer els utilitza una persona i, quan deixa d’utilitzar-los, passen a altres persones. Tant als centres residencials com als centres escolars, hi ha molts productes i utensilis que faciliten la vida quotidiana a les persones amb discapacitat funcional que solen ser d’ús compartit. Algunes vegades són assignats a una persona que els utilitzarà durant un temps, però que, en abandonar el centre, passen a una altra persona que també els pot necessitar.

A continuació es poden veure els productes de suport d’ús compartit més habituals:

  • Elements de protecció corporal: tenen com a finalitat la protecció de la pell, prevenció d’UPP (úlceres per pressió) i elements de comoditat per a la persona usuària. Aquí trobaríem una àmplia varietat de coixins i matalassos.
  • Accessoris de subjecció: les armilles o corretges i cinturons són aquells productes que es fan servir per tal que la persona usuària quedi subjecta al llit o a la cadira per evitar lesions o per millorar-ne la comoditat.
  • Dosificadors de medicaments: són sistemes o dispensadors que possibiliten la dosificació de medicaments. Cada dosificador ha d’anar etiquetat amb el nom de la persona usuària. En una residència hi haurà d’haver tants dosificadors com persones usuàries requereixin tractament.
  • Productes de suport per a l’alimentació: són un sistema de suport per a l’alimentació de la persona usuària per crear-li més autonomia i comoditat per fer la nutrició. Alguns d’aquests productes serien: utensilis adaptats, com els coberts amb sistema de subjecció i agafada; gots i tasses adaptats; plats profunds; gerros amb suport antilliscant; obridors especials per a pots, etc.
    Als centres residencials aquests productes de suport es deixen al menjador i, en molts casos, són d’ús individual perquè s’ha fet una adaptació personalitzada del suport. En l’àmbit escolar també quedarien guardats al menjador, en el cas que l’alumnat es quedi a dinar al centre educatiu.
  • Productes de suport relacionats amb l’eliminació: són dispositius o accessoris que faciliten l’evacuació intestinal i urinària de la persona usuària enllitada. A les residències, els orinals plans i les ampolles han d’anar assignats a cada usuari marcant-hi el nom i l’habitació. Altres productes serien les cadires amb orinal que faciliten a la persona amb mobilitat reduïda que pugui fer les seves necessitats sense esforç.
  • Productes de suport per al vestit i el calçat: faciliten les accions de vestir-se i desvestir-se donant un major grau d’autonomia. Aquests suports poden ser: calçadors de mitges i de calçat, botonadors i estiradors de cremallera. Aquest materials poden ser d’ús individual o bé d’ús compartit, per exemple, entre els alumnes d’una mateixa classe o les persones usuàries que comparteixen l’habitació.
  • Equips de desplaçament o transferències: inclouen una àmplia gamma de productes graduables en alçada i adaptables a les necessitats de l’usuari. Entre ells, hi ha bastons, caminadors, bipedestadors i cadires de rodes. Alguns d’aquests suports són graduables i adaptables a les necessitats de les persones. Aquest material pot ser individual o compartit. Els elevadors i transferències tenen la finalitat de mobilitzar la persona per evitar accidents o lesions, tant per a la persona mateixa com per al personal que s’encarrega de la seva mobilització. Els elevadors es col·loquen al seient i afavoreixen l’acció d’aixecar-se. Solen estar disponibles a la sala d’ús comú en el cas de les residències i a l’aula en el cas dels centres educatius. Les grues manuals o hidràuliques serveixen per fer transferències, com per exemple de la cadira al llit. Els centres residencials han de disposar d’aquest equipament obligatòriament segons el nombre de residents. Vegeu un exemple de cadira d’elevació grua a figura.
Figura Cadira d’elevació grua
Stux (Pixabay)
  • Productes de suport per a l’oci i l’escriptura: són molts i s’apliquen a les aficions, el joc, els esports i altres activitats d’oci. En aquest grup hi ha les bicicletes adaptades, joguines de mida especial, suports per a cartes, etc. Per a l’escriptura hi ha diversos objectes adaptats segons les necessitats, com ara suports d’escriptura, taulers per subjectar el paper, bolígrafs amb pes, passapàgines o faristols.

Productes de suport individuals

Entre els productes de suport individuals hi podem trobar:

  • Els productes de suport d’higiene personal: aquí es troben productes de suport com els raspalls de cabells o de dents, les esponges amb agafadors que faciliten l’accés a totes les zones del cos perquè la persona usuària no ha de fer força per aguantar-la, les maquinetes d’afaitar elèctriques, les tovalloles amb llaços als extrems que faciliten l’eixugada sense necessitat de deixar-se anar de l’agafador, etc.
  • Els productes de suport especialitzats: són tots aquells que només poden ser utilitzats per una única persona perquè han estat fets a mida. Calçats, pròtesis, dentadures, etc.

L’educació i els productes de suport inclusius

El disseny universal d’aprenentatge (DUA) és, en primer lloc, una actitud, i es refereix a la disposició a pensar en les necessitats d’aprenentatge de tot l’alumnat (no només les d’aquells estudiants considerats “especials”), assumint que la càrrega de l’adaptació ha d’estar situada primer en el currículum i no en l’aprenent. És, en segon terme, un conjunt ampli i flexible d’estratègies didàctiques orientades pels principis de flexibilitat i elecció d’alternatives, amb l’objecte d’adaptar les necessitats d’aprenentatge a la diversitat d’estudiants. És, per això, el contrari a la recerca d’una única alternativa (cosa que l’adjectiu “universal” tendeix a suscitar) que pogués servir per a tothom. Finalment, no vol dir reduir, simplificar o “rebaixar” els continguts d’aprenentatge o buscar el “mínim contingut comú” per a tothom. És, en definitiva, fer l’aprenentatge accessible per a tothom.

Hi ha tres principis primaris que guien el DUA:

  • Principi I: Proporcionar múltiples mitjans de representació (el “què?” de l’aprenentatge). Els alumnes difereixen en la manera en què perceben i comprenen la informació que se’ls presenta. Per exemple, aquells amb deficiències sensorials (per exemple, sordesa o ceguesa), dificultats d’aprenentatge (dislèxia), diferències culturals o d’idioma i d’altres, poden requerir tots ells diferents maneres d’abordar els continguts. Altres poden simplement captar millor la informació a través de mètodes visuals o auditius que a través d’un text escrit. En realitat, no hi ha un sol mitjà que sigui el millor per a tots els alumnes; proporcionar opcions en la representació és, per tant, essencial.
  • Principi II: Proporcionar múltiples mitjans d’expressió (el “com?” de l’aprenentatge). Els alumnes difereixen en la manera en què poden “navegar” enmig de aprenentatge i expressar el que saben. Per exemple, individus amb discapacitats motores significatives (paràlisi cerebral), aquells que tenen dificultats en les habilitats estratègiques i organitzatives (dèficits de la funció executiva, TDHA), aquells amb un idioma matern diferent de la llengua d’acollida i d’altres, abordaran les tasques de l’aprenentatge i demostraran el seu domini de manera molt diferent. Alguns seran capaços d’expressar-se correctament per escrit però no oralment, i viceversa. En realitat, no hi ha un mitjà d’expressió òptim per a tots els estudiants; proporcionar opcions per expressar-se és, de nou, essencial.
  • Principi III: Proporcionar múltiples mitjans de compromís (el “per què?” de l’aprenentatge). Els alumnes difereixen marcadament en la forma en què poden sentir-se implicats i motivats per aprendre. Alguns alumnes s’“enganxen” o connecten amb l’espontaneïtat i la novetat, mentre que altres desconnecten, o fins i tot s’espanten, en aprendre així. No hi ha un únic mitjà d’afavorir el compromís que sigui òptim per a tots els estudiants; proporcionar múltiples mitjans de compromís és, juntament amb els dos anteriors principis, essencial per avançar cap a la meta d’una educació més inclusiva.

