Activitats

Llei d'accessibilitat

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer quin és l’objectiu de la Llei d’accessibilitat 13/2014, de 30 d’octubre, del Govern de Catalunya.

Expliqueu quin és l’objectiu de la Llei d’accessibilitat i quins són els seus principis.

La Llei d’accessibilitat té per objecte garantir a les persones amb discapacitat la igualtat d’oportunitats en relació amb l’accessibilitat universal i el disseny per a tothom pel que fa als entorns, processos, béns, productes i serveis, així com en relació amb els objectes o instruments, eines i dispositius, de manera que es facin comprensibles, utilitzables i practicables per a totes les persones, en igualtat de condicions de seguretat i comoditat i de la manera més autònoma i natural possible.

Aquesta llei es fonamenta en els principis següents:

Accessibilitat universal: és la condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes o instruments, eines i dispositius, per ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions de seguretat i comoditat i de la manera més autònoma i natural possible. Aquest principi pressuposa l’estratègia de disseny per totes les persones i s’entén sense perjudici dels ajustos raonables que hagin d’adoptar-se.

Disseny per universal o per a tothom: l’activitat per a la qual es conceben o projecten, des de l’origen, i sempre que sigui possible, entorns, processos, béns, productes, serveis, objectes, instruments, dispositius o eines de tal manera que puguin ser utilitzats per totes les persones, en la major extensió possible, sense necessitat d’adaptació ni de disseny especialitzat.

Elements que dificulten l'accessibilitat

L’objectiu d’aquesta activitat és reconèixer quins són els elements clau que dificulten l’accessibilitat.

Cas A

En Manel és una persona cega i diàriament es troba amb diferents barreres. Per exemple, avui ha sortit de casa i, de sobte, s’ha trobat que hi havia unes obres al carrer, la qual cosa li ha dificultat l’accés i ha hagut de canviar el recorregut que feia.

Cas B

L’Ada és una noia sorda que estudia a l’institut. No pot seguir les classes amb normalitat perquè no li han posat interprèt de llengua de signes. A vegades a l’institut donen missatges a través de megafonia, però ella no se n’assabenta.

Feu una llista de quines són les barreres i els elements que dificulten l’accessibilitat en aquests dos casos.

Cas A

  • Barreres arquitectòniques: impediments o obstacles físics que limiten o impedeixen la interacció de la persona amb l’entorn.

Les principals dificultats són:

  • Dificultats d’orientació
  • Dificultats de maniobra i de desnivells

Cas B

  • Barreres en la comunicació: impediments per a l’expressió i recepció d’informació o missatges, sigui per comunicació directa o a través dels mitjans de comunicació.
  • Barreres actitudinals: actituds o omissions que, directament o indirectament, generen una situació discriminatòria en obstaculitzar el gaudi dels drets de la persona amb discapacitat en igualtat de condicions respecte a una altra en situació anàloga.

Les principals dificultats són:

  • Dificultats sensorials

Decret sobre autorització d'entitats, serveis i establiments socials

L’objectiu d’aquesta activitat és reconèixer els espais i instal·lacions d’un centre residencial on s’ha d’aplicar la normativa d’accessibilitat.

A partir de la lectura delDecret 205/2015, de 15 de setembre, del règim d'autorització administrativa i de comunicació prèvia dels serveis socials i del Registre d'Entitats, Serveis i Establiments Socials, indiqueu quins són els espais als quals s’ha d’aplicar la normativa en un centre residencial.

  • Emplaçament i accessos
  • Passadissos i portes
  • Ascensors
  • Rampes
  • Escales
  • Vestíbul
  • Dormitoris
  • Cambres de bany
  • Cuina
  • Àrees d’atenció especialitzada
  • Espais d’activitats i convivència
  • Altres zones, com la bugaderia, el magatzem i la zona d’administració

Aules TEACCH

L’objectiu és conèixer com són les aules TEACCH, per a què serveixen i a quin alumnat s’adrecen.

Expliqueu quines característiques tenen les aules TEACCH, quina metodologia utilitzen, quins nivells d’estructuració hi ha i per a quin tipus d’alumnat estan dissenyades.

En el cas de l’alumnat amb TEA (trastorn de l’espectre autista), hi ha un mètode molt instaurat que, entre altres característiques, estableix com ha d’estar disposat l’espai dins de l’aula.

La sigla anglesa TEACCH significa, significa “tractament i educació de nens amb autisme i problemes associats de comunicació”.

La metodologia TEACCH va ser creada pel doctor Eric Schopler en els anys setanta, destinada a persones amb TEA. L’objectiu primordial que es va marcar Schopler era prevenir la institucionalització innecessària d’aquella època en centres assistencials. Per a això, ensenyava els nens amb TEA a viure i treballar a l’escola, a casa i en societat d’una manera efectiva.

El pilar fonamental és un ensenyament estructurat. Quan parlem d’ensenyament estructurat parlem des de tots els prismes i en tots els àmbits, és a dir, adaptar el temps, l’espai i el sistema de treball.

El temps s’ha d’organitzar en tasques curtes i l’espai s’ha d’organitzar a l’aula, i estructurar per zones o racons. Així mateix, en el sistema de treball s’ha d’adaptar material i organitzar el treball per nivells i àrees de treball. L’objectiu principal de la metodologia TEACCH és maximitzar l’adaptació de materials i estructurar l’entorn per millorar les habilitats i destreses funcionals de l’alumnat que el fa servir.

Aquesta estructuració s’aconsegueix amb estimulació visual en l’ambient. Per això hi ha uns nivells d’estructuració:

Figura Estructura mètode TEACCH