Les TIC a l’educació

Per a una gran part de les persones amb diversitat funcional, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són eines que els permeten la integració i participació en gairebé tots els aspectes de la vida.

En l’educació inclusiva, les TIC hi juguen un paper fonamental, fent possible que tots els estudiants puguin triar el seu mitjà preferit per accedir als continguts i per expressar el seu coneixement. Són eines que ofereixen flexibilitat i adaptació a les necessitats de cada un, permetent a tots aprendre en qualsevol moment i lloc, a través de qualsevol dispositiu i amb el suport de qualsevol persona.

Les TIC ajuden a eliminar les barreres i permeten als estudiants beneficiar-se d’oportunitats educatives. Introduir les TIC en l’entorn educatiu no s’ha de considerar un fi en si mateix, sinó un mitjà per a la inclusió educativa.

S’ha de tenir en compte quin és l’objectiu principal d’utilitzar les TIC a l’educació de les persones amb discapacitat, que és fomentar tant la inclusió educativa com la inclusió social en el seu sentit més ampli. L’objectiu final d’incrementar l’accés a les TIC que donen suport a l’educació ha de ser augmentar, a curt i llarg termini, les oportunitats i qualitat de vida de les persones amb discapacitat.

Quan parlem de TIC no només hem de pensar en dispositius o programes informàtics; aquests són el mitjà que permet crear o gestionar els continguts digitals didàctics, siguin aquests textos o continguts audiovisuals. Treballar amb aquest tipus de continguts proporciona major flexibilitat a tots els estudiants, però a més, en el cas d’alumnes amb diversitat funcional, els facilita l’accés als continguts. Segons Rose i Meyer (2002) es podrien diferenciar quatre aspectes d’aquesta flexibilitat que són particularment beneficiosos per la seva aplicació en els processos d’inclusió educativa (Alba Pastor & Zubillaga del Riu, 2012):

  • Versatilitat: els mitjans digitals permeten presentar i visualitzar el contingut en diferents formats (text, imatge fixa, imatge en moviment, so, combinació de text i imatge, multimèdia, etc.).
  • Capacitat de transformació: els mitjans digitals permeten que el mateix contingut es pugui mostrar en múltiples formes. Els ajustos poden ser dins dels mateixos mitjans per ajustar la forma en què alguna cosa es presenta, sense canviar-ho a altre mitjà, i les transformacions d’un mitjà a un altre.
  • Possibilitat de ser marcats: el codi principal per a la construcció de certs continguts, per exemple pàgines web, permet marcar el text, marcar-ne diferents components estructurals. Això possibilita l’organització dels continguts i activitats a desenvolupar d’acord amb les necessitats dels estudiants (seleccionar només un tipus de contingut o certes paraules, ressaltar o eliminar-ne algunes parts, canviar-ne el format, triar un disseny de pantalla amb diferents tipus de fonts, etc.).
  • Interconnexió: els mitjans digitals ofereixen la possibilitat de relacionar un contingut amb un altre, a través d’hipervincles, traçant un mapa de recursos i suports complementaris al contingut d’aprenentatge principal (mitjançant vincles amb imatges o una altra informació), afavorint l’aprenentatge globalitzat.

Consulteu algunes aplicacions gratuïtes per a dispositius mòbils a l’apartat “Annexos”.

També és important destacar l’aparició d’aplicacions (apps) gratuïtes per a dispositius mòbils que serveixen per treballar la cognició i la comunicació, com per exemple la memòria, l’atenció, etc.

Productes de suport a la llar

Convé fer un esment als productes de suport a la llar. Així com en una residència es disposarà de molts productes de suport i es farà una avaluació i recomanació als usuaris sobre els productes més adients a les seves necessitats, quan la persona vol viure a casa seva i es troba en certa situació de dependència, cal que els espais disposin d’unes adaptacions i que es facin servir certs productes de suport per prevenir determinades situacions de risc o falta d’accessibilitat.

El bany

El bany no és l’únic lloc en el qual ens hem de fixar a l’hora d’adaptar una casa a persones dependents, però continua sent el focus de totes les mirades: no podem obviar que un lloc en el qual l’aigua i la humitat són una constant pot resultar més perillós que un altre espai sense aquestes característiques. Precisament, l’informe de detecció d’accidents domèstics i d’oci (DADO) de l’Institut Nacional del Consum ho deixa bastant clar: un 58% dels accidents que tenen lloc a la llar ocorren, principalment, a la cuina, al dormitori i a la cambra de bany.

Al bany hem de centrar l’atenció a fer servir materials antilliscants que puguin reduir considerablement les caigudes. A més, una de les reformes que més s’executen és el canvi de banyera per dutxa. Però això no sempre és suficient. Es pot millorar, per exemple, col·locant barres o agafadors de subjecció. També és interessant que la tassa del vàter estigui adaptada a persones amb dificultats de mobilitat; això s’aconsegueix amb agafadors i elevant l’alçada del vàter, que comporta que els esforços siguin menors a l’hora de seure i aixecar-se. Si volem que l’adaptació sigui completa, no podem oblidar-nos d’eliminar qualsevol tancament interior, ja que pot ser crucial a l’hora d’atendre una urgència a l’interior del bany.

La cuina

Les persones amb mobilitat reduïda s’han de poder manejar bé en qualsevol espai. Així, la cuina també requereix espais amplis, suficients per caminar amb crosses, cadires de rodes o caminadors.

Tot i que la nostra cuina no sigui la més àmplia del món, hi ha determinades distribucions que poden afavorir aquest aspecte, com per exemple les distribucions en forma de L o bé una distribució lineal. A més, no s’ha de passar per alt l’alçada dels mobles, que pot ser crucial. S’han d’intentar evitar els mobles alts, al final seran més incòmodes. També convé tenir a mà les coses que més es facin servir, respectant un ordre lògic en els mobles baixos de la cuina.

Es pot canviar el gas per vitroceràmica o cuina d’inducció i s’han d’instal·lar detectors de fum a l’interior de la cuina.

A la imatge de la figura es pot veure una cuina adaptada.

Figura cuina adaptada

Dormitori

Els dormitoris es poden adaptar amb llits articulats, en el millor dels casos, o amb llits d’una altura que no requereixi un esforç extra per part de la persona usuària.

Que les finestres i les portes dels armaris siguin corredisses o el canvi de poms per nanses en els calaixos també facilitaran el dia a dia d’una persona amb mobilitat reduïda.

Aspectes com col·locar un timbre o interruptor d’emergència que es comuniqui amb altres parts de la casa també pot ser d’ajuda.

Finalment, no s’ha d’oblidar que com més nets i menys atapeïts siguin els espais, millor.

Aspectes importants a la resta de la llar

Podeu consultar el catàleg de mobiliari adaptat de l’empresa Ugari a l’apartat “Annexos”.

La resta de la casa també ha d’estar adequada amb petits detalls que faran la vida més còmoda a les persones dependents. Per exemple, les portes corredisses són ideals si hi ha a casa una persona amb mobilitat reduïda, ja que aconseguirem tenir més espai lliure del que ens deixen les portes tradicionals.

El terra de tota la casa ha de ser antilliscant i, a més, si hi ha una cadira de rodes a casa, hauríem de fixar-nos bé en el trajecte que aquesta pot fer, aconseguint espais més amplis perquè es pugui maniobrar en un moment donat. Així mateix, convé també fer una revisió del nostre mobiliari per evitar vores afilades; és molt més segur que siguin arrodonides.

Centres d’autonomia personal, ajudes tècniques i productes de suport

Els centres d’autonomia personal existeixen tant a nivell estatal com autonòmic i local, i tenen per objectiu promocionar, intercanviar coneixement i oferir prestacions de serveis a les persones en situació de dependència.

Centre de Referència Estatal d'Autonomia Personal i Ajudes Tècniques

Podeu consultar l’ordre ministerial a bit.ly/2XCYHdL i la Llei 39/2006 a bit.ly/2QHChXf.

El Centre de Referència Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques (CEAPAT) es crea mitjançant una ordre ministerial de 7 d’abril de 1989, com a centre dependent de l’Imserso. El 2006, el CEAPAT entra a formar part de la xarxa de centres de referència estatals (CRE), establerta mitjançant la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

Els CRE responen a l’objectiu d’oferir serveis socials de qualitat per atendre les persones en situació de dependència i les seves famílies. Aquests centres de referència són claus per a la promoció, intercanvi de coneixement, formació de professionals i prestació de serveis d’una alta qualificació. Els CRE tenen el seu àmbit d’aplicació a tot l’Estat.

Pel seu caràcter de centre de referència, el CEAPAT ofereix els següents suports:

  • Anàlisi, sistematització i difusió d’informació i coneixement.
  • Foment de la investigació i el desenvolupament i innovació de mètodes i tècniques d’intervenció.
  • Formació de professionals i col·laboració en l’elaboració i aplicació de normes tècniques.
  • Suport, assessorament i assistència tècnica a institucions.
  • Altres recursos del sector.

Centre per a l'Autonomia Personal Sírius

Aquest centre, que depèn de la Generalitat de Catalunya, ofereix informació i orientació sobre solucions personalitzades, productes de suport i recursos disponibles, amb l’objectiu d’impulsar i millorar l’autonomia personal i l’accessibilitat a l’entorn, així com afavorir la integració social de les persones amb discapacitat i de la gent gran.

S’adreça a les persones amb discapacitat o dependència i als seus familiars, així com a entitats del sector, als col·lectius professionals i als estudiants que s’hi relacionin. També a les empreses implicades als productes de suport a la discapacitat, i a totes aquelles persones, particulars o professionals, interessades en l’autonomia personal i l’accessibilitat a l’entorn.

El centre Sírius disposa d’una exposició permanent, a l’abast de les persones interessades, de productes de suport, solucions d’entorns accessibles i productes per a la comunicació i l’accés a l’ordinador.

El centre està organitzat en tres unitats o àrees d’informació temàtica:

  1. Unitat d’Accessibilitat:
    • Fa assessorament tècnic sobre solucions personalitzades per a la supressió de les barreres en l’accés i a l’interior dels habitatges.
    • Informa sobre productes i tecnologies per a l’accessibilitat de l’entorn.
    • Informa sobre la normativa d’aplicació relacionada amb l’accessibilitat.
    • Organitza jornades i sessions informatives adreçades a professionals i estudiants sobre solucions i tecnologies per a la supressió de barreres i l’accessibilitat de l’entorn.
  2. Unitat de Productes de Suport:
    • Assessora sobre el mobiliari i l’adequació de l’entorn de la persona.
    • Informa sobre productes de suport per a la mobilitat i la realització de les activitats de la vida diària.
    • Fa demostracions als cuidadors sobre tècniques d’atenció a les persones amb dificultats de mobilitat i sobre l’ús dels productes de suport.
    • Organitza jornades amb professionals per intercanviar experiències i donar a conèixer les novetats sobre productes de suport.
    • Dona suport a la formació d’estudiants i professionals del camp de l’autonomia personal i dels serveis socials, mitjançant jornades i sessions formatives.
  3. Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació i Habilitació (UTAC). Aquesta unitat informa, assessora, valora i fa demostracions sobre:
    • Sistemes augmentatius de comunicació
    • Accés alternatiu a l’ordinador
    • Control de l’entorn
      Fa seguiment del procés d’intervenció a les persones usuàries, els familiars i els professionals.

Als annexos podeu veure informació sobre els ajuts del programa d’atenció social a les persones amb discapacitat (PUA).

A banda, el Departament de Benestar Social i Família convoca anualment els ajuts del Programa d’atenció social a les persones amb discapacitat (PUA), que té com a objectiu facilitar els ajuts econòmics necessaris per al desenvolupament de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial amb mesures compensatòries per tal de millorar la seva qualitat de vida i fomentar-ne la integració social.

Exemple d'un cas atès al Centre per a l'Autonomia Personal Sírius

L’Antoni té 25 anys i ha sol·licitat suport al centre Sírius per tal d’utilitzar l’ordinador a l’escola d’adults on estudia.

Des de fa quatre anys pateix una lesió medul·lar fruit d’un accident de trànsit, presenta tetraparèsia amb forta limitació de la mobilitat. Té limitacions a la mà en la motricitat fina i en les accions coordinades per a l’escriptura. Porta una cadira de rodes elèctrica amb comandament tipus joystick. Durant uns mesos ha estat fent un tractament de recuperació funcional amb una fisioterapeuta i una terapeuta ocupacional.

Els professionals que l’atenen al centre Sírius són un terapeuta ocupacional i un logopeda. A partir del coneixement sobre productes de suport, l’assessoren i li proposen:

  • Sistema de reconeixement de veu Dragon Naturally Speaking: converteix la veu en text escrit.
  • Dispositiu BJOY RING: Converteix el joystick de la cadira de rodes en un ratolí per a utilitzar l’ordinador, el mòbil o la tauleta.
  • Polsador per a la realització del clic del ratolí.
  • Cadira de rodes basculant
  • Reposacaps
  • Coixí antiescares
  • Base rígida de seient
  • Respatller

L’Antoni valora les informacions i accepta els productes que li proposen. Prèviament a la compra dels productes, pot fer proves amb diferents models de què disposa el centre per escollir aquells productes que s’avinguin més a les seves necessitats.

Als annexos podeu trobar un tríptic amb els serveis que ofereix el centre Sírius.

L’experiència exposada constitueix un clar exemple de la importància de proporcionar informació a l’usuari quant a les diferents alternatives possibles perquè, amb aquesta informació i mitjançant les proves que faci durant l’assessorament, pugui prendre la decisió que consideri més adient i que més còmode el faci sentir.

Banc del Moviment

El Banc del Moviment busca promoure els valors de la sensibilitat, la solidaritat, l’autonomia de les persones i la sostenibilitat de la ciutat, i que qualsevol persona que ho necessiti tingui accés a unes crosses, una cadira de rodes, un caminador o qualsevol altre tipus de producte de suport. És una iniciativa solidària per oferir préstec temporal i solidari de productes de suport per a persones amb discapacitat motriu de totes les edats. Asendi NB, Amputats Sant Jordi, Nexe Fundació i la Cooperativa Alencop són les entitats que treballen en el projecte, conjuntament amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de la ciutat de Barcelona.

En un principi, el préstec es fa per a un període inicial de sis mesos, tot i que en cas de necessitat es podrà prorrogar el termini. La persona usuària ha de deixar un dipòsit de preu social en el moment de rebre el material, que li serà abonat en el moment de retornar el producte. Quan el producte de suport demandat sigui per a infants, un o una terapeuta ocupacional farà la valoració, l’adaptació i el seguiment corresponents; també es farà en el cas dels adults que ho requereixin.

En els centres educatius

El centre escolar és l’espai on nens i nenes passen una gran part del temps i on, a més, duen a terme activitats, com determinats jocs i esports, que impliquen riscos afegits als habituals. La prevenció d’accidents en el centre escolar implica l’assumpció del seu paper com a entorn promotor de salut; per això, té la tasca de posar en marxa totes les mesures de protecció possibles per aconseguir un entorn segur, respectant la normativa vigent i adoptant una sèrie de recomanacions específiques.

Per la seva banda, el personal docent, com a agent de salut en la prevenció d’accidents, ha de transmetre a l’alumnat els missatges oportuns a través de la seva conducta modèlica i del treball a l’aula. Per complir aquesta tasca, ha de conèixer els riscos potencials d’accident i posar en marxa les mesures preventives a seu abast, però, a més, ha d’estar adequadament informat per intervenir en el cas que es produeixi un accident.

L’actuació preventiva té dues vessants:

  • La protecció del medi per tal d’aconseguir la major seguretat en l’entorn.
  • L’educació de l’alumnat en prevenció d’accidents per aconseguir la major autonomia possible segons les diferents edats, amb el màxim de seguretat.

Seguretat dins dels recintes tancats

El centre escolar ha de tenir en compte les següents mesures de protecció del medi:

  • No fer servir abrillantadors per a la neteja dels terres.
  • Tenir cura que sempre hi hagi una bona il·luminació, sobretot en les zones de treball i de pas.
  • Les escales han de tenir graons baixos (menys de 17 cm) i profunds (més de 28 cm), amb una bona il·luminació, barana forta i passamans.
  • Les terrasses, terrats i balcons han de tenir baranes altes i barrots amb separació de 10 cm màxim.
  • Les finestres han de tenir tancaments alts i ser inaccessibles per als petits.
  • Als passadissos d’amplada menor de 2,50 m, situats en zones d’ús comú, les portes situades al lateral es disposaran de manera que l’escombrat del full no envaeixi el passadís.
  • Les portes de vaivé situades entre zones de circulació han de tenir parts transparents o translúcides que permetin percebre l’aproximació de persones i que cobreixin l’altura compresa entre 0,7 m i 1,5 m com a mínim.
  • Les grans superfícies de vidre que es puguin confondre amb portes o obertures estaran proveïdes, en tota la seva longitud, de senyalització situada a una alçada inferior compresa entre 850 mm i 1.100 mm, i a una alçada superior compresa entre 1.500 mm i 1.700 mm.
  • Les portes de vidre que no disposin d’elements que permetin identificar-les, com ara bastiments o tiradors, disposaran de senyalització d’acord amb el que s’ha explicat anteriorment.
  • Els mobles han de tenir cantonades romes. Cal evitar sortints, arestes i peus o bases llargs.
  • Cal instal·lar un termòstat per a l’aigua calenta als lavabos. No ha de superar els 54º C.
  • Els serveis han de tenir un sistema de seguretat que impedeixi quedar tancat.
  • Cal instal·lar vidres de seguretat en els llocs on es pot xocar.
  • S’ha de vigilar el bon estat de les instal·lacions als lavabos: rajoles, porta-rotlles metàl·lics, penjadors metàl·lics.
  • Cal vigilar el bon estat de les instal·lacions del gimnàs: espatlleres, miralls i encoixinat en columnes.
  • S’han de revisar amb deteniment les instal·lacions i aparells de gas i electricitat.
  • Els productes tòxics (neteja, pintura, coles, etc.), així com els medicaments, s’emmagatzemaran fora de l’abast de nens i nenes.
  • És necessari vigilar que els extintors estiguin en bon estat i en llocs coneguts per totes les persones adultes.
  • Hi ha d’haver sortides d’emergència ben senyalitzades.
  • Hi ha d’haver una farmaciola ben dotada i algú que s’encarregui del seu manteniment.
  • És obligatori que hi hagi un pla de seguretat, d’evacuació o emergència. I cal fer periòdicament un simulacre d’evacuació.

A les escoles d’infantil, a més, es recomana prendre precaucions especials:

  • Els materials que s’utilitzin en els acabats interiors han de ser adequats a l’edat dels alumnes, evitant superfícies rugoses, dures o agressives, o ressalts de fàbrica.
  • Les lluminàries han d’estar protegides.
  • Els punts de llum i preses de corrent de les aules han d’estar a una alçada d’1,50 m.
  • Es recomana que la distància entre eixos de barrots no sigui més gran de 8 cm.
  • Les finestres han de ser practicables només a partir d’1,10 m d’altura.
  • Els vidres de les fusteries han de ser de seguretat (3+3 mm).
  • Totes les portes d’ús per als nens i nenes han d’estar protegides de manera que no puguin agafar-s’hi els dits.
  • Les portes s’han de dissenyar de manera que, en obrir-les, es pugui veure si hi ha un nen darrere.
  • Els lavabos han de tenir la màxima visibilitat possible des de l’aula. La taula canviador ha de quedar enfrontada a l’aula de tal manera que l’educador vegi, al mateix temps que canvia el nen, el que passa a la resta de l’aula.
  • La sala de bressols ha de tenir visibilitat des de l’aula i els bressols s’han de col·locar de tal manera que al nen se’l pugui agafar per un lateral.
  • Els radiadors han d’estar protegits.

Seguretat fora dels recintes tancats

Fora dels recintes tancats, el centre escolar ha de tenir en compte les recomanacions següents:

  • Els edificis del centre han d’estar envoltats per una reixa o tanca d’ 1,5 m d’alçada com a mínim.
  • Els patis han de tenir zones separades per a jocs ràpids i lents. Cal suprimir les pedres i instal·lar una zona de sorra dedicada al joc per a l’alumnat de menor edat.
  • En escoles infantils, les vorades dels sorrals dels patis han de ser romes o arrodonides. S’ha de disposar d’una zona de llosetes de cautxú que esmorteeixi les caigudes.
  • Els tobogans han d’arribar arran de terra, ser d’una sola peça en la part descendent i tenir baranes altes laterals.
  • Els gronxadors han de tenir barrots perquè no s’hi puguin acostar altres nens quan algú es gronxa. Els seients han de ser tous.
  • Cal vigilar el bon estat de les instal·lacions, tant de les zones de jocs infantils (gronxadors, tobogans…) com de les pistes esportives (porteries, cistelles, xarxes…).
  • S’ha de vigilar també el bon estat de les instal·lacions generals: sòls dels patis, bancs de fusta, clavegueram, canalons…
  • Cal prendre precaucions especials quan es duguin a terme activitats que comportin risc, com ara utilitzar protectors (cascs, genolleres, turmelleres o colzeres) i calçat adequat.
  • En èpoques caloroses, cal protegir-se del sol amb cremes amb filtre solar i gorres. Cal procurar no exposar-se a la radiació solar en les hores centrals del dia (de 12 a 16 hores).
  • S’han d’establir normes de seguretat en el transport escolar.
  • Davant de les sortides del centre escolar, a la vora de la vorera hi ha d’haver una tanca que impedeixi als nens i nenes envair la calçada en sortir i patir un accident. Instal·lar-la és competència de l’ajuntament.
  • Cal comprovar que els accessos externs al col·legi són segurs i tenen els senyals de trànsit o senyalitzacions oportunes (semàfors, passos zebra, senyals informatius de la presència d’escolars…).

En els centres residencials

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’European Network for Safety Among Elderly (EUNESE), el 30% de les persones de més de 65 anys pateix una caiguda com a mínim un cop a l’any. Aquesta xifra s’eleva al 50% quan parlem de persones de més de 80 anys. El que és realment sorprenent és que la majoria d’aquestes caigudes es produeixen en residències per a gent gran o centres sociosanitaris.

Les principals causes de caigudes en residències per a gent gran es deuen a terres mullats o humits, una alçada incorrecta del llit, il·luminació insuficient en diferents espais o paviments amb un mal manteniment, entre altres coses.

1. Manca d’ordre i neteja en els llocs de treball

Els riscos que comporta la manca d’ordre i neteja són els següents:

  • Caigudes per ensopegades i relliscades a causa de la presència de cables elèctrics o de llits i lliteres en zones de pas, així com per l’existència de sòls humits o relliscosos per vessaments de líquids.
  • Cops contra calaixos o armaris oberts, equips de trasllat dels residents (cadires de rodes, grues, llits …) o amb materials apilats, tant en passadissos com al voltant dels llocs de treball.
  • Caigudes d’objectes durant la manipulació o emmagatzematge

Les mesures preventives que cal adoptar per evitar-los són:

  • No dificultar l’accés i visibilitat dels extintors, mànegues i altres elements de lluita contra incendis.
  • Mantenir buides i lliures d’obstacles les zones de pas, els passadissos, les sortides d’emergència i les vies d’evacuació.
  • Si es produeix un abocament accidental de qualsevol líquid, cal netejar-lo immediatament. A més, s’ha de senyalitzar la zona on s’ha produït el vessament perquè no es produeixin relliscades i caigudes.
  • S’ha d’evitar la presència de deixalles i objectes a terra: s’han de dipositar en els recipients destinats per a això. En cas de trencament d’algun recipient o estri, cal delimitar la zona i recollir els fragments amb ajuda d’un raspall i un recollidor, mai amb les mans.
  • S’han d’estacionar els equips de maneig de trasllat de pacients (cadires de rodes, grues, llits…) en els llocs establerts per a això.
  • No s’han de sobrecarregar les prestatgeries ni les zones d’emmagatzematge. S’ha de procurar que els materials emmagatzemats no sobresurtin i col·locar els objectes més pesats a la zona inferior de les prestatgeries, i els d’ús freqüent en les lleixes centrals, a l’altura aproximada dels colzes. Cal tenir en compte que els apilaments de materials han de ser estables i segurs.
  • En finalitzar els treballs, s’han de retirar i col·locar al seu lloc les eines i estris emprats.

2. Seguretat davant de riscos elèctrics

Els riscos elèctrics que hi pot haver són:

  • Contactes elèctrics directes en fer connexions d’equips a la xarxa.
  • Contactes elèctrics indirectes en accedir a parts o elements metàl·lics.
  • Cremades per arc elèctric derivades de curtcircuits durant la manipulació de la instal·lació elèctrica.
  • Incendis.

Les mesures preventives per evitar-los són:

  • No fer manipulacions d’equips i instal·lacions elèctriques. La instal·lació, manteniment i reparació només la pot fer personal amb autorització i qualificació per a això. En cas d’avaria o mal funcionament d’un equip elèctric, s’ha de desconnectar, senyalitzar l’avaria i avisar la persona encarregada de reparar-la.
  • S’ha d’evitar que els cables discorrin per passadissos o per qualsevol zona on puguin deteriorar-se.
  • No s’han de connectar cables sense la clavilla de connexió homologada, ni sobrecarregar els endolls utilitzant lladres o regletes de manera abusiva. A més, s’han de desconnectar els equips de treball elèctrics estirant la clavilla, mai el cable.
  • No s’han de manipular interruptors de llum, bases o aparells elèctrics amb les mans mullades o els peus humits. Així mateix, no s’han de passar draps mullats o pals de fregar sobre clavilles connectades i equips elèctrics en funcionament.
  • S’han de mantenir els quadres elèctrics tancats amb clau.
  • Davant d’una persona electrocutada, cal actuar de la manera següent: en tots els casos, procurar tallar la tensió i avisar els equips d’emergència; a continuació, en cas de tenir la capacitació pertinent, s’han de proporcionar immediatament els primers auxilis a la persona electrocutada.

3. Eines manuals i de potència

Els riscos relatius a eines manuals i de potència inclouen:

  • Cops i talls durant l’ús.
  • Projecció de fragments i partícules en realitzar talls o per emprar inadequadament les eines.
  • Cremades degudes a sobreescalfaments o per la utilització d’eines en mal estat.
  • Fatiga i lesions musculars per l’elecció d’una eina inadequada, l’adopció de postures incorrectes de forma continuada, etc.
  • Traumatismes per moviments repetitius.
  • Caiguda d’eines durant la seva manipulació.

Les mesures preventives que cal prendre són:

  • Seleccionar l’eina adequada per al treball que calgui dur a terme i usar-la únicament en les operacions per a les quals ha estat dissenyada. Cal tenir en compte que una mala elecció pot ser causa directa d’un accident, incrementar la fatiga, i fins i tot produir lesions musculoesquelètiques. S’han de consultar les instruccions de l’empresa fabricant en cas necessari.
  • Cal vigilar que aquestes eines i els seus accessoris es trobin en bon estat i rebutjar les defectuoses (amb mànecs estellats, fluixos o torts…). Després d’utilitzar-les, s’han de guardar netes en el lloc previst per a això.
  • Cal assegurar-se que les eines de tall estiguin ben esmolades abans del seu ús i utilitzar-les sempre en direcció contrària al cos, evitant donar estirades o sacsejades.
  • S’han de seleccionar eines amb angles que permetin treballar amb la mà i el braç alineats.

La majoria dels accidents ocorreguts durant la utilització de les eines no s’haurien materialitzat si s’haguessin seguit les cinc regles bàsiques que s’indiquen a continuació:

  1. Seleccionar l’eina adequada per al treball que s’hagi de fer.
  2. Mantenir les eines en bon estat.
  3. Utilitzar correctament les eines.
  4. Dipositar-les en un lloc segur després d’utilitzar-les: guardar-les en caixes que pesin menys de 25 kg i no emmagatzemar les caixes en punts que estiguin situats per sobre de les espatlles.
  5. Transportar-les adequadament.

4. Equips de treball

Els riscos en equips de treball són:

  • Cops i talls durant l’ús i manipulació dels equips de treball.
  • Projecció de partícules.
  • Atrapaments amb els elements mòbils de les màquines o entre els mecanismes articulats de les escales manuals durant el seu ús.
  • Caigudes durant l’ascens i descens de les escales per falta de suport estable, o per fer-lo de manera indeguda o portant pesos.
  • Soroll i vibracions.
  • Contactes elèctrics directes i indirectes.

En aquests casos, les mesures preventives que cal adoptar són:

  • Quan es vagi a utilitzar una màquina o equip per primera vegada, s’ha de sol·licitar informació específica corresponent a les seves condicions de seguretat. En cas de dubte, cal consultar-ho amb la persona encarregada.
  • Cal assegurar que les màquines estan en bones condicions i disposen dels elements de protecció. Si es detecta que aquests elements s’han retirat, s’han de tornar a col·locar sempre abans de posar en marxa l’equip.
  • Abans d’usar-los, s’ha de comprovar que l’estat dels cables d’alimentació, interruptors o preses de corrent és correcte.
  • Si ens adonem d’alguna anomalia (sobreescalfament, olor, soroll o vibració inusual), hem de desconnectar la màquina, senyalitzar la situació i comunica-ho perquè sigui solucionada.
  • S’han d’utilitzar els equips de treball exclusivament per a les operacions per a les quals van ser dissenyats i no sobrepassar mai els límits d’ús establerts per l’empresa fabricant (càrrega, velocitat, pressions, tensions…).
  • Cal dur a terme un manteniment segur de les màquines. Prèviament, cal assegurar que estan desconnectades i s’han aturat tots els elements mòbil. Cal recordar que no s’han de fer treballs de reparació o manteniment llevat que es tingui la capacitació requerida per a això.
  • S’ha de tenir en compte que, en determinades operacions, l’exposició a soroll pot requerir la utilització de protecció individual. S’han de seguir les recomanacions relatives a l’ús de protecció auditiva.
  • S’han de fer servir escales manuals o altres mitjans auxiliars per assolir o traslladar objectes a una zona situada per sobre de les espatlles, i s’ha d’evitar recolzar-se a les prestatgeries o emprar tamborets per accedir-hi. A més, cal verificar el correcte estat de l’escala i dels seus elements (falques de goma, cadena interior en escales de tisora, etc.).
  • En cap cas s’han de transportar càrregues mentre es pugi o baixi d’una escala, i no s’han de deixar estris o productes als esglaons.
  • No s’han de fer servir les escales de tisora treballant-hi a cavall per sobre, ni passar d’un costat a l’altre de l’escala per la part superior.

5. Manipulació de productes químics

Els riscos per manipulació de productes químics són:

  • Exposició permanent o accidental a productes químics com ara els lleixius, l’amoníac, els detergents o els desinfectants, entre d’altres, susceptibles de causar danys a la salut per inhalació, contacte o ingestió.
  • Cremades per contacte o esquitxades dels productes químics emprats en el manteniment dels equips de treball o en la neteja, i durant la realització de les tasques pròpies del lloc.

Les mesures preventives que cal prendre inclouen:

  • Els productes químics han d’estar identificats, per la qual cosa s’ha d’etiquetar tot recipient no original, indicant-ne el contingut. No s’han d’utilitzar mai envasos de productes alimentaris i s’han de rebutjar els que no tinguin identificació.
  • Abans de procedir a la manipulació de productes químics, cal conèixer els riscos de l’ús de cada producte a través de les etiquetes.
  • No s’han d’utilitzar mai productes químics en concentracions superiors a les indicades per l’empresa fabricant.
  • S’ha d’evitar efectuar-ne transvasaments. En cas d’haver-los de fer, s’ha de fer en llocs ventilats, lentament, i extremant les precaucions per prevenir esquitxades. Sempre que sigui possible, s’han d’emprar mitjans auxiliars com els dosificadors.
  • No s’han de barrejar productes químics, per exemple, el lleixiu amb l’amoníac. Aquesta barreja genera gasos tòxics, nocius per a la salut.
  • En cas d’emprar àcids concentrats, com el salfumant o l’aigua forta, quan es vagin a diluir en aigua, s’ha d’abocar l’àcid sobre l’aigua i no al revés, a fi d’evitar reaccions violentes i esquitxades.
  • S’ha de procurar fer les tasques de neteja en ambients ventilats, especialment quan aquestes siguin de lavabos o vestidors.
  • No s’han de retirar els taps amb la boca o forçant els pots, ni s’ha d’utilitzar l’olfacte per identificar productes continguts en els envasos.
  • Cal protegir adequadament les ferides obertes que puguin entrar en contacte amb el producte.
  • En cas de contaminació de la roba o projecció de productes a qualsevol part del cos, ens hem de rentar immediatament i substituir la roba tacada.
  • S’han d’emmagatzemar els productes químics en un lloc allunyat de fonts de calor, ben ventilat i protegit enfront de condicions ambientals extremes.
  • En tasques que requereixin l’ús de guants de manera permanent, és important canviar-los amb freqüència i rentar-se les mans. D’aquesta manera, s’evita que la pell es contamini.
  • S’han d’utilitzar els equips de protecció individual específics per a cada tasca. Aquests són, entre d’altres: la protecció respiratòria, els guants de làtex o nitril i les ulleres de protecció o pantalles facials.
  • No hem de menjar ni beure mentre manipulem productes químics i ens hem de rentar les mans després de la manipular-ne. Cal recorda que l’ús de guants no eximeix d’això.

6. Treballs en cuines

Pel que fa als riscos relacionats amb el gas, cal tenir en compte que una acumulació de gas pot tenir origen en:

  • L’obstrucció de les reixetes de ventilació o dels cremadors.
  • L’ús indegut o l’encesa incorrecta d’escalfadors i forns de gas.
  • Abocaments sobre els cremadors durant la cocció d’aliments.

Les mesures preventives que cal prendre en aquest sentit són:

  • Revisar periòdicament l’estat dels comandaments d’obertura, evitant que es quedin a mig tancar.
  • Mantenir allunyades les ampolles de gasos de les fonts de calor.
  • En cuinar aliments que puguin vessar en bullir, no s’ha d’abandonar la cuina i cal vigilar els recipients.
  • S’ha de verificar al final de la jornada que totes les vàlvules de pas de gas estan tancades.

Si percebem olor de gas:

  • Hem de ventilar el local.
  • No hem de produir flames.
  • No s’han d’accionar els interruptors elèctrics, inclosos els de la campana extractora.

Els riscos relacionats amb els estris de tall i equips de cuina són:

  • Talls durant l’ús de ganivets, tisores, etc.
  • Atrapaments per contacte amb òrgans mòbils de les màquines (picadora, pastadora, filetejadora…).
  • Microtraumatismes en treballs de tall repetitius.

Les mesures preventives que cal adoptar en aquest cas són:

  • Seleccionar el ganivet adequat per al treball que calgui fer (desossat, filetejat, pelat, trossejat, etc.). S’ha de tenir en compte el material que cal tallar i les característiques del tall. Per exemple, per a talls gruixuts s’ha de fer servir fulles gruixudes. Si els talls són fins, cal emprar fulles primes de bon tall.
  • Abans de fer tasques de tall, cal assegurar-se de disposar d’espai suficient i de superfícies llises i sense estelles.
  • S’ha d’utilitzar el ganivet de manera que el recorregut de tall es faci en direcció contrària al cos i només en aquelles tasques per a les quals va ser dissenyat (mai com a tornavís, obrellaunes o per picar gel).
  • Aquests estris s’han de revisar periòdicament, i s’han de rebutjar els que es troben en mal estat (fulles deteriorades o oscades, mànecs estellats, esberlats, folgances excessives a la zona del cargol d’unió…).
  • S’ha de comprovar que les màquines que farem servir mantenen els mitjans de protecció i són utilitzats en els finals de peces.
  • No s’han de deixar les eines de tall sota de papers de rebuig, draps o en la pila de fregar. Així mateix, quan s’hagin de traslladar, cal evitar fer-ho a les butxaques o entre les estovalles. Cal emprar fundes o estoigs.
  • Mai s’han de netejar els ganivets o tisores amb el davantal o una altra peça de roba prima. S’ha de fer amb una tovallola o drap, mantenint sempre el tall girat cap a fora de la mà que els neteja.
  • En acabar les tasques amb els estris, s’han de col·locar en el lloc establert per a això.
  • Cal emprar sempre l’empenyedor de les picadores i els resguards a les talladores.
  • S’han d’utilitzar ulleres de protecció en les activitats de desossat i en la preparació i tall amb destrals, a fi d’evitar l’entrada de cossos estranys als ulls.

També cal tenir presents els riscos relacionats amb cremades:

  • Contacte amb flames o superfícies calentes.
  • Esquitxades d’oli o altres líquids a alta temperatura.

Les mesures preventives per evitar-los són:

  • Habilitar zones específiques per dipositar els recipients calents. No s’han de deixar plats o objectes a altes temperatures en zones no previstes a aquest efecte; algú pot patir cremades.
  • S’ha d’evitar deixar caure els aliments per fregir sobre l’oli calent. S’han de dipositar al cistell i després submergir-los a poc a poc.
  • S’han d’utilitzar guants tèrmics si s’ha d’obrir la porta d’un forn o moure un recipient calent, així com un davantal que aïlli tèrmicament. En cas d’esquitxades, ens protegirà.

En el domicili

Les situacions més freqüents de risc d’accident a la llar són degudes o bé a elements propis de l’entorn, o bé a activitats concretes que, per les condicions físiques de la gent gran, suposen un risc afegit.

A més de les mesures preventives, és important que les persones grans mantinguin una bona forma física, incorporant en la seva vida quotidiana la pràctica d’activitat i exercici físic adaptats a la seva edat i sexe. Aquest és un objectiu prioritari de salut, tant per a la prevenció d’accidents com per aconseguir un envelliment actiu, concepte divulgat per l’OMS, que persegueix garantir, en la mesura del possible, les quatre exigències més valorades per la gent gran: autonomia, independència, qualitat de vida i esperança de vida sana o lliure de discapacitats.

Les lesions produïdes per caigudes, cops i talls són els accidents més freqüents a la llar. A la taula s’indiquen els llocs on solen produir-se i les recomanacions per intentar evitar-los.

Taula: Prevenció de lesions per caigudes, cops i talls
Lloc Recomanacions
Escales Utilitzar el passamans o la barana sempre que es pugin o baixin escales.
Encendre sempre el llum.
Procurar que l’escala i els replans estiguin sempre lliures d’objectes amb els quals es pugui ensopegar.
Procurar utilitzar sabates còmodes, ben ajustades i amb sola de goma.
En cas d’haver de transportar bosses amb pes, si es pot, demanar ajuda per mantenir almenys una mà lliure.
Els graons tindran bandes protectores antilliscants a les vores.
Terra Instal·lar preferentment terres antilliscants.
Mantenir lliures els terres de les habitacions i els passadissos d’objectes amb els quals pugui ensopegar (testos, cables, adorns).
Anar amb compte amb les catifes, sobretot les petites, perquè freqüentment són origen d’entrebancs. Han de ser antilliscants o estar fixades a terra.
El terra no ha d’estar excessivament polit i encerat, ja que pot relliscar. Cal vigilar amb els productes de neteja (abrillantadors, ceres).
No s’ha de caminar mai calçat només amb mitjons o mitges.
Bany Resulta més funcional el plat de dutxa que les banyeres.
Col·locar agafadors, apropiats per a aquest ús, que ajudin a la incorporació del vàter i a entrar i sortir de la dutxa o banyera.
Resulta molt útil instal·lar banquetes de polièster amb ventoses de goma antilliscants.
Instal·lar material antilliscant (catifa o líquid adherent) dins de la banyera o dutxa. A la sortida, posar-hi una catifa antilliscant.
Evitar que es formi vapor al bany amb una bona ventilació, ja que un excés de vapor pot causar marejos.
Si s’ha d’utilitzar un aparell elèctric dins el bany, s’ha de fer portant un calçat amb sola de goma i s’ha d’evitar que l’ambient estigui molt humit.
Evitar dutxar-se amb l’estufa elèctrica encesa. Cal escalfar el bany prèviament.
Dormitori No aixecar-se del llit bruscament: cal romandre assegut uns moments abans de la incorporació.
Procurar que l’espai d’accés al llit sigui prou ampli per entrar-hi i sortir-ne sense risc.
Evitar les catifes.
És útil una llum tènue per a la mitjanit.
Cuina Procurar no utilitzar ganivets massa esmolats.
Tallar els aliments sobre una taula de cuina.
Obrir les llaunes en direcció contrària a les mans.

Les instal·lacions de gas i/o elèctriques destinades a la preparació d’aliments, l’ús d’aigua calenta, els aparells de calefacció i l’ús d’algun altre aparell elèctric, així com l’hàbit de fumar, són l’origen de cremades i incendis. A la taula taula es recullen les mesures que cal prendre per evitar cremades i prevenir incendis.

Taula: Prevenció de cremades i incendis
OrigenRecomanacions
Fogons i plaques de cuina Col·locar sempre els mànecs d’olles o paelles de manera que no sobresurtin de la vora de la cuina.
Utilitzar sempre que es pugui els fogons situats lluny de la vora de la cuina.
Tenir especial cura quan es manipuli oli o altres líquids bullint.
Prendre precaucions quan s’hagin de transvasar líquids calents d’un recipient a un altre.
No utilitzar davantals i draps de cuina d’un material acrílic.
No cuinar amb mànigues amples.
No utilitzar dissolvents com l’alcohol per netejar la cuina.
Comprovar sempre que les claus de pas del gas estiguin tancades quan no s’utilitzin i quan es vagi a sortir de casa.
Vigilar que l’extractor de fums estigui sempre net.
Forns Quan es vagi a encendre un forn de gas, obrir primer la porta del forn i després la clau del gas. Mai es pot fer a l’inrevés.
Utilitzar sempre les manyoples per obrir el forn quan estigui calent.
Anar amb compte amb la temperatura dels líquids que s’escalfen al microones, ja que solen estar més calents que el recipient que els conté.
Estufes de flama viva Separar l’estufa a més d’un metre de la persona i també de qualsevol material de fàcil combustió, com paper, catifes, cortines, sofàs, faldilles de taula llitera, etc.
Evitar situar-la en un corrent d’aire, per evitar incendis.
Procurar mantenir-la en un lloc fix.
Ventilar de tant en tant l’habitació.
Bosses d’aigua calenta i mantes elèctriques S’ha de tenir especial cura amb les bosses d’aigua calenta. S’ha de comprovar sempre que la temperatura és adequada i que la bossa està ben tancada. S’ha de protegir amb una tovallola o tela perquè no toqui la pell directament.
No s’han d’utilitzar mai ampolles de vidre amb aigua calenta al llit.
No és recomanable dormir amb manta elèctrica, sobretot si es tenen dificultats per retenir l’orina, pel greu risc que es produeixi un curtcircuit.
Si s’utilitza una manta elèctrica, s’ha d’anar amb compte que el cable estigui en bon ús i no estigui enrotllat.
Aparells i instal·lacions elèctrics No sobrecarregar l’electricitat a la llar utilitzant alhora diversos aparells que consumeixin molta energia (per exemple, rentadora, rentaplats, planxa i torradora).
No connectar diversos aparells al mateix endoll.
No desconnectar mai un aparell elèctric estirant-ne el cable.
Desconnectar sempre els aparells elèctrics després d’haver-los utilitzat.
No es pot tapar el llum de la tauleta de nit amb papers o un altre material.
S’ha de procurar que la pantalla dels llums no toqui la bombeta.
No passar cables elèctrics per sota de les portes.
No manipular mai aparells elèctrics o cables i endolls amb les mans mullades.
No netejar ni mullar els aparells elèctrics si estan endollats.
No endollar mai res sense clavilles. S’ha de revisar l’estat dels cables elèctrics.
Banys i dutxes Regular i comprovar la temperatura de l’aigua abans de la dutxa o el bany.
No intentar obrir primer l’aixeta de l’aigua freda i barrejar després amb l’aigua calenta fins a aconseguir la temperatura desitjada.
Hàbit de fumar No fumar mai al llit.
Si s’està assegut al sofà i es nota somnolència, s’ha de deixar de fumar.
Utilitzar cendrers profunds i amb aigua.
Comprovar que les burilles dels cigars estan ben apagades abans de dipositar-les a les escombraries.
Anar amb compte de no deixar oblidat un cigar encès.

Les instal·lacions que funcionen amb gas (escalfadors de gas, cuines i estufes) consumeixen part de l’oxigen de l’aire i poden produir emanacions de gasos tòxics, que sovint no fan olor. Per prevenir intoxicacions de gas, s’ha de tenir en compte el següent:

  • Comprovar diverses vegades al dia que la clau del gas estigui tancada. Comprovar-ho, sobretot, abans d’anar a dormir.
  • Comprovar que les reixetes de seguretat de les instal·lacions de gas no estiguin obstruïdes.
  • Seguir les recomanacions dels empleats del gas quan revisin la instal·lació.
  • Sempre que no s’utilitzi la cuina, l’escalfador o l’estufa de gas, assegurar-se que la clau de pas està tancada. No sortir de casa sense comprovar-ho.
  • No omplir del tot les olles, ja que els líquids poden vessar i apagar la flama del gas.
  • Procurar que no passin corrents d’aire per la cuina, es pot apagar la flama del gas.
  • Si es pot, s’ha d’evitar l’ús de brasers de carbó, perquè produeixen gasos tòxics.

A la llar, els productes emmagatzemats que poden causar intoxicacions són, fonamentalment, els medicaments i els productes de neteja. Per prevenir aquest tipus d’accidents, es recomana que es tinguin en compte les normes de seguretat i precaucions de la taula taula.

Taula: Recomanacions sobre productes emmagatzemats
Producte Recomanacions i precaucions
Medicaments Conservar els medicaments a la seva capsa o envàs original i amb el seu prospecte.
Triar un lloc adequat per emmagatzemar els medicaments, respectant les condicions de conservació indicades (temperatura, humitat).
Evitar l’emmagatzematge de medicaments i tenir en compte la seva data de caducitat.
Conservar la pauta d’administració prescrita pel metge. Si es necessita, anotar a l’envàs la dosi diària.
En cas de consumir diversos medicaments, es recomana l’ús de dispensadors (pastillers) diaris o setmanals, per evitar oblits o confusions.
En cas que hi hagi més d’una persona a casa que prengui la mateixa medicació, s’han d’extremar les precaucions per evitar confusions.
No s’ha de fer automedicació. Constitueix un greu risc per a la salut.
Consultar al metge o farmacèutic els dubtes relacionats amb el tractament que s’està seguint.
Productes de neteja Emmagatzemar els productes de neteja en un lloc apropiat i segur. Aquest lloc ha d’estar sempre separat dels llocs reservats als aliments.
Conservar-ne sempre l’etiquetatge.
No canviar aquests productes del seu envàs original per evitar riscos.
Respectar les indicacions de seguretat que apareixen a l’etiqueta de cada producte.

En ocasions, el consum d’aliments en mal estat pot donar lloc a una intoxicació alimentària. Per prevenir-ho, s’han de seguir les recomanacions següents:

  • Vigilar que la nevera funcioni correctament. S’ha de revisar amb freqüència i se n’han de retirar els aliments caducats.
  • Llegir les etiquetes dels aliments envasats i assegurar-se que es guarden en el lloc adequat.
  • Respectar les dates de caducitat.
  • Si es produeix un tall de llum durant algunes hores, llençar els productes descongelats que no es puguin consumir immediatament.
  • No consumir un aliment si la llauna que el conté presenta bonys i en obrir-la surt gas o fa pudor. Davant el menor dubte, s’ha de llençar.

També cal tenir en compte els ennuegaments i lesions per cos estrany. Amb força freqüència, la gent gran presenta problemes en la dentadura. Això pot donar lloc a ennuegaments. També són freqüents les lesions a l’oïda per cos estrany. Per prevenir-ho, cal seguir les indicacions següents:

  • Mastegar bé els aliments, menjar a poc a poc.
  • En cas d’utilitzar pròtesis dentals, seguir les instruccions d’ús de l’odontòleg.
  • No es poden posar objectes a les orelles. Cal anar amb compte si s’utilitzen bastonets de cotó per netejar-les.
  • No adormir-se amb objectes a la boca (per exemple, caramels).
  • Si la persona s’ennuega fàcilment, cal modificar la textura dels aliments utilitzant espessidors o gelatines.

Per evitar els danys produïts per temperatures extremes (hipotèrmia i hipertèrmia), s’ha de mantenir la casa a una temperatura adequada (entre 18ºC i 22ºC), amb un bon aïllament que impedeixi temperatures més baixes o més altes a les habituals. No s’ha d’abusar de la calefacció o l’aire condicionat.

La hipotèrmia és un greu quadre clínic a causa del descens de la temperatura corporal per sota de 35ºC. Pot ocórrer en persones que, després d’una caiguda al seu domicili, romanen durant hores a terra sense rebre ajuda. Per prevenir-ho, s’han de tenir en compte les recomanacions següents:

  • Si es viu sol, s’ha de procurar tenir sempre a prop un telèfon per si s’ha d’avisar algun veí o familiar en cas de caiguda.
  • Consultar amb els serveis socials de l’ajuntament les ajudes a persones grans que viuen soles.
  • Es recomana utilitzar dispositius de teleassistència o detectors de canvis posturals bruscos.

D’altra banda, hi ha la hipertèrmia o cop de calor. L’excés de calor pot produir efectes perjudicials per a la salut de la gent gran. Per evitar-lo, s’han de seguir aquests consells:

  • Beure força aigua i amb freqüència (almenys dos litres diaris), encara que no se senti set. S’ha de calcular un got d’aigua més per cada grau de temperatura que superi els 37ºC.
  • Augmentar el consum de fruites d’estiu (síndria, meló…) i verdures (gaspatxos, amanides fredes…).
  • Vigilar que el frigorífic refredi bé.
  • Les habitacions de la casa han de tenir persianes o tendals a les finestres o balcons.
  • Refrescar-se amb draps humits freqüentment durant el dia.
  • Estar-se durant el major temps possible a l’habitació més fresca de la casa.
  • No sortir al carrer en les hores més caloroses del dia. En aquestes hores s’ha d’evitar l’exercici físic i l’esport.
  • Utilitzar roba i calçat adequat que transpiri amb facilitat.

Altres recomanacions tenen a veure amb les condicions de l’habitatge, la il·luminació i les reparacions domèstiques, com es mostra a la taula taula.

Taula: Altres recomanacions sobre domicilis
AspectesRecomanacions
Condicions de l’habitatge Procurar adaptar l’habitatge a les necessitats de cada persona, si hi ha alguna discapacitat física.
L’espai on s’habita ha d’estar lliure de mobles, objectes i decoracions que puguin provocar caigudes.
S’ha de reparar el terra en mal estat.
Procurar que els objectes d’ús freqüent es trobin a mà.
Evitar l’emmagatzematge d’objectes a la llar, per raons d’higiene i seguretat.
Il·luminació Mantenir la casa prou il·luminada, especialment els passadissos i les escales.
Posar un interruptor de llum a prop del llit i encendre’l sempre abans d’aixecar-se.
Instal·lar una llum de posició en el trajecte del llit al lavabo.
Revisar la instal·lació elèctrica. Procurar que els interruptors i endolls estiguin situats en llocs de fàcil accés.
Fer servir la llum adequada, millor si és natural, per a les activitats dins de la llar, així s’evitarà la fatiga i els accidents.
Reparacions domèstiques No enfilar-se a cadires o tamborets. Si s’ha d’accedir a un lloc alt, utilitzar una escala segura i comprovar que està fermament recolzada. Procurar no fer-la servir si s’està sol a casa.
No canviar les bombetes sense tancar abans l’interruptor de la llum.
Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats